El verb curar té la doble accepció de "tenir cura" i de "guarir". L'arquitectura i l'art no són un medicament, però sí que poden contribuir al benestar de les persones malaltes, com es pot veure a Barcelona en la mostra Mortals+ de la Fundació Suñol i en l'exposició de la Fundació Enric Miralles Arquitectures de la curació: dissenyant espais de cura (Passatge de la Pau, 10 bis). Un dels protagonistes de la segona és el centre Kàlida Sant Pau, que està inspirat en les cases de la fundació oncològica Maggie's arreu del món; també una desena de projectes d'un eventual centre Kàlida al recinte de l'Hospital de la Vall d'Hebron que l'arquitecta Benedetta Tagliabue va posar com a exercici d'un curs especial que va impartir a la Universitat Yale a la primavera.

No fa ni un mes de l’esclat de la Guerra Civil quan un grup de persones s’endinsen amb un Ford de color negre, amb bandereta catalana, en territori guanyat pels colpistes a la serra de Guadarrama, a tocar de Madrid. No és una incursió voluntària sinó que es tracta d’un error de càlcul fatal. Quan són aturats per un grup de soldats, baixen del cotxe amb crits a favor de la República: no ho saben, però acaben de signar la seva sentència de mort. Els quatre passatgers són afusellats pocs minuts després. Una de les víctimes és Josep Suñol, president del Barça, polític i empresari, una circumstància que afegeix cert misteri al desenllaç perquè en situació de guerra Suñol hauria estat una peça molt valuosa per bescanviar a l’altra banda de la trinxera. Que no s’hagi trobat el seu cos augmenta l’estranyesa dels fets.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) és prou sucós perquè no calgui res més que les ganes per visitar-lo una vegada i una altra. I des de fa pocs dies, i fins al 7 de novembre de l'any que ve, el recorregut és encara més estimulant gràcies a les 19 obres de la Fundació Suñol, d'artistes com Susana Solano, Antoni Tàpies, Eva Lootz, Zush, Carmen Calvo, Joan Brossa i Lucio Fontana, que dialoguen amb treballs tan emblemàtics com la Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau, i l'absis de Santa Maria de Taüll. "Tenim una visió creativa del que és un museu", diu Sergi Aguilar, artista, director de la Fundació Suñol i comissari de l'exposició Diàlegs intrusos. Tot és present juntament amb Àlex Mitrani, el conservador d'art de postguerra i segones avantguardes del MNAC. Precisament la peça que obre aquests diàlegs és una escultura d'Aguilar que evoca un altar, dins un absis de Santa Maria d'Àneu. "És una exposició que hem fet caminant per les sales", diu Aguilar sobre una mostra que també és un homenatge al col·leccionista Josep Suñol, que va morir fa any.

L’empresari i filantrop Josep Ildefons Suñol i Soler (1927-2019) va vetllar de manera molt estricta per la seva intimitat, però ahir, arran de la seva mort, nombroses personalitats del món de l’art van lamentar públicament la seva desaparició. “Era un home intel·ligent, culte i sofisticat, amb sentit de l’humor i molt bon conversador”, recorda la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes. “Va formar una extraordinària col·lecció d’art i va donar suport a artistes, galeries i museus com el Macba. Amb la creació de la seva fundació va voler compartir aquestes obres amb tothom. Va ser un dels grans mecenes de Barcelona i el trobarem a faltar”, explica Grandes.

La Fundació Suñol obrirà una nova sala a finals d'any al districte de les Corts de Barcelona, amb l’objectiu de donar suport a la creació i difusió artística contemporània i visibilitzar la Col·lecció Josep Suñol. El nou espai acollirà les seus de la Fundació Suñol –que deixa el passeig de Gràcia després de 12 anys– i de la Fundació Glòria Soler, aquesta última creada també pel filantrop i col·leccionista Josep Suñol Soler el 2015, amb l’objectiu fundacional d’impulsar programes solidaris en els àmbits de l’art, l’assistència sanitària i la investigació científica.

