Hi ha coses que se’ns fan muntanyes. Com les contradiccions. Per a moltes persones, són muntanyes infranquejables; per a d’altres, oportunitats de pujar-les. Però encara n’hi ha, potser no tantes, que no només les pugen, sinó que ho fan preguntant-se què hi ha després: carenes de contradiccions que el caminant recorre. No en va, la paràbola de la vida, amb les seves contradiccions inherents, és el camí. Quan un monjo que surt del monestir per caminar i un poeta amant de les migdiades i del ioga es troben, què surt d’aquest encontre?

"No tinc estudis, llicenciatura ni doctorat d’història, ni tan sols tinc un màster, ara que van tan barats. M’he posat a fer d’historiador. Fa 60 anys que circulo per l’autopista de la història sense carnet de conduir i en direcció contrària. I estic convençut que porto la bona direcció. I que són els altres que estan equivocats" (ARA, 4 de novembre del 2018). Només qui no hagués conegut el monjo i historiador Hilari Raguer es podria creure unes afirmacions d’aquesta mena. Ha estat un dels més importants historiadors que ha donat la segona meitat del segle XX català, de la mateixa manera que ha estat un dels monjos benedictins més savis, intel·lectualment i creientment més honestos que ha produït la comunitat de Montserrat en els darrers seixanta o setanta anys. Un personatge que va despullar les complicitats entre l’Església catòlica espanyola i els poders polítics (fossin monàrquics o franquistes), però a la vegada ens va explicar, amb una pedagogia, paciència i claredat dignes de millor causa, els clarsobscurs del Concili Vaticà II i les seves repercussions en el món catòlic, en general, però molt particularment a Catalunya; o com hem de llegir els documents de la Santa Seu i el seu llenguatge diplomàtic, elusiu, reptilià, quan va analitzar, fins al moll de l’os, les complexes reaccions i relacions entre la Santa Seu, el govern de la República, els feixistes i els catòlics i no catòlics catalans.

El monjo de Montserrat Sergi d'Assís Gelpí assegura que va rebre una amenaça de mort per l'homilia en defensa de l'1-O que va llegir una setmana abans del referèndum, el 24 de setembre del 2017. En la prèdica, el pare d'Assís Gelpi animava a "dir no a la repressió i sí a la llibertat i al respecte dels drets més fonamentals", denunciava que el poble català veia amenaçat "un dret tan senzill com el de ser consultats" i feia una crida a "no mirar cap a una altra banda". "Que Déu ens ajudi a passar aquests dies sempre amb un esperit pacífic i a estar al lloc que ens correspon d'aquest moment de la història", concloïa l'homilia del monjo de Montserrat.

Veient la seva mirada i el seu somriure, costa de creure que el pare Jacques Mourad (Alep, 1968) passés 143 dies segrestat per l’Estat Islàmic. I encara resulta més inversemblant escoltar les seves paraules de perdó, pau i entesa, després de conèixer les tortures i el patiment que va viure. “Després de la meva experiència de captivitat, estic convençut que no hi ha cap altra ruta per aconseguir una pau veritable que la d’avançar cap al diàleg”, diu.

Aquest diumenge, a l'ARA, entrevista d'Antoni Bassas a Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador. Podreu veure l'entrevista sencera dissabte a partir de les 23 h a l'Ara TV.

Aquest diumenge, a l'ARA, entrevista d'Antoni Bassas a Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador. Podreu veure l'entrevista sencera dissabte a partir de les 23 h a l'Ara TV.