L’abril del 2023 vam comentar aquí l’any llarg de demora que hi havia per cobrar les subvencions per a la instal·lació de plaques solars. Fa deu dies, 3Cat va informar que hi ha vehicles pesants aturats durant més de tres mesos a l’espera dels permisos que en permeten la circulació. I, divendres passat, TV3 informava que un total de 5.153 persones van morir el 2025 a Catalunya mentre feien els tràmits de la dependència. El reconeixement del cas s’allarga uns 8 mesos de mitjana entre que s'aconsegueix la valoració del grau i es té la resolució del Programa Individual d'Atenció que determina la prestació o el servei que correspon. I si tires enrere, trobaràs la mateixa notícia en anys anteriors: “Cada hora mor, cada dia moren…”. És patètic.

El marc legislatiu sobre les condicions laborals dels funcionaris a Catalunya té més de 25 anys i, per al Govern, ha arribat el moment de posar-lo al dia. El consell executiu de dimarts vinent aprovarà el projecte de llei d'ocupació pública, que té com a objectiu redefinir l'accés al sector públic, despertar vocacions entre els joves per afrontar el relleu generacional a l'administració i canviar les condicions de promoció en la carrera funcionarial. La llei, que posteriorment entrarà en el tràmit parlamentari, afecta quasi 400.000 treballadors: els empleats de la Generalitat, els dels 947 ajuntaments de Catalunya i els de les set universitats públiques catalanes. La norma ha estat treballada amb el "màxim consens", segons el departament de la Presidència, i s'emmarca en el gran projecte de reforma de l'administració que té en marxa l'executiu català.

Després d'estrenar nova web i introduir l'atenció per videoconferència, la Generalitat continua fent passes endavant en la reforma de l'administració. I ara és el torn dels tràmits en línia. Abans de l'estiu, el Govern dirà definitivament adeu als PDF que fins fa no gaire calia omplir per fer sol·licituds online. L'objectiu és que els nous formularis siguin "100% accessibles" des de qualsevol dispositiu, per la qual cosa caldrà renovar el format de fins a 1.550 tràmits. La Generalitat ja ha travessat l'equador d'aquest procés, amb 900 tràmits ja adaptats, i preveu enllestir els 650 que falten d'aquí al juny. La posada al dia ha costat un total de 4,3 milions d'euros.

Des d’aquest diumenge, qualsevol català ja pot registrar-se com a parella de fet, sol·licitar una llicència de caça o demanar la targeta de la discapacitat per videoconferència. Aquests són alguns dels 27 tràmits que a partir d’ara es poden fer a distància amb l'ajuda d'un agent, sense necessitat de desplaçar-se presencialment a les dependències de la Generalitat. L'usuari hi podrà accedir des de casa a través de la nova Oficina Virtual, que el Govern ha posat en marxa en el marc de la reforma de l’administració per acostar-la al ciutadà i fer-la més eficient.

S'acosten grans canvis a l'administració de la Generalitat. Amb les 50 propostes del grup d'experts de la Cetra al damunt de la taula, el Govern encara ara la redacció de les lleis que han de donar forma a la transformació del sector públic en els anys vinents. Els canvis inclouen des de la simplificació dels tràmits administratius fins a la incorporació de la IA, passant per canvis en les oposicions i la fi dels nomenaments a dit dels directius públics amb la introducció del concurs com a mètode de selecció i el seu blindatge davant cessaments a discreció. Però, què en pensen els representants dels treballadors del sector públic?

No hi ha llibertat sense risc. Precisament em ballava pel cap aquesta idea quan va arribar-me una carta, i era una multa. Sempre ve malament, una multa, per merescuda que sigui, però els últims temps jo diria que encara és pitjor. Conduint per una altra ciutat, vaig equivocar-me de carrer i es veu que vaig entrar per un de prohibit a la circulació. Fins ara no ho he sabut. Com és que no ho vaig veure? Potser estava mal senyalitzat? Tant és, perquè la multa funciona amb xantatge: si pago de pressa i renuncio a protestar em faran un descompte del cinquanta per cent. Com que recórrer és complicat i segurament no em donarien la raó, m’inciten a pagar i a callar. No és gaire edificant.

