Després d'anys de seguir el cas, l'exconservador del Museu de Lleida Albert Velasco publica el llibre Les pintures de Sixena. Un foc que encara crema (Pòrtic). Entre totes les arestes i angles morts dels litigis per l'art sacre de la Franja, Velasco posa en relleu el caràcter polític de la disputa. "El cas Sixena no és una simple restitució patrimonial, sinó que és un cas claríssim de batalla adjacent en el conflicte Catalunya-Espanya. L'Aragó, i això ho han dit polítics de tots colors, ha de ser una muralla contra l'independentisme –diu Velasco–. Quan plantegen el debat en aquests termes, se'ns està parlant d'una politització que no és nova, perquè la segregació del bisbat de Lleida, que està a l'origen d'aquests conflictes, ja va ser una segregació política".

A Sant Pere de Rodes pràcticament tot emana misteri. El monestir s’alça com un colós entre les muntanyes agrestes del cap de Creus, amb el mar als peus i l’udol del vent de tramuntana. Al costat hi ha el poble de Santa Creu de Rodes, que va ser abandonat precipitadament en algun moment dels segles XV o XVI. La portada de marbre del monestir, que va ser un gran centre espiritual i de pelegrinatge medieval, va desaparèixer. I l'autor, el Mestre de Cabestany, està envoltat d'enigmes. L'exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d'un mite, que es pot veure al MNAC fins al 29 de juny, respon a alguns interrogants, però sobretot és un recorregut per una història fascinant.

Via lliure a l'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) al Palau Victòria Eugènia. Aquest dilluns el president, Salvador Illa; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han presentat institucionalment el projecte arquitectònic dels estudis Harquitectes i Christ & Gantenbein, que van guanyar el concurs per unanimitat fa un any amb una proposta titulada Passatge del museu. El projecte arquitectònic de l'ampliació s'ha fet públic al mateix Palau Victòria Eugènia tan aviat com s'han tancat diversos recursos presentats per un dels equips que no van guanyar el concurs. "Arribar fins aquí és un èxit col·lectiu", ha dit el director del museu, Pepe Serra, que qualifica l'ampliació de "legítima i necessària". En la mateixa línia, per al president de la Generalitat, Salvador Illa, l'ampliació és un projecte de país, "de la mateixa importància que la Sagrada Família, el Catalunya Mèdia City, el Museu Arqueològic de Tàrraco, la transformació de Fira de Barcelona, l'aeroport de Barcelona o l'estació de la Sagrera". I, d'altra banda, el president del museu, Jaume Oliveras, ha dit que el veu com "fruit de la poètica de la perseverança".

Mentre milers de persones fugien com podien cap a la frontera francesa, el 4 de febrer del 1939, a la masia de Can Pol de Montfullà, a Bescanó, on la Generalitat havia dipositat les obres d'art procedents de Tarragona per protegir-les de la guerra, una dona i les seves criatures esperaven les tropes franquistes. La dona en qüestió era Rosa Sendrós Carbonella, la muller de Pere Rius, el conservador del Museu de Reus, i tenia el delicat encàrrec de donar les claus del dipòsit als militars del bàndol rebel. És una anècdota que explica força bé el relat que vol transmetre l'exposició Recuperado del enemigo. Els dipòsits franquistes al MNAC, que es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins al 28 de juny. A la primera sala hi ha un altre document que mostra aquesta voluntat per part de les institucions catalanes de salvaguardar el patrimoni: un croquis que va fer l’arxiver Agustí Duran i Sanpere amb tots els dipòsits distribuïts pel territori català, per facilitar la feina als vencedors.

Amb el rècord de reproduccions a Spotify que va aconseguir Lux, l'últim disc de Rosalía, seria plausible imaginar que alguna de les persones que han assistit aquest dimarts a la presentació de l'oferta cultural de Barcelona al Círculo de Bellas Artes de Madrid hagi escoltat alguns dels seus nous temes anant cap a la trobada organitzada per Turisme de Barcelona. "Teniu el Cor de Cambra del Palau de la Música sonant cada dia a l'àlbum", ha reivindicat Joan Oller, director general del Palau de la Música. "Es va enregistrar a L'Auditori", ha afegit Víctor Medem, el seu homòleg a l'equipament musical barceloní. S'hi ha sumat el director del Gran Teatre del Liceu, Valentí Oviedo: "Rosalía no ha cantat al Liceu, però faig una crida que vingui a cantar quan vulgui. No quedaré ara malament respecte de la resta", ha bromejat.

