El projecte social “Soc clau!”, impulsat per l’associació del Concurs Internacional de Piano Maria Canals, amb el suport de la Fundació Occident, consolida la seva aposta per oferir una oportunitat real als infants més vulnerables perquè s’apropin a la música a través del piano. El programa forma part de l’OFF Concurs, el conjunt d’iniciatives educatives i divulgatives que busquen acostar la pràctica pianística al conjunt de la societat i fer-la accessible més enllà dels circuits habituals.

És la tercera generació d’afinadors de pianos. El seu avi, que compaginava la feina en una empresa de fustes amb una orquestra de cap de setmana, va començar a interessar-se per la mecànica de l’instrument. Fins al punt que va demanar a una empresa de pianos poder anar a veure com treballaven. A poc a poc va aprendre l’ofici i es va posar a afinar instruments a prop de casa. I el boca-orella va funcionar tant que va acabar deixant la fusta i l'orquestra per muntar la seva pròpia empresa. La seva mare va seguir el negoci familiar, que des de fa anys porta ell, Jordi Marco Collell. 

Un melòman català va sopar una vegada amb Alfred Brendel, traspassat dimecres passat a Londres, i va preguntar-li si creia que tocar el piano era solament una qüestió de tècnica, o si era fonamental posseir també una idea, o una concepció intel·lectual, d’allò que s’interpretava, fos Bach, Haydn, Mozart, Beethoven o Schubert.

A partir d'aquest dijous i fins diumenge els pianos tornaran a omplir de música Tortosa gràcies al Toca'm, el festival de piano de les Terres de l'Ebre que ja celebra la seva quarta edició. El festival, que va néixer gràcies al projecte dels pianistes Manel Miró i Maria Lombarte, fundadors i membres del duet Àmarim, permetrà escoltar grans professionals d'aquest instrument de corda percudida, però també músics que tot just comencen, perquè durant el Toca'm tothom qui vulgui podrà fer sonar un piano. Els impressionants pianos de cua es podran sentir des del carrer fins al Claustre de la Catedral, passant per la plaça Espanya o el Mercat de Tortosa.

El 14 de març, la pel·lícula Wolfgang (extraordinari) va arribar a les sales de cinema. Explica la història d’un nen amb autisme i altes capacitats que somia en convertir-se en el millor pianista del món. La pel·lícula, basada en la novel·la de Laia Aguilar amb el mateix títol, presenta un protagonista de ficció, però la realitat supera sovint la imaginació: Wolfgang existeix, i el seu nom és Joel Bou. Té deu anys, viu a Santa Coloma de Farners i el piano és la seva passió.

Escoltar la millor música a un espai màgic com el Palau de la Música, era la proposta de Lluís Domènech i Montaner. L’arquitecte responsable del disseny i construcció del Palau, del qual se celebra el centenari de la seva mort, tenia clar que volia una acústica perfecta combinada amb els valors que la música ha d’aportar a la societat. En aquesta cerca per l’excel·lència, el respecte de la diversitat o el suport a la innovació, encaixen a la perfecció els concerts de l’abonament Pòquer de piano.

"Quan de gran vaig anar a un concert al Royal Albert Hall de Londres vaig pensar: «com va poder tocar la meva mare aquí amb només 13 anys?»". Bernat Deltell i Milà és el fill de Leonora Milà (Vilanova i la Geltrú, 1942), la nena prodigi del piano que va actuar amb només set anys al Palau de la Música l’any 1950 i amb 13 en el coliseu musical londinenc com a solista de la London Philharmonic Orchestra, conduïda pel seu primer director negre, Rudolph Dunbar. Era l’any 1955, i el seu pare, el destacat violoncel·lista Josep Milà, no la va poder acompanyar perquè els franquistes li havien retirat el passaport per desafecte.

