Hi ha un moment en el film de José Luis Guerín Historias del buen valle, en què Barcelona apareix a l'horitzó com una promesa llunyana, o potser com una amenaça. Des de Vallbona, el perfil de la ciutat sembla una cosa que passa en un altre lloc, en un altre temps. I, tanmateix, hi ets, dins d'ella, trepitjant una terra que el rec Comtal segueix regant com fa segles, entre hortes que algú cuida amb una paciència i tenacitat que la ciutat accelerada ha oblidat com es practica. És un barri que costa d'arribar-hi. No és una metàfora: costa de debò arribar-hi, físicament, entre trens i autopistes que el travessen sense aturar-s'hi. I potser per això ha conservat alguna cosa que la resta de la ciutat ha anat perdent sense adonar-se'n. De fet, un film anterior, Petit indi, de Marc Recha, ja ens va acostar a un espai que pocs coneixen i que manté la seva personalitat única en una metròpoli desbordada.

35.000 bars van tancar a Espanya entre el 2010 i el 2023 segons dades de l’INE, l’Institut Nacional d’Estadística. Què es perd quan es tanca un bar? Això és el que ha estudiat a França Hugo Subtil, investigador expert en política econòmica i professor a la Universitat de Zúric. 

L’ARA no és només un mitjà d’informació, sinó també una comunitat de lectors i subscriptors que comparteixen inquietuds, reflexions i maneres d’entendre el món. Els comentaris als articles són l’espai on aquesta conversa cobra vida, sempre amb un objectiu ben clar: fomentar un debat obert, lliure, constructiu i, respectuós.

Un home mata el seu gendre al mig del carrer i truca als Mossos, amb fredor assassina, perquè el vinguin a detenir. Un home mor a casa seva i els veïns se n’adonen quinze anys després, perquè pensaven que se n'havia anat a viure a una residència.

El govern de Macron vol oferir a les famílies dels adolescents en risc d’esdevenir delinqüents de tenir-los un parell de setmanes de colònies lluny del barri, o bé tot un curs escolar en un internat. L’objectiu és que els adolescents que perden el rumb i deixen els estudis o se salten la llei trenquin la relació amb les males companyies i així “tornin al recte camí” dels valors de la república. Els pares que no s’avinguin a la proposta d’internar els fills veuran agreujada la pròpia responsabilitat en cas que el menor delinqueixi.

La plataforma 3Cat ha estrenat un nou capítol de Punt de no retorn, la sèrie de curts documentals amb mirada internacional i que tant costa que la televisió promocioni i destaqui. Una llàstima que una producció de qualitat i ambiciosa a nivell periodístic passi tan desapercebuda. A Indígenes del Canadà liderant la batalla pel clima, el documentalista Raül Gallego viatja ara fins al Canadà per conèixer de prop els pobles aborígens de la Colúmbia Britànica. Comunitats originàries de la zona, amb cultura i tradicions pròpies, veuen com el seu territori és arrasat per construir-hi grans plantes de liqüefacció de gas natural. Aquest episodi té un compàs narratiu més pausat que els capítols anteriors de Punt de no retorn. És com si el relat agafés el ritme d’aquests pobles indígenes. La música és determinant per transmetre l’esperit de l'oest llunyà, les muntanyes i el fred.

En un món on sovint impera l'individualisme, és important debatre sobre la comunitat. Aquest dijous, en una nova sessió dels Diàlegs de Pedralbes, ho han fet el professor d’història del pensament contemporani i d’antropologia de la Universitat Ramon Llull Jordi Sànchez Torrents i el doctor en filosofia, expert en ètica aplicada, professor de la Universitat de Girona i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya Joan Canimas Brugué. Tots dos han reflexionat sobre què significa viure en comunitat, la seva història i, també, les seves contradiccions.

Més de 300 entitats i gairebé 50.000 habitants de més de 40 nacionalitats concentrats en poc més d'un quilòmetre quadrat. El barri del Raval de Barcelona concentra una xarxa comunitària de les més importants de Barcelona i també una de les més ben connectades. Bona part de l'èxit d'aquesta connexió és gràcies a la Fundació Tot Raval, que aquest dimecres celebra els seus 20 anys d'història al barri. Es tracta de la fundació comunitària més antiga de Catalunya i de l'Estat, un model de treball que, tal com apunta el seu director, Òscar Esteban, està molt estès als països nòrdics però molt poc explorat a Espanya.