"Via, via, via, visca salvatgia!". "Boira pixadora, plou tota l'estona!": arrenca una manifestació dins la Sala Oval del MNAC, liderada per l'artista Marcel·lí Antúnez Roca, que dona vida a la gran instal·lació participativa que presenta fins al 6 de gener, titulada Marcel·lí Antúnez Roca. Natura, centrum est. Campament Oval. Antúnez està acompanyat d'una banda de músics, la Fail Again Ensemble (Marceluia y sus Mireios) i d'un reguitzell de performers, i tot plegat és una crida a rebel·lar-se divertint-se.

Fa pocs dies es van reunir al MNAC, Barcelona, quatre experts en museística que van expressar la seva preocupació per la marxa de l’entitat, per la deserció dels visitants d’aquella classe mitjana de la ciutat que, com en altres capitals d’Europa, ha perdut l’interès en la cultura del passat, i pel caràcter desdibuixat del concepte que ha de definir tot museu. Els especialistes consideraven que el MNAC “és una col·lecció única i magnífica”, ben cert, que “formalitza la identitat catalana i la identitat contemporània”. La idea és saludable, però caldria tenir present que la identitat catalana i la identitat contemporània més aviat són contradictòries, perquè la “identitat contemporània”, en termes globals, no forma cap unitat, sinó un esmicolament general o una identitat bastarda. I encara: “El públic cada cop entén menys la identitat i la missió del museu més important de Catalunya”.

El lletrat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, ha anunciat aquest dimarts que interposarà una querella contra el director del MNAC, Pepe Serra, per unes afirmacions referides al procés d’execució de la sentència que ordena la devolució a l'Aragó de les pintures murals de Sixena.

El govern de l'Aragó acusa el MNAC d'haver actuat amb "deixadesa" i "manca de diligència" en la cura de les pintures murals de Sixena i defensa que és "més segur" instal·lar-les al monestir que no pas mantenir-les a Barcelona. Tal com recull l'ACN, els resultats preliminars dels informes fets per tècnics aragonesos assenyalen una "falta de manteniment", afectacions "directes" per humitats en alguns fragments i l'existència de brutícia –com ara burilles, insectes o runa– entre bastidors, dins les estructures de suport de les pintures. "La conservació de les pintures no ha tingut els estàndards necessaris i desitjables. Si fos patrimoni català se l'haurien estimat més, però és dels aragonesos", ha afirmat el director general de Cultura d'Aragó, Pedro Olloqui.

Era el maig del 1991 i el Palau Nacional, ubicat a la falda de Montjuïc, s'estava remodelant per convertir-se en la seu definitiva del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Era un moment de transició i de caos. En un magatzem hi havia un armari metàl·lic que contenia una joia: el portapau de Sixena, una peça d'orfebreria gòtica única que data del 1400. Era una peça petita, d'uns deu centímetres, feta de materials preciosos que, sense que ningú se n'adonés, va desaparèixer.

El ministeri de Cultura s'haurà de posicionar explícitament sobre els riscos de traslladar els murals de la sala capitular de Sixena. Un escrit del MNAC presentat aquest dilluns al jutjat d'Osca recull que divendres el president del museu, Joan Oliveras, va demanar per carta al ministre Ernest Urtasun un informe de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE) sobre la idoneïtat de traslladar les pintures. Tot i que els tècnics del ministeri han format part del grup de treball sobre els murals, és la primera vegada que el museu fa aquesta petició a l'IPCE, que és considerat com la màxima autoritat en preservació artística de l'Estat.

El govern de l'Aragó ha demanat al ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que expliqui quines feines estan portant a terme en els murals de la sala capitular del monestir de Sixena els tècnics de l’Institut de Patrimoni Cultural Espanyol (IPCE), del mateix ministeri i del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). En una carta enviada al ministre i al jutjat de primera instància i instrucció d’Osca, el govern aragonès demana que la jutge sigui informada de totes les accions que s’hi estan portant a terme. El director general de Cultura aragonès, Pedro Olloqui, ha advertit que qualsevol actuació sobre les pintures al MNAC “ha de comptar amb l’autorització de qui n’és propietari”.

