De la mateixa manera que els protagonistes del món ja no són els de sempre, els fòrums on es debaten les relacions internacionals tampoc ja no són els mateixos. Davos, la reunió per excel·lència de les elits econòmiques occidentals, busca un nou propòsit des que Trump ha decidit renegar de la globalització, promoure el proteccionisme i les traves al comerç internacional en forma d'aranzels.

La desfilada nocturna de soldats portant torxes, anomenada Zapfenstreich, al pati del ministeri de Defensa simbolitzava la fi de l'era Merkel. Els seus 16 anys al poder acabaran dimecres que ve amb la investidura del socialdemòcrata Olaf Scholz, el vicecanceller de la seva última Gran Coalició.

Finalment s’han esclarit completament els dubtes sobre la nova presidència dels Estats Units d’Amèrica (EUA). Joe Biden ja està anunciant el seu futur govern. Tal com s’esperava, és una continuació del darrer govern Obama i reprendrà polítiques de la seva darrera presidència –ben normal atès que Biden era el seu vicepresident–. ¿Serà possible retornar al món i a les polítiques del 2016? Cal deixar ben clar que ho serà en alguns casos, però que en molts altres no. Les raons són diverses, i totes importants per entendre per on anirà el món els propers quatre anys. El temps mai passa debades! Podem identificar uns pocs grans canvis.

Unes 15.000 persones, segons els organitzadors -la policia francesa rebaixa la xifra a 9.000-, es van manifestar dissabte entre Hendaia i Irun, creuant la frontera entre Espanya i França, per protestar contra la reunió a Biarritz del G-7 (els Estats Units, França, Gran Bretanya, Alemanya, el Canadà, el Japó i Itàlia). En la protesta no hi va haver incidents, però sí 68 detinguts. A més de la manifestació s’han organitzat tres dies de conferències, tallers i accions de desobediència civil entre Baiona i Biarritz per desafiar la prohibició de manifestar-se.

Quan aquest agost Fidel Castro compleixi 90 anys, en farà deu que una malaltia el va obligar a cedir el poder al seu germà Raül. Durant aquells dies, el secretisme de l’Havana va alimentar entre els enemics del malalt l’esperança de la seva mort imminent i, de retruc, la de la fi del comunisme a l’illa. Mort el gos, morta la ràbia, celebrava l’exili als carrers de Miami. Aviat l’esperança es va esvair i el temps va fer de la cessió provisional un relleu definitiu, sense traumes. Avui Fidel Castro no té càrrecs al Partit, ni al govern. Apareix en públic tan esporàdicament com reflexiona des de les pàgines del 'Granma'. Desposseït de poder efectiu, exerceix de mite. El mite construït al llarg de mig segle de pràctica revolucionària i monopoli de l’escena política cubana.