L'estiu del 2004, fa dues dècades, un dels grans temes mediàtics va ser la presència d'un mosquit amb unes ratlles negres que era més gros que l'autòcton i feia unes picades més doloroses. Procedent del Sud-est Asiàtic, Sant Cugat del Vallès va ser el primer lloc on es va detectar a Catalunya, gairebé vint anys després que entrés a Europa camuflat en els camions que transporten neumàtics. A poc a poc, l'insecte ja ha passat a integrar-se en la quotidianitat cada cop que el termòmetre s'escalfa, fins al punt que la sensació és que el mosquit tigre (Aedes albopictus) s'ha fet amo i senyor de tot el país. Un estudi que aquest dijous publica un equip català a la revista Insects, que inclou el primer mapa de mosquits invasors, assenyala que aquesta espècie ha colonitzat uns 780 municipis catalans dels 947 que hi ha. L'estudi parteix de l'anàlisi de dades recollides tant per tècnics com per ciutadans que han informat de la presència del mosquit a través de l'aplicació Mosquito Alert, un projecte de ciència ciutadana que aplega una quarantena d'entitats científiques, entre les quals el CSIC, la UPF i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB).

El científic colombià Manuel Elkin Patarroyo, el creador de la primera vacuna contra la malària, ha mort a casa seva a Bogotà, segons informa Efe citant fonts familiars. Patarroyo tenia 79 anys i patia problemes de salut des de feia anys.

El dengue, en plena expansió a Llatinoamèrica, i la malària, causant de mig milió de morts anuals a l'Àfrica, són una prioritat de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). L'organisme ha recomanat aquest dilluns la primera vacuna contra el dengue, desenvolupada per la farmacèutica japonesa Takeda, i la segona dosi de l'immunogen de la Universitat d’Oxford contra la malària, l'R21/Matrix-M, per encarar l'amenaça creixent que les dues malalties suposen per a la població infantil. Totes dues formen part de la llista de patologies agreujades pel canvi climàtic, que ha causat una proliferació inèdita de mosquits que poden causar brots greus. Segons el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, tant la malària com el dengue són un "important problema de salut pública".

Les proves mèdiques de les últimes 24 hores han servit per descartar que la pacient aïllada en un hospital de Sant Sebastià tingui l'Ebola com se sospitava inicialment pels símptomes amb què va ingressar a l'hospital. Les analítiques han confirmat que pateix malària i, per tant, començarà un tractament per combatre-la.

Potser l’epidèmia que ens afectarà d’aquí cinc anys s’està gestant ara mateix o fa temps que es manifesta en forma de contagis esporàdics. L’augment global de les temperatures i l’adaptació dels mosquits a aquesta nova realitat augmenta el risc de brots de malalties tropicals com el dengue en qualsevol part del món. A França ja s’han detectat una trentena de casos autòctons, una troballa que les autoritats sanitàries qualifiquen "d’inusual, però esperable". També el fet que la vacunació en països on patògens com la poliomielitis circulen lliurement –que acostumen a ser territoris amb baixos ingressos– vagin a mig gas i creixin les actituds escèptiques contra les injeccions recomanades i sistemàtiques en països occidentals pot afavorir l’expansió de vells virus coneguts. És el que està passant a Nova York, on s’ha declarat l’estat d’emergència per la detecció de la pòlio en aigües residuals de quatre comtats que registren unes taxes de vacunació infantil per sota del 60%.

Ha calgut més d’un segle de recerca, solucions parcials, desenes de fracassos i anuncis a so de bombo i platerets, però per fi s’ha arribat al que sembla el principi del final en la lluita contra la malària. La Universitat d’Oxford ha anunciat a través de la revista The Lancet els resultats d’un assaig clínic en què reporta fins al 80% de protecció contra aquesta malaltia després de l’administració d’una dosi de record al cap d’un any d’haver inoculat fins a tres dosis de la vacuna R21/Matrix-M a nens d’entre 5 i 17 mesos. Si estudis posteriors confirmessin aquests resultats, seria la primera vegada a la història que una vacuna contra la malària assoleix nivells de cobertura tan elevats i, a més, amb un cost econòmic assequible per a la major part dels sistemes de salut dels països més castigats per la malaltia, majoritàriament de l’Àfrica subsahariana.

La malària és una de les malalties infeccioses que més problemes de salut causen al món. N’hi ha més de 200 milions de casos cada any, i fins a mig milió de morts, la gran majoria nens. Malgrat aquestes xifres, se’n parla poc perquè els països desenvolupats fa dècades que han aconseguit eliminar-la, i ara només és endèmica a la part central de l’Àfrica i, en menys quantitat, al Sud-est Asiàtic. Per sort, hi ha tractaments efectius que eviten que la mortalitat sigui més alta. Però un estudi recent ha trobat que la resistència als principals fàrmacs que s’utilitzen per tractar-la s’està estenent per l’Àfrica, cosa que podria complicar encara més el control de la malaltia.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha recomanat per primera vegada a la història l'ús a gran escala d'una vacuna contra la malària. Es tracta de la RTS,S/AS01, coneguda pel nom comercial de Mosquirix i desenvolupada per la farmacèutica britànica GlaxoSmithKline. Aquesta és la primera vacuna exitosa contra un paràsit que afecta els humans i la primera que es destinarà a la prevenció del paludisme. De fet, ha demostrat ser eficaç per prevenir fins a un 40% de les infeccions per malària, tal com constaten els resultats dels programes pilot de vacunació massiva a Ghana, Kènia i Malawi, on s'han administrat 2,3 milions de dosis a 800.000 infants en dos anys.

