L’òvul s’ha convertit en una font dominant d’ansietat per a moltes dones. Els òvuls humans són finits i disminueixen tant en qualitat com en quantitat amb l’edat. A partir dels 30 anys, comença a ser més difícil quedar-se embarassada, i a la menopausa la dona es queda sense òvuls funcionals. La creixent sensibilització sobre aquesta realitat reproductiva ha provocat un augment de la congelació d’òvuls, ja que les dones intenten preservar-ne la vitalitat. Però la infertilitat va més enllà d’uns òvuls envellits. Investigacions recents estan prestant més atenció als ovaris.

Els embarassos a partir dels 40 són cada cop més habituals a Catalunya i, de fet, és l'única franja d'edat on hi ha més naixements ara que fa quinze anys, quan la natalitat va començar a caure en picat. És la punta de l'iceberg d'una realitat més complexa en què les catalanes que volen tenir fills ajornen la decisió de ser mares per molts motius, com les dificultats per conciliar i l'augment de la precarietat. Davant l'endarreriment de la maternitat, moltes opten per congelar els seus òvuls per si decideixen ser mares a una edat en què les opcions de quedar-se embarassades són més baixes. Això ha fet que el nombre de dones que preserven la seva fertilitat d'aquesta manera hagi crescut exponencialment en els darrers anys i, per tant, que als biobancs on es conserven les cèl·lules reproductives hi hagi una gran acumulació d'òvuls. El motiu: la llei no permet destruir-los quan la dona vol, una circumstància insòlita que no passa en el cas de l'esperma, on res impedeix a l'home decidir eliminar la reserva quan ho desitgi.

La impossibilitat de les dones d'aconseguir quedar-se embarassades es va començar a tractar com una qüestió mèdica fa prop de dos-cents anys. Amb tot, no ha estat fins a les últimes quatre dècades que la ciència ha fet una embranzida per intentar trobar solucions a la infertilitat vinculada a l'edat o causada pels efectes secundaris de tractaments contra algunes malalties com el càncer. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que una de cada sis persones al món tindrà aquest problema al llarg de la seva vida, i en el cas de les dones la recerca ha obert vies prometedores. Un exemple és l'estudi que publica aquest dimarts a Nature Communications l'equip del biòleg nord-americà Shoukhrat Mitalipov, pioner en investigació reproductiva: ha comprovat que, al laboratori, les cèl·lules de la pell humana es poden utilitzar per produir òvuls fecundables mitjançant una tècnica innovadora.

Una de cada sis persones té problemes d’infertilitat, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i un de cada 10 nens ja neixen per tècniques de reproducció assistida a l’Estat —el 2022 van ser 39.546 nadons, segons la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), nascuts de 167.195 cicles de fecundacions in vitro (FIV) i 31.635 inseminacions artificials (IA)—. Encara que l’èxit d’aquestes tècniques és indiscutible, les xifres ja deixen entreveure que passar per un procés de reproducció assistida no és bufar i fer ampolles. Les taxes d’èxit, que depenen de l’edat i d’altres factors, són del 13,7% en cas d’inseminació artificial, i del 43,8% en cada cicle d’in vitro que arriba a la transferència embrionària (quan es deposita l’embrió a l’úter), cosa que succeeix en un 60% dels cicles iniciats.

La investigadora Elvan Böke lidera, des del 2017, el grup del programa de biologia cel·lular i del desenvolupament al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Les seves línies de recerca se centren en la maternitat en fase tardana i els problemes de fertilitat associats i, gràcies a la seva investigació, ara sabem que els ovòcits se salten una reacció metabòlica fonamental per a la resta de cèl·lules, el complex I, que s'encarrega de la producció d'energia dins del mitocondri, l'estructura que activa les funcions vitals d'una cèl·lula. Això els permet mantenir la capacitat reproductiva intacta durant dècades. Aquest estudi ha valgut a Böke el XIX premi Fundació Banc Sabadell a la investigació biomèdica, que s'ha anunciat aquest dimarts i s'entregarà dilluns que ve en un acte a la seu corporativa del Banc Sabadell a Sant Cugat del Vallès.

