Ja no queda cap rastre del pati de butaques, i de la graderia només hi ha l'esquelet de formigó, però l'espai de l'antic teatre de les Llars Mundet encara impressiona. Després d'anys abandonat i amb l'accés molt restringit, l'edifici dissenyat per Manuel Baldrich i propietat de la Diputació de Barcelona ha obert aquest dilluns les portes per presentar el projecte que ha de transformar l'espai per sempre: el Barcelona Center for Applied Neurosciences (BCAN), el primer centre de recerca en neurociència aplicada a la salut a Catalunya.

El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia, ha comparegut aquest dimarts al Parlament de Catalunya per explicar com la seva institució ha gestionat les denúncies contra el catedràtic emèrit del mateix centre Ramon Flecha. Diversos grups parlamentaris havien sol·licitat que Guàrdia passés comptes amb la cambra després que la universitat obrís una investigació arran de les denúncies internes que havia rebut per conductes d'assetjament sexual, coerció psicològica, maltractament i explotació vinculades al catedràtic i al seu grup de recerca, el CREA, i n'enviés un informe preliminar a la Fiscalia. "Hi ha fets que poden ser constitutius de delicte, i la Fiscalia ha d’intervenir. Tots esperem que la justícia actuï amb contundència", ha afirmat Guàrdia. "Nosaltres no som la Fiscalia, però sí que som una universitat compromesa contra la mala praxi. I quan tenim evidències, sancionem", ha insistit.

La Fiscalia de Barcelona ha encomanat a la nova unitat de delictes contra col·lectius vulnerables, on treballen els fiscals del crim de la Guàrdia Urbana i del cas Dani Alves, que obri diligències d'investigació arran de les denúncies contra el catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Ramon Flecha. La decisió arriba després que la universitat obrís una investigació interna arran de les denúncies internes que havia rebut per conductes d'assetjament sexual, coerció psicològica, maltractament i explotació vinculades al catedràtic i al seu grup de recerca, el CREA, i n'enviés un informe preliminar a la Fiscalia.

No és una teoria, sinó que un equip científic de la Universitat de Barcelona i la Universitat d'Alcalà ho ha pogut demostrar seguint el rastre d'eines de pedres tallades recuperades al jaciment de Peña Capón (Muriel/Tamajón, Guadalajara): fa 25.000 anys, els caçadors recol·lectors que van habitar l'interior de la península Ibèrica van formar part de xarxes socials de gran escala. Els investigadors han seguit el traç d'eines de sílex que diferents grups de caçadors recol·lectors van intercanviar al llarg dels anys i han trobat evidències que les pedres van fer un recorregut d'uns 700 quilòmetres. Van sortir de la zona on avui hi ha Saint-Sulpice-d'Excideuil i Mauprévoir, al departament de la Dordonya, al sud-oest de França, i van acabar a Peña Capón, al centre de la península Ibèrica. Els autors de l'estudi defensen que les xarxes socials van arribar a ser de prop de 89.000 quilòmetres quadrats.

Com si fóssim l’Alícia corrent rere el conill blanc, entrem a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona seguint les passes d’un emocionadíssim Joan Maragall (1860-1911), que ha convençut el seu pare que no serveix per a industrial i vol fer carrera. El jove hereu escull Dret perquè no s’atreveix "a sol·licitar una carrera sense aplicació pràctica", però al que realment aspira és a "fregar-se amb la joventut il·lustrada", escriu a les Notes autobiogràfiques. "Aquí comença lo temps ditxós de ma joventut", afegia.

El grup de recerca CREA, qüestionat des de fa anys per un presumpte cas d'assetjament sexual i de poder del seu fundador, el catedràtic emèrit Ramón Flecha, ha decidit posar punt final a les seves sigles. El grup d'investigadors va anunciar ahir la seva dissolució a través d'un comunicat fet públic a les xarxes socials l'endemà que la Universitat de Barcelona (UB) portés de nou a la Fiscalia els presumptes assetjaments de Flecha i d'altres persones vinculades a la xarxa d'investigadors.

L'escàndol del CREA no és nou per al diari ARA: fa nou anys que el seguim. Des que el juny de l'any 2016 vam publicar l'article “Denuncien un grup de recerca de la UB acusant-lo d'actuar com una secta”, hem informat de totes les novetats d'un cas que posa en dubte de manera insistent l'eficàcia dels protocols i els mecanismes de control universitaris i del mateix sistema judicial.

Coerció sexual i psicològica, maltractament, explotació i conductes vexatòries i intimidatòries que encaixarien amb el funcionament d'un "grup coercitiu d’alt control". Aquests són alguns dels fets denunciats per onze persones a la comissió que investiga el grup de recerca CREA (Community of Research on Excellence for All) per encàrrec de la Universitat de Barcelona (UB) arran de la denúncia al catedràtic –ara emèrit– Ramon Flecha per mantenir relacions sexuals "en un context de clara desigualtat jeràrquica" amb "alumnes, becàries, doctorandes o subordinades". La investigació encara no ha acabat, però davant de la "gravetat dels fets" la UB els ha denunciat a la Fiscalia aquest dilluns —és la tercera vegada que ho fan— i ha suspès de feina dos professors i un catedràtic honorari, a banda de la suspensió cautelar de Flecha, anunciada fa mesos.

Se sabia que fins a mitjan segle XX homes i dones van utilitzar els corns marins per comunicar-se. I encara ho feien, fins fa set o vuit dècades, els peixaters ambulants quan volien vendre la seva mercaderia al Ripollès i als Pirineus, o els llaguters de l’Ebre per anunciar l’arribada i sortida d’embarcacions, o per avisar de la boira. "Són eines de comunicació altament eficaces a llarga distància i, a més, podrien haver servit com a instruments musicals, perquè poden tenir un so molt fort i permeten controlar-ne la intensitat de manera molt efectiva", assegura Miquel López-Garcia, arqueòleg i investigador de la Universitat de Barcelona.

Ple de gom a gom des de fa anys, el Parc Científic de Barcelona (PCB), integrat en la Universitat de Barcelona (UB), viu un bon moment, a l'espera que el futur Hospital Clínic acabi de dinamitzar l'entorn com el principal pol biomèdic de la ciutat. Les empreses que acull en les seves instal·lacions creixen i capten més recursos, però també ho fan els centres de recerca que investiguen des dels seus laboratoris.

El poeta, humanista i escriptor portuguès Francisco Botelho de Morais e Vasconcelos (1670-1747), devia pensar que era més prudent amagar que havia donat suport a la causa austriacista durant la guerra de Successió. Per ocultar-ne qualsevol prova, va suprimir unes 200 octaves, una vintena de pàgines, amb informació delicada, tant política com biogràfica, del poema èpic El Nuevo Mundo (1701), que té com a protagonista Cristòfor Colom.

La Universitat de Barcelona (UB) ha doblat l'arribada d'investigadors procedents dels Estats Units el curs 2024-2025. Segons el rector Joan Guàrdia, el curs passat s'hi van incorporar 14 investigadors, mentre que en els dos anteriors havien estat set. En aquest sentit, ha admès que s'han rebut "bastantes sol·licituds" per treballar al centre, però algunes no eren "viables"; una situació que Guàrdia ha vinculat a l'èxode progressiu d'investigadors nord-americans que es veuen perjudicats per les polítiques de Donald Trump, que retira finançament als Instituts Nacionals de Salut (NIH) i censura línies de recerca relacionades amb la perspectiva de gènere i la crisi climàtica, entre altres temes. 

La Universitat de Barcelona ha suspès cautelarment de les seves funcions el catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Ramon Flecha, recentment acusat de mantenir relacions sexuals "en un context de clara desigualtat jeràrquica" amb "alumnes, becàries, doctorandes o subordinades". Ho ha anunciat en un comunicat de premsa en què també afirma que posarà en marxa una investigació interna i que se n'encarregarà una "comissió d'experts" formada per tres especialistes "amb formació específica en violència de gènere i assetjament institucional". Com a mínim dos seran dones.

El Govern ha suspès "de forma cautelar" el reconeixement Trajectòria d'Excel·lència atorgat aquesta setmana mateix, en el marc del programa Serra Húnter, a la catedràtica de sociologia de la Universitat de Barcelona (UB) Marta Soler. Soler és la directora del CREA, un grup de recerca polèmic per denúncies d'exmembres que el 2004 i el 2016 van declarar que era un grup abusiu –denúncies que es van acabar arxivant– i perquè el seu fundador, el també catedràtic Ramon Flecha, ha estat recentment acusat en una carta al rectorat de mantenir relacions sexuals "en un context de clara desigualtat jeràrquica" amb "alumnes, becàries, doctorandes o subordinades".

Coincidint amb el 60è aniversari del concert dels Beatles a la plaça de la Monumental de Barcelona, la Universitat de Barcelona (UB) n'ha recuperat una filmació inèdita en color. El projecte, a càrrec del professor de la Facultat de Geografia i Història i director del Centre d’Investigacions Film-Història de la Universitat de Barcelona, Magí Crusells, mostra una gravació amateur de dos minuts i mig de l'actuació que el grup britànic va fer el 3 de juliol del 1965. Segons la universitat, es tracta del document visual més valuós que es conserva de l’actuació del grup a l’Estat.

Un escrit d'un grup de catorze persones enviat al rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, denuncia el catedràtic –ara emèrit– Ramon Flecha per mantenir relacions sexuals "en un context de clara desigualtat jeràrquica" amb "alumnes, becàries, doctorandes o subordinades", segons han publicat conjuntament RTVE Noticias, Ràdio 4, Eldiario.es i InfoLibre. Aquest mateix catedràtic persegueix judicialment el diari ARA des de fa cinc anys per haver publicat, l'any 2016, que havien denunciat el seu grup de recerca, el CREA (Community of Research on Excellence for All), acusant-lo d'actuar com una secta, una denúncia que es va acabar arxivant al cap d'un any.

"Dels clàssics catalans, el més traduït és Mercè Rodoreda, després ve Ramon Llull, i el tercer és Salvador Espriu. Ha tingut i encara té una gran influència en molts llocs del món", comentava el poeta i professor universitari Jaume Subirana poc abans de la taula rodona dedicada a l’autor de La pell de brau a la Universitat de Barcelona (UB) en el marc del tercer Simposi Internacional Salvador Espriu, celebrat tant a la UB com a la Pompeu Fabra i a l’Autònoma. Hi han participat el poeta i editor Ramon Balasch i dos cantautors, Raimon i Pau Alabajos, moderats per una de les impulsores de la cita acadèmica, la professora Maria Moreno i Domènech.

Amb les mans a l'esquena i fent passes curtes –que recordaven una figura de llauna treta d'un poema avantguardista–, Pere Gimferrer (Barcelona, 1945) ha recorregut, aquest dijous al migdia, el passadís del paranimf de la Universitat de Barcelona. L'autor d'Els miralls hi havia de rebre el màxim honor de la institució, el doctorat honoris causa, per la seva "trajectòria literària, que ha donat una obra prolífica, però també per la seva gran contribució als estudis d'art, cinema i literatura", segons ha precisat la doctora Marina Solé.

Curar cremades amb pell artificial impresa a partir del material genètic del pacient serà aviat una realitat. És el que es proposa des de 4D-Bioskin, un projecte de medicina personalitzada i regenerativa que durà a terme el primer assaig clínic a Espanya per tractar cremades i ferides cutànies amb substituts autòlegs de pell humana bioimpresa.

Es diu sovint que vivim a la societat de la informació. Jo prefereixo parlar de capitalisme cognitiu, que és el capitalisme realment existent.