L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest divendres el seu pla per "democratitzar" el verd a tots els barris de la ciutat amb la implantació de 25 nous espais verds en terrenys que fins ara estaven en desús. Aquestes noves zones, presentades per l'alcalde, Jaume Collboni, formen part d'un primer paquet d'actuacions del Programa d'Espais de Proximitat i Interiors –emmarcat en el Pla Clima–, que és una aposta en el camp de l'urbanisme que el govern municipal ja va presentar l'any 2024 per guanyar una vintena d'hectàrees verdes a la ciutat. 

El regidor de govern Lluís Rabell ha renunciat a la seva acta de l’Ajuntament de Barcelona per motius de salut. El novembre del 2023 ja va fer una aturada temporal a la seva activitat com a membre del govern municipal, també per causes mèdiques. Aquest cop, però, la baixa és definitiva.

L'anunci per part de l'Ajuntament de Barcelona d'una nova beca literària per a autors llatinoamericans fet a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara ha aixecat polseguera al món cultural i polític català. A les queixes per part d'escriptors com Núria Cadenes i Melcior Comes s'hi ha afegit l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i, finalment, el malestar polític: tant Esquerra Republicana de Catalunya com Junts per Catalunya n'han demanat la retirada. Per part de l'Ajuntament, el tinent d'alcalde de Cultura, Xavier Marcé, ha explicat a Guadalajara que se li fa difícil "veure una polèmica en aquest assumpte". Segons Marcé, el que s'ha de fer és examinar "l'aposta pel català en relació a la globalitat d'iniciatives i no només per aquesta acció puntual".

A 48 hores de la Diada, l’estat del món, sobretot la massacre israeliana a Gaza, domina l’actualitat. Aquesta matinada, la Flotilla ha denunciat un atac amb drons a una de les seves principals embarcacions, atracada a Tunísia. Aquest és el moment. El presumpte atac hauria causat un incendi, però ningú no ha pres mal.

Mentre les tropes sèrbies assetjaven la població de Sarajevo des dels turons que l'envolten, el seu alcalde, Muhamed Kreševljaković es va escapar per sota terra. L'exèrcit bosnià havia cavat un túnel a sota l'aeroport de la capital bosniana per transportar mercaderies i permetre el pas de la població esquivant els trets dels soldats serbis. Va ser per aquest túnel per on l'alcalde va aconseguir fugir i es va enlairar amb un avió amb destinació a Barcelona. Era el juliol del 1992.

Les autoritats israelianes han vetat l'entrada al país a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que havia de viatjar aquest divendres a la tarda a Tel-Aviv, en el marc d'un viatge institucional en què tenia previst reunir-se amb alcaldes de la regió.

El col·lectiu ultracatòlic Advocats Cristians ha portat a la justícia el cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona d'enguany. En concret, l'entitat ha denunciat l'alcalde, Jaume Collboni, a qui considera el "responsable últim" del cartell. Pel que fa a l'autor de l'obra, l'escenògraf i director de cinema Lluís Danés, demanen que sigui testimoni en el procediment judicial que intenten obrir.

L'actriu Emma Vilarasau serà la pregonera de La Mercè 2025. Així ho ha anunciat aquest dijous l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en l'acte de presentació de les primeres novetats relacionades amb la festa major de la ciutat. L'alcalde ha volgut valorar així la trajectòria de quatre dècades de Vilarasau al món de la cultura i la interpretació. L'actriu donarà el tret de sortida a les festes de la capital catalana.

Ultimàtum de Barcelona en Comú a Jaume Collboni. La presidenta del grup, Janet Sanz, ha llançat un “últim” avís a l'alcalde de Barcelona: o el govern municipal atura el macrodesnonament de Vallcarca immediatament o no hi pactaran res. “Ni parlarem de la modificació de crèdit, ni de les ordenances fiscals ni dels pressupostos, com tampoc de plans urbanístics”, ha assegurat.

Més freqüències de pas, combois més nous i un nou tram en marxa de la L9. El metro de Barcelona comptarà amb 39 trens més a partir del 2029 que reconfiguraran l'oferta actual. Així ho han anunciat el president de la Generalitat, Salvador Illa, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, durant l'acte institucional del centenari del metro que s'ha celebrat aquest dilluns al vespre al paranimf de l'Escola Industrial de Barcelona. Per al president, aquesta mesura suposarà un "pas de gegant" per millorar el metro de Barcelona, que ha descrit com un element vertebrador de la capital i les ciutats de l'àrea metropolitana. "Invertir en transport públic és una de les millors maneres de construir país", ha defensat Illa.

Els nens de l’Escola del Mar, avui situada al Guinardó, fa dos anys, quan van rebre la visita de l’alcalde Collboni, aleshores acabat d’estrenar, li van preguntar per què, tal com se’ls havia promès, no s’havia reconstruït l’edifici històric de la Barceloneta, destruït el 1938 per les bombes feixistes. Van agafar l’alcalde a contrapeu. No sabia de què li parlaven. I va dir-los que s’hi posaria. Dos anys després, els nens li han retornat la visita aquest divendres al consistori i, somrients però determinats, li han preguntat de nou el mateix: "Alcalde, i la reconstrucció de l'Escola del Mar, què?" L’alcalde els ha dit que es farà, sí... Però encara no se sap ni on ni quan. L'escola no seria per a ells, sinó per a la ciutat. Però se l'han fet seva: són les seves arrels. I les nostres.

