Una quarta part de la població mundial patirà al llarg de la seva vida un trastorn mental, segons els càlculs de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que posa la salut mental com un dels grans reptes per millorar l'atenció. Hi ha més dades que expliquen aquesta preocupació: un 15% dels adolescents també tindran malestar; el suïcidi és la segona causa de mort no natural entre els menors d'edat. No se n'escapa ningú de caure en un quadre d'angoixa, depressió, ansietat o trastorn alimentari, tot i que hi ha factors individuals (autoestima baixa, malaltia o addiccions) i socioeconòmics (estrès, atur, discriminacions, injustícies o la soledat no desitjada) que poden contribuir a patir-ne.

Un parell de dies a la setmana, el doctor Joan Veny i Clar (Campos, 1932) continua anant a l’Institut d’Estudis Catalans a treballar. El gran dialectòleg del català, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2015, és un devot de les paraules. Després de més de seixanta anys de feina, ha pogut veure conclosa la gran recerca de la seva vida, l’Atles Lingüístic del Domini Català, que ha dirigit amb la també catedràtica de la Universitat de Barcelona Lídia Pons. Es tracta d’una obra cabdal per radiografiar la riquesa de la varietat lingüística a tot el domini català i que se situa entre les grans obres de referència de la llengua catalana.

Armats amb un magnetòfon, des del 1964 fins al 1978, estiu rere estiu, filòlegs investigadors de la Universitat de Barcelona van pentinar fins a 190 localitats de tot el domini lingüístic català entrevistant gent gran que encara parlés la llengua més genuïna de cada lloc. De Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer –passant per llocs com Àger, Xiva de Morella, Pollença, Móra la Nova, Arbeca, Barcelona o Begur–, l’objectiu era descobrir quines paraules es feien servir en la vida quotidiana, com en deien els catalans de la gebrada o de la collita, de les viandes, dels pesos, de les dites o de paraules tan corrents com patata, xai i bugada. Tota la riquesa dialectal del català queda congelada i conservada en una de les obres magnes de què ja disposa la nostra llengua, l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), editat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que la institució dona per conclòs després de més de 60 anys de feina.

La preocupació per la gestió emocional i l'expansió de la cuina internacional són dos fenòmens globals que han envaït les nostres vides i que també han arribat al diccionari. La comissió lexicogràfica ha incorporat al diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) 375 novetats aquest 2025, de les quals hi ha 117 nous articles i 258 modificacions o ampliacions. Entre els nous articles hi ha mots com autoajuda, dana, rumorologia, manga, jacuzzi, aiguagim, sushi i mozzarella. Entre les ampliacions de sentits en paraules que ja existien destaquen mots com núvol, frontal, migrar i màrfega. També s'estan incorporant al diccionari molts mots de les diferents varietats dialectals "perquè tots els parlants se sentin identificats amb el diccionari", diu la filòloga Sandra Montserrat. Eixamplar l'estàndard contribueix a reforçar la unitat de la llengua.

Catalunya té tres llengües oficials: el català, que és la llengua pròpia del país; el castellà, com a oficial a l'estat espanyol; i l’occità, denominat aranès a l'Aran, que és la llengua pròpia d'aquest territori i també és oficial a tot Catalunya. La llengua de signes catalana també té reconeixement oficial. Per primera vegada, Barcelona acollirà la seu de les dues acadèmies de Catalunya, la catalana i l’occitana. El president de l’Institut d’Estudis Aranesi - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, Jèp de Montoya (Les, 1959), celebra l’obertura d’una delegació que aixopluga l’Institut d’Estudis Catalans.

L'acceleració del desplegament de les energies renovables a Catalunya va ser el tema de l'acte organitzat el dimarts passat pel diari ARA i el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), amb el suport de l'Institut Català d'Energia (ICAEN). Amb el provocador títol "Sense por a les renovables", la jornada va aplegar veus de l’administració, el món empresarial i el territori per abordar els reptes, les oportunitats i les estratègies col·lectives per afrontar un tema clau per al futur del país.

"Som resilients i rebels", sentenciava aquest dimarts la presidenta d'Escola Valenciana (EV), la professora i activista Alexandra Usó. L'entitat celebra aquest 2025 els quaranta anys de la seva fundació en defensa del català i ho fa rebent el 67è premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per la seva "actitud decidida i constant en defensa de la unitat de la llengua i per la tasca en favor de la normalització lingüística al País Valencià", subratllava la presidenta de l'IEC, Teresa Cabré. El lliurament tindrà lloc dimecres, Sant Jordi.

