Aquest cap de setmana una potent flamerada solar ha provocat l’erupció de materials del Sol que avui han començat a arribar a la Terra: una gran quantitat de partícules estan impactant contra l’atmosfera i el camp magnètic terrestre. No és cap situació excepcional ni perillosa per a la vida al nostre planeta, però aquestes partícules fruit de les tempestes solars a vegades poden provocar afectacions en els satèl·lits artificials i en les telecomunicacions.

Els dermatòlegs ho deixen ben clar: no hi ha un bronzejat saludable. "El bronzejat sempre és conseqüència del dany que produeix la radiació ultraviolada a la nostra pell i, per tant, el millor que podem fer per cuidar la pell és prevenir", explica Francesc Alamon, dermatòleg a l'Hospital Clínic. I la prevenció passa per una adequada fotoprotecció, per la protecció física amb roba, barrets i ulleres de sol així com per evitar les hores de més insolació, que "és clau per pal·liar les conseqüències que el sol pot produir a la nostra pell", afegeix Alamon. El fotoenvelliment i moltes de les taques i arrugues que surten a la pell, sobretot a la cara, són conseqüència de la fotoexposició que hem anat acumulant al llarg dels anys.

“Tot i que els dermatòlegs som comprensius, és important dir-ho clar: el bronzejat saludable no existeix”, afirma Alejandro Fernández, de l’Hospital CIMA de Sanitas. El bronzejat és, en realitat, una evidència del dany que la radiació provoca a la pell.

Com cada estiu, les platges s’omplen de turistes amb pells enrogides, i també ja comença a ser tradició que les xarxes socials s'omplin de pseudometges que encoratgen a no fer servir cremes solars. Entre ells hi ha Marcos Llorente, el conegut futbolista de l’Atlètic de Madrid, que ha afirmat en diverses ocasions que pren el sol durant més de quatre hores seguides sense aplicar-se cap protecció, i que “el sol no és el causant del càncer de pell”. També ha assegurat que la seva família tampoc utilitza crema solar, i va pujar a Instagram una foto del seu pare amb el tors descobert assegurant que porta tota la vida (60 anys) sense fer-ne servir i preguntant als seus seguidors: “On són les seves taques a la pell?”

És un quart de vuit del matí. El nen està a punt de marxar a la primera excursió a la piscina de la primera setmana del casal d’estiu. Traiem la crema solar i… està caducada des de fa dos mesos! Les botigues encara són tancades. Què fem?

Com a país mediterrani és evident que la socialització tendeix a donar-se a l'aire lliure i, en el cas de l'estiu, molt probablement gaudint del sol. Però malgrat la predisposició geogràfica a estar més exposats als rajos solars, és decisió de cadascú plantejar-nos quina relació volem tenir amb el sol. Sobre tot això en parlem amb el doctor en dermatologia Ramon Grimalt Santacana.

La nau espacial Solar Orbiter, de l'Agència Espacial Europea (ESA), ha aconseguit captar per primera vegada a la història imatges del pol sud del Sol. La fita suposa un gran avenç en el coneixement del camp magnètic solar, el cicle del Sol i el clima espacial. Fins ara totes les imatges que teníem de la nostra estrella eren des de l'equador solar, ja que la Terra, els altres planetes de l'òrbita i totes les naus espacials orbiten al voltant de l'astre en un disc anomenat pla eclíptic.

Quan tornarem a veure el sol? Aquesta és la pregunta que molts catalans s’han fet en les últimes jornades després de veure com, durant dies i dies, la nuvolositat present al cel deixava un cel gris i un ambient humit, però sense pluja. El responsable d’aquesta situació, que s'ha viscut a gran part del país –a excepció dels Pirineus, que han vist el sol cada dia de la setmana–  ha estat un flux de vent humit de procedència marítima.

Arriba un dels fenòmens més espectaculars de l’astronomia: el 12 d'agost del 2026 es produirà un eclipsi solar total que deixarà Catalunya a l'ombra. De fet, tot i que afectarà Europa, només serà visible a Islàndia, a l'Estat espanyol i en una part molt petita de Portugal. Serem tots uns privilegiats: l'eclipsi total només es podrà apreciar al nord de la península Ibèrica i les Illes Balears (els únics punts de l'Estat on l'ocultació serà completa).

El que diuen els futbolistes i els famosos en general té molta repercussió, perquè són un referent per a molta gent. Només cal veure el rebombori provocat per les paraules de Kylian Mbappé contra l'extrema dreta. El problema és quan aquests posicionaments van en contra de la ciència i de la salut de les persones. Va passar quan Miguel Bosé o Victoria Abril es negaven a portar mascareta durant la pandèmia o quan Donald Trump deia que es podia curar la covid amb lleixiu, i ha passat ara quan el jugador de l'Atlètic de Madrid Marcos Llorente, fent gala del seu terraplanisme i una atrevida ignorància, ha negat a les seves xarxes socials que el càncer de pell tingui alguna relació amb prendre el sol sense protecció, que és el que fa ell. Quan passa alguna cosa així l'obligació dels mitjans és desmentir aquestes burrades, i això és el que fa aquest divendres El Mundo en una peça fantàstica que signa la periodista Gema García amb el titular "Marcos Llorente i la forassenyada (i perillosa) teoria que defensa els beneficis de prendre el sol sense protecció".

