Josef Mengele (Günzburg, Alemanya, 1911 - Bertioga, Brasil, 1979) va ser un dels criminals més sàdics del règim nazi, conegut sobretot pels experiments amb infants a Auschwitz. Després de la derrota de Hitler, va aconseguir esquivar la justícia. Va fugir a l'Argentina, on el van rebre amb els braços oberts. Allà es va fer passar primer per Helmut Gregor, va fer de fuster i va entrar als cercles nazis, on va conèixer Hans-Ulrich Rudel, el pilot de Luftwaffe. Aquesta amistat li va ser de gran ajuda, perquè Rudel va crear la xarxa Kameradenwerk, que va donar aixopluc a molts nazis a Llatinoamèrica. De l'Argentina, Mengele va passar al Paraguai i d’allà al Brasil. En aquest últim país, qui més el va ajudar va ser Liselotte Bossert, una professora de primària d’origen austríac. La periodista brasilera Betina Anton va ser alumna de Bossert, i de gran, va buscar-la i li va fer preguntes sobre el criminal nazi. Va ser l’inici d’una investigació que la va portar a descobrir com va funcionar la xarxa que va amagar Mengele, fins i tot, després de mort. En parla al llibre Caçar Mengele. Com una xarxa va donar refugi a l'àngel de la mort, traduït per Sebastià Bennasar i publicat en català per Manifest i en castellà per Plataforma.

L’historiador David Ballester ha posat nom i cognom a les víctimes de la violència policial que hi va haver durant la Transició espanyola. Segons Ballester, del 20 de novembre del 1975 al 2 de desembre del 1982, 134 persones van morir per culpa d'una mala actuació policial. Eren homes i dones innocents i les seves morts, precisa l'historiador, són responsabilitat de l'Estat: "Aquests agents formaven part de l’aparell de l’Estat i actuaven sota les ordes de comandaments policials i responsables polítics. No és que l'Estat perseguís aquestes víctimes ni que ordenés matar-les, però és responsable dels errors i crims comesos pels seus funcionaris". Ballester, doctor en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, documenta i contextualitza totes aquestes morts a Las otras víctimas. La violencia policial durante la Transición (1975-1982) (Prensas de la Universidad Zaragoza).

Advertència de la Fiscalia General de l'Estat a Carles Puigdemont: el fet que hagi estat escollit diputat no li garanteix "immunitat" per tornar a Catalunya per ser investit: "És inadmissible", diu el ministeri públic en un comunicat emès aquest dissabte. Junts per Catalunya i la defensa de Puigdemont van anunciar aquest divendres que estan explorant si la condició parlamentària de l'ara diputat podria blindar-lo davant una nova ordre de detenció en cas que es desplacés a Dinamarca o tornés a Catalunya.

Les corts franquistes van aplaudir sonorament la proclamació com a rei de Joan Carles I el dia 22 de novembre del 1975. Aquell, però, no va ser l’únic aplaudiment de la sessió. Abans d’abandonar l’hemicicle, els 'procuradores' es van girar de cara a la tribuna d’invitats i van aplaudir dempeus i unànimement Carmen Franco Polo, l’única filla del dictador que al llarg de 40 anys havia martiritzat la llibertat a Espanya. Anava vestida de negre perquè feia dos dies que havia mort el seu pare, Francisco Franco i Bahamonde, el militar colpista pel qual ella rebia en aquell lloc d’honor aquell calorós tribut. Tenia al costat Pilar de Borbó, duquessa de Badajoz i germana de l’acabat de proclamar rei, que l’aplaudia igual que tota la resta.

Primera reacció del govern central a la constatació del desarmament d'ETA. El ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha fet una declaració institucional des de Sevilla en la qual ha advertit a l'organització terrorista que no hi haurà "impunitat ni tracte de favor". De fet, el ministre ha exigit a ETA que desaparegui "en lloc de muntar operacions mediàtiques per dissimular la seva derrota".

Els Mossos d'Esquadra han detingut dos homes que haurien apallissat una persona sense sostre que dormia en un caixer automàtic de l'Eixample de Barcelona l'octubre passat. Els agents han pogut localitzar els presumptes autors tres mesos després de l'agressió i la víctima els ha identificat sense cap mena de dubte. El jutge els ha deixat en llibertat amb càrrecs, provisionalment.

Els eurodiputats d'ERC-NeCAT, CDC, ICV, UDC, Compromís, Bildu, PNB i Podem han presentat aquest dimarts a Estrasburg una declaració que recorda que “el principi de justícia universal fa impossible que continuï la impunitat dels crims” del franquisme i “obliga l’Estat a jutjar-ne els responsables”. Han demanat també a la Comissió Europea que Espanya “accepti les peticions d’extradició” de la justícia argentina que porta els casos del franquisme.

Torpede del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, directe a la línia de flotació del PP, hores després de la detenció i posada en llibertat de l'exvicepresident de José Maria Aznar i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional, Rodrigo Rato. Sánchez ha afirmat en declaracions a TV3 que "la cúpula del PP ha conviscut amb la corrupció i s'ha sentit impune". Segons el seu criteri, el PP "ha utilitzat les institucions" per fer una amnistia fiscal -impulsada pel ministre Cristóbal Montoro- que ha esdevingut "una passarel·la per blanquejar diners dels amics del PP". Pet això ha exigit una comissió d0'investigació al Congrés espanyol.

El coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, considera que la compareixença a la comissió d'investigació del frau fiscal de Jordi Pujol Soley, Marta Ferrusola, i Jordi Pujol Ferrusola va servir per "evidenciar la impunitat amb què han actuat". El líder dels ecosocialistes considera que la família de l'expresident "va riure's" dels catalans i veu "indecent" que al·leguin un ritme de vida baix mentre hi ha gent que "pateix".

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón –suspès des del 2010– tornarà a seure a partir d'avui al banc dels acusats per ser jutjat per un suposat delicte de prevaricació per haver-se declarat competent per investigar els crims i atrocitats de la dictadura franquista. Conegut del gremi per la seva manera de procedir al límit, que sovint ha creuat la línia vermella –ho sap bé l'independentisme català, que el va patir de valent el 1992–, el jutge intentarà qüestionar durant el judici el model espanyol d'impunitat. S'enfronta a la pena màxima per prevaricació, els 20 anys d'inhabilitació que demana el sindicat d'ultradreta Manos Limpias, autor de la querella.