La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) investirà doctora honoris causa la lingüista Teresa Cabré (Argentera, Baix Camp, 1947), actual presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, el mes de març vinent. Cabré ha destacat en l’àmbit de la lexicografia i la terminologia, i és una de les personalitats que més han contribuït a la modernització de la llengua catalana des dels anys 80. En primer lloc, participant en l'actualització del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra, que des de la segona edició del 1954 no s'havia revisat, i del qual va sortir primer el DIEC (1995) i després el DIEC2 (2007). En segon lloc, creant i dirigint el Termcat, un centre de recerca en terminologia que és referència a Europa i que treballa perquè "la llengua catalana sigui apta per a tots els usos i tingui recursos per a tots els registres", també els acadèmics i especialitzats, defensa Teresa Cabré parafrasejant Carles Riba.

Va ser a partir d’un viatge a l’Índia quan Frederic Perers (Barcelona, 1974) va començar a pescar castellanismes. Al país asiàtic es va adonar de com n'era de present l’anglès en la parla col·loquial en hindi. "Si amb 90 anys d’ocupació britànica ja es percebia el rastre de l’anglès en la terminologia moderna, en el nostre cas, després de tres segles de desoficialització de la llengua, la influència havia de ser molt més gran", va pensar. La diferència és que detectar els manlleus en el cas del català i el castellà és molt més complicat, pel veïnatge inevitable i perquè són dues llengües que provenen del mateix tronc. Això ha fet (i continua fent) que els castellanismes passin desapercebuts i acabin sent assimilats amb facilitat.

10.378 persones han votat en la campanya d'El neologisme de l'any i un 21,4% dels vots (2.216) han estat per al fenomen meteorològic de l'any, la dana, que és una depressió aïllada a nivells alts que aquest any ha assolat el País Valencià. L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Termcat i 3Cat, han tancat aquest diumenge l’onzena edició de la campanya del Neologisme de l’Any. Les següents paraules noves més votades del 2024 són no-binari i cancel·lar.

Aprofitant la diada de Ramon Llull, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat les novetats lexicogràfiques del diccionari normatiu. Aquest any hi ha 376 novetats, entre les quals hi ha 87 incorporacions i 289 modificacions. Les principals novetats fan referència a varietats dialectals, que guanyen presència al diccionari perquè "cap catalanoparlant pugui pensar que la seva única manera de dir una cosa genuïna no és bona", diu la filòloga Sandra Montserrat, i també a neologismes que s'acaben adaptant a la nostra llengua.

Al municipi de Cabacés Junts i ERC acordaven al juliol canviar la grafia castellana per la normalitzada en català i complir així amb la llei de política lingüística i de memòria històrica rebatejant-se com a Cabassers. La normalització arriba 40 anys després que la Generalitat impulsés la normalització de tots els topònims i que fins ara l'Ajuntament d'aquest poble del Priorat s'hi negués perquè considerava que no era una prioritat.

L’ARA i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han organitzat aquest dimarts un debat titulat Coneixem realment el patrimoni català?, amb la participació de l’antropòleg Albert Moncusí i l’arqueòloga Marta Prevosti. “El patrimoni és un tema estrella d’aquesta casa”, ha dit la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, just abans de l’inici d’una conversa moderada per la periodista de l’ARA Sílvia Marimon Molas. Un dels encerts del debat era la composició de la taula, que aplegava perspectives arqueològiques i antropològiques, i punts de vista autoritzats sobre realitats materials i immaterials.

"Ets de Lleide?" Aquesta pregunta, amb la e tancada final, és una de les que més treuen de polleguera Annabel Gràcia, filòloga i investigadora de la Universitat de Girona. "D’entrada la pregunta sembla innòcua. La gent ho fa per fer la gràcia, com quan comencen a salar i a dir Ses Illes. La primera vegada passa, però quan hi insisteixen i t’imiten... és molest que en facin mofa, i també és molt indicatiu". Indicatiu del "desconeixement de les terres de Ponent –continua–, de l’estigma del pagès que no ha sortit de casa", i tota una sèrie de prejudicis que s’han associat a una manera de parlar de segona.