Les característiques climatològiques del nostre país, amb un índex elevat de dies assolellats l’any, ens permeten gaudir més temps dels beneficis del sol. És una font de salut i benestar que intervé en la síntesi de la vitamina D necessària per fixar el calci i prevenir el raquitisme, actua en el tractament d’algunes malalties de la pell, alhora que participa en una sèrie de processos fisiològics essencials per al desenvolupament de l’organisme. El sol per si mateix no és perjudicial, però cal evitar la sobreexposició a les radiacions solars. "Si la pell pogués parlar, diria ai cada vegada que et bronzeges”, assegura Maral Skelsey, dermatòloga de la Universitat de Georgetown. De fet, Skelsey diu que la pell bronzejada és el resultat d'una lesió cutània: la pigmentació extra és un intent de la pell de protegir-se d'un dany més gran.

Múltiples tempestes geomagnètiques arribaran a la Terra aquest cap de setmana com a resultat d'un seguit d'erupcions solars. L'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA, que observa el Sol constantment, ha capturat una imatge d'un d'aquests potents esclats d'energia, que han assolit el seu màxim a les tres de la matinada (8:54, hora catalana). Segons una alerta del Servei Meteorològic Nacional dels EUA, "una gran taca solar ha produït erupcions des de moderades fins a molt fortes des de dimecres". El fenomen, que pot interferir amb les comunicacions, la xarxa d'energia elèctrica, la navegació i les operacions de ràdio i satèl·lits, ha estat classificat per les autoritats nord-americanes amb la categoria G4, la segona més intensa en la seva escala.

Semblava que alguna estrella del rock estigués pujant a l’escenari. El miler de persones que s’han congregat a l’esplanada del National Mall de Washington han començat a aplaudir just en el moment que la Lluna s’ha creuat amb el Sol. Tampoc han faltat els “Oh, my God” i els “Wow”, i alguna persona fins i tot s’ha posat a udolar com si fos un llop.

Nanda Rea (Roma, 1978) és una reconeguda astrofísica i professora titular del CSIC, de l’Institut Científic i de l’Espai de Barcelona. Té diversos premis i ha escrit diferents articles a les prestigioses revistes Nature i Science. "A la feina faig càlculs i programació, dissenyo màquines d’enginyeria i faig moltes matemàtiques per descobrir com funciona l’Univers i, per tant, nosaltres", resumeix. Ara ha decidit que vol que els més petits entenguin a què es destinen els diners en investigació. Per això ha publicat el seu primer llibre infantil, El Universo (Shackleton Books), i aquest mes d’agost ha fet una conferència per a nens al CosmoCaixa.

El sol ha desaparegut dels llibres d’avui. Per això fan mal en lloc d’ajudar a viure. Aquesta frase apareix a la faixa que acompanya la novel·la de Margarita Liberaki Tres veranos, que ha publicat Periférica en castellà. Segons sembla, l’escriptor Albert Camus, després d’haver llegit aquesta història grega, va escriure a la seva autora per explicar-li que s’hi sentia molt identificat. Entre altres raons, hi argumentava la presència del sol.

Per primer cop, una nau construïda per l'ésser humà ha tocat el Sol. I amb això s'ha assolit una nova fita espacial per a la humanitat: la primera vegada que fem una visita directa a una estrella. Ho ha fet la sonda solar Parker, de la NASA, que ha entrat a l'atmosfera solar, ja que l'estrella no té una superfície sòlida com la de la Terra on es pugui aterrar, i s'hi ha quedat cinc hores, en contacte directe amb el plasma del Sol. En aquesta zona on ha estat la nau, per sota del límit de la corona solar que es coneix com a superfície crítica Alfvén, la pressió i l'energia del camp magnètic del Sol són més fortes que la pressió i l'energia de les partícules.

Aquesta nit ha estat clarament més freda que l'anterior, amb valors entre 4 i 9 graus més baixos que fa 24 hores. Les temperatures mínimes han arribat fins a les següents:

Aquesta matinada la temperatura ha sigut semblant o una mica més alta que ahir, tret de a l'Empordà, on ha baixat en afluixar la tramuntana. S'ha arribat a registrar una mínima de:

L'última matinada d'agost ha sigut fresca o freda arreu, amb algunes glaçades a les cotes altes del Pirineu. De fet, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, avui s'ha registrat la temperatura mínima més baixa per un mes d'agost en 25 de les 146 estacions meteorològiques automàtiques amb més de 10 anys de dades. El cas més extrem és el de Raimat (el Segrià), on s'han assolit els 8,3 ºC de mínima, el valor més baix en 32 anys de dades.

Les tempestes d'ahir a la tarda van ser localment fortes i es van estendre per moltes comarques del nord-est. Es van arribar a acumular quantitats molt destacables, de fins a: