Fa quatre anys, 52 empreses del sector de l’automoció –un 60%, pimes– a l’Estat es van agrupar sota el paraigua Fast Forward (F3). Espanya i Catalunya es mostraven decidides a fer mans i mànigues per continuar impulsant el vehicle elèctric i tot el que l’envolta. És a dir, que no només es fes un lloc entre la població –de manera que se substituiria el cotxe de combustió–, sinó que també se n'impulsés la producció: des dels components fins a la fabricació completa. Però Europa també hi apostava, i va col·locar el cotxe elèctric com un dels pals de paller dels fons europeus antipandèmia vinculats al Pla de Recuperació. De fet, la gènesi de l’agrupació es troba en el fet de poder plantejar projectes prou madurs que cobrissin tota la cadena de valor per aconseguir el màxim finançament d’aquest mannà europeu. En el cas espanyol, aquest finançament ha tingut un projecte estratègic propi, els anomenats PERTE.

"La indústria de l'automòbil pot ajudar altres sectors en què Europa té previst invertir molt els pròxims anys". La frase la va pronunciar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la presentació del pla de xoc en resposta als aranzels de Donald Trump a principis d'abril. Aleshores, el cap de l'executiu espanyol no va concretar a quins sectors es referia; amb els dies, però, el sector de la defensa s'ha situat a la diana i l'anunci del govern espanyol de complir amb el 2% del PIB en defensa aquest 2025, amb 10.471 milions d'euros, reforça encara més el possible vincle. Ara bé, ¿la indústria espanyola de l'automoció pot fer-s'hi un forat, a la defensa?

El govern espanyol està prement l'accelerador per mirar de donar oxigen al cotxe elèctric, que si des de feia temps està en el punt de mira pel foc creuat entre Brussel·les i la Xina, els aranzels anunciats per Donald Trump agreugen encara més la situació. En aquest context, el sector de l'automòbil ha assenyalat que l'executiu no està fent els deures per impulsar la demanda d'aquests vehicles i mirar de donar ales al negoci. Unes exigències que, ara, sembla que estan trobant resposta. Després de l'aprovació del pla Moves III d'ajudes al cotxe elèctric valorat en 400 milions d'euros, l'executiu de Pedro Sánchez acaba de publicar el primer mapa estatal virtual amb els punts de recàrrega operatius.

Wayne Griffiths (Dukinfield, Regne Unit, 1966) ha decidit deixar la direcció de Seat i Cupra a petició pròpia, segons ha confirmat fonts de la companyia a l'ARA. En un comunicat, l'empresa ha indicat que Griffiths deixa Seat i Cupra "per emprendre nous reptes". Wayne Griffiths va assumir les regnes de la principal empresa industrial de Catalunya l'any 2020, en un moment molt complicat per la pandèmia de la covid-19, i després de la sortida de Luca de Meo. El directiu, que també és president de Cupra, deixa el càrrec en un moment en què el sector de l'automòbil està en el punt de mira per la guerra comercial oberta per Donald Trump.

Els Estats Units han pausat les seves contribucions a l'Organització Mundial del Comerç (OMC), han dit tres fonts comercials a l'agència Reuters, mentre que el govern del president nord-americà Donald Trump intensifica els seus esforços per retallar la despesa pública. L'administració Trump s'està retirant de les institucions mundials que considera en desacord amb les seves polítiques econòmiques i planeja abandonar-ne algunes, com l'Organització Mundial de la Salut, i ha retallat contribucions a altres com a part d'una àmplia revisió de la despesa federal.

Enmig de la crisi desfermada entre els líders europeus pel buit que ha fet Washington a la Unió Europea i Kíiv en les negociacions amb Moscou sobre el futur de la guerra d'Ucraïna, els Vint-i-set mostren optimisme davant l'amenaça de guerra comercial. El comissari de Comerç i Seguretat Econòmica de la UE, Maros Sefcovic, demanat als seus homòlegs estatunidencs a Washington aturar el comptador fins al 2 d'abril (quan se suposa que entraran en vigor els aranzels recíprocs) per donar temps a les negociacions i "evitar el dolor", segons ha anunciat aquest dijous en roda de premsa.

Des de fa unes quantes setmanes Honda i Nissan han iniciat un procés de negociació per a estudiar una possible fusió entre les dues companyies que, si arriba a bon port, es materialitzarà en un acord definitiu al juny. Les dues marques automobilístiques van fer una roda de premsa conjunta en què assenyalaven que la fusió respon a “l'objectiu de mantenir la seva competitivitat” en un mercat cada cop més complicat en què els grans fabricants mundials tendeixen a cercar aliances i fusions per competir en igualtat de condicions amb els nous actors emergents, especialment els grans fabricants xinesos. 

La situació de la indústria automobilística a escala mundial és més complicada i incerta que mai. El procés de transició cap al cotxe elèctric, la pèrdua de valor adquisitiu des de l’esclat de la pandèmia, la crisi d’Ucraïna i les incerteses del mercat són els reptes principals que ha d'afrontar el que encara és avui és un dels sectors industrials més importants del món.

La patronal espanyola de fabricants d'automòbils i camions, Anfac, ja té nou president: el català Josep Maria Recasens, actual director general de Renault Group Iberia. Així ho ha decidit per unanimitat l'assemblea de la patronal en una convocatòria extraordinària celebrada aquest divendres.

