Amb un cansament ja immens i bascós envers el tema, llegeixo que aquests dies el senyor Juanma Bajo Ulloa –un director de cinema que temps enllà m’hipnotitzava (amb catorze anys vaig anar tres vegades al cine Fantasio a veure Alas de mariposa) però que després vaig abandonar del tot– va pel món ploriquejant i dient que si no ets una dona o no segueixes certes consignes woke ho tens molt pelut al món del cinema. No he vist l’entrevista ni la veuré: parlo, doncs, d’oïda. Uns quants han sortit a refutar les afirmacions d’Ulloa amb dades, en especial Javier Zurro: en resum, podríem dir que, en les subvencions, hi ha uns puntets extres (molt pocs) si alguns dels càrrecs principals està ocupat per una dona. Això és una mesura que existeix per corregir el biaix històric i ominós que ha patit el cinema fet per dones. Tanmateix, ens diu Zurro, que malgrat la petitíssima ajuda que tenen les dones, el 2023 només el 36,5% dels projectes que van aconseguir una ajuda tenien direcció exclusivament femenina, i el 2022, un 37,8%; el mateix passa amb les pel·lícules en les quals inverteix RTVE: entre el 2020 i el 2023 un 63,7% tenien direcció masculina. És a dir, que contínuament sentim la cançoneta enfadosa dels pobres homes que són deixats de banda, mentre les dades constaten que els homes continuen sent majoria en la indústria.

Fa uns anys vaig tenir un professor d'escriptura creativa que, el primer dia de classe, va dir, solemne: "Al meu curs no hi acceptaré novel·les roses ni de fantasia, ja podeu canviar de projecte si veniu amb aquestes idees". Aquesta afirmació, impròpia d'algú que ha d'acompanyar l'aprenentatge de les noves veus, va més enllà d'una preferència literària i condensa una herència antiga: la idea que hi ha literatures serioses i literatures menors. No és casual que el menyspreu acostumi a caure del cantó dels gèneres considerats tradicionalment femenins: la literatura romàntica, la fantasia i l'autoficció; mentre que el pensament, associat culturalment a l'esfera masculina, s'ha considerat l'emblema de la literatura seriosa.

Angoixa, estrès, sobreexcitació, frustració, tristesa, ofuscació, eufòria i, fins i tot, ràbia. Els homes poden sentir tota mena d’emocions quan esdevenen pares o ho estan a punt de ser. Emocions que ells reconeixen no haver predit. “Des que em van posar el meu nen en braços, no podria descriure les emocions que tinc”, assegura Moisés Moliner. Fa tan sols deu dies que és pare i encara està digerint què li està passant. “Els sentiments que tinc són molt exagerats, no era com esperava –admet–, és més bonic del que em podia imaginar”.

Llegeixo a l’ARA un article de l’estimada Anna Manso, on, a propòsit de la guerra entre Israel i Palestina, diu: “El que sí que tinc clar és el motiu que ha portat la Rosa a escriure’m. Ella veu el mateix que jo: senyors en guerra. Homes, no dones. Homes en guerra i homes i dones de totes les edats sofrint-ne les conseqüències”.

És agost i tinc vacances llargues. No pretenc fer pena a ningú, però sempre he pensat que les dones necessitem vacances extres perquè ser dona cansa, i molt.

Quan l'Oriol, de 30 anys, va saber que tindria un fill va tenir tres impulsos immediats: matricular-se en una autoescola, baixar-se aplicacions per trobar pis i buscar un grup de suport a la paternitat. Tres actes reflexos que responien a tres grans pors. La primera, no tenir el comandament, una ressonància patriarcal de voler el control. La segona, buscar pis, responia a la por material: no tinc prou diners per mantenir aquest fill, no tinc un espai digne per a ell. La tercera, potser la menys definida, era "no saber com fer-ho" i necessitar ajuda per a aquesta nova etapa on tot eren (i són) incerteses. 

L’ esforç és o hauria de ser inherent a la feina. S’entén l’esforç com la cura pels detalls, qüestionar-se els propis criteris per veure si hi ha possibilitats de millorar el que es fa, explorar vies alternatives, aprofitar al màxim els recursos, aportar creativitat per no caure en tòpics i inèrcies inútils o caducades... És una actitud que va més enllà d’assolir l’èxit personal. Per descomptat hi ha una voluntat de reconeixement, però és també sentit de la responsabilitat. Que qui rebi la feina hi descobreixi aspectes d’interès o valor. Això, malgrat tot, pot tenir un inconvenient: suposa més dedicació a l’hora d’executar-la i, potser, en alguns casos, més lentitud. La reflexió sobre el que es fa i dur-ho a terme demana temps. En tot cas, és una manera de mostrar el respecte pels altres, pels que rebran la feina. I també un agraïment: el de demostrar que aquella oportunitat que s’ha donat es vol aprofitar.

