El destronament d’Isabel II, arran del triomf de la Revolució de Setembre del 1868, va dur aires de democràcia i modernitat a l’estat espanyol, i a Catalunya en particular, on va florir el republicanisme federal. Al protagonisme de les classes populars, mobilitzades pel reconeixement de les llibertats bàsiques, va seguir l’admissió d’una completa relació dels drets de l’individu, entre els quals el del sufragi universal, reservat als homes més grans de 25 anys. Era un avanç que va marginar els joves i les dones de la participació política, però els exclosos no van deixar de fer sentir la seva veu en manifestacions al carrer i exposicions adreçades a les autoritats.

Més de 200.000 professionals de 82 societats científiques han demanat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i als 17 presidents autonòmics que no aturin la vacunació sense criteris científics i no es deixin guiar per l'impuls. Aquesta és una de les onze demandes recollides en un manifest en què es posa en relleu la importància d'accelerar el ritme de la vacunació a tota la població i en l’acció coordinada entre administracions per tal d'homogenitzar les restriccions i la desescalada.

Un manifest titulat Re-evolució global o extermini total firmat per Arcadi Oliveres, Pepe Beunza, Xavier Antich, Martí Olivella i Solé, Eudald Carbonell i Itziar González Virós, entre molts altres, assegura que per evitar "el quasi inexorable auto-extermini" de la civilització cal una "re-evolució" basada en "un conjunt d'evolucions ràpides, dràstiques, efectives, individuals i col·lectives que afecten la globalitat de les inter-relacions humanes i d'aquestes amb la natura". "Totes les civilitzacions tenen data de caducitat i, en el seu apogeu, la majoria dels seus habitants no s'adonen que cada dia que passa s'acosten al seu final", adverteix.

Al voltant de 1.400 professionals i simpatitzants de la cultura han signat el manifest Prou, en què exigeixen a les administracions i les institucions mesures "clares" de suport al sector. Reclamen un rescat "econòmic", el manteniment de les programacions públiques, i una comunicació institucional que deixi de crear confusió entre la ciutadania i doni el missatge inequívoc que la "cultura és segura". Segons el text, la música i la cultura en general s'han mostrat com a activitats "sospitoses". "Prou de criminalitzar-nos. Prou de menystenir la música i la cultura. Prou de focalitzar la por sobre un sector menys problemàtic que d'altres", demanen.

Una cinquantena de creadors i professionals de la cultura fan públic aquest dimecres un manifest que alerta del risc d'"involució política" a l’Estat després de les eleccions del 28-A i criden a combatre una societat "amarada de populisme". Entre els signants, majoritàriament catalans, hi ha noms com Josep Maria Pou, Jorge Herralde, Colita, Rosa Maria Sardà, Mario Gas, Manuel Cruz, Ángel Pavlovsky, Vicky Peña o Xavier Marcé. Advoquen pel "diàleg" i per "viure com una oportunitat el caràcter plurilingüístic i plurinacional" de l’estat espanyol davant de "discursos simplistes que contribueixen a l'enfrontament". El text reclama, a més, el pes econòmic i la influència positiva de la cultura: "Plantem la bandera de la Cultura com a instrument polític decisiu per fer del debat i el diàleg la base del nostre progrés personal i col·lectiu, per fer de la democràcia el centre de la dignitat política de tots els ciutadans", conclou.

Un grup de 41 senadors francesos dels principals partits polítics han signat una petició pel "respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya". El manifest denuncia "les repressions" que pateixen "els representants polítics de la Generalitat empresonats o forçats a l'exili" i constata que la situació que viuen és "un veritable atac contra els drets i les llibertats democràtiques".

Més de 250 personalitats de l'àmbit cultural, acadèmic i polític italià han signat un manifest publicat al digital 'Left.it' en suport als presos polítics. L'escrit, que ha nascut d'una iniciativa de la societat civil, demana "l'alliberament dels presos catalans, el retorn a una situació de normalitat democràtica i l'obertura d'un diàleg polític sobre la qüestió", perquè considera el diàleg "l'únic camí que pot conduir a una solució coherent amb els valors de la democràcia".

"Ningú no pot dubtar que és un home de profundes conviccions republicanes que, durant el seu mandat, ha assumit amb coratge els valors i principis de democràcia i progrés". Amb aquestes paraules un centenar d'intel·lectuals i polítics de l'escena catalana defensen la figura del president Carles Puigdemont en un manifest fet públic avui mateix i que aposta per tornar a investir Puigdemont, "destituït il·legalment amb matusseres maniobres polítiques i jurídiques", remarquen.