"Va ser un boom, un furor que ens ha sorprès mentre ho estudiàvem. Sabíem que existia aquesta potència, però no que fos tan elevada, i no era sols en els nuclis burgesos. Obres els diaris de l’època i veus el piano a tot arreu: anuncis de gent que busca pianos per comprar, per vendre, per llogar, per estudiar", explica Estel Marín, doctora en història i ciències de la música, llicenciada en piano i coautora de l’estudi La cultura del piano a Catalunya (1788-1901): dels inicis a la pianomania, juntament amb Oriol Brugarolas, doctor en història i llicenciat en piano. Tots dos havien publicat treballs sobre l’instrument, ell més centrat en la fabricació i el comerç a la primera meitat del segle XIX, i ella en l’ensenyament entre 1850 i 1901.

"Cada actuació del músic andalús revela la seva maduresa i la seva saviesa", escrivia Jaume Radigales a l'ARA sobre el pianista Javier Perianes (Nerva, 1978). Aquest cap de setmana tenim una nova oportunitat per gaudir del seu talent. Perianes actua amb la Franz Schubert Filharmonia, dirigida per Tomàs Grau, aquest divendres al Teatre Tarragona (20.30 h), dissabte al Teatre-Auditori de Sant Cugat (20 h) i diumenge al Palau de la Música (17.30 h).

La pianista portuguesa Maria João Pires, que fa dues setmanes actuava al Festival de Torroella de Montgrí, ja ha sortit de l'hospital de Riga (Letònia) on va ser hospitalitzada aquest diumenge a conseqüència d'una caiguda. "Puc confirmar que [Maria João] Pires va caure ahir a Riga i que va patir ferides que la van portar a l'hospital, on va rebre el tractament mèdic que li va permetre que li donessin l'alta aquella nit", ha dit al diari portuguès Público Simon Millward, el portaveu del Riga Jūrmala Music Festival, on Pires havia d'actuar aquella nit.

Després de les tres proves eliminatòries celebrades al Petit Palau, el Concurs Maria Canals ja té finalistes: són el portuguès Rafael Kyrychenko, el georgià Sandro Gegechkori i el xinès Ziming Ren, que competiran a la Gran Final al Palau de la Música el dimecres 14 de juliol. Kyrychenko i Gegechkori interpretaran el Concert per a piano i orquestra número 1 en si B menor de Txaikovski, mentre que Ren tocarà el Concert per a piano i orquestra número 2 en do menor de Serguei Rakhmàninov.

Tothom qui passa pel passatge Maria Canals amb passeig de Gràcia de Barcelona queda captivat uns segons. O, si no es té pressa, uns minuts. Com ja és tradició, un cop l'any els pianos surten al carrer perquè els curiosos, els aficionats i els professionals puguin tocar-los lliurement. La Marina, que segurament no deu tenir més de deu anys, s'atura per preguntar "si pot tocar Titanic" i, animada pels dinamitzadors, segueix amb l'alegre Aniversari feliç i sorprèn els vianants. Així ha començat aquest dimecres el 66è Concurs Maria Canals, aquest any en versió estiuenca. Es tracta d'una de les iniciatives ciutadanes que impulsa cada any el Concurs Internacional Maria Canals.

Diu la teoria de l’efecte papallona que qualsevol petit canvi pot provocar conseqüències tan grans com insospitades. Per exemple, que un pianista anglès com James Rhodes decideixi deixar-se salvar per la música clàssica i escriure un llibre per explicar-ho, i que això faci que un estudiant d’empresarials de la Universitat Pompeu Fabra aficionat a la guitarra elèctrica acabi dissenyant un piano plegable i transportable en una motxilla. L’ha anomenat Pocket Piano, ha suposat una inversió de 2,5 milions d’euros, hi ha treballat durant quatre anys i aquest abril ha aconseguit que arribi al mercat a través d’un referent en la venda de pianos, la botiga Jorquera.

Deutsche Grammophon va organitzar el 28 de març un concert per celebrar el Dia Mundial del Piano, en què van participar una desena de pianistes, cadascun des del seu lloc de confinament. Van ser més de tres hores i mitja de música –que ara es poden escoltar i veure a YouTube i a Medici TV– a càrrec de Maria João Pires, Víkingur Ólafsson, Joep Beving, Rudolf Buchbinder, Seong-Jin Cho, Jan Lisiecki, Kit Armstrong, Simon Ghraichy, Evgeny Kissin i Daniil Trifonov.