Una desena d’homes han denunciat per abusos sexuals el seu ex professor de bateria i reconegut músic de Girona Jordi Brull. El cas va començar amb la denúncia de dos exalumnes, Isaac Jover i Adrià Cuéllar, el març del 2019. En un principi, el jutjat d’instrucció número 2 de Girona va arxivar la causa perquè va considerar que no havia quedat acreditada la perpetració del delicte i que, en un dels casos, els fets igualment haurien prescrit. L'advocat de l'acusació particular, Benet Salellas, va demanar reobrir la causa i, des d’aleshores, han aparegut noves denúncies d’homes d’entre 20 i 50 anys que haurien patit abusos sexuals durant les classes de música que es duien a terme en un soterrani de la casa del professor al municipi de Quart (Gironès).

Als llibres, les dones som boniques i sexis, mentre que els homes són justos i valents. També fiables. No ho dic jo, sinó que és una de les conclusions d’un estudi sobre llenguatge en la literatura fet per universitats de Londres, Baltimore, Cambridge i Copenhaguen i per Microsoft Research a Nova York. Es va publicar a finals del 2019 i aquests dies l’he vist circular per Twitter. El plantejament em va cridar l’atenció: a través d’algoritmes, van analitzar tres milions i mig de llibres de ficció i de no-ficció literària publicats en anglès entre el 1900 i el 2008. El seu objectiu era quantificar fins a quin punt és diferent el llenguatge que s’utilitza per descriure els homes i les dones, però també valorar-lo qualitativament, per saber si és diferent en positiu o en negatiu.

Si busques homes violència de gènere Barcelona a Google, un dels primers resultats és el Servei d'Atenció a Homes (SAH). L'Enric va fer aquesta cerca perquè veia que no tenia relacions sanes. "Necessitava ajuda", diu. Així va arribar a aquest servei de l'Ajuntament de Barcelona per als homes, que és voluntari i que vol que reconeguin les actituds violentes, n'assumeixin la responsabilitat i entenguin per què ho fan. "Ignorar la teva parella o no parlar-hi en tot el dia, no ser-li honest, mentir-la, utilitzar el sarcasme per comunicar-t'hi o menysprear-la també és violència. La violència no només és física. La psicològica és molt àmplia", explica l'Enric. Com tots els que decideixen entrar al programa SAH Homes, l'Enric primer va fer unes sessions individuals i després va participar en 32 sessions grupals (que duren nou mesos) amb una dotzena d'homes. Ara està a l'última fase, que és una trobada cada uns quants mesos.

David Bowie va ser uns dels pioners a l'hora d'incloure el maquillatge en el seu estilisme als anys setanta, no sense crear controvèrsia i molta crítica al seu voltant. Avui, alguns dissenyadors de moda com Tom Ford, Marc Jacobs o Chanel aposten perquè el maquillatge deixi de ser una pràctica només de dones i han llençat col·leccions de maquillatge i cosmètica només per a ells.

La sortida de la crisi ha agreujat una de les pitjors xacres del mercat de treball: la reactivació econòmica també ha revifat la bretxa salarial entre homes i dones, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya. Aquesta és la conclusió que ahir van coincidir a fer pública dos sindicats diferents, el dels tècnics d’Hisenda Gestha i CCOO.

La diferència laboral entre homes està a dècades d'igualar-se. Segons l'última Enquesta Anual de Diversitat de Gènere de la consultora laboral Hays, basada en dades de l'Organitzacio Internacional del Treball de l'ONU, l'OIT, la mitjana de diferència de salaris entre homes i dones per fer la mateixa feina, a escala global, se situa en el 23%. L'estudi també remarca que aquest llindar no s'igualarà entre sexes fins al 2087.

A Catalunya i a l'Estat hi ha més dones que homes exercint de jutges, però la majoria no accedeixen als alts càrrecs de la carrera judicial, segons les últimes dades fetes públiques pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Així, per exemple, el percentatge de magistrades al Tribunal Suprem és d'un 12,8%, i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'un 39%. L'Associació de Dones Jutges de l'Estat reclama instaurar un sistema paritari a la judicatura, de manera temporal, per mirar d'equiparar la situació.

El sindicat UGT ha denunciat aquest dimarts que la dona hagi de treballar 80 dies més per guanyar el mateix que un home i ha criticat que, en els sectors professionals amb més presència femenina, la desigualtat salarial entre els dos sexes és més gran.

Homes i dones menteixen. Però no menteixen de la mateixa forma, ni amb les mateixes intencions. Un nou estudi, publicat a Austràlia, detalla quines són les 10 mentides més habituals, i arriba a la conclusió que homes i dones diuen diferents mentides i per diferents motius.

"Les dones, com més nues, més elegants, i els homes, com més vestits, més elegants". Els deu nois i noies que han escoltat les paraules de l'alcalde de Granada, José Torres Hurtado (PP), no s'ho podien creure però, efectivament, això és el que ha dit la primera figura del consistori i, per tant, de la ciutat. L'alcalde ha pronunciat aquestes paraules durant una recepció al saló de plens de l'Ajuntament als deu estudiants de Granada que han obtingut millors notes a la selectivitat.

A què dediquen més temps els mascles, a buscar una parella sexual o a buscar menjar? Segons un estudi del University of Rochester Medical Center, els cervells dels mascles estan programats per centrar-se en el sexe. Els científics han arribat a la conclusió que la prioritat és reproduir-se. Alimentar-se pot esperar.