Un gran encert. El Govern permet a les persones de fins a 35 anys disposar del 20% de l’entrada per la compra del seu habitatge habitual en un préstec que no hauran de tornar fins que la hipoteca no estigui pagada i a un tipus d’interès del 0%. A canvi, l’habitatge passarà a ser de protecció oficial (HPO) i tindrà el preu limitat per sempre.

Aquesta setmana hem sabut que l’Euríbor ha tornat a baixar i ja se situa molt a prop del 2%. Per a aquells que estan pensant a hipotecar-se, no és un detall menor. És, de fet, un d’aquells moments que exigeixen perspectiva. Per això, la meva recomanació, que no és infal·lible —perquè ningú no té una bola de vidre—, respon a una manera d’entendre les finances personals amb seny i una mica d’experiència.

Les dades són terribles. Segons l’associació financera Asufin, només el 14% de les hipoteques concedides són per a una primera residència, i el 56% es fan servir com a inversió. És més, prop de la meitat de les compravendes es realitzen sense cap tipus de préstec. Com a pagadors d’hipoteques, què podem esperar els pròxims mesos?

Aquest respir de la realitat, per als pocs afortunats que l'han gaudit, ha estat meravellós. Fa tres anys encara era possible fixar un tipus hipotecari al Regne Unit i a bona part de la zona euro a prop de l'1%. Els préstecs per a l'habitatge nord-americans eren més cars per només un o dos punts percentuals. Tot i que els tipus d'interès han augmentat i els costos d'endeutament de les noves hipoteques s'han duplicat o triplicat, els propietaris que van mantenir les taxes envejables de principis dels 2020 han viscut feliçment. A més, la inflació que va provocar l'augment dels tipus ha mossegat una mica el valor real del seu deute.

Aquesta setmana hem sabut que el productor i ventríloc José Luis Moreno ha posat a la venda la seva caseta de Madrid, amb piscina, jardins, pista de tenis, deu dormitoris i nou banys. El preu és gairebé la meitat del que costaria, tenint en compte la zona i les qualitats. El motiu és que ha posat en venda la nua propietat, que consisteix a transmetre la propietat del bé, però no l’usdefruit, que, normalment, es queda el venedor amb caràcter vitalici. És una forma d'assolir liquiditat sense haver de deixar la llar, dolça llar. El comprador sol ser un inversor a llarg termini que, senzillament, compra barat i espera que l'habitatge quedi lliure d'usdefruit per vendre'l a preu de mercat.

Tot i que el Banc Central Europeu (BCE) ha posat el fre –de moment– a la pujada dels tipus d'interès, alguns hipotecats tot just començaran a patir ara els increments anteriors. La transmissió d'aquests augments al cost del deute viu de les llars encara no s'ha produït del tot, de manera que el total de famílies que hauran de pagar més pels seus crèdits en els pròxims mesos creixerà. És una de les conclusions que recull l'Informe d'estabilitat financera 2023 del Banc d'Espanya publicat aquest dilluns i que xifra en un 30% les hipoteques a tipus variable que estan pendents de patir una revisió a l'alça dels seus tipus en més d'un punt percentual fins al juny del 2024.

No és el mateix el TAE que el TIN, ni un préstec que un crèdit. La complexitat de conceptes com l’euríbor, el PIB o la inflació acaben d’arrodonir la dificultat amb què es troben moltes famílies a l’hora d’introduir l’educació financera a casa. D’aquest tema se’n parla poc; mentre que d'altres, com l’alimentació, les pantalles o el descans, abunden. Dialogar obertament sobre els diners i ensenyar com gestionar-los, ja des de la infantesa, aporta beneficis: fomenta la paciència i el valor de l’esforç, redueix l’estrès financer i promou l’autoestima. No només ajuda a fer-se ric.

Abans de l'esclat de la bombolla immobiliària eren els preus; immediatament després, la falta de feina, i anys més tard, un (altre) moment de tensió del mercat de l'habitatge. "Al final, el que veus és que mai hi ha una conjuntura econòmica i laboral que vagin bé alhora". Són paraules de la Cristina Boix, de 41 anys, i també el discurs d'una generació que sempre s'ha trobat amb grans dificultats per accedir a un habitatge en propietat.

