Elon Musk és el bufó del neoliberalisme ultraconservador. Amb la seva aura de geni excèntric provoca i encén el debat, però el seu paper no és entretenir, sinó reprogramar el poder. Grokipedia no és una joguina ni un experiment sense rumb. És un projecte ideològic ambiciós, catapultat per la supremacia tecnològica, amb l’objectiu de conquerir el relat i automatitzar-lo. Musk és la cara visible d’una elit i Grokipedia és la icona d’un sistema que disfressa el domini de coneixement. L’enemic manifest a combatre és la Viquipèdia per tot el que representa.

L'enveja també forma part del món dels humans capaços de posar el cos més enllà dels límits. Almenys, aquest pecat capital sembla ser el motor de l'entremaliadura que, segons la revista Canadian Running Magazine, hauria portat a terme Camille Herron, atleta d'ultrafons estatunidenca, juntament amb el seu marit i entrenador, Conor Holt. Entre tots dos haurien fet més de 300 modificacions a les pàgines de Wikipedia de rivals seus durant els últims set anys sota el paraigua del nom d'usuari Rundbowie. Una de les pàgines afectades és la del corredor de muntanya català Kilian Jornet.

Els únics oficis que apareixen en femení a la Viquipèdia son "dama de companyia", "dida", "mestressa de casa", "minyona" i mocadera". La plataforma en català admet només l'ús del femení en les professions que considera històricament feminitzades i limita al masculí genèric tota la resta de categories, com "escriptor", "bomber", "enginyer", "infermer" o "maquillador". A banda de l'odissea que suposa intentar seguir el fil de dones cèlebres d'una mateixa professió, quan cliques a la seva biografia trobes el seu èxit supeditat al del seu pare, el seu germà o el seu —difunt— marit. És el cas de l'editora Núria Folch, descrita com "l'esposa de l'escriptor i editor Joan Sales, germana del metge Albert Folch i de l'investigador Jordi Folch i filla de Rafael Folch" o el de l'activista social catalana Montserrat Trueta, presentada com la "filla del doctor Josep Trueta i vídua de Ramon Trias Fargas".

La idea d'una enciclopèdia col·laborativa, sense una autoritat central, podia semblar pròpia de marcians fa un temps. Però la Wikipedia, tot i les polèmiques que l'han acompanyat i el debat permanent que hi ha sobre la seva fiabilitat, ha aconseguit ser una de les pàgines imprescindibles d'internet: l'onzena més visitada, concretament. Avui la pàgina celebra 20 anys havent-se consolidat com una de les eines de democratització del coneixement més destacada.

Ha pitjat més de 600.000 vegades el botó “Modificar” de la Viquipèdia, és qui més ho ha fet i amb una gran diferència sobre el segon. Pau Cabot (Palma, 1974) va entrar per primera vegada en l’edició en català de la Wikipedia l’any 2005 per modificar l’article “Fornalutx”, el poble del qual és el seu pare. Confessa que ho va fer malament. Tot i així, hi va quedar enganxat, i de llavors ençà no n’ha sortit. És un de la vintena d’administradors que té la Viquipèdia. Admet que hi dedica més d’una hora diària, bastant més, una bona part del temps que li queda lliure de la seva feina de professor de matemàtiques, física i química de l’Escola Mata de Jonc. A la Viquipèdia, revisa els canvis recents, esborra, fa correccions ortogràfiques, posa etiquetes si en falten, elimina articles, afegeix referències, bloqueja usuaris, destria el que és bo, millor, pitjor o dejectable. “Jo em dedic a fer de femeter de la Viquipèdia”, diu, i esbossa un somriure tímid.

Us heu preguntat mai quins són els articles més llegits a la Viquipèdia? La llista de l'any passat demostra el gran interès dels catalans en cercar sobre ells mateixos o sobre temes d'història. L'article més visitat durant el 2015 va ser 'Viquipèdia en català' que conté tota la informació sobre la pròpia Viquipèdia, la seva creació, la seva història i el seu funcionament. El segon més buscat és 'Catalunya' i el tercer 'Barcelona'. Altres articles destacats de la llista del 2015 serien 'Junts pel Sí', o 'Ramon Llull'. Els temes més cercats ens ajuden a analitzar les preocupacions de la societat catalana o els seus interessos. Per exemple podem saber que es va crear el partit polític de 'Junts pel Sí, que se celebra l''Any literari Llull 2015-2016' o que hi va haver eleccions al Parlament de Catalunya.

L'enciclopèdia virtual per excel·lència, la Viquipèdia, sempre ha estat un enemic per als professors universitaris.

Durant aquest juny i juliol 150 bibliotecaris d'arreu de Catalunya han rebut formació sobre la Viquipèdia amb la finalitat que formin els usuaris de les biblioteques. En el marc d'aquest projecte es preveu la incorporació d'articles a l'enciclopèdia lliure de diversos continguts relacionats amb les biblioteques. També està previst que es reaprofitin les guies bibliogràfiques que elabora el Servei de Biblioteques. Paral·lelament, el Departament de Cultura ha reeditat 1.500 exemplars d'una guia de funcionament de la Viquipèdia que s'està distribuint a les biblioteques. Una de les experiències pioneres ha estat la contractació per part de l'Ajuntament de Palafrugell d'un viquipedista resident. Als bibliotecaris que han participat en el projecte de formació també se'ls han presentat els projectes internacionals que han estat referents en el moviment Glam Wiki, emmarcat en el sector de la cultura. El taller ha permès capacitar els equips bibliotecaris per impartir tallers i revalorar els seus fons, especialment les col·leccions locals.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) tindrà un viquipedista resident, gràcies a un acord amb Viquipèdia, amb l'objectiu de millorar la seva presència a la xarxa. El 'Viquiprojecte MNA'C s'emmarca dins del procés d'internacionalització del museu i pretén posar en valor la seva col·lecció explotant el potencial de l'enciclopèdia en línia Viquipèdia, en diversos idiomes. D'aquesta manera, el museu vol millorar la presència a la xarxa tant del MNAC com de l'art català i els seus artistes més representatius.

L'enciclopèdia online de contingut lliure Wikipedia vol que el seu servei sigui reconegut per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat.