A principis de març la pandèmia del coronavirus va obligar a suspendre el torneig de les Sis Nacions de rugbi, el campionat esportiu més antic del món i que durant 137 anys d’història només s’havia deixat de disputar durant les dues guerres mundials. Amb la situació sanitària una mica més controlada, el World Rugby –màxim organisme del rugbi mundial– ha anunciat que els quatre partits que falten per disputar-se tindran lloc durant les dues últimes setmanes d’octubre.

Aquest cap de setmana el món de l’esport ha viscut el començament del prestigiós i històric Torneig de les Sis Nacions de rugby. En la jornada d'aquest diumenge, la rejovenida França del tècnic debutant Fabien Galthé s'ha imposat a la tot poderosa Anglaterra (24-17) en un enfrontament disputat a l’estadi de Saint Denis. El conjunt anglès ha lluitat per la remuntada, però s'ha quedat a les portes davant de la bona defensa francesa.

Hi ha molt poques competicions al món tan emocionants, igualades i imprevisibles com el Torneig de les Sis Nacions de rugbi, que arrenca aquest dissabte (15 hores, Movistar Deportes). I, per descomptat, no n'hi ha cap que pugui presumir de ser el torneig esportiu més antic del món: aquest 2020 enceta la seva 126a edició. I és que el Sis Nacions és un torneig especial i únic, en què el pes de la història i l'èpica màgica de les seves tradicions acaba creant escenaris especials on qualsevol lògica acostuma a ensorrar-se davant de la mística i la màgia de la tercera competició esportiva més seguida de l'any.

La selecció d'Irlanda s'ha espantat aquest diumenge en la seva visita a la modesta Itàlia a Roma, però, tot i anar-se'n al descans amb un 12-16 advers, ha remuntat en la segona meitat per sumar la segona victòria en tres jornades al Sis Nacions de rugbi i rellançar les seves ambicions (26-16). Després de perdre en el seu debut contra Anglaterra (20-32) i superar Escòcia a Murrayfield (22-13), el XV del Trèvol ha necessitat una gran represa, acabada amb un 14-0, per sentenciar una Itàlia que, empesa per l'Estadi Olímpic, ha assaborir la idea d'una gesta contra el vigent campió del Sis Nacions.

Un Irlanda-Anglaterra sempre és més que un partit, i el seu pronòstic sempre és incert. Enguany, però, pràcticament tothom donava com a favorit el conjunt de l’illa maragda gràcies al títol aconseguit l’any passat amb un Grand Slam memorable i el factor de disputar el partit inaugural del Sis Nacions a Dublín contra una selecció anglesa que no havia sigut del tot fiable els últims mesos.

Aquest cap de setmana arrenca la 125a edició del Sis Nacions (abans Quatre Nacions i Cinc Nacions), una de les més igualades de tots els temps. Fins al 15 de març les seleccions d’Irlanda, Escòcia, Anglaterra, Gal·les, França i Itàlia lluitaran per convertir-se en el millor equip del Vell Continent, i per primer cop en molts anys pràcticament tots els equips -amb l’excepció dels italians- tenen prou arguments per emportar-se el campionat més antic del món de l’esport.

La selecció irlandesa de rugbi segueix somiant a guanyar el Grand Slam –guanyar tots els partits del Trofeu de les Sis Nacions– després de derrotar Gal·les a casa seva, a Dublín. A falta de dues jornades, els irlandesos han guanyat els seus primers tres partits. Ara els queda jugar contra Escòcia a casa i jugar-se el títol al sud de Londres, a Twickenham, contra els vigents campions, Anglaterra.

El combinat d'Escòcia s'ha fet fort en el seu temple de Murrayfield i davant la seva afició s'ha apuntat aquesta tarda la seva primera victòria del Sis Nacions 2018 en remuntar davant una França que suma la segona desfeta (32-26). Com fa dos anys, els escocesos s'han imposat a un conjunt francès que no troba el rumb d'abans. Ni tan sols després del seu bon començament amb un matiner assaig de Teddy Thomas, convertit per Maxime Machenaud i un posterior cop de càstig del mateix Thomas (0-10).

Després d’imposar-se en les edicions de 2016 i 2017 i d’haver completat diverses gires internacionals contra les potències de l’hemisferi sud amb un balanç de victòries molt positiu, pràcticament ningú pot dubtar a l’hora d’etiquetar la selecció anglesa com la gran favorita per guanyar el Trofeu de les Sis Nacions d’aquest any. El XV de la Rosa –sobrenom de la selecció anglesa- és el conjunt més equilibrat d’Europa, probablement menys plàstic i espectacular que alguns dels seus rivals però terriblement potent i eficaç, amb una capacitat de lluita i sacrifici que l’han portada a imposar la seva hegemonia al Vell Continent durant els darrers anys. L’objectiu dels homes dirigits per Eddie Jones és sumar el seu tercer títol consecutiu, una fita només assolida pels anglesos un cop durant els anys 1912, 1913 i 1914, ja fa més d’un segle.

Escòcia no havia arribat mai al penúltim partit amb opcions reals de guanyar el Trofeu de les Sis Nacions durant aquest segle. I tampoc havia arribat en tan bona forma per disputar la Calcutta Cup –la copa que es disputen anualment les dues nacions britàniques des del 1879– des de l'any 1999, el darrer cop que Escòcia va guanyar l'encara Cinc Nacions (Itàlia entraria l'any següent).

Itàlia ha perdut alguna cosa més que un partit al llarg dels 80 minuts a la gespa de l'Olímpic de Roma amb la contundent derrota per 18 a 40. I això que la selecció transalpina ha començat molt bé el partit, gràcies a un matiner assaig de l'etern capità Sergio Parisse, l'essència i ànima de la selecció italiana.

La selecció de Gal·les ha derrotat per 22 a 9 a Irlanda, deixant els irlandesos sense opcions de guanyar el torneig.

Anglaterra ha derrotat la selecció italiana a Twickenham per 36 a 15 i ha sumat un punt 'bonus' ofensiu –premi per anotar quatre assajos o més– que li permet consolidar-se al capdavant de la classificació del Sis Nacions amb ple de victòries i amb tres punts d'avantatge respecte a Irlanda, segona classificada del campionat.

Irlanda ha superat una França desorientada al partit disputat al vell Lansdowne Road (per motius comercials anomenat Aviva Stadium) de Dublín per un clar 19-9 al marcador. Els gals, que necessitaven la victòria per seguir creient en un torneig que fa més de cinc anys que no guanyen, han mostrat un joc molt pobre, previsible i mancat d'imaginació.

Gal·les arribava al partit de Murrayfield amb la moral tocada després de la dolorosa derrota contra Anglaterra a la segona jornada del campionat. Esperonats i amb ganes de reivindicar-se, els gal·lesos han fet acte de presència durant els primers 40 minuts del partit, que han dominat gràcies a un assaig de l'aler Liam Williams i l'encert de cara a pals de Leigh Halfpenny, que permetien als visitants dominar el marcador per 6-13 en arribar al descans.

Itàlia començava el Sis Nacions amb el cartell de ventafocs del campionat en la divuitena edició en què participa. Després de divuit anys, encara hi ha algunes veus discordants que dubten que l'entrada d'Itàlia hagi sigut positiva, i fins i tot s'havia proposat la possibilitat d'incloure-hi un sistema de promoció d'ascens entre el darrer classificat del Sis Nacions i el guanyador del Sis Nacions B.

Anglaterra arrencava aquesta edició del Sis Nacions com la gran favorita per revalidar el títol després d'emportar-se el de l'any passat completant un Grand Slam superb. França, per la seva banda, arribava a Twickenham amb poques opcions d'emportar-se aquest Le Crunch, almenys sobre el paper. Però lluny de ser un passeig militar anglès, el gran clàssic europeu s'ha convertit en una autèntica guerra de trinxeres entre dos equips amb més múscul que imaginació.

Escòcia feia dos anys que avisava de la constant millora del seu joc, coincidint amb el nomenament del neozelandès Vern Cotter com a seleccionador escocès. La seva gran campanya a la Copa del Món del 2015 i el bon Sis Nacions de l'any passat eren símptomes prou evidents de la millora del nivell del rugbi del nord del mur d'Adrià. Avui ha derrotat merescudament Irlanda per 27 a 22 en un partit brillant, amb un temps per cada equip.

La 123a edició del campionat europeu de rugbi (nascut l’any 1883 amb el nom Home Nations Championship) i 18a edició després de l’entrada d’Itàlia, enceta aquest cap de setmana una de les edicions a priori menys disputades dels darrers anys, ja que la selecció d’Anglaterra –actual campiona del Sis Nacions en completar un Grand Slam memorable- sembla partir amb cert avantatge respecte dels seus rivals. Els Marler, Cole, Youngs, Farrell i companyia volen repetir l’èxit d’un bloc granític, exemple de treball, esforç i combat, algunes de les millors virtuts històriques del rugbi anglès.

Gal·les ha derrotat França en el primer partit de la tercera jornada que s’ha disputat al Millenium Stadium de Cardiff. Els dos equips arribaven amb opcions reals de lluitar pel títol, així que els dos seleccionadors han preparat esquemes tàctics més aviat conservadors que han provocat que el primer temps fou un pèl ensopit i absent de ritme, amb un excés de tacticisme i prudència per part dels dos equips. De fet, al final del primer temps s’ha arribat amb un pobre 6 a 3 favorable als gal·lesos, que havien anotat dos cops de càstig mitjançant el peu de Dan Biggar. Els francesos, per la seva banda, només havien anotat un solitari cop de càstig.