Racionalitzar la compra més gran de la vida d'una persona. Aquesta és la màxima d'un personal shopper immobiliari, un perfil professional força desconegut que té un únic objectiu: defensar els interessos del comprador. Un d'ells, el Jordi Clotet, cofundador de Nexitum i autor de Las 7 puertas para comprar tu vivienda y acertar, escrit després d'haver visitat més de 15.000 pisos al llarg de la seva carrera i haver participat en 6.000 compravendes. Aquests són alguns dels consells que dona.

El deute, com el nivell de vida, depèn sobretot de la renda de les famílies. Aquesta és una de les moltes conclusions que s’extreuen de l’Enquesta financera de les famílies de l’any 2020 que el Banc d’Espanya va publicar fa dues setmanes. El 2020, el nivell de deute de les famílies a Espanya va assolir registres que no es veien des de feia gairebé dues dècades. Un 57% de les llars tenia algun tipus de deute pendent, la taxa més alta des del 2002 (42,5%). De mitjana, aquests deutes suposaven l’11,4% del valor dels actius de les famílies, és a dir, els diners amb els quals compten: ja sigui en efectiu, perquè estan en un compte bancari o, dipòsits, immobles, etc.

“Hi ha molt soroll, però no n'hi haurà per a tant”. Són paraules d’un empleat bancari consultat dijous passat quan un client se li va atansar per consultar quant li pujarà la hipoteca de tipus variable i quines opcions té. Malgrat l’optimisme de la resposta, el cert és que les famílies que tenen aquest tipus d’hipoteques vinculades a l’Euríbor s’exposen a sensibles pujades en la quota mensual. 

Comprar una casa és un problema per als joves que encara no han estalviat prou. Els bancs, per a un primer habitatge només presten fins a un 80% del seu preu, i molts joves, tot i tenir un perfil òptim per fer front a una hipoteca, encara no han aconseguit estalviar aquest 20% que els falta. És per això que va sorgir Casum, una start-up que busca inversors per aquestes persones i els deixa els diners que necessitin per pagar l’entrada en metàl·lic.

La decisió sobre la macrodemanda presentada per l'Associació d'Usuaris de Banca, Caixes i Assegurances (Adicae) contra 101 entitats –bancs i caixes– per les clàusules terra encara es farà esperar. El ple de la sala civil del Tribunal Suprem ha decidit preguntar a les parts afectades per la demanda si és procedent formular una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la demanda col·lectiva d'Adicae. Dit de manera planera: el Suprem té dubtes jurídics sobre la demanda i entén que és necessari elevar una pregunta a Europa perquè sigui el tribunal comunitari qui els resolgui.

Encara que no ho reclami, un consumidor té dret a rebre tots els diners que va pagar per clàusules terra declarades abusives. Aquesta és la recomació que aquest dijous ha emès l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Evgeni Tanchev, en resposta a una qüestió prejudicial que va presentar el Tribunal Suprem espanyol. Els pronunciaments de l'advocat general no són vinculants, sinó un pas previ que assessora (i majoritàriament encamina) la decisió del jutge del TJUE que finalment emetrà la sentència.

La justícia europea continua obrint el camí perquè els consumidors puguin recuperar els diners que els bancs els han cobrat a través de clàusules abusives i poc transparents a través dels tribunals. Algunes d'aquestes clàusules, sovint lligades a les famoses clàusules terra, eren aquelles que carregaven els costos de formalització de la hipoteca (impostos, gestoria i notaria) al client. Aquest dijous, però, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat que quan aquestes clàusules són declarades abusives, els bancs han de retornar tots els diners carregats al client i no només una part com havia sentenciat el Tribunal Suprem, tret que la llei ho reguli d'altra manera.

L’import mitjà de les hipoteques es va disparar a l’Hospitalet de Llobregat el primer semestre d’aquest any, mentre que va frenar a la ciutat de Barcelona, segons es desprèn de l’informe sobre el mercat de l’habitatge elaborat per la Universitat Pompeu Fabra amb Tecnocasa. Segons aquest informe, a l’Hospitalet l’import mitjà de la hipoteca va créixer un 14,6% el primer semestre d’aquest any en relació amb el mateix període de l’any passat. L’augment a la ciutat de Barcelona va ser només del 3,5%.