"Els reconec [els fets]", ha afirmat l'empresari Francisco Correa, líder de la Gürtel, en l'últim judici sobre la trama que ha arrencat aquest dilluns a l'Audiència Nacional. Es tracta de la causa principal d'un cas que va propiciar l'exitosa moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy l'any 2018, després de la sentència de l'època I de la Gürtel que va condemnar el PP com a responsable a títol lucratiu. L'Audiència Nacional va sentenciar Correa a 51 anys de presó per haver liderat la trama de comissions a polítics del PP a canvi de contractes a empreses de la seva xarxa, però també va condemnar l'extresorer del partit, Luis Bárcenas, a 33 anys de presó, i el PP com a persona jurídica.

Tota la tensió acumulada per l'expresident valencià Francisco Camps els darrers anys ha esclatat avui a les portes de l'Audiència Nacional quan s'ha encarat al líder de la Gürtel, Francisco Correa: "Fill de puta, em vols arruïnar la vida!", li ha etzibat al final de la sessió del judici que se segueix contra ell a Madrid. El procés judicial pretén esbrinar si l'excap del Consell va ordenar adjudicar a la Gürtel un expositor de la Generalitat a Fitur 2009 per saldar part dels 800.000 euros que el PP autonòmic devia a l'empresa.

Després de l'extresorer del PP Luis Bárcenas, ara el líder de la Gürtel, Francisco Correa. L'empresari també ha decidit presentar un escrit de confessió a la Fiscalia Anticorrupció en el qual dona per bona l'acusació sobre la segona època de la Gürtel (2005-2009) i avala que va fer d'intermediari per facilitar adjudicacions a determinades empreses a canvi que responsables polítics dels ajuntaments de Boadilla del Monte i Majadahonda s'enduguessin comissions. Si Bárcenas va confessar dies abans que comencés el judici sobre la caixa B del PP, Correa ho fa a mesos vista, amb dos escrits a mà avançats per El País i El Mundo aquest dilluns, un amb data del 25 de novembre del 2020 i l'altre d'aquest passat diumenge.

L'Audiència Nacional comença els tràmits perquè es tornin a les arques públiques de l'Estat 50 milions d'euros dels líders de la Gürtel en comptes bancaris de Suïssa. Els principals condemnats de la primera època d'aquest cas de corrupció, que va provocar la moció de censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy, són l'empresari Francisco Correa, Pablo Crespo –exsecretari d'organització del PP de Galícia– i l'extresorer de la formació Luis Bárcenas, de qui es van bloquejar els comptes durant la instrucció del cas. Després que el Tribunal Suprem emetés la sentència ferma del cas, l'Audiència Nacional ha firmat un decret d'execució perquè els condemnats facin front a la "responsabilitat civil i altres responsabilitats pecuniàries".

L'exlíder la Gürtel, Francisco Correa, ha declarat aquest dijous, en el judici per la contractació de la xarxa corrupta per a l'organització de la V Trobada Mundial de les Famílies que va tenir lloc a València l'any 2006, que els seus fons a Suïssa els va gestionar l'expert financer Arturo Fasana, i que aquest els va col·locar en un compte on també tenien els seus diners "les grans fortunes del país, inclòs el rei d'Espanya", en referència al monarca emèrit Joan Carles I.

La secció segona de la sala penal de l'Audiència Nacional ha condemnat a 6 anys i 9 mesos de presó el líder de la trama Gürtel Francisco Correa i a 5 anys l'exdirector de comunicació d'Aena Ángel López del Bri per prevaricació, frau a les administracions públiques, suborn actiu continu i falsedat documental per l'adjudicació irregular de contractes de l'empresa pública a les societats de la trama.

El líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, ha insistit aquest dimarts al jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata que ell no era qui realitzava els negocis de les seves empreses al País Valencià, de manera que no en coneixia els detalls i no podia assenyalar l'expresident Francisco Camps com la persona que hauria ordenat contractar-los.

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata imputar l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, per prevaricació i frau després de les revelacions fetes per l'excap de la Gürtel Francisco Correa, el seu número dos Pablo Crespo, la seva mà dreta al País Valencià, Álvaro Pérez, i l'ex secretari general dels populars valencians, Ricardo Costa, durant el judici pel finançament irregular dels conservadors, en el qual tots quatre van apuntar directament a l'excap del Consell.

El judici de la primera branca del cas Gürtel ha condemnat aquest dijous a 51 anys de presó el cap de la trama, Francisco Correa, a 37 anys Pablo Crespo i a 33 anys Luis Bárcenas. La sentència també ha considerat el Partit Popular beneficiari a títol lucratiu, així com l'exministra de Sanitat popular Ana Mato, que haurà de pagar 27.847 euros per "viatges i esdeveniments familiars".

