Un jove Carles Santos puja a l'escenari i ensenya al públic una partitura clàssica complicadíssima. Seu a la banqueta i no se'n surt. S'aixeca i mostra una altra llibreta amb els pentagrames en blanc, seu de nou al piano i comença a colpejar les tecles amb fúria. És una escena del Concert irregular que, el 1967, celebrava els 75 anys de Joan Miró i és també el canvi de paradigma en la trajectòria del músic de Vinaròs. Amb aquell gest, Carles Santos (1940-2017) abandonava la carrera de pianista acadèmic per convertir-se en un dels artistes més originals, transgressors i polifacètics del panorama. Un animal escènic, inclassificable i irrepetible, que va explorar totes les disciplines, des de la performance amb pianos (arrossegats, cremats, aixafats) fins a la música per al cinema de Pere Portabella, passant per la banda sonora de la clausura dels Jocs Olímpics del 1992, amb la qual va portar la fanfàrria tradicional a una altra dimensió.

Mariaelena Roqué (Tarragona, 1952) viu de cara al Mediterrani, en una casa petita de les Cases d'Alcanar que és, a la vegada, un museu del seu art. A cada racó del menjador-cuina hi guarda records i objectes de més de 50 anys de creacions. Un grup de nines d'arreu del món saluden els visitants des de l'entrada: "Volia fer-ne una exposició al Museu Etnogràfic penjant-les com una cortina", explica Roqué. I, al capdamunt, les regeix la fotografia d'ella nua cavalcant un galgo esculpit que va formar part d'Asdrúbila, l'espectacle dels Jocs Olímpics del 1992. Entre els quatre carrers d'aquest poble tranquil de costa, l'últim del Principat de Catalunya abans de trepitjar el País Valencià, Mariaelena Roqué va conèixer Carles Santos (1940-2017): ell, nascut a Vinaròs, també hi vivia i tenien una amiga en comú. Era el 1985, ella havia crescut a Veneçuela i més endavant havia tornat a Catalunya, la seva terra natal. "Vaig decidir quedar-me. Des del principi vaig tenir la visió que construiríem un llenguatge artístic junts", recorda Roqué.

El grup Zoo amb els guardons a millor disc de música urbana, millor vídeo i millor gira per Llepolies; la cantant Sandra Monfort amb el premi a millor artista revelació i millor disc per Niño Reptil Ángel, i el músic Òscar Briz, que s'ha emportat els guardons a millor disc de cançó d’autor per Amor i psicodèlia en temps de virus i millor cançó per La llum es presenta si la crides, han sigut els grans triomfadors de la 4a edició dels Premis Carles Santos de la Música Valenciana impulsat per la conselleria d'Educació, Cultura i Esport.

‘Piturrino fa de músic’

Teatre Lliure. 3 de gener

Era un experiment. Arriscat. Carles Santos sense Carles Santos? Som-hi! BCN 216 va assumir el repte d’interpretar la més teatral de les obres musicals de Carles Santos, Piturrino fa de músic, amb Jordi Masó al piano i la direcció musical de Francesc Prat. I ho feia justament al mateix escenari on l’havia estrenada el maig del 2009, aleshores amb el mateix compositor i dirigida per Xavier Piquer.

]]>

El Teatre Lliure celebrarà l'entrada del 2020 amb un concert, però no hi sonaran ni valsos ni la Marxa Radetzky. Per primera vegada, una obra del compositor Carles Santos –que va morir just fa dos anys– es representarà íntegra sense ell. Els artífexs d'aquesta iniciativa són David Albet i Francesc Prat, que s'han aliat per portar a escena Piturrino fa de músic en dues funcions, el 3 i el 4 de gener, al Teatre Lliure de Montjuïc. "Quan en Santos era viu ja li dèiem que seria l'única peça d'ell que tocaríem quan ja no hi fos –explica Albet–. Sort que en Xavier Piquer va preservar-ne la partitura. La resta de les obres de Santos són bastant impossibles de recuperar".

]]>

Els elogis fan una corrua quan es recorda Carles Santos (1940-2017). “L’haurien d’anar homenatjant constantment. De fet, més que homenatjar-lo, fer-lo sonar”, suggeria ahir Jordi Oriol, director escènic de l’espectacle SE’NS N’HA ANAT EL SANTos AL CEL, que es podrà veure i sentir avui a la Sala Gran del Teatre Nacional (TNC). En aquest “concert a partir de Carlos Santos” hi participen l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) al complet, el tenor Antoni Comas i la imprevisible Wanda Pitrowska, alter ego escènic del director del TNC, Xavier Albertí.

]]>

Els guanyadors de la 47a edició dels Premis Octubre es faran públics el pròxim dissabte 27 d’octubre en una gala que se celebrarà al Palau de l’Exposició de València i que girarà entorn de la figura de Carles Santos, el músic de Vinaròs (Baix Maestrat) mort encara no fa un any, i dels 50 anys de l’editorial Tres i Quatre, la convocant dels guardons.

]]>

El festival sonor Ensems de València, el més antic de l'Estat, ha presentat la 40a edició, que es prolongarà des d'avui fins al 29 d'abril sota el lema "Camins de l'escolta" amb l'objectiu que la ciutadania s'acosti a la música de nova creació i a l'experimentació sonora.

