L'església de Sant Climent de Taüll és coneguda mundialment sobretot per la pintura mural del Crist en Majestat conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La potència d'aquestes i altres pintures romàniques ha fet que sovint hagi caigut en un cert oblit que durant l'Edat Mitjana les esglésies romàniques estaven emblanquinades i decorades. De fet, la imatge de les esglésies de pedra és recent, del segle XX. Aviat Sant Climent de Taüll també serà coneguda per l'exterior, gràcies a una de les iniciatives de l'Any Taüll 900, la commemoració del novè centenari de la consagració de les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll els dies 10 i 11 de desembre de l'any 1123 per part del bisbe de Roda. D'una banda, en els aspectes constructius, hi ha la restauració del campanar i, de l'altra, la recuperació de la pintura exterior, una decoració lineal de traces vermelles, molt visible a l'interior dels arcs cecs. Aquesta imatge més lluminosa del temple tornarà gràcies a un nou videomapatge a l'exterior que es podrà veure en ocasions puntuals al llarg de l'any. "Aquestes esglésies tenien un embolcall cromàtic senzill, però d'una gran eficàcia plàstica", afirma Eduard Riu Barrera, arqueòleg i historiador del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat i comissari de Taüll 900.

Els atractius de la vall de Boí són diversos, començant pel seu espectacular entorn natural, però si hi ha un element que l’ha fet coneguda internacionalment és el seu conjunt romànic, format per vuit esglésies i una ermita, reconegudes com a Patrimoni Mundial per la Unesco l'any 2000. Parlem de construccions que es van bastir entre els segles XI i XII seguint el model provinent del nord d’Itàlia, conegut com a Romànic Llombard, que es caracteritza per la funcionalitat de les construccions i l’acurat treball de la pedra. Com explica l'arqueòleg Eduard Riu-Barrera, el conjunt és únic i irrepetible per la seva unitat d’estil, però "allò que el fa especialment rellevant són els conjunts pictòrics, presents o absents. Parlem d’unes pintures d’altíssima qualitat". A banda, afegeix que "un altre tret característic que les fa molt atractives són els seus esvelts i alts campanars, que contrasten amb esglésies més aviat petites". Un conjunt format per les esglésies de Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll, a més de l’ermita de Sant Quirc de Durro, que s’ha preservat excepcionalment probablement "pel fet que és una zona del Pirineu molt dinàmica a l’Alta Edat Mitjana, però que progressivament va quedant aïllada quan es desenvolupen les zones litorals i centrals. Això fa que les esglésies es renovin relativament poc i arribin al segle XX, quan es desplega l’interès pel Romànic, amb una integritat notable", exposa Riu-Barrera. Totes han estat restaurades i han recuperat l’espai romànic, "però Sant Climent, especialment, es conserva amb una integritat excepcional i arriba al segle XX sense pràcticament modificacions".

El castell de Cardona és una fortalesa mai vençuda per les armes. El setembre de 1714, quan tot el país havia estat derrotat per l’exèrcit borbònic, només resistien Cardona i Barcelona. És a Barcelona on es va pactar la capitulació de Cardona.

L'estació d'esquí de Boí Taüll i el Centre del Romànic de la Vall de Boí han signat un conveni de col·laboració per donar a conèixer el patrimoni cultural local. Així, tal com han explicat des del Centre del Romànic, la temporada vinent, amb el forfet de dia i de temporada de l'estació es farà un descompte en les entrades per visitar les esglésies. En el cas dels grups escolars de l'estació, s'oferiran paquets que inclouran l'entrada a les esglésies.

Amb el confinament comarcal impedint l'arribada de visitants de fora de l'Alta Ribagorça, el Centre del Romànic de la Vall de Boí ha posat en marxa una iniciativa per donar a conèixer el patrimoni de la vall a la gent del territori. Així doncs, al llarg d'aquest mes de març ha organitzat tres trobades en diferents esglésies per parlar del romànic des de diferents punts de vista. La proposta ha estat força ben rebuda i, tal com ha explicat la treballadora del Centre del Romànic que realitza l'activitat, Fabianne Laclare, s'han cobert les vint places que s'havien ofert, amb gent provinent dels tres municipis de la comarca.

Un dels pocs avantatges de l’actual situació és que llocs abans concorreguts pel turisme s’han fet més habitables. Aquest és el cas del claustre de la catedral de Barcelona, un indret fantàstic per reposar una estona i distreure’s tafanejant parets i sostres. En aquests moments, amb prou feines m’acompanyen unes persones que deambulen, tan admirades com jo, per la pau que s’hi respira. Tanmateix, ningú sembla prestar gaire atenció a les lloses que trepitgem, un camí de pedra amb símbols estranys, un fossar dels morts i per als morts, la majoria sense nom, enterrats en el que havia estat un cementiri gremial.

Les restriccions de mobilitat imposades per fer front al covid-19 han repercutit també en el nombre de visitants al conjunt romànic de la Vall de Boí. Tal com han indicat des del Centre del Romànic, el 2020 les esglésies obertes al públic -Sant Climent de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera i la Nativitat de Durro- han rebut 50.014 visites, un 30% menys que l'any anterior. La procedència dels visitants registrats a l'espai informatiu del Centre del Romànic han provingut, com cada any, principalment de la península i majoritàriament de Catalunya. On s'ha notat més la disminució ha sigut amb els visitants estrangers, representant el 4% del total aquest any, mentre l'any 2019 van ser el 13%.