La sala segona del Tribunal Suprem ha confirmat íntegrament la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) que va condemnar a penes d'entre tres i 13 anys de presó a 11 acusats d'arreglar contractes entre la Generalitat Valenciana i la trama Gürtel per a la presència de l'administració a la fira de turisme Fitur en les cinc edicions que es van celebrar entre els anys 2005 al 2009. Entre les condemnes destaquen els 13 anys i tres mesos de presó per a Pablo Crespo, número dos de la xarxa corrupta; els 13 anys per a Francisco Correa, líder de la Gürtel; i els 12 anys i tres mesos per a Álvaro Pérez, responsable d'Orange Market, la branca valenciana de la trama. El tribunal també ha confirmat els nou anys de presó imposats a l'exconsellera valenciana de Turisme, Milagrosa Martínez, que va poder evitar l'ingrés en presó amb el pagament d'una fiança de 15.000 euros.

La Fiscalia Anticorrupció ha rebaixat a quatre anys i tres mesos la petició de pena per a l'exsecretari general dels populars valencians, Ricardo Costa, que s'enfrontava inicialment a una petició de pena de set anys i nou mesos de presó pel presumpte finançament il·legal del Partit Popular del País Valencià. El ministeri fiscal també ha modificat substancialment la pena sol·licitada per al líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, de 22 a set anys i tres mesos. Igualment, ha rebaixat les peticions de presó per als altres dos caps de la xarxa corrupta, Pablo Crespo, per a qui ha reclamat 13 anys i mig (abans en demanava 22) i Álvaro Pérez, per a qui ha demanat 16 anys i mig (abans 27). Per a l'exvicepresident de la Generalitat Vicente Rambla reclama ara sis anys i tres mesos, i per a l'exvicesecretari general del PP valencià David Serra, set anys i mig, cosa que suposa una rebaixa de tres mesos per als dos dirigents populars.

Nou intent dels caps de la Gürtel per rebaixar les penes de presó. Els advocats dels onze condemnats per la trama valenciana el mes passat han defensat aquest dimecres davant el Tribunal Suprem que se'ls absolgui de la sentència per corrupció, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV) el febrer passat. La defensa del cap de la trama, Francisco Correa, que des del 14 de febrer dorm a la presó de Picassent per una condemna de fins a 13 anys, igual que el seu número dos, Pablo Crespo, i Álvaro Pérez, 'el Bigotes', que amb 12 anys de pena ha al·legat que la causa estava "contaminada" i tenia "tints polítics". En la mateixa direcció s'ha expressat l'advocat d''el Bigotes', mentre que la de Crespo, representada per la seva filla, Margarita Crespo, ha assegurat que totes les gravacions que els delataven eren "pur verí".

Agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola que van participar en la investigació de la trama Gürtel han confirmat aquest dimarts davant del titular del jutjat central penal, José María Vázquez Honrubia, que part dels actes electorals del Partit Popular valencià liderat per Francisco Camps es van pagar amb diner negre.

L'ex secretari general del Partit Popular del País Valencià, Ricardo Costa, va rebre aquest dijous almenys tres telefonades de l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, després que diversos mitjans de comunicació com l'ARA publiquessin que Costa tenia la intenció d'admetre la seva participació en la trama de finançament il·legal del PP i fer "revelacions". En cap de les tres trucades Costa va despenjar el telèfon.

L'ex secretari general del PP valencià Ricardo Costa estaria mediant fer "revelacions" en el judici a la branca valenciana de la Gürtel després que el presumpte cap de la xarxa, Francisco Correa, l'assenyalés dimarts passat com la persona que va ordenar que els treballs fets per les empreses de la trama els van pagar diversos empresaris mitjançant l'emissió de factures falses.

El jutge de l'Audiència Nacional José María Vázquez Honrubia ha ajornat fins divendres el judici a la trama valenciana de la Gürtel davant les possibles noves revelacions i "fets rellevants" que podrien aportar els acusats Pablo Crespo i Álvaro Pérez, número dos de l'organització i cap d'Orange Market, la filial valenciana de la xarxa corrupta.

El presumpte líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, ha assegurat avui que l'ex secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, va obligar les seves societats a facturar irregularment treballs de les campanyes electorals de 2007 i 2008 a altres empreses si volien cobrar.

A la seu de l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares (Madrid) ha començat aquest dilluns el judici de la branca valenciana de la Gürtel, en què s'investiga el presumpte finançament en negre de les campanyes electorals del PP valencià de les eleccions autonòmiques i municipals del 2007 i de les generals del 2008. Hi ha una vintena d'acusats, entre els quals destaquen els principals caps de la trama: l'empresari Francisco Correa i els seus col·laboradors Pablo Crespo i Álvaro Pérez, 'el Bigotes', tots tres complint una pena de 13 anys de presó pel frau en els contractes dels expositors de Fitur. També cinc exdirigents del PP valencià durant el lideratge de Francisco Camps, entre els quals Vicente Rambla, exvicepresident de la Generalitat valenciana; Ricardo Costa, ex secretari general dels populars valencians, i David Serra, ex vice secretari general de la formació regional. Les penes més elevades que demana la fiscalia per a ells són de set anys i nou mesos de presó.