De les darreres coses que m'hauria imaginat és veure gent interpretant la final de la NBA entre els Boston Celtics i els Dallas Mavericks en clau Barça-Madrid. Resulta que la gran estrella de l'equip de Texas, Luka Doncic, és aficionat dels blancs. La cosa més normal del món, ja que va ser fitxat pels madridistes el 2012 quan tenia 13 anys, i va jugar-hi fins al 2018. A la vegada, Pep Guardiola va veure en directe el primer partit, on se'l va veure xerrant amb el tècnic dels Celtics, Joe Mazzulla. Aquest segueix el futbol i admira la feina del tècnic català, així que han fet amistat i compartint coneixements es fan millors.

El jugador més prolífic de la història de la NBA, Bill Russell, amb onze anells de campió a les seves mans, va morir fa poc menys de dues setmanes. Russell va jugar tota la seva carrera als Boston Celtics, del 1956 al 1969, i va ser la primera espasa de la dinastia que va marcar una època amb vuit títols consecutius. Només Henri Richard, de la lliga americana d'hoquei, iguala el nombre de campionats amb Russell; tots dos estan empatats en la quantitat de campionats guanyats per un atleta en una lliga nord-americana.

El pare de Bill Russell, tip de veure com els treballadors de la benzinera on feia cua deixaven passar davant els clients blancs, va decidir marxar. Però el propietari de la benzinera va treure una pistola, amb la qual li va apuntar al rostre. El va obligar a fer cua, sota el sol, fins que tots els blancs van tenir els dipòsits plens. I la mare, un dia que va sortir cap a l'església amb un preciós vestit nou que s'havia comprat, va ser obligada per un policia blanc a tornar a casa a canviar-se, ja que no estava disposat a veure pel carrer una negra amb un vestit de blanca. La vida no era fàcil a Louisiana dels anys 30.

L'hegemonia dels Golden State Warriors continua. Després d'una aturada de tres temporades per culpa dels Toronto Raptors de Kawhi Leonard, la marxa de Kevin Durant als Brooklyn Nets i les posteriors lesions de Stephen Curry i la de llarga durada de Klay Thompson, els de San Francisco han tornat a la glòria amb un nou anell de campió. És el quart en vuit anys.

El tercer partit de les finals de la NBA entre Boston Celtics i Golden State Warriors, disputat aquest dijous a la matinada, s'ha saldat amb una clara victòria a favor de l'equip local, Boston (116-100). Amb aquest èxit, el conjunt verd se situa un triomf per davant en la sèrie de set partits (2-1). Amb el duel a Boston, les finals de la NBA han tornat a un dels pavellons més mítics de la història de la competició, tot i que on es juga ara és al nou TD Garden, que es va inaugurar el 1995, ubicat just al costat de l'antic pavelló. Aquestes són les claus de la segona victòria dels Celtics.

Les finals de la NBA entre els Golden State Warriors i els Boston Celtics viatgen cap a la capital de Massachusetts aquest dijous a la matinada (3 h, #Vamos) després d'una sèrie igualada a San Francisco, on s'han vist les dues cares de cada conjunt en els dos primers partits. Unes finals a les quals ningú esperava que arribessin aquests dos equips, sobretot després del nivell dels Celtics, fregant un rècord negatiu al gener, i uns Warriors incerts per la tornada de Klay Thompson, després de dues lesions consecutives que l'han deixat fora de competició en les dues últimes temporades, però amb un sorprenent Jordan Poole, designat tercer membre dels Splash Brothers.

Una coneguda dita diu que "els vells rockers no moren mai". Avui es podria aplicar a dos equips històrics de la NBA, els Lakers i els Celics. Els dos conjunts, després d'uns anys de travessia en el desert (especialment els primers), lideren actualment la conferència oest i est respectivament, i es postulen com els grans candidats a plantar-se en la final de la NBA. Seria la revàlida del play-off pel títol que van disputar als anys 2008 i 2010. Tot i que encara és molt aviat per comparar aquesta situació amb la d'aquelles temporades, els números que acumula fins ara cada equip recorden les seves millors èpoques.

Si hi ha una ciutat feliç als Estats Units és Boston. L’any 2001 els New England Patriots van guanyar la Super Bowl derrotant els Saint Louis Rams, els favorits, i van trencar una ratxa de 15 anys sense cap triomf d’un equip de la ciutat a les grans lligues nord-americanes. És a dir, un desert per on caminaven tots els esports professionals de la ciutat: el beisbol, el futbol americà, el bàsquet i l’hoquei sobre gel. El triomf dels Patriots del 2001, curiosament contra la mateixa franquícia que ha derrotat aquest cap de setmana, els Rams (que han abandonat Saint Louis per jugar a Los Angeles), va ser el principi d'uns anys esbojarrats en què la ciutat més poblada de Massachusetts ha celebrat fins a 12 títols. I els quatre equips han participat en aquesta bogeria, alçant trofeus sobre pistes de gel, de gespa artificial i de bàsquet. Per arrodonir la festa, només ha faltat un èxit de l’equip de futbol, els New England Revolution, club fundador de la MLS i que ha arribat cinc vegades a la final entre els anys 2002 i 2014, sempre perdudes. Però els Revolution han guanyat la Copa (2007) i la seva divisió cinc vegades. És a dir, els falta la cirereta, però competeixen bé en una ciutat on competir és obligatori, perquè la tradició és guanyar.

Els Cleveland Cavaliers volen tornar a la final de la NBA. No són el millor equip, ni tenen el millor cinc inicial, però volen ser-hi. La trajectòria guanyadora dels últims anys i la presència de LeBron James són arguments suficients per creure en la classificació. S'ha de fer o, com deia l'eslògan de la samarreta oficial de la franquícia, 'Whatever it takes'. El mantra ha valgut aquesta matinada una victòria que força el setè i definitiu partit contra els Boston Celtics (109-99).

Els Cleveland Cavaliers, vigents campions de la NBA, defensaran de nou el títol en la final després de proclamar-se campions de la Conferència Est. Els d'Ohio han superat els Boston Celtics a domicili en el cinquè partit (102-135) per endur-se la sèrie per un global de 4-1. Ara, a la final, per tercer any consecutiu lluitaran contra els Golden State Warriors de Stephen Curry l'1 de juny.

Els Chicago Bulls s'han imposat a la pista dels Boston Celtics per 102-109. Jimmy Butler, amb 22 punts, ha liderat els Bulls, amb una bona actuació del català Pau Gasol contra uns Celtics en que Rajon Rondo ha fallat els tirs en els darrers atacs del partit, quan el partit estava molt igualat.

Com a conseqüència de les explosions amb víctimes mortals a la marató de Boston, la NBA ha decidit cancel·lar el partit entre els Celtics i els Indiana Pacers, que s'havia de jugar aquest dimarts a Boston. L'enfrontament no es disputarà en cap altra data i les dues franquícies es quedaran en 81 partits jugats.