Quan el foc mostra el seu poder destructiu prop d’una casa o dels conreus que són el resultat de l’esforç de moltes generacions arrelades a aquella terra és impossible no commoure’s. Seria una gran insensibilitat dir-los que només és una espurna del que està passant en el planeta.

Per què l’administració pública ha de continuar adjudicant contractes com si només importés el preu, quan podria fer-ho amb criteris que també millorin la vida de les persones?

Un dels projectes estrella del govern de Salvador Illa és la reforma de l'administració, que va encarregar a un grup d'experts encapçalats pel catedràtic de ciència política Carles Ramió, i que ja ha posat alguns canvis sobre la taula, com per exemple el "dret a l'error" tant de la ciutadania com dels funcionaris per lluitar contra la paràlisi de l'administració. Ara bé, hi ha una altra mesura que fa anys que s'arrossega legislatura rere legislatura i que cap govern fins ara ha estat capaç d'implementar: la regulació del directiu públic professional, que passa per posar fi a la discrecionalitat amb què ara els partits trien les persones que ocupen les direccions i subdireccions generals del govern de la Generalitat. És a dir, una reforma per posar fi a les tries a dit i al relleu de centenars de càrrecs cada cop que canvia el color polític del Govern.

Si una persona comet un error davant l'administració, tindrà dret a rectificar sempre que s'hagi comès de forma "no fraudulenta". És una de les mesures que el Govern ha pactat amb ERC i Comuns per incloure al pla per reformar l'administració i que es tramitarà a través d'una proposició de llei al Parlament. Fins ara, aquest dret només el tenia l'administració i el Govern, emmirallant-se en països com França i Polònia, l'ha volgut ampliar també a la ciutadania. D'aquesta manera, si una persona demostra que ha comès un error involuntari, podrà rectificar-lo i evitar sancions. La reforma també inclou els treballadors públics, per evitar l'anomenada "burocràcia defensiva", és a dir, que es quedin paralitzats determinats processos administratius per manca de firma d'un funcionari, que no signa per por. Així, la reforma del Govern eximirà de responsabilitat els treballadors públics i només ho seran per accions o omissions "realitzades amb dol, culpa o negligència greu". L'administració, doncs, no castigarà el funcionari que hagi actuat amb "la diligència deguda, de bona fe i sense frau".

El catedràtic de ciència política de la UPF Carles Ramió, president de la comissió d'experts per a la reforma de l'administració pública (CETRA), atén l'ARA per explicar els canvis que el Govern s'ha compromès a impulsar.

El Govern va encarregar a un grup d'experts liderats pel catedràtic de ciència política i de l'administració Carles Ramió una proposta per reformar l'administració, una promesa que diferents executius s'han fet seva però que mai s'ha fet realitat amb l'ambició i la capacitat de transformació necessària. Doncs bé, el grup de Ramió ha elaborat deu propostes concretes que, si es duen a terme, suposarien una autèntica revolució en el sector públic perquè canviaria des de les maneres de treballar fins als processos de selecció dels funcionaris i, sobretot, dels directius que ara són nomenats a dit pels càrrecs polítics.

A l’inici del mandat, el govern de Salvador Illa es va fixar com a objectiu de legislatura reformar l’administració pública. Per fer-ho, compta amb un grup d’experts (CETRA) capitanejat pel catedràtic de ciència política i administració pública Carles Ramió, que ha proposat fins a deu mesures per implementar. Les més destacades són: una reforma per professionalitzar la direcció pública; introduir la intel·ligència artificial en el funcionament de la Generalitat; canviar la selecció del funcionariat i que l'administració sigui proactiva en els ajuts. "Som conscients que hem de lluitar contra l’escepticisme de la societat, els mitjans de comunicació i els mateixos servidors públics", ha admès Ramió en declaracions a la premsa, ja que la reforma de l'administració és un tema que sempre tenen els governs a l'agenda i mai s'acaba portant a la pràctica. A continuació es detallen les deu primeres mesures amb què treballarà l’executiu, malgrat que n'hi ha que no es concreten els terminis, com la despolitització de la direcció pública, que queda en mans del calendari del Govern i del suport de la resta dels partits polítics.

