A la campanya promocional d’enguany, el Vida Festival prometia una revolució pel seu desè aniversari, però aquesta no sembla haver arribat a un programa artístic continuista amb la línia de pop-rock independent que ha caracteritzat l’esdeveniment de Vilanova i la Geltrú des de la seva primera edició, i que l’ha consolidat com el festival català de música amb més ambició internacional d’entre tots els que se celebren fora de l’àrea metropolitana de Barcelona (amb permís de l’Eufònic, que ha arrencat aquest mateix cap de setmana a les Terres de l’Ebre). De fet, l’única sortida de guió per celebrar l’efemèride va ser el "concert inaugural" de Clara Peya a la jornada de dijous 4. En format XXL, la pianista de Palafrugell va afegir un grau d’excepcionalitat a la seva exploració d’una bellesa disconforme, rodejant-se d’algunes de les veus que l’acompanyen a l’àlbum Corsé (2023), com Ede, Salvador Sobral i la seva paisana Sílvia Pérez Cruz, també protagonista del primer passi destacat de divendres 5. "No sabia si vindria algú a aquesta hora", va comentar la cantant, agraint la presència del públic que s’havia acostat a veure-la amb el sol encara alt al cel, i que li va dedicar una primera ovació espontània quan amb prou feines feia un minut que havia començat l’actuació. És el poder de commoció d’una autèntica mèdium de la cançó popular, que va presenta Toda la vida, un día (2023) en format abreujat respecte al recital de tres hores amb què va inaugurar el Festival Grec fa uns dies, però sense minvar el recorregut del cicle vital que dona fil conductor al disc ni la capacitat per fer sonar eternes tant les composicions pròpies com les cites a William Carlos Williams, Pessoa, Pere Quart o Chicho Sánchez Ferlosio.

Imagineu que teniu un grup de música i que després d’assajar molt, de lluitar contra els elements per aconseguir publicar un disc i sortir de gira, finalment salteu a l’escenari i trobeu que només ha vingut... un espectador. Sembla un malson, però passa de veritat i segur que molts grups us podrien explicar experiències com aquesta. I no només grups novells. Als navarresos Berri Txarrak, amb més de vint anys de carrera, els va passar l’estiu passat a Nantes. A diferència del que s’acostuma a fer -amagar-ho, és un cop dur per a l’autoestima-, ells van decidir publicar un vídeo de l’actuació amb aquest missatge en basc, castellà i anglès: “Ahir: una sola persona al públic. De vegades passa i no passa res. Avui a París tornarem a donar-ho tot, exactament igual que ahir, perquè cada fan ho mereix. La passió és el mínim exigible”. És a dir, que Gorka Urbizu, David Gonzalez i Galder Izagirre va fer el mateix concert que haurien fet amb la sala plena. El mateix que faran demà, 10de març, a la sala Razzmatazz, on presenten el seu novè disc, Infrasoinuak (2017).

Raül Fernández i Enric Montefusco, compositors habituals de Refree i Standstill respectivament, han ideat l'espectacle musical 'Réquiem' que s'ha presentat el dissabte al vespre a l'Atlàntida de Vic. Segons ha explicat Montefusco, a partir d'una estructura litúrgica clàssica i textos d'autors del segle XX, l'experiència tracta sobre "la progressiva mort en vida del nostre esperit". L'espectacle aposta per la nuesa de la veu humana, que per l'ocasió s'ha servit d'una coral de 25 persones, interpretant música sacra de naturalesa fosca i mística. La dramatització de la música s'ha vist intensificada amb una posada en escena basada en la reproducció de l'aïllament i un joc d'ombres d'esglésies.

Integrat en la programació d'Els Concerts d'Estiu al Poble Espanyol, es va estrenar ahir a la nit el festival Pròxims, o el que és el mateix, un gran concert amb una variada representació de l'escena musical catalana. Grups com Mishima, Standstill i Antònia Font, de llarga trajectòria, van ajudar a omplir un recinte que en els primers compassos del festival presentava una entrada discreta. Les propostes de Mujeres, El Petit de Cal Eril i Anímic havien escalfat l'ambient, però van ser els barcelonins Mishima els encarregats d'encendre la nit amb el seu directe carregat d'entusiasme contagiós.

Badalona acollirà diversos concerts amb motiu de la celebració de les seves Festes de Maig, que s'allargaran tot el mes però que concentraran les activitats entre el 6 i el 15 de maig.

El 22 Festival de Guitarra confirma els primers concerts de la seva programació, que arrencarà el divendres 1 d’abril al Palau de la Música amb un concert especial de Standstill. El grup que lidera Enric Montefuscoa presentarà un espectacle basat en el seu treball Adelante Bonaparte (2010) que reproduïrà fidelment els complexos arranjaments de l’àlbum. Els acompanyarà el Bonaparte Ensemble, una formació amb seccions de corda, vent i percussió.