"Ses coses no són fàcils per ningú, dins d’aquest iglú, tan descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu", canta Antònia Font. Quin do que té Joan Miquel Oliver per crear imatges, per suggerir estats d’ànims i per jugar amb les paraules! Em resulta difícil trobar una definició de la vida més sintètica i ajustada que aquest iglú tan ple de finals.

Com sempre, sí, i també millor que mai. Així ha sigut el concert d'Antònia Font al Gran Teatre del Liceu, amb entrades exhaurides i la sensació progressiva de viure una nit inoblidable. Concretament, dues hores i vint minuts instal·lats, grup i públic, en la màgia. Quants artistes no voldrien acabar una gira amb actuacions com aquesta, que confirmen que el retorn d'Antònia Font el 2022, nou anys després del comiat, ha sigut una molt bona idea. "No mos esperàvem això. Ara mos toca descansar", ha dit el cantant Pau Debon al final d'una actuació que ha acabat amb el públic assumint la veu protagonista a Viure sense tu.

No és Reus-París-Londres, però s'hi acosta. El grup Antònia Font tancarà l'any que ve la gira de teatres amb tres concerts a Madrid, París i Barcelona. Concretament, a la sala Riviera el 2 de febrer, a la Maroquinerie el 16 de febrer i al Teatre del Liceu el 24 febrer, respectivament. El local madrileny té un aforament de 2.500 persones; el de París, de gairebé 500; i el Liceu, de més de dos mil. Les entrades per a aquestes tres actuacions es posaran a la venda l'1 d'octubre a la web d'Antònia Font. Abans d'aquest comiat de gira, la banda mallorquina farà concerts durant aquesta tardor a Mataró, Andorra, Amposta, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Alcoi, Esparreguera, Manacor, Viladecans, Valls i Girona.

L'Embassa't 2024 comença aquest dijous amb un cartell que evidencia el bon estat de salut del festival de Sabadell. Hi ha grups i artistes com Mushkaa, Guillem Gisbert, Ralphie Choo, Cala Vento, Marala, Maria Hein, Maria José Llergo, Clara Aguilar i Samantha Hudson, a més d'Antònia Font, protagonistes del concert inaugural d'aquest dijous a l'amfiteatre del Parc Catalunya, a les 19 h. "Vam néixer el 2009, en plena crisi financera. Hem tingut set ubicacions diferents –des de les primeres edicions a la Bassa de Sant Oleguer que va donar nom al festival–, i en els últims anys hem fet un salt qualitatiu molt gros", explica el director de l'Embassa't, Arnau Solsona, que espera que aquesta edició aplegui més de 6.000 espectadors fins diumenge (l'any passat van ser 5.500).

A Joan Miquel Oliver (Sóller, 1974) se li ha girat feina. Tot just acaba de publicar un nou disc al seu nom, Electronic devices (Oigo Discos, 2023), que el 25 de novembre presenta en concert a la sala Razzmatazz de Barcelona i l'endemà al Loco Club de València. A més a més, després de tancar la gira de retorn d'Antònia Font en prepara una altra amb el grup amb una pila d'actuacions ja confirmades per al 2024. De tot plegat en parla amb l'ARA a Barcelona, en una conversa en què també aborda l'amenaça de l'anticatalanisme i de les polítiques que agreugen les desigualtats socials i econòmiques.

El Palau Firal de Girona, on s'acostumen a organitzar exposicions de mostres i fòrums d'empreses amb estands, no es convertia en un escenari multitudinari per vibrar de la música en viu des de l'últim concert dels Ramones el 1984. Gairebé quaranta anys després, Antònia Font l'ha tornat a omplir de gom a gom per fer saltar d'alegria el públic gironí amb dues hores de festa memorables. Més de 6.000 persones van exhaurir les entrades de l'esperadíssima cita amb el grup de Mallorca, l'última de la seva gira de retorn, que, al seu torn, inaugurava el primer cap de setmana de programació del festival Temporada Alta.

Alegria! El premi Nobel J.M. Coetzee visitarà Barcelona el 30 de setembre. Serà al cicle "Europa", que s'estrenarà uns dies abans, el 27, i que el CCCB ha organitzat per reflexionar sobre el sentit d'Europa avui. Tot el programa, sis converses en total, és atractiu: tafanegeu el programa, perquè inclou una altra Nobel, Olga Tokarczuc, i un escriptor que adoro, Mathias Enard. Però quan vaig veure el nom de Coetzee i em van confirmar que hi seria de debò, presencialment, vaig sentir com una mena d'emoció per dins. Em consta que no és fàcil fer-lo viatjar, com a mínim una altra institució havia intentat convidar-lo abans, i m'havien explicat que era complicat convèncer-lo. (Tenint en compte que ve d'Austràlia i que actualment té 83 anys, també em sembla comprensible.) Per tant, enhorabona al CCCB! La conversa, a més, segur que serà interessant, perquè serà amb l'editora Valerie Miles.