Malcolm John Rebennack, Dr. John per a la música, va néixer el 20 de novembre de 1941 a Nova Orleans, la mateixa ciutat on va morir dijous d’un atac de cor. Cantant, pianista, compositor i mèdium entre diferents tradicions musicals, Dr. John era Nova Orleans, en el sentit que ho eren els Neville Brothers, Allen Toussaint, Alvin Tyler, Trombone Shorty, Professor Longhair, Fats Domino, Louis Armstrong i tota una colla d’artistes tocats per la riquesa mestissa del delta del Mississipí; fins i tot un novaiorquès com Willy DeVille, que compartia amb ell l’amor per l’extravagància criolla. Dr. John, de fet, exercia de bruixot tant en l’estètica com en la música, invocant rock, jazz, blues i psicodèlia amb el piano i els guarniments pagans. Ell mateix era una cruïlla cultural a l’altura de la llegenda de Nova Orleans.

El pianista Kopil Roca, nascut al Nepal fa 23 anys i establert a Vilassar de Mar, presenta el nou senzill del disc 'Sound of the heart', un treball que, tal com explica ell mateix, "parla a través de les cançons d'un clar esperit de superació", en què tot i les dificultats, la seva sensibilitat, fermesa i convicció li han permès tirar endavant en el món de la música.

REW

<<

Des de petita, la Clara Peya s’ha sentit culpable per haver accedit “a molts privilegis” per dret de naixement. Filla de metges benestants, per fi ha aconseguit fer que la consciència de classe es desplacés del sentiment d’obligació al de responsabilitat. La reivindicació i el compromís són part de la seva vida i la seva feina. Com a pianista i compositora (acaba de publicar el seu vuitè disc, Estómac, amb Satélite K) i amb Les Impuxibles, la companyia teatral que comparteix amb la seva germana, la ballarina Ariadna Peya, 15 mesos més gran.

]]>

De la mateixa manera que Glenn Gould mai va acceptar que el titllessin d’excèntric per tocar el piano encorbat, assegut a una cadira atrotinada i amb guants i bufanda -perquè, per a ell, aquella era la manera correcta de tocar, la que li permetia excel·lir en el seu art-, la pianista xinesa Yuja Wang (Pequín, 1987) ha arrossegat durant tota la seva carrera la polèmica absurda de la seva manera de vestir quan toca davant el públic. La música clàssica encara manté un biaix carca, conservador, masclista en moltes ocasions, i sobre Yuja Wang s’ha dit de tot, però sobretot s’ha censurat la seva preferència per la faldilla curta -molt curta- i els vestits de tirants. Com si tenir una genètica privilegiada minvés la seva capacitat interpretativa i el seu procés intel·lectual. Ella, òbviament, ha acabat tipa del debat, i mai ha cedit a la pressió: com una altra jove pianista amb talent superlatiu, Alice Sara Ott -que sempre toca descalça-, ha valorat la seva llibertat per sobre dels condicionants exteriors, i ha vençut.

]]>

El Concurs Internacional de Música Maria Canals ha ajornat l'acció de piano coneguda com "La Marató del Piano" a la plaça Reial de Barcelona, programada aquest divendres, a causa de la previsió de pluges durant el dia. La Marató de Piano es traslladarà al 7 d'abril, i serà la cloenda de la 63a edició del concurs.

]]>

REW

<<

Nil Ciuró va créixer divertint-se amb la música. “Als 4 anys ja anava a casa la meva àvia a tocar el piano!”, recorda. També va tenir el seu moment de crisi. “Em va passar com a molts nens: acaben avorrint la música perquè senten l’obligació d’estudiar-la amb un mètode clàssic”. Als 18 anys s’hi va reenganxar. “Volia compondre, tenia coses a dir, per això vaig tornar al piano. Era el llenguatge que dominava”.

]]>