Aquest dijous es va complir un mes des que Jaume Collboni va posar-se a si mateix un ultimàtum amb la reforma de la reserva del 30%. Des de les jornades del Cercle d'Economia, l'alcalde de Barcelona va instar Junts i ERC a tancar ja un acord per modificar la norma. Aleshores va arribar a dir que li agradaria aprovar la reforma en la comissió d'Urbanisme d'aquell mateix mes, un anhel que no va poder complir. Ara, però, les negociacions encaren la recta final: les converses amb Junts s'han multiplicat i el desenllaç s'albira imminent. Si el govern municipal vol portar la modificació del 30% a la pròxima comissió d'Urbanisme, l'hauria d'aprovar en la comissió de govern d'aquest dijous.

Barcelona endureix el discurs contra Israel i "trenca", de nou, l'agermanament entre ciutats "fins que es restableixi el respecte al dret internacional i al dret internacional humanitari, i es garanteixi el respecte als drets bàsics del poble palestí". Així ho ha aprovat el ple de l'Ajuntament de la capital catalana aquest divendres amb una proposició que ha rebut els vots a favor del PSC, BComú i ERC, l'abstenció de Junts i els vots en contra del PP i de Vox. La nova proposta per tallar relacions amb Israel ha estat redactada en consens entre el grup socialista de l'alcalde Jaume Collboni i Comuns, poques hores abans de portar-la a votació.

A punt d'arribar a l'equador del mandat, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha comparegut aquest dimecres al Saló de Cent de l'Ajuntament per fer balanç de l'actuació del seu govern fins ara. Un balanç que ha considerat "satisfactori" i que, ha presumit, comença a donar resultats en algunes de les principals preocupacions dels barcelonins, com la seguretat, la neteja i l'habitatge. "Les polítiques que hem endegat van en la bona direcció", ha dit.

"Probablement és l’error econòmic més greu des de la perspectiva legislativa, comès pel govern de Pedro Sánchez, a instàncies de la vicepresidenta Yolanda Díaz, en aquests 46 anys de democràcia". Així ha qualificat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, la imposició per llei de la reducció de la jornada laboral a les 37,5 hores setmanals durant el seu discurs en el marc de l'assemblea general de la patronal catalana.

El debat del sector turístic ha tornat a Barcelona amb les jornades sectorials Tourism & Economy Barcelona Summit 2025, sota el títol Un nou turisme resilient i sostenible: Grans ciutats i la proposta de Barcelona. En aquesta trobada, celebrada a l'auditori del Cosmocaixa, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha obert la sessió assegurant que la capital catalana “ha fet un gran canvi respecte a fa 4 o 5 anys” en el tema turístic, perquè “s'han pres decisions per governar el turisme, tenir turisme de qualitat i eliminar-ne les externalitats negatives”.

En temps de pandèmia la cultura va ser refugi. I en temps foscos com els que s'atansen, totes les veus es tornen a girar cap als artistes perquè serveixin de far, de llum al final del túnel. "Ens trobem en un mar de fons reaccionari al qual hem de plantar cara —deia l'alcalde Jaume Collboni, aquest dimecres en l'entrega dels premis Ciutat de Barcelona— perquè el camí del progrés és el de la cultura, la democràcia i la protecció dels drets que entre tots hem conquerit". Els premiats en les tretze categories culturals són "els que marquen el rumb" de la ciutat, i per això l'alcalde els demanava “fer la revolució contra la reacció”.

Des de fora sembla una muntanya de fustes, teles i ferralla. Però, un cop a dins, l'organització que hi impera fa descobrir una petita comunitat de veïns, més o menys avinguda. La vida a l'assentament de barraques de Vallcarca "és dura". Així ho admet Florina Drosu, que hi viu des de fa anys i ha obert les portes del solar per rebre un equip de l'ARA i explicar com s'organitzen i com hi viuen ella i la resta de veïns.

Que els restaurants retolin en català i que els seus treballadors el parlin. Que l'Ajuntament empri el català en les seves comunicacions i discursos. Que augmenti l’aportació econòmica anual al Consorci per a la Normalització Lingüística de Barcelona en un milió d’euros. Que s'implementin les 68 mesures per fomentar el català aprovades en la legislatura passada. Que Barcelona tingui abans d'un mes un comissionat de llengua catalana que lideri les polítiques de protecció i promoció de la llengua catalana. Aquestes són algunes de les mesures que Barcelona ha aprovat tirar endavant de manera imminent.

Que Montjuïc deixi de ser el pati del darrere de Barcelona i es converteixi en un dels centres neuràlgics de la Barcelona de la pròxima dècada. Aquesta és la proposta amb què l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, s'ha presentat aquest dimecres a l'acte L'alcalde respon, un esdeveniment que des de fa dècades organitza el Col·legi de Periodistes i que serveix al batlle de la capital catalana per exposar els seus plans. "Montjuïc ha d'esdevenir un dels eixos centrals de la nova Barcelona metropolitana del segle XXI i del 2035", ha dit Collboni, que ha fet una crida perquè la ciutat "abraci" la muntanya.