Científics de la Universitat d'Oxford asseguren haver desenvolupat la primera vacuna contra la malària amb una efectivitat superior al 75%, el nivell fixat com a objectiu per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El resultat esperançador prové d'un estudi preliminar realitzat a Burkina Faso i publicat aquest divendres a la revista mèdica The Lancet, que constata que el preparat, que rep el nom de R21/Matrix-M, ofereix una efectivitat del 77% durant 12 mesos de seguiment.

L'erradicació de la malària, un dels objectius que s'ha fixat l'Organització Mundial de la Salut (OMS), continua sent per ara un misteri a resoldre per als investigadors. L'ús intensiu de les eines actualment disponibles per combatre la malaltia s'ha demostrat eficaç per reduir el nombre d'infectats, però no n'hi ha prou per aturar-ne la transmissió. Aquesta és la principal conclusió d'un projecte de cinc anys dut a terme al districte de Magude de Moçambic –un dels deu països més afectats per la malària– i els resultats del qual s'han publicat a la revista PLOS Medicine.

Cardiòlegs que alerten que els infartats no fan cas als símptomes i retarden al màxim anar a l’hospital; neuròlegs donant un cop de mà als col·legues d’infeccioses; sales d’espera buides per als controls d’oculistes i de diabetis; quiròfans reservats exclusivament per a emergències. La sacsejada del coronavirus ha sigut tan forta que ha fet que el sistema sanitari de Catalunya i països de l’entorn es reestructurés a correcuita per atendre l’onada de malalts de covid-19 que han arribat alhora en qüestió de setmanes. Roger Paredes, investigador de l’IrsiCaixa, relata el seu dia a dia com a metge de malalties infeccioses de l’Hospital de Can Ruti, un centre punter, i assenyala l’evidència: “A d’altres regions amb sistemes fràgils, amb pocs ventiladors i llits d'UCI, la situació pot ser catastròfica”, diu.

La solució per acabar amb la malària pot venir del cel. Concretament de drons carregats amb un líquid innocu per al medi ambient i els humans. Un pla pilot que s’ha posat en marxa aquest mes de novembre a l’illa de Zanzíbar, a l’oceà Índic, a pocs quilòmetres de les costes de Tanzània, utilitza aquests petits ginys teledirigits per ruixar grans extensions d’arrossar per matar les larves del mosquit Anopheles, el transmissor de la malaltia, abans que neixin i s’escampin per pobles i ciutats a la recerca de víctimes. La idea la lideren els entomòlegs Bart Knols, de la Universitat de Radboud, als Països Baixos, i Wolfgang Richard Mukabana, de la Universitat de Nairobi, a Kènia.

Han calgut tres dècades perquè es fabriqués i es comencés a assajar, l’abril passat, la primera vacuna per fer front a la malària, la RTS,S, però encara es desconeix la seva efectivitat. Tot indica que aquesta pot prevenir el 40% dels casos de la malaltia parasitària en infants de menys de cinc anys, segons dades de les Nacions Unides, i que la protecció només dura uns mesos. Amb tot, un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa, demostra que amb aquesta mateixa vacuna es podria aconseguir més beneficis dels que es creia i, fins i tot, contribuir a fer que els cossos s’immunitzin de manera natural.

Burundi, al centre-oest del continent africà, és víctima d’un brot de malària de proporcions alarmants. L’últim informe publicat per l’Organització Mundial de la Salut (l’OMS) ajuda a entendre la gravetat de la situació. Des de principis d’any s’han registrat 5,7 milions d’afectats, una xifra que suposa pràcticament la meitat de la població del país, que se situa en poc més d’11 milions. En el mateix període, és a dir, una mica més de set mesos, 1.801 persones han mort a causa de la malaltia, que continua sent especialment letal a Àfrica, on es registren la immensa majoria de casos del món -més del 90%-. Les víctimes mortals, doncs, ja igualen les que a la República Democràtica del Congo -que fa frontera amb Burundi per l’oest- ha deixat l’Ebola en un any d’epidèmia.

El primer programa nacional de vacunes contra la malària ha començat a Malawi, un pas històric que aviat continuarà en dos països més on el mal és endèmic, Kènia i Ghana. El desenvolupament de la vacuna ha requerit una llarga recerca en què Espanya ha tingut un paper destacat, gràcies a la contribució de metges com Pedro Alonso.

La protecció de la vacuna de la malària RTS,S depèn en gran mesura del nivell i subclasse d'anticossos que ella mateixa genera, així com de la prèvia exposició al paràsit, segons un estudi liderat per ISGlobal. Els resultats, publicats a la revista 'BMC Medicine', aporten nova informació sobre els mecanismes de protecció de la RTS,S i proporcionen una base per dissenyar futures vacunes més eficaces. Per eliminar la malària es necessitarà l'ús combinat d'una sèrie d'intervencions, entre les quals una vacuna eficaç.

El cofundador de Microsoft i filantrop nord-americà, Bill Gates, ha anunciat que la seva fundació invertirà 803 milions d'euros en la lluita contra la malària entre aquest any i el 2023. Gates ho va fer públic en una reunió de la Commonwealth, que se celebra aquesta setmana a Londres, on va afegir que és "vital" augmentar la inversió en el rastreig per satèl·lit de mosquits per erradicar la malaltia.

Fa milers d’anys, al Sàhara hi va néixer un nen molt especial. En aquella època no era un desert, sinó una franja verda plena de sabanes, boscos, llacs i rius. Les colles de caçadors-recol·lectors hi vivien còmodament, pescant peixos i caçant hipopòtams. Una mutació genètica va alterar l’hemoglobina del nen, que és la molècula dels glòbuls vermells que transporta l’oxigen per tot el cos. Però no li va passar res, perquè tenim dues còpies de cada gen, i l’altre gen de la seva hemoglobina era normal. El nen va sobreviure, va tenir fills i va transmetre la mutació a les generacions següents.