Arriba a tota velocitat un Lamborghini taronja. És llampant i fa un soroll eixordador. Aparca davant teu i en baixa un noi jove, amb un tupè ros clenxinat i amb uns bíceps treballats, vestit amb un polo Gucci de més de 1.000 euros, una aparença que completa amb un anell d’or i un rellotge Rolex. Fa temps que el segueixes a les xarxes socials i admires els diners que guanya i amb què se’ls gasta. Els cotxes, les cases, els outfits, les joies. Enveges els seus viatges pel món. Colòmbia, Costa Rica, els Emirats Àrabs, el Japó. Fa temps que fas cas dels seus consells per invertir, per ser un guanyador. Què és triomfar si no és el que fa ell? Fins i tot destines alguns dels pocs diners que tens per gaudir del privilegi de tenir-lo unes hores només per a tu, perquè t’expliqui com s’ho ha fet. Baixa del cotxe i et diu crac. I, automàticament, et sents un crac. Et fascina. T’abdueix. Et captiva. T’enamora.

L'Associació de Propietaris d'Habitatges de Lloguer (Asval) ha anunciat aquest dimarts la creació d'una comissió permanent a Catalunya. Durant l'acte de presentació, Asval ha reivindicat que els cal més seguretat jurídica i un marc normatiu més "clar, estable i previsible". De fet, el nou delegat de l'associació a Catalunya, Carlos Muñoz, ha assegurat que aquesta manca de seguretat jurídica és la que en molts casos condueix a la "conflictivitat" entre titulars i inquilins. "Propietaris i llogaters compartim un interès comú: que el mercat funcioni", ha reivindicat Muñoz, que ha afegit: "Tots dos són parts d’una mateixa realitat. Sense propietaris, no hi ha oferta; sense llogaters, no hi ha ningú que demani l’habitatge".

A Barcelona és possible viure de lloguer en un habitatge d'insalubritat extrema. També és possible viure-hi i que l'administrador n'estigui al corrent, que un tècnic de l'Ajuntament l'hagi visitat i que fins i tot un arquitecte hagi acreditat "una situació dramàtica d'humitats" que pot provocar rinitis, bronquitis i fins i tot pneumònia. Aquestes, de fet, són les afeccions respiratòries que cada hivern, des de fa ja cinc anys, encadena la seva llogatera, la Felicia. Amb les reformes obligatòries encara en marxa, ella abandonarà aquest àtic del Born d'aquí a pocs dies perquè la propietat ha decidit no renovar-li el contracte, que caduca d'aquí a uns mesos.

La despesa de l'habitatge és ja un forat per a la immensa majoria de la població catalana. Més d'un 80% han de dedicar més del 30% dels seus ingressos per fer front al pagament del lloguer i fins a un 36% han de reservar la meitat del sou. Aquest sobreesforç és sensiblement inferior entre els que són propietaris amb hipoteca pendent, amb percentatges que representen el 62% i 20%, respectivament. Són dades de l'informe L'habitatge, ciment de desigualtats, que ha publicat Oxfam Intermón, en què s'incideix en el fet que el pagament d'un sostre per viure s'ha incrementat en un 56% des del 2014 sense que això vagi acompanyat d'una pujada salarial.

Aquest dilluns, 9 de març, s’obre la convocatòria del Bo Lloguer Jove estatal, una ajuda de fins a 250 euros mensuals durant dos anys destinada a facilitar l’accés a l’habitatge a persones de fins a 35 anys. Les sol·licituds es poden presentar a partir de les 9.00 d’aquest dilluns 9 de març i fins al divendres 13 de març a les 14.00, i s’atorgaran per ordre d'entrada fins que s’esgoti la partida pressupostària.

Quin és l'impacte real del topall de preus al mercat de lloguer? ¿Ha aconseguit fer baixar el preu dels nous contractes o almenys contenir-lo? La resposta, d'acord amb l'objectiu per al qual va ser creat, que era evitar pujades abusives en moments d'alta demanda o escassetat, és positiva: a Catalunya des que va entrar en vigor la limitació dels lloguers, el març del 2024, el preu dels nous contractes ha pujat un 0,8% en els municipis declarats tensionats i, a la ciutat de Barcelona, hi ha hagut una disminució del 3,3% en aquest any i mig.

L'escalada del preu del lloguer s'ha contingut a Catalunya i, sobretot, a la ciutat de Barcelona, l'últim any i mig. Això sí, el tercer trimestre de l'any passat va repuntar respecte del trimestre anterior –un 1,55% a Barcelona i un 2,59% a Catalunya– i el nombre de contractes de lloguer que es firmen ha baixat, segons es desprèn de les dades de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya que es basen en les fiances dipositades a l'Incasòl. Unes dades que indiquen que el tercer trimestre del 2025 el preu mitjà del lloguer a Barcelona ciutat se situava en 1.153,11 euros, mentre que al conjunt de Catalunya la renda mitjana de lloguer era de 876,83.

El de l'habitatge és un gran problema. Fa temps que ho saben els ciutadans i, des de fa mesos, també els governs espanyol i català, que en són molt conscients i llancen iniciatives per mirar de resoldre'l, tot i saber que qualsevol pas en aquest sentit requereix temps. Una qüestió que les administracions van abandonar durant molts anys és difícil que es pugui solucionar en poc temps.

El govern espanyol comença l'any posant el focus en l'habitatge i, en particular, en l'habitatge de lloguer. De fet, ja ho va fer el gener del 2025, quan va anunciar un paquet de mesures per mobilitzar el lloguer assequible a l'Estat. Aquest dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat tres propostes per "seguir intervenint el mercat de lloguer" a Espanya. Les mesures es recolliran en un reial decret llei que s'aprovarà "les pròximes setmanes", ha dit Sánchez, que ha assegurat que beneficiaran "els tres milions de llars que viuen de lloguer a Espanya".