Permetin-me constatar una obvietat. Un museu és una institució de caràcter acadèmic destinada a col·leccionar el millor i més significant dels camps d'estudi i investigació que expliquen el que som, com ens comportem, com ens organitzem o en què creiem, tant en el pla religiós i espiritual com en l'ideològic i polític. Ras i curt, tot el que tingui a veure amb el que ens fa humans. Un museu és, abans que res, la seva col·lecció; sense ella no hi ha museu. I aquest patrimoni es conserva, es restaura, s'estudia, es mostra i s'explica a la ciutadania, que és, en el cas d'un museu de titularitat pública (la majoria al nostre país), la propietària del patrimoni esmentat. Per tant, la seva missió és social d'entrada i és part essencial de la seva naturalesa. Un museu és una idea, un concepte com la democràcia, per posar un exemple en perill, al qual se li poden injectar diferents continguts que es poden gestionar de diferents maneres. Aquests continguts i maneres d'explicar-los canvien amb el temps, són saludablement analitzables, criticables i canviables ad infinitum, però si es qüestiona el concepte mateix que els emmarca i la seva funció primordial, sigui la democràcia o sigui el museu, adeu democràcia i adeu museu. Tampoc no és aconsellable que per confusió mental es pretengui que un dispositiu cultural, històric, narratiu i patrimonial sigui una cosa diferent d'allò per al qual va ser creat. No s'ha pretès mai que un hospital assumeixi funcions, diguem-ne, del ministeri d'Hisenda. És una qüestió de pur sentit comú i, no obstant això, ara, a Catalunya, es pretén que el museu d'art assumeixi funcions del ministeri de Justícia, del d'Igualtat Social, incloent-hi els departaments d'Urbanisme i Habitatge, mitjançant l'adopció d'un model museístic “habitable” que ningú no sap del cert què dimoni vol dir. Tot això gràcies a Manolo Borja-Villel, indiscutit gran professional de la museografia fins que es va començar a creure la seva pròpia premsa, “recuperat” per a Catalunya en el paper de tsar dels seus museus d'art (va sortir a la premsa, no m'ho invento) per reorientar-los, sense consulta prèvia amb els directors de les institucions esmentades que han guanyat els seus llocs en concurs públic amb el mèrit de les seves propostes. Era evident que aquesta idea de Jordi Martí (secretari d'estat de Cultura del govern espanyol) estava condemnada a crear problemes, com ha passat. Això també cau dins del territori del sentit comú.

Continua la cursa del MNAC per evitar el trasllat dels murals de Sixena. El museu ha presentat aquest matí l’escrit d’oposició a l’execució de la sentència que els obliga a retornar-los a l'Aragó. Segons el comunicat del museu, el MNAC reitera la seva "incapacitat tècnica per dur a terme la retirada i el trasllat de les pintures pel risc de danys irreparables que aquesta operació suposa" i manté "els arguments tècnics i jurídics" que ha defensat al llarg de tot el procés, "prioritzant la preservació de l’obra".

Hola, com estan?

Els tècnics del govern de l'Aragó han accedit aquest dilluns al MNAC poc abans de les onze del matí, tal com informa l'ACN, i d'acord amb la interlocutòria del jutjat d'Osca. Segons fonts del govern aragonès, els tècnics han començat a treballar en l'aixecament fotogramètric, en primer lloc de les pintures profanes, situades a la sala 17. Els tècnics no han entrat per la porta de les oficines, on s'han concentrat una cinquantena de persones entre les quals hi havia diputats de Junts com Laura Borràs, el president de l'ANC, Lluís Llach, i representants el Consell de la República i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Fonts del MNAC han explicat a l'ACN que en total són quatre tècnics que treballen amb normalitat. Hi treballaran fins dimecres.

Set mesos. Aquest és el termini que té el MNAC per traslladar les pintures de Sixena a la sala capitular del monestir de Vilanova de Sixena. Rocío Pilar Vargas, la jutgessa del jutjat de primera instància i instrucció núm. 2 d'Osca, ha dictat l'ordre d'execució definitiva de la sentència del 2016 confirmada fa dos mesos pel Tribunal Suprem, i davant la qual no es pot presentar cap recurs.

Encara estem colpits pels incendis d’aquesta setmana, per sort controlats.

El president de l’Aragó ha dit aquestes paraules sobre les obres de Sixena: “La sentència s’executarà de grat o per força”. Deunidó, la frase que ha deixat anar, mentre el MNAC manifestava “la incapacitat tècnica de dur a terme l’operació en el termini establert per la llei d’enjudiciament civil”.

El govern de l'Aragó ha presentat aquest divendres al jutjat civil de primera instància i instrucció número 2 d’Osca la petició d’execució forçosa de la sentència que ordena el lliurament de les pintures murals del monestir de Vilanova de Sixena que hi ha al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Tal com informa l'ACN, dijous va finalitzar el termini d’entrega voluntària i l’executiu aragonès ha fet un cronograma estimatiu de les feines que ha de fer el MNAC per complir la sentència que assenyala un termini aproximat de set mesos per rebre les pintures.