Porto una estona llarga pensant en quin actor seria l’ideal per interpretar Donald Trump en un biopic. Rebusco per internet i, lògicament, veig que aquest exercici ja se li ha acudit abans a força gent. S’han imaginat Brendan Gleeson, Alec Baldwin, Robert Redford, Gary Oldman, Jon Voight, Bryan Cranston, Daniel Day-Lewis i Christoph Waltz en la pell del pitjor president de la història dels Estats Units. D’aquesta llista potser em quedaria amb l’opció de Waltz si el que es pretengués fos explotar la seva capacitat per a la ganyota i la sobreactuació. O per Day-Lewis si calgués una composició cerebral i mesurada. Sens dubte prescindiria de Robert Redford. És ros, sí, però té una trajectòria que no casa gens amb la mena de creació que un personatge com Trump li exigiria. Potser hi afegiria Russell Crowe, ja avesat des del seu Roger Ailes de The loudest voice a un personatge megalòman i odiós. Seria una continuació lògica. Caldria superar l’escull de la caracterització, sempre empipador: l’altura, el pentinat, la corpulència, etc. Segons com es faci pot resultar d’una impostació impossible de creure. Hi ha vegades que un mal maquillatge o un perruquí ridícul et poden fer fora d’una pel·lícula o d’una sèrie a puntades de peu. Depenent de com vagin les eleccions de demà passat no ens hauria d’estranyar gens si en un termini curt -si guanya Biden- o mitjà -si Trump revalida la presidència- de temps apareix una sèrie amb el senyor de la rata sobre el cap com a protagonista.

L’estampa de Donald Trump tornant a la Casa Blanca i traient-se la mascareta després d’haver estat ingressat a l’hospital per coronavirus funciona com el revers tenebrós d’El ala oeste de la Casa Blanca, la sèrie que va fer que milers d’espectadors sentissin admiració per la política. En el context d’una de les eleccions presidencials més estranyes i decisives dels últims anys als Estats Units, la sèrie d’Aaron Sorkin va tornar dijous puntualment a la petita pantalla amb un episodi especial per a HBOMax –de moment només disponible als Estats Units– que recorda que els valors encara importen i, sobretot, anima els nord-americans a votar el 3 de novembre. Vint anys després de la seva estrena, els seguidors de la sèrie poden tornar a gaudir de la intel·ligència del president Bartlet (Martin Sheen), el sarcasme del Toby (Richard Schiff), l’empenta del Josh (Bradley Whitford) i l’idealisme de la CJ (Allison Janney). L’episodi, que consisteix en una versió teatralitzada del capítol Hartsfield's landing (3a temporada), és un bany de nostàlgia i emoció en temps difícils.

Sobri, elegant i senzill. L'episodi especial d'El ala oeste de la Casa Blanca ja està disponible als Estats Units a través de HBO Max i els mitjans nord-americans especialitzats com The Hollywood Reporter assenyalen que els actors recuperen els seus personatges "amb naturalitat i com si el temps no hagués passat". "Els fans d'El ala oeste de la Casa Blanca estaran tranquils de saber que, encara que alguns tinguin més cabells blancs i arrugues, tots els actors recuperen els seus personatges sense esforç i com si fóssim fa 18 anys", remarca The Av Club.

L'especial d'El ala oeste de la Casa Blanca va agafant cos. HBO Max, la plataforma que l'emetrà, ha compartit la primera imatge de Martin Sheen tornant-se a posar en la pell de l'icònic president Josiah Bartlet: una fotografia en blanc i negre en què es veu l'actor en l'escenari que representa el Despatx Oval de la Casa Blanca. El ala oeste de la Casa Blanca, que explicava el dia a dia de l'equip del president dels Estats Units, és una de les sèries més prestigioses de finals dels anys 90 i principis dels 2000.

Des de Mark Zuckerberg fins a Steve Jobs, Aaron Sorkin sent una irrefrenable fascinació pels personatges que han fet sentir la seva veu en el cim del sistema neoliberal. Molly’s game, el debut en la direcció del que segurament sigui l’únic guionista estrella al Hollywood actual, no n’és una excepció. En el film, Sorkin aborda la figura de Molly Bloom, anomenada “la princesa del pòquer” pels mitjans sensacionalistes, com si fos la parella de ball de Billy Beane, l’entrenador de beisbol que va inspirar Moneyball. Com Beane, Bloom és una esportista de carrera truncada, que revifa gràcies a la seva capacitat per detectar el funcionament d’una parcel·la molt concreta de l’engranatge capitalista. En el seu cas, les partides de cartes que mouen sumes astronòmiques, activitat que la va portar a ser considerada per l’FBI com a sospitosa d’associació amb la màfia russa.

'Steve Jobs', el nou biòpic del fundador d'Apple, llança el seu primer tràiler amb Michael Fassbender com a protagonista. La pel·lícula, que s'estrenarà el 15 de gener de 2016, està dirigida per Danny Boyle, conegut per 'Trainspotting', i comptarà amb un guió elaborat per Aaron Sorkin ('La xarxa social'), segons el portal 'Sensacine'.

La culpa la té David Ebersman. Es miri com es miri. Ebersman, que sempre cau bé amb aquella cara de nen i els seus 41 anys, és el director financer de Facebook. No és tan conegut com Mark Zuckerberg, fundador i conseller delegat de Facebook, o com Sheryl Sandberg, directora d'operacions. Però en el moment de la catàstrofe de l'oferta pública de venda (OPV) de Facebook -quan les accions van baixar fins a un mínim històric de 18,06 dòlars- va ser Ebersman, i no Zuckerberg o Sandberg, qui en remenava els fils.

Aaron Sorkin serà el guionista del biopic d'Steve Jobs que està preparant Sony. El film estarà basat en la biografia de Walter Isaacson sobre l'enigmàtic cofundador d'Apple. Sony Pictures Entertainment va desvetllar ahir els plans d'encarregar a Sorkin,que va guanyar un Oscar pel guió del film sobre Facebook 'La red social' i va ser nominat el 2012 per la pel·lícula 'Moneyball' el guió d'aquesta nova pel·lícula, que seria un aposta important per a l'estudi. La biografia de Isaacson es va convertir en un bestseller i va encapçalar la llista de llibres més venuts el 2011 quan Jobs va morir a l'octubre després d'una llarga batalla contra el càncer.

Aaron Sorkin, creador de la sèrie sobre un programa televisiu d'esports Sports Night i d'Studio 60 on the sunset strip, sobre una versió lleugerament canviada del Saturday Night Live, tornarà a fer televisió sobre la televisió en la nova sèrie que està preparant sobre un equip de periodistes que treballen en un programa nocturn de notícies.