Almenys 17 persones van morir en les protestes més sagnants d'Egipte, des que Abdel Fattah al-Sisi va ser elegit president, quan les forces de seguretat van disparar contra els manifestants que commemoraven l'aniversari de la revolta del 2011 que va enderrocar Hosni Mubàrak.

L'expresident egipci Hosni Mubarak ha assegurat avui que "mai" va donar l'orde de matar manifestants durant les protestes de la revolució del 2011 que van acabar amb el seu enderrocament després de tres dècades de poder absolut.

Abdel Fattah

El vicegovernador militar i primer ministre egipci, Hazem al Beblaui, ha ordenat aquest dimecres posar l'expresident egipci Hosni Mubàrak sota arrest domiciliari "en el marc de l'estat d'emergència". Un tribunal cairota havia decretat hores abans la posada en llibertat provisional de l'exmandatari, en haver expirat el termini màxim per seguir a la presó preventiva. No obstant això, Mubàrak encara no ha sortit de la presó i els serveis penitenciaris estan a l'espera d'una ordre de la fiscalia.

Un tribunal egipci ha ordenat aquest dimecres l'alliberament del dictador Hosni Mubàrak per un cas de corrupció. El rais deposat, però, continuarà sota custòdia almenys 48 hores, pendent d'una apel·lació de la fiscalia. A banda, Mubàrak té pendent el 25 d'agost la revisió del judici per la repressió durant la revolució del 2011, en què està acusat, juntament amb els seus dos fills i el seu ministre de l'Interior i sis alts càrrecs, de la mort de més de 800 persones.

L'islamista Mohamed Mursi, derrocat de la presidència d'Egipte el 3 de juliol i acusat d'assassinat i conspiració, podria acabar a la mateixa presó que el dictador egipci Hosni Mubàrak, tombat durant la revolta de principis del 2011. Així ho ha anunciat el ministre de l'Interior, Mohamed Ibrahim, en una roda de premsa on ha assegurat que "si Déu vol, aviat tot estarà resolt", referint-se a la decisió de la fiscalia.

La cúpula judicial egípcia ha acusat aquest dissabte el president Mohamed Mursi de crear un "atac sense precedents" en la judicatura dijous, després de situar-se per damunt de la llei en aglutinar més poders que el Tribunal Suprem, un grau al qual ni el dictador Hosni Mubàrak havia arribat.

El president d'Egipte, Mohamed Mursi, ha emès aquest dijous un decret ordenant un nou judici de Hosni Mubàrak, pels actes de violència contra activistes durant la revolta que va fer caure el seu règim. Aquest decret implica que Mubàrak s'enfrontarà de nou a un judici. L'expresident egipci ja va ser condemnat a cadena perpètua al juny per no haver impedit la matança durant l'aixecament que va portar a la fi del règim l'11 de febrer del 2011.

El que en el seu moment va ser el número dos del dictador egipci Hosni Mubàrak, Omar Suleiman, ha mort aquest dijous en un hospital dels Estats Units, segons ha informat l'agència de notícies oficial egípcia Mena.

La fiscalia egípcia ha ordenat aquest dilluns l'ingrés penitenciari de l'expresident egipci, Hosni Mubàrak, després de veure com millora de salut, que ja no li exigeix estar ingressat en un hospital militar, segons ha informat l'agència de notícies Mena.

Naglaa Ali Mahmoud porta un vel islàmic que la cobreix fins als genolls, no va anar a la universitat i mai va prendre el nom del seu marit quan es va casar –perquè ho considera una convenció occidental que pocs egipci segueixen–. També rebutja el títol de primera dama en favor d'un de més simple, el d'Um Ahmed, un sobrenom popular que la identifica com "la mare de l'Ahmed", el seu fill gran.

El candidat pro-Mubàrak hauria guanyat les eleccions presidencials a Egipte. Segons informen diferents fonts governamentals, i ho confirmen diplomàtics occidentals al Caire, citats pel diari egipci Al-Ahram, Ahmed Xafik hauria guanyat els comicis amb un 50,7% dels vots. El nou president seria investit diumenge, segons aclareixen les mateixes fonts, que confirmen que han sentit parlar d'aquests resultats durant els últims tres dies.

Youssri Abdel Razeq, un dels advocats del dictador egipci Hosni Mubàrak, ha assegurat al diari 'The New York Times' que el seu client no està tan greu de salut com els mitjans del país van informar ahir sinó que només "va caure al lavabo de la presó".

Creia que podia construir el seu propi llinatge farònic a Egipte, però l'11 de febrer del 2011, després de trenta anys de perpetuar-se al poder a base de referèndum si votacions simulades, una multitud revolucionària concentrada a l'emblemàtica plaça Tahrir del Caire va dir-li prou. S'acabava simbòlicament una etapa d'impunitat policial i hegemonia econòmica d'una petita elit política a Egipte construïda a base de cercles d'influència.

D'un atac de cor a una mort cerebral