Una seqüència imbatible amb Alegria, Wa yeah!, Calgary 88 i Viure sense tu ha culminat aquest dissabte el concert d’Antònia Font al Parc del Fòrum. Ha sigut un dels punts culminants de la quarta jornada del Cruïlla. Durant hora i mitja, el grup mallorquí ha representat moltes de les coses que defineixen el festival, com ara la felicitat del públic barceloní, majoritari i hegemònic, i les ganes de cantar col·lectivament. Antònia Font és un grup ideal per a això, i Pau Debon és un cantant deixa cantar el públic, com ha passat en l’emocionant arrancada de Viure sense tu, en el valset Vitamina sol i en la tornada de Tots els motors. Per cert, l’inici del concert amb Un minut estroboscòpica ha coincidit amb l’arribada del president de la Generalitat, Pere Aragonès, al recinte del festival. Curiosament, l’any passat Aragonès va visitar el Primavera Sound també quan tocaven Antònia Font.

El Festival Cruïlla, que se celebra al Parc del Fòrum des del 2008, desplegarà des d’aquest dimecres fins dissabte una programació que manté les constants artístiques de l’any passat. Hi repeteix Rubén Blades, que comparteix les lletres grosses del cartell amb grups com Placebo, Sigur Rós, Antònia Font i The Offspring. Respecte a l’any passat, el preu de l’abonament per als quatre dies ha passat de 132,50 a 171,20 euros (tot i que hi havia ofertes més econòmiques), i també hi ha hagut un increment en les entrades diàries (per exemple, les de dissabte han pujat de 83,46 a 91,80 euros). Al marge de la música, la direcció del festival ha engegat una sèrie de mesures de sostenibilitat que tenen com a objectiu reduir les emissions i arribar a ser el primer gran festival amb el 100% del subministrament energètic procedent d’energies renovables.

A Joan Miquel Oliver se’l veu molt content de com ha quedat la cançó Robot Mayordomo, que ara llança com a avançament del disc Electronic devices, que Oigo Discos publicarà el 6 d’octubre. Està satisfet del videoclip del robot. Hi ha festa i això el diverteix. Està content que al nou LP, que serà el setè en solitari de qui és compositor, lletrista i guitarra d’Antònia Font, hi canti Stefi Lusini amb el seu italià; també de tenir la veu i la història de Javier Dalmau amb el seu mallorquí de les Rondaies, molt de Manacor. I està content de la seva mateixa veu en un disc de 10 cançons fet amb “trastets electrònics”, com a ell li agrada, i que quedaran pintats a la portada en una de les arquitectures impossibles de Cinta Vidal. Tot li agrada, també moure’s entre robots i intel·ligències artificials. Això no li ve d’ara. Aquest dimecres a les 13 h presentarà el videoclip a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona, amb la participació d'Oye Sherman.

El festival el Tingladu de Vilanova i la Geltrú va reunir aquest dissabte per primera vegada els mallorquins Antònia Font i els valencians Zoo a l’escenari de les grans ocasions, al costat de l’estadi de futbol de la ciutat, i amb una entrada inèdita de pagament al voltant dels 30 euros. Més de 8.000 persones van ballar, saltar (botar!) i cantar les cançons dels dos grups, que van agrair i felicitar els 15 anys del festival de música autogestionat de Vilanova.

Els Antònia Font ja van anunciar, de l'escenari del Palau Sant Jordi estant, aquest dissabte passat, que tornarien a actuar l'any que ve. Que aprofitarien tota l'energia generada després del seu nou disc i els quatre concerts de retorn d'aquest 2022. I no han passat ni quatre dies des de l'eufòria col·lectiva que va desfermar aquell concert que ja s'ha anunciat quan ho faran: serà al Festival Cruïlla el 8 de juliol. Fa dotze anys que els mallorquins van actuar-hi per últim cop i el 2023 en farà deu que van anunciar la seva dissolució, el desembre del 2013. Serà la tercera vegada que Joan Miquel Oliver, Pau Debon, Jaume Manresa, Joan Roca i Pere Debon actuaran al Festival Cruïlla.

El portal de notícies de TV3, 324.cat, ha subtitulat una entrevista al grup de música Antònia Font salant els articles i amb col·loquialismes i aquesta decisió ha encès la polèmica a les xarxes socials. Després del concert del grup mallorquí al Palau Sant Jordi, la televisió catalana va entrevistar diversos membres d'Antònia Font perquè valoressin la seva tornada i la resposta del públic i va decidir no fer servir el català estàndard a l'hora de subtitular les declaracions dels músics. Cal recordar que a les Balears els articles salats no s'utilitzen en el llenguatge escrit, només es fan servir a l'hora de parlar.