Quan va arribar la pandèmia, les vendes de cotxes d'ocasió a Catalunya van frenar-se en sec. Per un cantó, la mobilitat de la major part de la ciutadania es va reduir dràsticament i, per tant, la demanda de vehicles va caure en picat. Per l'altra, empreses de lloguer de vehicles i companyies amb flota pròpia van decidir aturar la renovació periòdica dels seus cotxes. Tres anys després, però, el sector del vehicle seminou ha accelerat i les xifres de vendes ja han igualat les d'abans de la pandèmia: aquest mes d'octubre es van vendre 35.855 turismes i SUV a Catalunya, un 63% més que el mateix mes de l'any anterior, segons dades de la Patronal Catalana de la Distribució d'Automoció (Fecavem). En total, aquest 2023 ja s'han segellat 255.813 transaccions, que representen un augment d'un 20% en comparació amb el mateix període de l'any passat.

El president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha convertit aquest dimarts en el primer cap d'estat d'aquest país a sumar-se a un piquet de vaguistes. Biden s'ha desplaçat a Detroit –a l'estat de Michigan i considerada la capital nord-americana de l'automoció–, on ha donat suport públicament als treballadors aturats des del 15 de setembre.

Nou estira-i-arronsa entre la lluita contra el canvi climàtic de la Comissió Europea liderada per Ursula von der Leyen i els estats membres. Aquest dilluns, els Vint-i-set han arribat a un acord per ajornar l'entrada en vigor de la polèmica llei Euro 7 i suavitzar les rebaixes obligatòries d'emissions contaminants dels vehicles de combustió que havia plantejat Brussel·les. "Amb aquesta proposta aconseguim un equilibri entre els costos d'inversió de les marques fabricants i millorem els beneficis ambientals", ha justificat el titular espanyol d'Indústria, Héctor Gómez Hernández, que ha presidit la trobada ministerial.

La Comissió Europea vol obligar que tots els nous vehicles pesants, com camions, autobusos o tràilers, a partir del 2040 hagin d'emetre un 90% menys de diòxid de carboni (CO₂) respecte del que emetien el 2019. I, abans, ja hauran d'anar reduint els índexs d'emissions de manera progressiva: el 2030 ho hauran de fer en un 45% i el 2035 en un 65%. Segons ha explicat el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, no es vol imposar una reducció del 100% de l'emissió de CO₂ perquè hi ha situacions "excepcionals" en què Brussel·les creu que tècnicament encara "s'ha d'oferir la possibilitat" d'utilitzar motors dièsel. "Hi ha condicions que dificulten la conducció, per exemple les gelades o els grans pendents. També les baixes temperatures fan que les bateries elèctriques durin menys", ha justificat Timmermans.

El 16 de desembre del 2021 va sortir l'últim vehicle de la planta de Nissan a la Zona Franca de Barcelona. Va ser el darrer sospir de 100 anys d'activitat de l'empresa, que els últims 42 ha bategat sota el segell de la marca nipona. Un segle d'història també és el que sumen les mans d'Iván Gallego, Ángel Martínez, Eduardo Galán, María Mercedes Morales i Javier Bertrán manipulant carrosseries, motors i taulers de control entre línies de producció de Nissan. Tots ells en són extreballadors, i aquest últim any ha estat el més llarg des que van aterrar, amb tota una vida laboral al davant, a l'empresa de les seves vides.

Entre el gener i el juny d’aquest any, Espanya ha fabricat aproximadament 1,2 milions de vehicles. La xifra és un 26% superior a la del mateix període de l’any passat, un senyal clar que el sector ha deixat enrere la paràlisi de la producció provocada per la pandèmia durant la primera meitat del 2020. Ara bé, aquest volum és també un 21,6% inferior al que es registrava abans de la pandèmia, senyal, en aquest cas, que la recuperació plena en aquest sector encara queda lluny.

Després d'una breu treva al setembre, la venda de cotxes a Catalunya es va tornar a enfonsar a l'octubre. Les matriculacions van caure un 18,4% respecte al mes anterior, fins a les 12.018 unitats, segons les dades publicades aquest dilluns per l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (Anfac). El retrocés implica que la davallada acumulada des del començament de l'any arribi ara fins al 33,3%. Aquest 2020 marcat per la pandèmia i les restriccions a la mobilitat s'han matriculat un total de 97.345 vehicles a Catalunya.

Just abans de la irrupció del covid, el mes de febrer passat, el departament d’Empresa de la Generalitat presentava un ampli i concret estudi sobre el sector de l’automoció a Catalunya. El titular era força clar: “La irrupció del cotxe elèctric posa en perill 145 empreses i 37.966 llocs de treball a Catalunya”. I sembla que el temps li comença a donar la raó, fins i tot d’una manera més accelerada del previst a causa de la incertesa econòmica que ha creat la pandèmia.

Els concessionaris no viuen el seu millor any per culpa de la pandèmia. La venda de cotxes a Catalunya va caure un 10% a l’agost i se situa en -38% des del començament de l’any. Però no tots els segments són iguals. Així com els cotxes amb motor dièsel han vist com s’accelerava el seus declivi, els cotxes electrificats -elèctrics purs i híbrids- viuen sens dubte el seu millor any. Fins al punt que ja es venen més cotxes de baixes emissions (els electrificats i els de gas, malgrat que aquests últims són cada vegada més residuals) que no pas de dièsel.

El tancament de les tres plantes de Nissan a Catalunya és com la cua d’un huracà, que arriba quan tot està devastat i encara estàs recuperant cossos entre la runa, i encara fa més morts i més destrosses.

L’aposta del grup Volkswagen per la mobilitat elèctrica és clara, i ara es reforça més després que el president del grup d’automoció, Herbert Diess, anunciés als principals directius del grup que deixaran de fabricar cotxes que funcionin amb gas natural comprimit (GNC), segons va publicar ahir el diari alemany Handelsblatt. Volkswagen, i les seves filials Seat i Skoda, han fabricat els últims anys cotxes propulsats per GNC com una manera de promoure una mobilitat més verda. Però Diess, segons informava el diari alemany, aposta ara només pels cotxes elèctrics i deixa de banda els combustibles alternatius.