Aquesta setmana han aparegut nous anuncis de pobles sencers en venda per cinc-cents mil euros. Ho confesso: soc dels que dedica temps a mirar aquests anuncis, mogut per una mena de fascinació, de somni i d’estupor alhora. “Venem el pis i marxem cap allà?”, acostumo a dir a la família, sabent que plantejo un impossible.

La relació entre les comunitats autònomes i el govern espanyol sobre la gestió dels fons europeus no viu el millor moment. Moltes comunitats han demanat a l'executiu més transparència i "millorar la cogovernança" a l'hora de repartir els fons. De fet, el malestar s'ha traslladat per última vegada aquest dijous, en el marc de la constitució de la comissió sectorial sobre els fons europeus entre el ministeri d'Hisenda i les autonomies. La comissió que es va fer dijous va acabar amb el "compromís" del ministeri d'Hisenda de canviar el reglament intern (el mateix que regula el Consell de Política Fiscal i Financera, CPFF), en concret l'article 13 que dona un "vot de glòria" al ministeri i, per tant, més pes, com explicava aquest diari ahir. Finalment, la modificació del reglament s'aprovarà a la pròxima reunió, han confirmat fonts del ministeri d'Hisenda a l'ARA.

El govern de Pedro Sánchez comença a fer passos per a les negociacions dels pròxims pressupostos. Després d'aconseguir més marge de Brussel·les per complir el dèficit en aquest exercici i els pròxims, l'executiu ha repartit dues de les cinc dècimes de marge que havia aconseguit per al 2019. D'aquesta manera, les comunitats tenen en conjunt 2.500 milions més de marge de despesa del que havia pactat el govern del Partit Popular.

La situació de Catalunya afectarà "tant sí com no" la resta de comunitats autònomes i la revisió a la baixa del PIB feta pel govern espanyol. Segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, l'Airef, podria restar fins a 1.700 milions d'euros a les comunitats autònomes.

Canàries, Astúries, Balears, La Rioja i Múrcia han decidit augmentar la partida pressupostària dedicada als partits per cada escó obtingut a les eleccions autonòmiques del proper 24 de maig. El cas més sorprenent és el de Canàries, ja que la comunitat insular és la que més hi gasta: 20.805,96 euros per escó i 77 cèntims per vot. Amb l'augment previst, la despesa serà de 24.000 euros més que el 2011, només en concepte d'escons. La segona en el rànquing és la Comunitat de Madrid, una mica menys de 20.000 euros, tot i que no fa créixer les partides en relació a les eleccions de fa quatre anys.

El govern espanyol ha ofert a les comunitats un fons de liquiditat autonòmica (FLA) a 10 anys per finançar els 727 milions d'euros que els costaran els nous medicaments orals d'última generació contra l'hepatitis C. Així ho ha anunciat el ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, en una roda de premsa després de reunir-se, al costat de representants del ministeri d'Hisenda, amb els consellers autonòmics.

La ministra de Sanitat, Ana Mato, ha assenyalat aquest dimarts, en ser preguntada per les queixes reiterades de la Generalitat per haver de sostenir la llei de dependència sense ajudes del govern espanyol, que "són les comunitats autònomes les que han de prioritzar els serveis que donen als seus ciutadans". Totes les administracions "estan fent esforços per garantir la sostenibilitat dels sistemes, espero que Catalunya també ho faci", ha afegit.

El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (Carec) ha lliurat al Govern un nou document en què proposa limitar la capacitat d'abaixar impostos a aquelles comunitats autònomes amb "superàvit en la balança fiscal". L'organisme consultiu convida a reflexionar sobre el fet que hi hagi comunitats "beneficiàries de transferències explícites i implícites per part d'altres administracions territorials" que intentin competir fiscalment amb altres comunitats "mitjançant reduccions dels tipus aplicats a determinades figures impositives, per sota de la referència estatal".

El Parlament Europeu vol que el govern espanyol doni més marge a les comunitats per reduir el dèficit, compartint la flexibilitat que Brussel·les està donant a l'Estat. "Els esforços de consolidació fiscal s'han de compartir entre les diferents administracions de forma justa, tenint en compte els serveis que proveeixen", ha afirmat aquest dimecres el ple de l'Eurocambra en un informe aprovat amb el suport de populars, socialistes, liberals i verds. Els eurodiputats també es queixen del "risc" que comporta que les autonomies no puguin recaptar i tenir recursos propis i "es financin principalment de les transferències del govern central".

La presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, s'ha desmarcat aquest dimecres de les crítiques que diferents dirigents territorials -alguns d'ells del PP- han fet perquè consideren un privilegi i discriminatori que el govern espanyol hagi permès a la Generalitat poder endeutar-se. Sánchez-Camacho ha assegurat que Catalunya no ha rebut "cap privilegi", sinó "el que li pertoca". Una opinió que contrasta amb la de dirigents territorials del PP com l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, o presidents de CCAA governades pels populars. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha agraït a Sánchez-Camacho les seves paraules i ha dit desitjar que "s'amplifiquin per tot l'Estat espanyol".

p { margin-bottom: 0.21cm; } El govern espanyol autoritzarà totes les comunitats autònomes que ho demanin a refinançar el seu deute. Durant tot el dia la majoria de comunitats autònomes i alcaldes com el de Madrid van denunciar un suposat tracte de favor a Catalunya, després que el president Mas obtingués el permís de Zapatero per emetre deute per valor de 2.500 milions d'euros. De fet el govern espanyol no ha aprovat encara l'emissió de deute, i està condicionada a un fort ajust i un pla antidèficit per tancar 2011 amb un dèficit de l'1,3%. Tot i això, la sospita que Zapatero bescanviava aquest permís a canvi dels vots de CiU va fer aflorar els tradicionals recels anticatalans per tota la geografia espanyola.