El "si vols, pots" no és aplicable a la fertilitat. "Quan un inesperat desig maternal em va esclatar a la cara, vaig descobrir que ja era massa tard. El meu cos era un desert. Si volia gestar i parir un fill, em quedava una única opció: fer-ho amb l’òvul d’una altra dona", escriu la periodista Júlia Bertran Lafuente (Barcelona, 1980) a Estimada desconeguda (La Campana), un relat en primera persona honest i valent en què planteja a través de la seva experiència personal molts debats socials pendents. Des de l'endarreriment de la maternitat, la donació d'òvuls, el negoci de la reproducció assistida o la falta de polítiques públiques per maternar. La conversa se'ns fa curta per comentar-los tots. Comencem parlant de les contradiccions de la maternitat i acabem parlant dels fills respectius.

Si la teva mare et va tenir als 30 anys, has de saber que la cèl·lula de la qual vas sortir, l'ovòcit, segurament també feia 30 anys que s'havia fabricat, quan ella encara era un fetus. I això no t'hauria de sorprendre: ja fa temps que se sap que la dona neix amb tots els ovòcits de què disposarà al llarg de la seva vida, tot i que només uns pocs s'acabaran convertint en òvuls susceptibles de ser fecundats. I si la reserva ovàrica està predeterminada i es manté al llarg dels anys és perquè els òvuls aconsegueixen mantenir-se inactius durant dècades dins dels ovaris en un estat de conservació òptim. Cap altra cèl·lula humana és capaç de suportar el pas del temps sense oxidar-se o acumular mutacions que puguin degenerar la qualitat genètica de l'espècie de generació en generació, i ara un equip d'investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha trobat l'explicació a aquest fenomen i l'ha publicat aquest dimecres a la revista Nature. Quan els ovòcits estan en aquesta fase dorment o inactivada se salten una reacció metabòlica fonamental per a la resta de cèl·lules, el complex I, que s'encarrega de la producció d'energia dins del mitocondri, l'estructura que activa les funcions vitals d'una cèl·lula. Aquest procés genera residus altament oxidants i, evitant-lo, els ovòcits aconsegueixen estalviar-se danys i perfeccionar la seva missió: mantenir la capacitat reproductiva intacta durant dècades.

La María José ha pogut ser mare quan ja havia perdut tota esperança després de dos anys intentant-ho amb altres mètodes. Diagnosticada de menopausa precoç quan tenia 30 anys, a finals d’agost, amb 32, va donar a llum una nena gràcies a una tècnica pionera al món que ha permès que dones amb símptomes evidents de menopausa avançada hagin pogut tornar a ovular. La fita, realitzada per un equip de ginecòlegs de l’Hospital Clínic de Barcelona liderats per Francesc Fàbregues i Francesc Carmona, millora una tècnica que ja s’havia practicat al Japó, però l’equip del Clínic ha aconseguit que es faci en una sola intervenció i no amb dues com s’havia fet en alguns casos al país nipó.

Amb 20 anys de retard, el ministeri de Sanitat posa en marxa el registre de donants d'òvuls i esperma, una reivindicació històrica dels centres de reproducció assistida, per identificar els donants i el destí de les mostres.

La donació d'òvuls ha augmentat un 20%, segons afirma, amb dades a la mà, el ginecòleg Julio Herrero, director del Centre de Reproducció Assistida de la Clínica Sagrada Família de Barcelona. La doctora Olga Carreras, de la Clínica Dexeus, també confirma aquest creixement.

L'endarreriment de l'edat de la primer maternitat de les dones catalanes comporta un augment de la demanda d'òvuls de donants a les clíniques de reproducció assistida. La directora de la clínica CEFER de Lleida, Gemma Valls, explica que l'any passat van practicar el doble de tractaments que l'any 2009 i que els problemes d'esterilitat es detecten ja en dones de 35 anys.