El DNI digital començarà a prendre forma a partir d'aquest dimecres. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicarà el decret que en regula el "procés d'expedició, gestió i desenvolupament" perquè es pugui instal·lar al telèfon mòbil. La posada en marxa del carnet d'identitat en format digital s'ha aprovat aquest dimarts en el consell de ministres i conviurà amb el DNI físic, tot i que la intenció del govern espanyol és estendre'n l'ús de "forma universal", apunten fonts de la Policia Nacional.

Han coincidit en pocs dies diverses informacions que mostren l’alt grau d’incompetència de la nostra administració pública i la impotència dels governs per fer-la funcionar. Són casos de paràlisi incomprensible i de processos burocràtics estúpidament enrevessats que provoquen situacions gairebé ridícules i altres d’una dramàtica gravetat social. I, que consti, es tracta de casos que no han estat pas condicionats pels conflictes polítics dels darrers anys, i ni tan sols semblen directament determinats per les dificultats de finançament.

Som molts els que esperem que la nova legislatura serveixi per atacar, per fi, els reptes pendents de l'administració a Catalunya. I en aquest sentit voldria fer una lectura crítica de l'article de Germà Bel "Corrupció, nepotisme i gestió pública a Catalunya" (ARA, 2 de setembre), del qual celebro la publicació, perquè aporta llum i solvència sobre qüestions d’actualitat recurrent des d’una perspectiva que normalment s’ignora. Ens recorda que la definició de la corrupció que fa Transparency International abasta el nepotisme, i denuncia l’abús de la política en l’assignació de llocs de treball prescindibles per a l’organització, i la manca d’avaluació de les persones designades, pel biaix implícit a les relacions personals que mantenen amb aquelles que les han nomenat. És ben cert que, aquests factors i d’altres que també assenyala Bel, estan en la base d’una pràctica consolidada en les administracions públiques catalanes, emprada per totes les opcions polítiques, sense que disposi de cap mena de retret; ni públic, perquè –com diem– tothom en fa ús, ni privat, perquè la ciutadania fa temps que ho té assumit i ho ha afegit al sarró que congria la sostinguda desafecció vers la cosa pública.

Els canvis demogràfics marquen les nostres vides: quant viurem, fins quan treballarem o quants fills tindrem. Però també alteren la nostra societat perquè afecten l’economia i l'estat del benestar, així com les seves potes clau: els serveis socials i sanitaris. Tenim una població cada cop més petita i que viu més temps. Envellim i ens falten criatures, i, sumat a les consecutives crisis econòmiques, i a un mercat laboral i de l’habitatge disfuncionals, això ha fet créixer les demandes d’ajut i suport d’uns serveis públics que sovint no donen l'abast. 

Dissabte passat vaig ser a la cerimònia funeral d’un oncle meu molt pròxim, el tio Pitu, tan estimat per aquí que la sala d’actes del tanatori va quedar petita. Hi havia més gent dreta i a fora que asseguda a dintre la sala. Va ser un comiat serè, molt català, i familiars, amics i coneguts van anar passant pel faristol a dir paraules de comiat davant del taüt.

Cada cop tinc més la sensació que les nostres societats, tot i que ja estan començant a tenir consciència d’uns quants dels reptes que tenim davant, encara no han valorat prou la profunditat dels canvis que ens calen per adaptar-nos a una nova etapa de la història humana; ni tampoc veuen la urgència amb què cal fer-ho. És una situació que comporta irresponsabilitats per part de tots. Vull comentar alguns aspectes, mirant específicament el món de la política i el de les administracions públiques.

El covid-19 va sacsejar de dalt a baix el sistema sanitari i social, però probablement l’àmbit on la pandèmia va causar un impacte més devastador va ser en les residències i, en especial, en les de gent gran. Des de llavors cada vegada són més les veus que reclamen un replantejament profund del model residencial actual. El que es pretén, en darrer terme, és millorar l’atenció de totes les persones que, més per força que de grat, viuen en aquests entorns assistits. Fa pocs dies l’ARA, a través d’un reportatge d’investigació, es feia ressò de la problemàtica de les residències de gent gran, evidenciava la manca de control sobre el sector privat i l’escassetat de recursos que l’administració hi destina i instava a fer un salt endavant com a gest de respecte a les persones d’edat avançada.