De la reunió de la Subcomissió Comissió Bilateral d'Infraestructures entre la Generalitat i l'Estat d'aquest divendres a Barcelona se n'esperaven pocs acords i molts retrets, i les expectatives no s'han vist desmentides. Després de dues hores i mitja de trobada a la seu del departament de Territori de la Generalitat, una cita sense consellers ni ministres, el Govern ha retret a l'executiu espanyol que "no hi ha cap explicació" per al dèficit inversor de l'Estat a Catalunya. El govern espanyol ha admès el dèficit en inversions i ha assegurat que és una prioritat "revertir la situació", però també ha denunciat que s'ha buscat crear una imatge de deixadesa "que no s'ajusta a la realitat".

Lluny d'amainar, la tempesta entre la Generalitat i l'Estat per la crisi de les inversions puja d'intensitat. De visita a Catalunya, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, havia convocat aquest divendres un acte per anunciar diversos projectes de millora d'infraestructures que ha acabat derivant en l'enèsim conflicte amb el Govern. Malgrat que la Generalitat havia comunicat prèviament la seva presència, finalment ha decidit plantar la ministra per fer de nou evident el seu descontentament amb el dèficit inversor de l'Estat a Catalunya. Cada dia que passa les relacions entre els dos governs s'enverinen una mica més, tenint en compte, a més, que aquesta no és l'única carpeta conflictiva. Encara hi ha oberta la ferida de l'espionatge del Catalangate, sense oblidar que no hi ha hagut cap avenç en la negociació del conflicte polític. La qüestió de les infraestructures no tensa només les relacions Estat-Generalitat, sinó que també complica les de Junts i ERC. En concret, la definició del projecte de Quart Cinturó.

La manca d'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya no és un problema nou, malgrat que ara torni a centrar l'actualitat política. Ho demostren dos fets. El primer, que l'últim Estatut (2006) va preveure la creació d'una comissió específica per controlar el compliment de les inversions del govern espanyol a Catalunya. El segon, que en el pacte dels pressupostos generals del 2021 –entre ERC i el PSOE– es va incloure una clàusula que obligava a reunir aquesta comissió cada quatre mesos per revisar si es complia l'acord. Res de tot això s'ha complert. En quinze anys de vida, la comissió s'ha reunit només tres vegades.

"Tot el que fem [en matèria de transport públic] va lligat als objectius que marca l'Estat i per tant trobem lògic que sigui l'administració que fixa els objectius la que faci més aportacions al sistema". Així de clar ha sigut el director general de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Pere Torres, que ha reclamat aquest dimecres a l'Estat que augmenti "de manera notòria" les aportacions que fa al transport públic per poder afrontar el repte de la reducció d'emissions global. Els últims anys, les aportacions de diners estatals han anat baixant, mentre que les exigències en relació amb la descarbonització, la qualitat de l'aire i les zones de baixes emissions han augmentat, ha dit Torres, que ha explicat que per aconseguir millorar el transport públic caldran moltes "inversions puntuals i també recurrents" els pròxims anys.

La tercera unitat de la línia entre Lleida i la Pobla de Segur, operada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), estarà disponible l'agost de l'any que ve. Així ho ha assegurat el president d'FGC, Ricard Font, en declaracions a l'Ara Pirineus. Font ha indicat que l'arribada d'aquest tercer tren té dos objectius: "no haver de fer aturades en el servei quan hi ha alguna incidència amb les altres unitats i poder fer dobles combois per reforçar el servei els dies de màxima ocupació, com els diumenges a la tarda o altres dies puntuals". Aquesta tercera unitat permetrà, doncs, evitar situacions com la viscuda aquest any, en què els desperfectes ocasionats pel temporal Glòria en una de les dues unitats, juntament amb els contratemps provocats pel covid-19, van obligar a suspendre el servei ferroviari durant uns mesos.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) té previst invertir fins a 14 milions d'euros en deu anys a l'estació de Boí Taüll, a l'Alta Ribagorça. Després que fa pocs dies el Govern aprovés el traspàs de la gestió de l'estació d'Actius de Muntanya a FGC, l'empresa ja se'n farà càrrec aquesta mateixa temporada d'hivern i ho seguirà fent, com a mínim, durant els pròxims deu anys. El president d'FGC, Ricard Font, ha explicat a l'Ara Pirineus que això suposarà "una tranquil·litat per a la gent que treballa a Boí Taüll i per als sectors econòmics de la vall de Boí i l'Alta Ribagorça que se'n beneficien, com la restauració o l'hostaleria, entre altres". En aquest sentit, ha afegit que "durant almenys deu anys no haurem d'estar pendents de si Boí Taüll obre i com ho fa".

La candidatura Pirineus-Barcelona que aspira a organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 continua avançant. El Comitè Olímpic Internacional ha visitat durant aquests dies les instal·lacions de la Molina, Masella i Baqueira-Beret. La delegació del COI ja havia fet una primera visita a l’estiu, però ara ha tornat al Pirineu català per analitzar les mateixes instal·lacions amb neu.

Després del canvi de presidència a l’Autoritat Portuària de Barcelona, on Mercè Conesa ha substituït Sixte Cambra, el departament de Territori ha iniciat un altre canvi en una altra de les grans empreses públiques del seu entorn: Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). El fins ara secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, assumirà la presidència de l’operadora ferroviària pública després d’abandonar el seu càrrec a l’organigrama de la conselleria. Fonts consultades per l’ARA assenyalaven ahir que la decisió té l’origen en la falta d’afinitat entre Font i el conseller de Territori, Damià Calvet. Des del departament van afirmar ahir que només es tracta d’un canvi de càrrecs i que Font continuarà vinculat a Territori, però ara a través de FGC.