Luis Gordillo, una de les primeres figures d’art abstracte espanyol, ho diu sense embuts: “Jo vaig viure durant onze anys del Fernando”. Gordillo es refereix al galerista Fernando Vijande (Barcelona, 1930 -1987), protagonista de l’exposició Fernando Vijande. Retrat: 1971-1987, que es pot veure a la Fundació Suñol de Barcelona fins al 7 d’abril. Als anys 60 i 70, en un país sumit en la foscor de la dictadura, en què pràcticament no hi havia ni mercat ni museus per a l’art contemporani, Vijande va revolucionar el sector donant suport a molts artistes que en aquell moment començaven.

La Fundació Suñol de Barcelona documenta en l'exposició 'Acte 24: Documents i memòria' l'evolució de l'art i de la cultura en els últims 44 anys, des de 1968 a l'actualitat. El Nivell Zero de la fundació acull un conjunt de material escrit i gràfic de les cinc últimes dècades del panorama artístic, que s'exhibeix en un enorme mural cronològic i en una biblioteca en la qual es poden consultar els catàlegs d'algunes de les exposicions que s'han fet tant a l'Estat com a l'estranger en els últims 44 anys.

L'artista Francesc Ruiz exposa fins al 4 de gener al Nivell Zero de la Fundació Suñol The Paper Trail, un treball format per un còmic i una instal·lació que va realitzar el 2010 durant una residència de treball de dos mesos i mig al Caire i que va presentar Contemporary Image Collective, el centre que el va acollir. El còmic amb què Ruiz aprofundeix en la complexitat política i religiosa del país en els mesos previs a la revolta històrica que va fer caure el règim de Mubàrak està protagonitzat per Tintín, l'ànec Donald, Samir, un personatge que va néixer als anys cinquanta, i Ciutadà Mòlt, un funcionari maltractat que va aparèixer als anys vuitanta. "Tintín reflecteix el període colonial, Donald és el símbol de l'intervencionisme nord-americà, Samir és el personatge que representa la postrevolució de Nasser i el Ciutadà Mòlt és un funcionari que fa referència a la fractura del règim i la seva corrupció", precisa l'artista, que els ha barrejat en un còmic que "simbolitza moments clau de la història del país i de la mateixa ciutat del Caire". En el seu recorregut pel Caire, Tintín, Donald, Samir i el Ciutadà Mòlt parlen sobre el període colonial, es pregunten si l'origen del còmic es troba en els mateixos jeroglífics egipcis, i són testimonis directes de la pujada del preu de la carn o de les primeres manifestacions controlades que es van produir la primavera del 2010 a la plaça Tahrir.

Aquest divendres obre les portes a la Fundació Suñol, La jarra vertiente o Máquina de dibujar, una retrospectiva de l'artista argentí Luis Frangella (1944-1990) composta per 32 obres. Frangella va ser un creador transgressor que va portar al límit la figuració. Va ser fidel a la tradició, però al mateix temps la va posar en contacte amb l'abstracció. Format com a arquitecte a Buenos Aires, va ser becat al Center of Advanced Visual Studies de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on va començar a experimentar amb la pintura i l'escultura. Allà va coincidir amb l'arquitecte Juan Navarro Baldeweg, i amb Maryanne Amacher i John Cage, amb els quals va col·laborar en diferents projectes. Posteriorment, es va traslladar a Nova York, on va residir fins a la seva mort, als 46 anys víctima de la sida. Va exposar a la desapareguda galeria barcelonina Ciento i a la galeria Buades de Madrid. Abans de Barcelona, les obres de Frangella s'han pogut veure a ciutats com Buenos Aires, San Francisco, Estocolm, Milà i Nova York.

A partir d'avui la Fundació Suñol mostra una selecció de 27 obres de la seva col·lecció pròpia, realitzades per 18 artistes fonamentals del segle XX com Andy Warhol, Miquel Barceló, Christo, Antoni Tàpies, Man Ray, Jean Arp, Antonio Saura, Manuel Millares, Lucio Fontana o Susana Solano.