Qui em pot regar les plantes aquest cap de setmana? ¿Algú té una mica de sal per deixar-me? ¿Coneixeu un restaurant per a celíacs a prop que no sigui gaire car? ¿Qui vol acompanyar-me a caminar per la platja aquesta tarda? ¿Vosaltres tampoc teniu llum? Preguntes com aquestes poden trobar ara respostes online, a través d’eines que connecten veïns com ara grups de WhatsApp o de Facebook o aplicacions de mòbil com Nextdoor o ¿Tienes Sal? Després de connectar amistats, professionals o parelles potencials, la tecnologia es fixa ara en aquells que comparteixen coordenades en un mapa. L’antic comportament de picar a la porta ja té una alternativa digital.

Sovint sentim parlar d'establir connexions, generar complicitats, teixir xarxa i crear una comunitat... Doncs sembla que ha arribat l'oportunitat de fer-ho! Comencem!!!

Cristina Cifuentes ha estat escollida presidenta de la Comunitat de Madrid gràcies als 48 vots del PP i 17 de Ciutadans, amb qui va arribar a un acord d'investidura en base a 76 compromisos, el compliment dels quals serà revisat per una comissió de control.

El popular Alberto Fabra revifa al País Valencià i, si bé segueix lluny de revalidar la majoria absoluta, en tindria prou amb el suport de Ciutadans per seguir al capdavant de la Generalitat valenciana, segons una enquesta publicada aquest dilluns pel diari 'El Mundo'. L'exalcalde de Castelló i actual president valencià, de fet, ampliaria la seva representació respecte a la mostra demoscòpica que havia fet el mateix mitjà la setmana passada. Si al principi de la campanya obtenia una forquilla de 30-32 diputats, ara l'ampliaria fins els 34-36. El partit de Rivera n'aconseguiria 25 i seria suficient perquè Fabra tingués la majoria, que se situa en els 50 diputats a les Corts Valencianes.

La Comunitat Islàmica Al-Riduan de Badalona portarà davant els tribunals el tancament del seu local del barri de La Salut per part de l'Ajuntament. Segons el seu president, Rachid Hadad, el tancament és "il·legal" perquè el centre tenia "tots els papers en regla". El govern municipal, però, entén que l'activitat del local no s'adiu amb els usos permesos. La comunitat lamenta el "maltractament sistemàtic" de l'Ajuntament cap al col·lectiu musulmà i titlla el govern del PP de "manca de sensibilitat" i de no col·laborar amb la "integració positiva" dels veïns forans. Hadad adverteix que amb el tancament del local es deixen al carrer més de 150 nens amb els que la comunitat feia treball social.

L'escola La Pau, al districte de Sant Martí, ha estat la guanyadora del XIII premi Barcelona Associacions d'aquest 2014, que reconeix iniciatives de les associacions de la ciutat que fomenten la participació ciutadana. En aquest cas, el guardó ha premiat el projecte 'Fem comunitat transformant el pati de l'escola', que des de fa tres anys ha portat a professors, mares, pares i alumnes del centre educatiu a construir jocs al pati, pintar murals i fer nombroses activitats que reforcen els vincles de tots els membres de la comunitat educativa.

El desnonament de la mesquita del carrer del Nord de Lleida s'ha fet aquest divendres donant compliment a un dictamen judicial per impagament del lloguer. Tot i que estava previst que membres de la comunitat musulmana tinguessin l'oportunitat de recollir les seves pertinences de l'interior del temple, no s'hi han presentat. El local s'ha tornat a tancar i ha quedat a disposició dels seus propietaris. Al carrer del Nord, els veïns celebren el tancament de la mesquita mentre els empresaris musulmans asseguren que els seus negocis se'n veuran perjudicats. La Paeria va clausurar la mesquita fa un any per excés d'aforament i des d'aleshores els fidels d'aquesta comunitat resen a l'aire lliure, als Camps Elisis.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha anunciat un canvi en les relacions entre l'executiu i la comunitat jueva. En l'acte organitzat per la Generalitat en el Dia Internacional de les víctimes de l'Holocaust, Ortega ha lamentat que el tripartit va provocar el "descontentament" de la comunitat jueva que ha provocat unes relacions "tibants". "Sóc conscient que la comunitat jueva catalana s'ha sentit relegada els darrers anys, i aquest Govern es compromet a redreçar la situació", ha afirmat. La vicepresidenta ha situat l'educació sobre l'Holocaust com a "prioritat" i per això el Govern endegarà polítiques públiques culturals i educatives.