Era el 1984, Espanya tenia els ulls posats en l'entrada a la Unió Europea i Barcelona s'acostava a la cita dels Jocs Olímpics del 92. D'això fa 40 anys, i la situació social i econòmica no tenia res a veure amb l'actual: no hi havia internet, no hi havia telèfons mòbils i ningú podia pensar que un dia les reunions es farien a través de les pantalles. Va ser aleshores quan va néixer l'Institut Cerdà. Fa ja 40 anys que un grup de vuit enginyers de camins liderats per Pere Duran Farell van decidir crear una institució per fer honor a la figura de l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà amb l'objectiu de donar solucions als reptes socials del moment impulsant la innovació, la transformació i la sostenibilitat.

La companyia d'aparcaments Saba ha viscut aquest estiu un important canvi en la seva estructura accionarial. Criteria Caixa, el hòlding inversor de La Caixa, s’ha convertit en l’accionista molt majoritari després de comprar les participacions que en tenien els altres socis institucionals. L’operació no va sortir barata, perquè Criteria va pagar-ne 438 milions d’euros, però ara el hòlding controlat per la fundació bancària recuperarà un terç d’aquests diners gràcies a un dividend extraordinari que repartirà Saba, de 130 milions d’euros.

Florentino Pérez serà parcialment el propietari d’Abertis. La constructora espanyola ACS i Atlantia van tancar ahir a última hora l’acord per repartir-se a mitges el control de l’empresa que presideix Salvador Alemany, tal com asseguraven fonts coneixedores de l’operació a Reuters. D’aquesta manera es posa fi a la guerra d’opes pel gestor català d’infraestructures just després d’una junta d’accionistes d’Abertis marcada per la tensió i els retrets dels petits accionistes a l’actual executiu.

Compte amb les anàlisis simplistes sobre l’economia catalana i els efectes del Procés. Aquesta és la idea que traspua de dos comunicats diferents publicats ahir per dos grups d’economistes de perfil molt diferent després de la proliferació de missatges apocalíptics sobre el creixement econòmic. En un, firmat entre d’altres per Salvador Alemany i Andreu Mas-Colell, es defensa que els “actius acumulats permeten una estructura econòmica sòlida, apta per assumir xocs puntuals” com el del postreferèndum. En l’altre, redactat pel Col·lectiu Wilson (integrat per economistes com Pol Antràs i Jordi Galí), s’hi diu que és necessari fer una anàlisi rigorosa abans d’arribar a conclusions, ja que la marxa d’empreses podria estar vinculada a “pressions polítiques” del govern central i la caiguda del turisme a “la violència policial” de la jornada del referèndum.

El president del grup de gestió d'infraestructures Abertis, Salvador Alemany, defensa en una entrevista a l'ARA la implantació a l'Estat d'un model harmònic de vies de gran capacitat que acabi amb l'actual greuge comparatiu dels catalans, que paguen peatges mentre que, a la gran majoria del territori espanyol, hi ha autovies gratuïtes. Tanmateix, Alemany es mostra convençut que aquesta harmonització no comportarà que no pagui ningú, sinó que pagarà tothom, tot i que "de forma equitativa". "A les vies on avui es paga es podria pagar menys si a les vies on avui no es paga es pagués alguna cosa", afirma.

Salvador Alemany ha afirmat que Abertis continuarà donant a l'administració les matrícules dels que no paguin peatges. "Només podem fer el que ens diguin Trànsit i l'administració; ells són els que donen les instruccions de com han d'actuar les concessionàries, que reben instruccions específiques", ha dit Alemany, que ha sigut el convidat d'aquest dimarts al programa 'Singulars', del Canal 33. Ha afegit que "algú d'autopistes" s'ha reunit amb els representants de la campanya #novullpagar.

El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), liderat per Salvador Alemany, ha lliurat aquest matí al Govern el seu informe sobre el pacte fiscal, en què exposa els seus arguments per reclamar un nou sistema de finançament basat en el concert econòmic. Segons els assessors de l'executiu, "l'actual crisi econòmica, més que ser vista com un argument per diferir el debat en el temps, vindria a reforçar la urgència de replantejar el sistema sota els principis tant d'una major equitat [...], com d'una major eficiència" i, per tant, "aquest és precisament el moment per plantejar un pacte que faci possible un repartiment de responsabilitats competencials més clar". En aquest sentit, l'aposta del CAREC és que el pacte fiscal equivalgui a un model similar al concert econòmic, en què el Govern tingui plena capacitat de recaptació i gestió dels tributs que es generen a Catalunya –sense entrar a valorar les cotitzacions socials–, la capacitat normativa plena sobre els impostos indirectes i una de més limitada sobre els directes –atenent a les directrius comunes europees i espanyoles–, una capacitat financera en funció de les competències assumides per cada nivell de govern i un mecanisme de negociació i revisió basat en la relació bilateral entre Catalunya i l'Estat.

El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), presidit per Salvador Alemany, ha entregat dos nous informes al Govern, un sobre fiscalitat i l'altre amb propostes per impulsar la petita i mitjana empresa de Catalunya.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha completat el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), que estarà liderat pel president d'Abertis, Salvador Alemany.