"Aquesta novel·la té diversos orígens, però el primer va ser una vocació precoç d'escriure que, tanmateix, no trobava el moment per créixer", explicava Benjamín G. Rosado (Àvila, 1985) aquest dijous al migdia al Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu amb motiu de la concessió del 67è premi Biblioteca Breve, dotat amb 30.000 euros, gràcies a la seva primera novel·la, El vuelo del hombre, en què el periodista, crític i gestor cultural es pregunta com pot la ficció canviar l'argument de les nostres vides. "No he escrit fins ara per un problema de falta de temps, en el meu cas, sinó d'actitud: a casa la literatura sempre ha estat una cosa molt seriosa i jo no em sentia capacitat per interpretar aquest paper", ha continuat Rosado, que per construir aquesta història va agafar-se un any sabàtic i va voltar per alguns dels escenaris de la novel·la, des de Nova York fins a Buenos Aires i la selva amazònica. "Tot això ho vaig fer per no escriure res sobre la meva pròpia peripècia", ha precisat, per evitar qualsevol vincle amb l'autoficció. I ha descrit la història com "una novel·la bizantina", fent referència a alguns elements crucials del llibre, com ara "les aventures i l'amor".

"Les dones de la meva generació ens vam criar amb por, autoodi i un gran sentiment de culpa", recorda Rosario Villajos. Nascuda a Còrdova el 1978, a La educación física explica la història d'una noia de 16 anys que, tot i no compartir vivències amb l'autora, hauria pogut ser ella. "Si et tocaven el cul era culpa teva perquè portaves faldilles –continua–. Et deien que els nois tenien la libido més alta, que no es podien refrenar... En aquella època m'avergonyien les noies que cridaven als concerts d'Alejandro Sanz. Ara he canviat d'opinió: era la seva manera de mostrar el desig sexual. També en tenien, però no per això anaven fotent mà indiscriminadament".

Al principi de La educación física, la novel·la amb què Rosario Villajos ha guanyat el premi Biblioteca Breve, una noia de 16 anys decideix tornar a casa fent autoestop una nit d'agost. Som a principis de la dècada dels 90, a Andalusia. La noia es diu Catalina i té una relació complicada amb el seu propi cos i sent rancúnia cap a un món que vol convertir-la en culpable només pel fet de ser dona. "Aquest llibre és un crit –ha dit l'autora–. Una història com aquesta no hauria interessat fa una dècada, perquè és una novel·la sobre dones i per a dones. Per fer-nos desaparèixer no cal que ens matin".

La novel·la Lugar seguro, d'Isaac Rosa, ha guanyat el 64è premi Biblioteca Breve, dotat amb 30.000 euros i impulsat anualment per Seix Barral, segell de Planeta. Es tracta d'una història satírica i de crítica social protagonitzada per un comercial en hores baixes al llarg de 24 hores. "L'esperit del nostre temps és una mirada al futur com un contenidor d'amenaces, cosa que amb la pandèmia s'ha agreujat -ha assegurat l'autor aquest migdia al CCCB-. Vivim envoltats de ficcions distòpiques i futuròfobes, i és en aquest estat que he escrit la meva novel·la. Se'ns demana que tinguem por del demà, que acceptem el present amb resignació i mirem el passat amb nostàlgia".

L'autoficció, la novel·la negra i les sagues familiars han estat els tres temes recurrents dels 967 originals presentats al premi Biblioteca Breve 2021, dotat amb 30.000 euros. L'obra guanyadora, Trigo limpio, de Juan Manuel Gil (Almeria, 1979), barreja aquestes tres tendències, la de la ficció sobre un mateix, la del record familiar i la de l'intent del narrador de construir una falsa novel·la negra. Gil ha escrit un llibre que "narra amb agilitat i humor la fascinació per una infantesa perduda que és un homenatge al poder de la paraula i de les lectures", segons el veredicte del jurat del guardó, integrat per Olga Merino, Raquel Taranilla, Enrique Vila-Matas, Pere Gimferrer i Elena Ramírez.

Noche y océano, guanyadora del Premi Biblioteca Breve, dotat amb 30.000 euros, comença amb el robatori del crani de Murnau, el director de Nosferatu. La protagonista del llibre, Beatriz Silva, creu que el lladre és el seu veí, J.B Quirós, de qui està enamorada. Raquel Taranilla (Barcelona, 1981), però, explica moltes coses en aquesta novel·la que s'ha imposat als altres 935 manuscrits presentats i que es publicarà el 10 de març. "El llibre és la resposta a un llibre d'Enrique Vila-Matas, Aire de Dylan, que em va fer emprenyar moltíssim, va ser com una patada a la cara, perquè el retrat que fa de la meva generació és dolorós i injust", diu l'escriptora.

La jove poeta Elvira Sastre, nascuda el 1992 a Segòvia, ha aconseguit el premi Biblioteca Breve 2019 amb 'Días sin ti', la història d'una àvia que va ser mestra durant els anys de la República -es va enamorar d'un dels seus alumnes- i el seu net, que és escultor i s'enfronta a una dolorosa ruptura sentimental. "És una novel·la que parla d'amor i de pèrdua, d'éssers humans que pateixen, cauen i s'aixequen per recuperar el control de les seves vides després de plantar cara a la tristesa i el dolor", ha comentat l'editora de Seix Barral, que convoca el premi des del 1958, durant la roda de premsa del guardó al Museu Marítim. La dotació actual del Bilioteca Breve és de 30.000 euros.

'Trilogía de la guerra', d'Agustín Fernández Mallo, ha guanyat el 60è premi Biblioteca Breve, dotat amb 30.000 euros. "Una proposta narrativa que transforma la realitat de l'ultim segle on es combinen poesia i ciència, narra un mapa tragicòmic del nostre món contemporani", ha dit l'editora de Seix Barral, Elena Ramírez. "Tots estem connectats amb algú del passat, i segurament amb algú que va viure una guerra", ha afegit per presentar la novel·la: "Aquí, el mapa és també el territori. Sebald i Lynch són dos dels seus referents, encara que jo hi afegiria Thomas Pynchon i Michel Houellebecq". Tres dels escenaris del llibre són l'illa de San Simón, a Espanya, Miami, Nova York i molts altres indrets dels Estats Units i també Normandia, escenari del desembarcament decisiu que va marcar el tombant de la Segona Guerra Mundial.

Elena Poniatowska va néixer a París el 1932, filla de l'hereu de la corona polonesa, Jean Joseph Evremond Sperry Poniatowski (descendent directe del rei Estanislau II de Polònia) i de la mexicana María de los Dolores Amor Escandón. Va viure a la capital francesa fins als 9 anys, fins que la Segona Guerra Mundial va obligar la seva mare a marxar cap al sud de França juntament amb les seves dues filles, per després establir-se a Mèxic mentre el seu pare lluitava amb l'Exèrcit francès i participava en el desembarcament de Normandia. Poniatowska va començar a treballar al diari Excélsior l'any 1953, i un any després va donar a conèixer la seva primera obra de ficció, Lilus Kikus. A partir de llavors, va combinar la creació periodística i la literària. Alguns dels seus llibres més coneguts són Hasta no verte Jesús mío (1969), La herida de Paulina: crónica del embarazo de una niña violada (2000) i La piel del cielo (2001).