La població que viu de lloguer és la més afectada per la crisi de l'habitatge. Aquest col·lectiu és el que està més exposat a una situació d'inseguretat residencial, precarietat econòmica i desigualtat patrimonial, en comparació amb els altres règims de tinença, com els propietaris amb hipoteca o els que directament tenen l'habitatge pagat. Un estudi presentat aquest dimecres conclou que aquest problema que afronten els inquilins no és una cosa d'un país concret, ni una conseqüència de la falta d'oferta.

Aquest diumenge farà un any de la històrica manifestació a Barcelona que va reunir desenes de milers de persones per reclamar una rebaixa del preu dels lloguers. El topall tot just començava a fer efecte: els preus dels nous contractes van baixar un 5,2% a Barcelona el segon trimestre del 2024, però l'escletxa del lloguer de temporada obria una via d'escapament per a un de cada cinc nous lloguers. Ara, el Sindicat de Llogateres, que va empènyer tota la ciutadania a manifestar-se, fa balanç d'un any en el qual se'ls han disparat els ingressos i també els afiliats, i han iniciat altres lluites, com la vaga de lloguers a La Caixa.

El passeig de Gràcia de Barcelona repeteix per quart any consecutiu com el carrer comercial amb els preus de lloguer més alts d'Espanya, amb una renda de 3.420 euros per metre quadrat a l'any, la qual cosa significa un augment del 8% respecte a l'any passat. També ha avançat una posició, de la 17 a la 16, en el rànquing mundial de carrers comercials més cars, segons la consultora immobiliària Cushman & Wakefield.

La Maricarmen és una veïna de 87 anys del barri madrileny d'Ibiza, a tocar del Parc d'El Retiro, i convertida en una de les zones més cares de la capital espanyola. Al calendari tenia marcat en vermell aquest dimecres dia 29: després de 70 anys vivint a la mateixa casa, un jutjat pretenia expulsar-la. Hores abans, però, el Sindicat de Llogateres de Madrid comunicava la decisió del jutge d'aturar el desnonament davant la falta d'una alternativa habitacional. "La pressió veïnal ha aconseguit suspendre el desnonament", celebrava el sindicat aquest dimarts al vespre, a través d'un comunicat.

Tres apunts, avui.

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha assegurat aquest dimecres que les polítiques d'habitatge, en especial les que afecten el lloguer, han creat "colls d'ampolla" al mercat que expliquen en part l'encariment de preus al sector. Guindos ha elogiat el fet que l'economia espanyola creixi, en gran manera, gràcies a l'arribada d'immigració estrangera, però ho ha contraposat amb el fet que "l'oferta d'habitatge és molt limitada".

Aquest dilluns al migdia, els mitjans s'afanyaven a publicar el que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia anunciat per sorpresa enmig d'una reunió interparlamentària del grup socialista al Congrés. Era un altre gran anunci d'habitatge: una ajuda als joves per accedir a un habitatge en règim de propietat. Però com s'articularà? Quin serà el seu abast? Què diu la lletra petita? Això és tot el que sabem.

La tensió del mercat de lloguer, que fa cada vegada més difícil accedir a un habitatge assequible, provoca que en els municipis amb més demanda molts pisos ni s'anunciïn als portals immobiliaris. S'assignen abans. I dels que es pengen, els més sol·licitats duren dies o inclús només hores. La ciutat de Barcelona és un cas paradigmàtic d'aquesta forta demanda, que fa que el 12% de tots els anuncis de lloguer es despengin en menys de 24 hores. Segons Idealista, la capital catalana és la gran ciutat d'Espanya més afectada pels lloguers exprés, els anuncis que duren menys d'un dia.

Nous passos per poder sancionar els propietaris que se saltin la llei d'habitatge. El Govern i els Comuns han pactat aquest dimarts activar abans que acabi l'any un cos de 100 inspectors per fer complir la norma a través de sancions als propietaris que se saltin els topalls al lloguer que estableix aquesta llei, aprovada fa dos anys al Congrés. Amb aquest acord el Govern fa un dels grans deures pendents en habitatge per a aquest setembre, després que els compromisos d'arrencar amb 65 efectius abans de l'estiu i arribar al centenar al llarg d'aquest any no s'hagin complert.

El nou curs polític comença a treure el cap i el president de la Generalitat, Salvador Illa, hi arriba amb deures pendents. Els socialistes han superat el seu primer any de govern amb una injecció de quasi 4.000 milions extra a les arques públiques catalanes, malgrat no haver aconseguit aprovar pressupostos. Ho van fer gràcies als pactes amb Esquerra i Comuns, els dos socis als quals l'executiu trucarà també en les pròximes setmanes per iniciar la negociació dels comptes del 2026. Ara bé, abans d'asseure's a parlar-ne amb la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, Comuns reclamen una reunió per fer balanç del que els han promès fins ara i que encara no han complert, sobretot en la carpeta d'habitatge, sobre la qual els de Jéssica Albiach han fet pivotar les negociacions que han mantingut amb els socialistes catalans fins ara.

Per a molts, l'habitatge no està en crisi. No perquè ara no sigui un problema, sinó perquè consideren que sempre ho ha estat. És estructural, diuen, com ho és l'ofec per pagar el lloguer o la possibilitat que, d'un dia per l'altre, truquin a la porta per desallotjar la teva veïna o, amb menys sort, la teva família sencera. Tant els que volen canviar les normes com els que pensen que construint més és suficient, s'enfronten a una realitat tan nova com innegable: una superposició de crisis que agreuja encara més l'accés a l'habitatge.