L'oïda i, sobretot, l'olfacte empresarial de Scooter Braun ja estaven impecablement afinats quan tenia 26 anys. Llavors l'americà va destriar entre tots els vídeos de YouTube un noiet de 13 anys que duia el serrell a l'altura dels ulls, de nom Justin Bieber. Des d'aquell moment, Braun es va convertir en el seu representant. Poc temps després va sumar a la seva cartera de representants Demi Lovato, Usher, Kanye West, Ariana Grande i Taylor Swift. Després d'anys gestionant els artistes amb més repercussió mundial, en les últimes setmanes la carrera de Braun ha entrat en un declivi que augura una sentència de mort professional.

L'associació Menja't l'Alt Urgell, que aplega a una trentena de productors agroalimentaris de la comarca, ha posat en marxa un seguit de rutes per tal de posar en valor i donar a conèixer el seu patrimoni agroalimentari. Fa un parell d'anys va idear set rutes gastronòmiques que permeten conèixer els diferents productors i tot allò que elaboren i combinar-ho amb visites a equipaments culturals i àpats a restaurant de la comarca. Ara, han anat un pas més enllà i pràcticament cada setmana d'agost han organitzat una d'aquestes rutes guiades.

Una trentena de productors agroalimentaris ubicats a l'entorn del Parc Natural de l'Alt Pirineu, a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i de l'Alt Urgell, han creat una associació per vendre els seus aliments de forma conjunta i explorar noves vies de comercialització i promoció. A l'entitat hi ha representants dedicats al sector de la carn, els formatges, el vi i la cervesa o a l'elaboració de pastes, entre d'altres, la gran majoria dels quals han anat participant en la campanya 'Del Parc al plat'. Aquesta iniciativa, sorgida arran de la crisi de la Covid-19, ha permès distribuir més de 1.300 cistelles de producte en deu setmanes i és per això que, davant de l'èxit assolit, s'ha volgut donar-li continuïtat a través d'aquesta nova entitat.

El documental Overbooking suma dades i opinions sobre les conseqüències que pateixen les societats excessivament turistitzades. Centrat en Mallorca, des dels primers minuts s’adverteix que el que hi passa no és exclusiu de l’illa. S’apunta a Venècia, la Barceloneta, Amsterdam, i deixa amb punts suspensius el nom de tantes ciutats i barriades del món on la saturació ja és una de les principals preocupacions dels residents i en certa mesura també dels turistes. En parlem amb Joe Holles, anglès de naixement i mallorquí d’adopció, veí de Valldemossa (localitat que l’estiu del 2018 va registrar 154 turistes per cada 100 habitants), president de l’associació Tramuntana XXI i productor executiu d’ Overbooking, un treball d’investigació que, dirigit per Álex Dioscórides i amb guió d’Ernest Riera i Luis Ansorena, reuneix les veus d’economistes, sociòlegs, ecologistes, geògrafs, pagesos, hotelers, treballadors de l’hoteleria, ciutadans i també turistes.

Sense el productor Josep Anton Pérez Giner, que va morir aquest divendres a Sant Cugat del Vallès, no es podria explicar el cinema català de l'últim mig segle. Durant els 70 va produir moltes de les pel·lícules del 'fantaterror' català, amb títols com 'La noche de Walpurgis' i 'El espanto surge de la tumba', i als 80 va ser el gran impulsor del cinema 'quinqui' produint els èxits 'Perros callejeros' i 'El pico'. Pérez Giner va ser el gran impulsor del cinema de gènere català durant aquestes dècades, però va produir a autors de prestigi com Vicente Aranda i Bigas Luna. A molts, a més, va ser ell qui els va donar la primera oportunitat.

Als anys 70, quan Brian Eno va descriure per primera vegada la música ambient, va fer servir la metàfora del riu d'Heràclit. El riu, deia Eno, sembla sempre el mateix, però mai deixa de fluctuar. Ell imaginava una música que fes la sensació d’estatisme, però que alhora sempre estigués en transformació, impossible de memoritzar, basada en moviments subtils. Durant la seva carrera, el concepte d’ambient ha sigut fonamental en l’estètica d’Eno, i en els últims temps fins i tot ha guanyat força, des del seu fitxatge per al segell Warp. Tot i que encara produeix bandes com U2 o Coldplay, els discos d'Eno s’han tornat líquids. L’últim, Reflection (2017), fins i tot vol ser infinit: com l’anterior Lux (2012), és una peça generativa de la qual coneixem una versió –la del CD, que dura 54 minuts i és un flux de so celestial, relaxant–, però que existeix en formes més llargues, amb variacions de to i densitat, si l’escolten amb una apli –només per a dispositius Apple, mòbils o de televisió–, amb la qual el somni d’Eno es fa realitat: una música eterna, que delimita un espai físic aparentment immòbil que, quan fem una escolta atenta i immersiva, es transforma en una dansa del temps.

p { margin-bottom: 0.21cm; } El productor alemany Bernd Eichinger, responsable d'alguns dels films més reeixits dels últims anys en l'àmbit germànic, va morir als 61 anys a la seva casa de Los Angeles.