Van marxar gairebé sense ni avisar, amb un tuit que no donava explicacions i amb la mateixa sobrietat que van mantenir tota la seva trajectòria. I resulta que ja fa nou anys, i per a ells sembla que no hagi passat res. I sí que ha passat, i tant que ha passat. Perquè en el seu concert de retorn, al Palau Sant Jordi, hi havia 15.000 persones que s’han estat tres mil dos-cents vuitanta-cinc dies trobant a faltar el que, per fi, van poder viure aquest dissabte: un concert d’Antònia Font. Com abans, com sempre, amb les seves cançons càlides, màgiques, intel·ligents, feridores. Per fi havia arribat l’hora del retorn a Barcelona, després del seu pas pel Primavera Sound; de tenir-los al davant com si fos el 2007: sense discursos grandiloqüents, ni excessiva interactuació. Joan Miquel i Jaume a l’esquerra, Pau al centre i Joan i Pere a la dreta: la postal més esperada. En una escena musical com la catalana, dominada per bandes fotocopiades i anodines amb trompetes i èpica impostada, un grup de pop intel·ligent i irresistible com ells passa per sobre de tot.

Símbol del passeig marítim i membre d’honor de l’skyline de Palma, l’edifici Gesa (1963) va patir una decadència tan prolongada en el temps que el seu llegat pràcticament s’havia dilapidat. De ser considerat el tret de sortida de la revolució arquitectònica mallorquina, a mitjans dels anys seixanta, va passar a l’ostracisme i abandonament més absoluts. S’havia pensat com un emblema municipal, però es va acabar convertint en un problema per a l’Ajuntament, enrocat en litigis de titularitats mentre la degradació es feia cada dia més palesa.

"El directe mai ha estat el seu fort", diu la Victòria. "Sí, esclar, però abans els cercàvem sempre a les revetles", contesta l'Antònia. A la trentena (llarga), anys enrere van mamar-se concerts d'Antònia Font com les que més. "Jo els he escoltat, són cultura general, però no els he vist mai en directe, aquest serà el primer concert", deia la Malena, que ressalta l'edat –"22 anys, eh!"– als banys habilitats al poliesportiu Mateu Cañellas d'Inca. Des de Bunyola, la Margalida reia amb una amiga: "A veure si m'agraden, que els he escoltat molt!", pronunciava minuts abans del concert. El músic Miquel Serra ha fet els honors com a teloner, i quan les antenes de l'escenari ho han sintonitzat, ja eren allà: Antònia Font. I pegant botets tothom, Un minut estroboscòpica. I pegant botets tothom, pràcticament, fins que han acabat amb Viure sense tu (cançó enyorada a l'actuació de Barcelona al Primavera Sound).

El Primavera Sound 2022 ja és història. La vintena edició del festival no només ha estat la més esperada, després de dos anys de pandèmia, ni la més llarga, dos caps de setmana, sinó també la més polèmica. Les disputes amb l'ajuntament, la celebració l'any que ve a Madrid i les cues del primer dijous han deixat pas a grans concerts. Aquests són vuit apunts a destacar del segon i últim cap de setmana.

"I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat". Intentarem que aquest sigui el primer, i últim, vers d'una cançó d'Antònia Font que utilitzem per explicar tot això. Però felicitat és exactament la paraula que defineix el que s'ha viscut aquest dissabte a l'esplanada dels grans concerts del Primavera Sound, al Fòrum. El seu retorn no només ha estat una demanda de la premsa, o del públic, que els han trobat tant a faltar, també de l'organització del festival, que ha convertit el seu concert en el pal de bandera dels reclams nacionals del cartell. Per anunciar-los van fer servir una altra cançó amb un sentiment similar: Alegria. Tots dos escauen amb punteria per començar una crònica d'aquest xou d'Antònia Font, que, oficialment i des d'avui, tornen a les carreteres dels Països Catalans amb el seu pop de sempre. Tan surrealista com màgic, tan referencial com mediterrani.

Entrevista amb el grup mallorquí Antònia Font, amb motiu de la seva tornada als escenaris amb la gira d'aquest 2022

Hem quedat a mig matí perquè sospiten que a la tarda estaran nerviosos. Primer arriben el Joan Miquel i el Jaume, que s'han passat tots aquests anys fent concerts junts. Poc després la resta, els germans Debon i el Joan, amb el Bernat Muntaner, el mànager de la nova etapa. Finalment, els tenim. Estan tots cinc asseguts en un banquet. Davant, la càmera de l'ARA; darrere, la primera platea de públic que els tornarà a escoltar en directe després d'anys. Massa anys. Estem a punt de viure un concert privat al Teatre-Auditori Sant Cugat només per a un centenar d'afortunats, que gaudiran dels mallorquins en un format íntim i inèdit. L'expectació és grandiosa, i amb raó: ha arribat l'hora del retorn d'Antònia Font.