Un total de 150 iberistes estrangers han fet públic aquest divendres un manifest contra la "repressió de la cultura" de l'estat espanyol i, concretament, molt crític amb el govern de Mariano Rajoy. En el text, els investigadors en llengües i cultures de l'Estat denuncien la "deriva de l'Estat cap a un sistema autoritari" que consideren provada per la "criminalització de la dissidència en l'art i la cultura". Exemples d'això són, segons l'escrit, "la confirmació del Tribunal Suprem de la condemna del raper Valtònyc, el segrest del llibre de Nacho Carretero, 'Fariña', i la retirada de l'obra 'Presos polítics' de la fira d'art Arco", entre d'altres.

Els ecosocialistes han decidit deixar d'amagar-se. Així ho ha expressat aquesta tarda el sector federalista d'ICV durant la presentació del manifest que pretén ser una guia perquè els comuns s'allunyin del Procés i s'opti per un model d'estat plurinacional, com va avançar l'ARA. L'exdiputat de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP) Lluís Rabell ha presentat el document i, tot i aclarir que ell no n'és promotor, ha reconegut que la proposta dels d'Iniciativa "tindrà una gran repercussió en les esquerres de tot l'Estat", ja que "l'opció federalista és la que millor representa la tradició política".

Prop d'un miler d'acadèmics dels Estats Units i Europa han demanat l'alliberament dels "presos polítics d'Espanya". Aquests professors i investigadors d'universitats han signat un manifest, fet públic a la web Democracy.cat, on també reclamen unes "eleccions imparcials" de cara al 21 de desembre. El manifest porta per títol 'Petició per a l’alliberament dels presos polítics d’Espanya i per a unes eleccions imparcials a Catalunya el 21 de desembre', una demanda que dirigeixen al secretari general de les Nacions Unides, António Guterres; al president del Consell Europeu, Donald Tusk, i al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

Les escoles, instituts i centres de formació de la comarca del Ripollès han signat un manifest de rebuig a "la vulneració dels drets democràtics que s’està portant a terme aquests dies". En un document conjunt asseguren que "vetllaran per un clima de convivència" als seus centres, en els quals "el lliure pensament, el dret a decidir i el respecte mutu formin part del dia a dia".

El manifest en defensa de la pagesia consensuat fa uns dies a Torrelameu (Noguera) i que es va donar a conèixer públicament ahir a la nit a Alcarràs (Segrià) compta ja amb l'adhesió de prop d'un centenar d'alcaldes lleidatans. El document planteja propostes "tangibles i possibles" i, en aquest sentit, insta les administracions a activar diverses mesures en el sector de la fruita de pinyol davant de la crisi de preus en què es troba immers.

El portaveu del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum (PNR), Joan Ignasi Elena, i el coordinador Francesc de Dalmases es reuniran aquest dijous a Madrid amb diferents líders polítics estatals i grups parlamentaris al Congrés per explicar la finalitat del Manifest i els suports rebuts en les últimes setmanes.

Una trentena de juristes catalans han impulsat 'El dret, al servei de les llibertats', un manifest en contra de la via unilateral que considera "il·legítim" qualsevol intent de "transgredir" el marc jurídic actual. Entre els signants del text, presentat aquest dijous a Barcelona, destaquen els noms de l'exvicepresident del TC Eugeni Gay, l'expresident de l'Audiència de Barcelona Javier Béjar i l'exdiputat i exsenador de CiU Jordi Casas.

Noves adhesions a la demanda d'un referèndum unilateral d'independència (RUI). Després que el reclamessin la CUP i Demòcrates de Catalunya, i mentre l'ANC debat internament si també el demana, aquest dimarts s'ha fet públic un manifest amb un centenar d'adhesions del món intel·lectual, cultural i polític –obert a noves adhesions a la seva web– que reclama celebrar el 2017 un RUI, just després de l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica i com a pas previ a declarar la independència, en cas que s'imposi el 'sí'.

El cap de files d'ERC el 26-J, Gabriel Rufián, no entén les raons que han motivat l'impuls d'un manifest en què independentistes com Manel Delgado, Arcadi Oliveras, Pere Camps, Maite Vilalta o diversos membres de la candidatura d'En Comú Podem o de les organitzacions que la integren demanen el vot per a aquesta confluència, tal com va avançar l'ARA. "És sorprenent que un independentista demani el vot per a un partit que no ho és", ha apuntat el candidat republicà.

Líders històrics de la CUP i de l'esquerra independentista –entre els quals hi ha Eudald Carbonell, Carles Castellanos i Antoni Infante– han difós aquest dissabte un manifest en el qual demanen una "estratègia independentista compartida" després d'advertir que hi ha un excés de partidisme, "estancament institucional" i una certa desmobilització social.