Les disfonies són trastorns de la veu molt freqüents, però s'acostumen a infravalorar. Afecten el correcte funcionament de les cordes vocals d'una de cada tretze persones de l'Estat, tot i que en determinades professions aquesta proporció s'incrementa. És el cas dels mestres, ja que la veu és una eina de treball imprescindible en el seu dia a dia, i més de la meitat pateixen algun tipus de trastorn al llarg del curs escolar. De fet, la Societat Espanyola d'Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC) estima que gairebé 9 de cada 10 mestres d'infantil tindran una disfonia al llarg de la seva carrera professional, per la qual cosa els experts insisteixen en la prevenció i el tractament precoç amb l'objectiu d'evitar complicacions de llarga durada.

Corre per les xarxes un vídeo humorístic en el qual es veu com un home que viu en una casa domòtica, on tot funciona per ordres de veu, intenta entrar-hi amb la cara desfigurada després d'una intervenció al dentista, i com que no pot parlar clar l'assistent de veu no reconeix les ordres que li dona, ni li obre la porta, ni li funciona res de res! Després de riure, molts reflexionem que real pot arribar a ser la situació.

La Ivette Vilaró fa dotze anys que és professora. Des que va començar a treballar, com a mínim un cop cada curs es queda sense veu. Li ha passat sempre i per això, al principi, no hi donava importància. Pensava que era el seu “punt feble”, però coincidint amb el canvi pedagògic a les escoles, on els projectes i el treball cooperatiu entre els alumnes es va fer més extens, va començar a patir-ne més sovint i va decidir buscar-hi una solució. Una amiga logopeda, Sandra Pece, li va recomanar anar a un foniatre, un especialista de la veu. Li van trobar un edema a les cordes vocals que se li inflama quan força la veu. Abans que se li pogués complicar amb un nòdul, va fer una quinzena de sessions amb un equip de logopèdia per aprendre a respirar millor i relaxar les cordes vocals per aconseguir rebaixar l’edema. “Em va anar molt bé –explica Vilaró–, però aleshores va venir la pandèmia i les classes amb mascareta”. La feia patir pensar que hauria de cridar més i fins i tot es va plantejar comprar-se un micròfon, però com que treballa a l’ESO va preferir no fer-ho. “Els adolescents s’enriuen de tot”, apunta Vilaró. Tot i el temor, aquell curs li va anar molt bé. Sigui per la mascareta, per la distància obligada –que va impedir fer treball cooperatiu– o perquè els nois i noies estaven més silenciosos, va ser el primer curs que no perdia la veu. “El moment que em feia més por va permetre’m reposar més la veu”, explica. Tot i que reconeix que hauria de ser “més constant” amb els exercicis que fa arran de les sessions de logopèdia, des d’aleshores la situació ha millorat i ja no es queda afònica tan sovint quan fa classe a l'Escola FEDAC Vic.

Sento l’anunci a la ràdio. És del Ministerio de Igualdad, Gobierno de España, i diu una mica de tot. La paraula España, la paraula llibertat, el sintagma estem vives, em sembla —però parlo de memòria— i el sintagma sense por. És un dir: “Som aquí, per al que calgui, no te n’oblidis, ara que toca anar a votar, perquè segons què votis ja m’has vist prou”.

Vertigen. Aquesta és la paraula que potser recull millor el sentiment que amara el debat sobre la dita intel·ligència artificial. El vertigen és present en la immensa majoria de reflexions, ja sigui d’experts, pensadors, polítics, periodistes o la resta de ciutadans. La raó és ben senzilla. Les funcions de la IA evolucionen a una velocitat molt superior a altres innovacions anteriors. A més, ningú no és capaç de preveure o imaginar, tampoc els enginyers especialitzats, fins on ens conduirà aquesta tecnologia. 

“Els joves tenim molt integrat que hem d’escoltar els adults perquè són la veu de l’experiència, però… i al revés? Pensen els adults a escoltar els joves?” Aquesta és una de les preguntes que va llançar-se al públic de la segona trobada del cicle de debats “El futur és nostre”, una iniciativa impulsada pel diari ARA i la Fundació La Caixa per donar veu als joves i, sobretot, escoltar-los. A través d’aquest nou projecte, les quatre capitals de demarcació catalanes acolliran debats al voltant dels aspectes que més preocupen els joves del territori: les emocions, la precarietat laboral, trobar la manera de vèncer les pors o la necessitat de fer-se sentir.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha alertat aquest dilluns en una entrevista a la Cadena SER de l'existència d'un "problema de convivència" i una "fractura emocional entre catalans", i ha assegurat que una Catalunya independent no només quedaria fora d'Europa, sinó que "s'hauria d'inventar una nova moneda".

Segueix sense arribar l'acord entre CDC i Unió per coordinar-se en els dos últims plens que queden al Parlament abans de les vacances d'estiu. Els democristians demanen tenir veu pròpia i que es visualitzi que la federació de CiU s'ha trencat, però des de CDC volen evitar solucions que afectin el funcionament del grup parlamentari que hauran de compartir fins al final de la legislatura.

Unió reclama tenir veu pròpia i diferenciada dins del grup que comparteix amb Convergència al Parlament. Queden només dos plens abans que el president de la Generalitat, Artur Mas, dissolgui la cambra i convoqui eleccions per al 27 de setembre, però els democristians volen aprofitar-ho per aplicar ja una fórmula que "visualitzi que la federació de CiU ja no existeix", ha explicat el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler. A parer seu, no tindria sentit que a Madrid els dos partits actuessin per separat i en canvi al Parlament la dissolució de la federació no tingués conseqüències pràctiques.

La ministra i candidata del PSC a les eleccions generals, Carme Chacón, ha afirmat avui que veu el candidat de CiU Josep Antoni Duran Lleida "molt nerviós" pel seu "acord amb el PP", ja que, segons ell, CiU sap que "el vot socialista és l'únic que pot aturar les retallades de la dreta catalana i espanyola en educació i sanitat". Chacón ho ha dit en declaracions als periodistes després que Duran demanés ahir que no es deixi en mans del candidat del PP, Mariano Rajoy, el lideratge de Catalunya.

Els talls d’internet que es produeixen a causa de la revolta a Egipte no són cap problema per als tuitaires. L’enginyeria de Google se les ha empescat perquè les persones que viuen els fets sobre el terreny puguin piular. Dit i fet, el gegant informàtic, amb la cooperació de Twitter i SayNow, ha desenvolupat un servei en què només cal una trucada per publicar un tuit.