El català està més a prop de la revitalització o de la mort? Com sobreviurà una llengua minoritzada en un entorn multilingüe? El català estàndard ha arraconat els dialectes? Quina llengua han d'aprendre els nouvinguts? En un moment en què a les Illes Balears i al País Valencià hi ha entitats afins a Vox que fins i tot neguen la unitat de la llengua i en promouen versions kitsch, el catedràtic de sociolingüística Miquel Àngel Pradilla, professor de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, encara tots aquests reptes i dilemes a l’assaig Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica (PUV).

Els mòbils, els mals resultats educatius, la falta de disciplina... Educar els infants és un repte cada cop més difícil i els obstacles no fan més que acumular-se. Educar als infants mai havia estat tan difícil com ara? És el que han intentat respondre aquest dimarts la geògrafa i pedagoga Pilar Benejam i el pedagog Xavier Besalú en una conversa moderada pel director adjunt de l'ARA, Ignasi Aragay, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

La covid va sacsejar el món a tots els nivells; una crisi sanitària sense precedents en la història moderna que ha deixat aprenentatges i, sobretot, deures pendents als països i els seus sistemes sanitaris. La comunitat científica coincideix que la pregunta que cal fer-se ara ja no és si hi haurà una altra pandèmia d'aquestes característiques, sinó quan i com serà. Malauradament, ningú té una bola de vidre per respondre a aquestes incògnites, però sí que hi ha claus que cal tenir en compte per fer-hi front un cop arribi la pròxima. La coordinació entre estats és un dels exemples que l'epidemiòleg de l'Hospital Clínic i degà de la Facultat de Medicina de la UB, Antoni Trilla, i la física i investigadora del BIOCOM de la UPC, Clara Prats, han destacat aquest dimarts com a aspectes a millorar davant d'aquest futur incert. També han assenyalat la necessitat de disposar de bases de dades més extenses i crear estructures compartides per donar una resposta conjunta als problemes sanitaris del futur, segons han assegurat en el primer debat del cicle que organitza l'Institut d'Estudis Catalans i l'ARA "Qüestions IEC: Interroguem, entenem, conversem".

"Sapigueu que tindria gran desig de tenir-vos al lloc del marit, amb la condició que m'atorguéssiu fer tot el que jo voldria", declarava en una cançó la Comtessa de Dia a finals del segle XII. No tenim pràcticament cap detall sobre la vida de la Comtessa de Dia, però sí que ens han arribat alguns dels seus versos. Era una noble i una trobairitz, un mot occità que vol dir trobadora, i que descriu les dones que cantaven els seus versos a les corts occitanes entre 1170 i 1260. Segurament ni la Comtessa de Dia ni altres trobadores com Garsenda, Alamanda, Castelhoza o Almucs de Castelnou haguessin reconegut aquest mot. La paraula trobairitz apareix per primer cop a una novel·la occitana del segle XIII, titulada Flamenca, que narra els amors clandestins d’un cavaller i una noble dama segrestada per un marit gelós. "Es tracta d’una novel·la preciosa i molt divertida poc coneguda entre el gran públic. Hem d'agrair a la cantant Rosalía, que va dir que s’hi havia inspirat per escriure l’àlbum El mal querer, que s'hagi popularitzat en els darrers temps", assenyala Meritxell Simó, professora de filologia de la UB i directora de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals.

Una de les obres més importants de la llengua catalana, el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana (DECat), conegut popularment com el diccionari Joan Coromines, el nom del seu autor, està disponible per primera vegada en línia gràcies a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que ha digitalitzat els deu volums publicats entre 1980 i 1991 que fins ara només es podien consultar en paper. El DECat és una eina fonamental per als professionals de la llengua, de totes les branques de la lingüística, perquè s'hi pot consultar la història de les nostres paraules i qüestions vinculades a la fonètica, la fraseologia o l’onomàstica.

Era una reclamació popular, així que les previsions s'han complert: tiet/tieta ha estat escollida com a neologisme de l'any en la categoria de paraula corrent, al costat de viralitzar, que ha estat la més votada en la categoria de paraula nova en el concurs del Neologisme de l'Any. Hi han participat 14.034 persones. Tots dues paraules han estat, de lluny, les més votades des del primer dia entre les 10 finalistes de cada categoria: el 28% ha votat viralitzar i 1 de cada 3 votants ha triat tiet-a.