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha presidit aquest dimecres al Palau de la Generalitat l'acte de commemoració del 20è aniversari de la inscripció a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO de les esglésies romàniques de la Vall de Boí i del conjunt arqueològic de Tàrraco. L'acte ha comptat amb la intervenció de l'alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, i de l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, així com amb la presència dels alcaldes d'Altafulla, Constantí i Roda de Berà. També hi ha assistit la directora del Patrimoni Cultural, Elsa Íbar i els directors dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Miquel Cullerés, i a Tarragona, Jordi Agràs.

Les campanes de les nou esglésies de la Vall de Boí han repicat aquest dilluns per recordar que ara fa 20 anys van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El so s'ha estès per tots els pobles de la vall de la mateixa manera que ho va fer l'alegria i el cava l'any 2000. L'alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, ha explicat que la declaració de la UNESCO va suposar un abans i un després al municipi, que va passar dels 800 habitants als prop de 1.100 que té actualment. Els dos milions de visitants registrats en les darreres dues dècades han estat un revulsiu econòmic que ha ajudat a crear negocis. Amb el repic de campanes s'ha donat el tret de sortida als actes de celebració que es perllongaran durant tot el 2021.

El poble d'Àrreu, al Pallars Sobirà, va ser abandonat a finals dels anys 80 i mai s'hi va arribar a habilitar cap accés rodat. Per accedir-hi, calia caminar prop de 20 minuts per un sender des de la carretera C-147, a la sortida del poble de Borén. L'any 2018, l'Ajuntament d'Alt Àneu va construir una pista de terra que arriba fins al poble. Tot i que encara no està del tot acabada, ja s'hi pot accedir en tot terreny i l'objectiu és acabar d'arreglar-la els pròxims mesos, per tal que els propietaris de les cases, que amb l'abandonament s'han anat deteriorant, les puguin començar a arreglar.

El conjunt romànic de la Vall de Boí ha rebut 25.004 visitants entre els mesos de juliol i agost. Des del Centre del Romànic han fet una valoració positiva de com ha anat la temporada i han destacat que els protocols sanitaris per visitar les esglésies s'han seguit i han estat ben rebuts per la majoria de visitants. També han indicat que l'aforament limitat per mantenir les distàncies de seguretat als interiors de les esglésies ha sigut la part més difícil de gestionar, però han deixat clar que aquesta mesura era necessària per evitar aglomeracions.

La reducció de l'aforament a un terç de l'habitual a l'església de Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí, està obligant els turistes a haver de comprar les entrades amb diversos dies d'antelació. El fet que la visita inclogui un videomapatge de les pintures que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) la converteix en la que té més demanda de totes les que es duen a terme als temples romànics de la vall, declarats com Patrimoni Mundial per la Unesco. Tot plegat succeeix en un mes d'agost en què s'està fregant la plena ocupació en aquesta part del Pirineu i en un any marcat pel covid-19, fet que també ha motivat a molts segons residents a quedar-s'hi més dies a la zona.

El Centre del Romànic de la Vall de Boí ha creat cinc itineraris guiats per descobrir el patrimoni dels seus pobles. Tal com han donat a conèixer en un comunicat, l'objectiu és aprofitar les ganes de sortir després del confinament per tal que els visitants "passegin per l'entorn d'aquestes esglésies i redescobreixin els pobles, paisatges i els patrimonis de la Vall de Boí".

El conjunt romànic de la Vall de Boí recuperarà aquest dissabte bona part de la normalitat, amb la reobertura de Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro i el Centre del Romànic. La Covid-19 va obligar a tancar els temples i fins el passat 4 de juny no es van poder reprendre les visites, inicialment només a Sant Climent de Taüll. Uns dies més tard va reobrir Sant Joan de Boí, posteriorment ho va fer Santa Eulàlia d'Erill la Vall i aquest dissabte serà el torn d'aquestes altres dues esglésies així com del centre d'interpretació. Tot i que encara quedarà algun temple per obrir, a partir d'aquest dissabte ja hi haurà el gruix principal en marxa.

Crist beneint, la història de Caín i Abel, la vida dels profetes Jonàs i Daniel, en què apareix el rei Nabucodonosor, Pere amb la clau, els mesos de l’any, Jahvè lliurant les Taules de la Llei a Moisès, el trasllat de l’arca fins a Jerusalem, el somni de Salomó... Totes aquestes escenes i personatges apareixen a la imponent portalada del monestir de Ripoll. Fa segles que aquest conjunt monumental va perdre la policromia, però avui dia tampoc es pot contemplar la pedra nua en tota l’esplendor.

Un grup d'experts –picapedrers, historiadors, escultors i aparelladors– han vinculat l'origen del claustre de Palamós amb restes romàniques de la Catedral Vella a la ciutat de Salamanca, en un treball d'investigació que estan realitzant.

Els propers dies, la Generalitat presentarà les conclusions de l'informe encarregat a una desena de tècnics que havien de determinar si el claustre 'descobert' a la finca Mas del Vent de Palamós era autèntic o no. Segons informa avui el diari 'El País', els deu tècnics que es van reunir aquest dijous 19 de juliol (entre els quals hi ha arqueòlegs, arquitectes, conservadors, restauradors i tècnics del ministeri) anunciaran que les pedres no tenen valor històric. Es tractaria d'una recreació del segle XX i no d'un claustre del segle XII que provindria de les desamortitzacions de Burgos o Segòvia, com s'havia apuntat.

59 obres romàniques del fons del MNAC s'exhibiran a la Fundació Mapfre de Madrid. Aquest conjunt artístic, reunit en una exposició titulada L'esplendor del Romànic, va ser possible per la remodelació de les sales d'art romànic del museu català, que va costar 900.000 euros i va ser finançat íntegrament per Mapfre.