]]>

El Teatre Lliure ha anunciat que prepara un homenatge per al compositor i pianista valencià Carles Santos. Es tracta d'un espectacle que portarà per nom 'Un Santos (sense Santos)', que recordarà la figura d'un artista que va col·laborar amb aquest complex cultural des de la seva primera temporada.

]]>

Vaig conèixer Carles Santos a la Universitat Catalana d’Estiu, en una de les primeres edicions, encara en ple franquisme, quan aquella universitat ja tenia, arran de la seva fundació, el propòsit de donar alè a la política de “Països Catalans”. Va ser un curs en què vam coincidir Max Cahner, Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover, Albert Ràfols-Casamada, Biel Mesquida, Pere Portabella i una colla més, entre ells Carles Santos i un servidor. Com que a l’institut d’ensenyança mitjana en què es feien les sessions no hi havia un amfiteatre prou gran per fer-hi concerts amb molt de públic, es va programar una sessió, a càrrec de Santos, a l’església de Sant Miquel de Cuixà, on em sembla que ja havien estat desterrats els monjos de Montserrat seguidors de l’Abat Escarré. En coneixia uns quants, com els germans Vila-Abadal, el pare Oleguer, prior, el pare Raimon, el pare Hugo, que era ceramista, i uns quants més, dels quals potser no en queda ni un de viu.

]]>

“Tinc una fama de transgressor exagerada. Diuen allò d’«el Santos ha tirat un piano al mar». I no sempre és així”, explicava Carles Santos a principis del 2014, quan preparava una Cantúria cantada al Palau de la Música que aplegava peces de diferents obres seves com Autoretrat (1981), Tramuntana tremens (1989), La pantera imperial (1997) i La meua filla sóc jo (2005). Era una nova versió de la Cantúria que havia estrenat al Mercat de les Flors durant el festival Grec del 2012, i a la qual afegia dues al·lusions a dos responsoris de Setmana Santa de Tomás Luis de Victoria (1548-1611).

]]> El músic i compositor de Vinaròs Carles Santos ha renunciat al càrrec de membre del Consell Valencià de Cultura (CVC), segons han confirmat aquest dilluns fonts de la institució. Santos n'era membre des del maig del 2012 a proposta del PSPV-PSOE, però no havia assistit a cap de les sessions d'aquesta institució consultiva i assessora de la Generalitat Valenciana en matèria cultural, a excepció d'aquella en què va ser nomenat.

]]> Coincidint amb el desè aniversari de la Fundació Palau, el festival Poesia i + augmenta les activitats i referma la seva aposta per les propostes actuals i arriscades. Es demostra amb els noms propis programats: clàssics de l'experimentació com Carles Santos i Pau Riba, propostes més noves com les d'Enric Casasses amb Pascal Comelade, El Petit de Cal Eril, Ajo & Judit Farrés i l'espectacle 'Reatule d'avars' del Brossa Quartet de Corda, que uneix música clàssica i hip hop. La Nit de Poetes, en què veus destacades de la poesia catalana prendran la paraula, comptarà amb el recent premi Lletra d'Or Josep Pedrals, en Manuel Forcano i la Núria Martínez Vernis.

]]>

CARLES SANTOS

]]> Vincular el paper que la construcció dels canals va suposar per al desenvolupament humà i econòmic del delta de l'Ebre amb la projecció cultural del territori és un dels arguments centrals que el festival poètic Bouesia vol transmetre en la seva edició d'aquest 2012. Després del seu naixement fa vuit anys a Deltebre (Baix Ebre), el certamen s'obre enguany a diferents espais del territori i fixa la seva base d'operacions al Centre d'Art lo Pati d'Amposta.

]]>

El Festival Temporada Alta farà una prova de foc. Han convidat una seixantena de productors (20 catalans, 20 espanyols i 20 internacionals) a veure una programació pensada exclusivament per a ells. Han programat quatre muntatges internacionals, la majoria dels quals no s'han vist a Espanya: San Jerónimo, de la madrilenya Angelica Lidell; l'última obra de l'argentí Daniel Veronese, Los hijos se han dormido; un experiment del també argentí Mariano Pensotti i quatre dramaturgs catalans, i el darrer muntatge dels belgues Peeping Tom, A louer.

]]>

El gran teatro del mundo estrenarà aquest dijous el primer espectacle impulsat pel Barcelona Internacional Teatre en coproducció amb el Theater Freiburg.

]]> La música de Carles Santos i CaboSanRoque inaugurarà la novena edició del Terrassa Noves Tendències (TNT), una trobada integradora de diferents mostres artístiques sobre l'escenari, que aquest any tindrà com a epicentre el Teatre Principal.

]]> El grup resident a L'Auditori bcn216 ultima a aquestes hores els darrers detalls del concert homenatge a Steve Reich previst per dijous a les 20 h al que finalment no podrà assistir el compositor i pianista Carles Santos. Santos, que havia d’interpretar les parts al piano que originalment havia de tocar Steve Reich, s’ha vist obligat a cancel·lar la seva participació al concert per problemes de salut.

]]>

Steve Reich no podrà participar en els concerts previstos aquest juny a Barcelona i Madrid per problemes de salut, però el concert inaugural del Sónar 2011, el 16 de juny a L’Auditori, manté el programa previst i incorpora Carles Santos, que assumirà les parts al piano que havia d’interpretar el compositor nord-americà.

]]>