El futbol és el millor adhesiu entre territoris. El Barça, en particular, és més que un club, és un pont entre nacions catalanes. El llibre Principat Blaugrana, del periodista andorrà Àlex Terés, recull, des de l'anècdota, una investigació que confirma mites entre el club barceloní i el Principat des de les estades dels futbolistes fins a les penyes d'aficionats més grans a l’estranger. L’Arxiu Nacional d’Andorra constata que la primera presència documentada de jugadors blaugranes al país pirinenc es remunta al 1949, quan quatre futbolistes, Joan i Marià Gonzalvo Falcón, Josep Seguer i Josep Canal, van reforçar el FC Andorra en un amistós durant la festa major d’Escaldes-Engordany. Una imatge impensable avui dia, on jugadors blaugranes vestien l’equipació tricolor amb goig.

Ningú hauria sigut capaç d’escriure la seva història. Un espia, un gigoló, un estafador, un farsant que va ser monarca d’Andorra l’any 1934, poc més d'una setmana. Si no existissin milers de documents que ho acrediten, la vida de Boris Skossyreff semblaria una ficció delirant, una novel·la d’espionatge escrita sota els efectes de la morfina en ple modernisme. Durant dotze dies de l’estiu del 1934, un estafador d’origen rus, amb vincles amb el règim nazi, es va proclamar rei d’Andorra i va situar el petit Principat pirinenc al centre de l’actualitat internacional.

La neu provoca unanimitat: agrada a aquells que són amants dels esports de neu i als que gaudeixen contemplant-la. Tant per als uns com per als altres, Andorra és una destinació perquè aquest any hi ha neu, molta neu, i potser fins i tot massa, com alguns andorrans diuen. El cas és que si feu rumb a Andorra (Grandvalira és una de les estacions d'esquí desitjades), preneu nota de la Borda del Pi, situada al km 5,5 de la carretera de Montaup, a Canillo, per fer-hi un dinar o un sopar. Si hi arribeu amb fred, podreu asseure-us davant de la llar de foc, que està situada al centre del restaurant, i allà podeu començar pels aperitius. Sentireu aviat que esteu en lloc segur, a recer de tot el que passa finestres enllà.

Andorra és un cas únic a tot el món pel que fa a les vendes de vehicles. Qui més qui menys ja està avesat a veure models cars i d’altes prestacions amb matrícules andorranes, però el rànquing de vehicles més venuts de l’any 2025 corona el país dels Pirineus com un rara avis en el món de l’automoció. El Porsche 911 es consolida com el cotxe més venut de l’any i BMW i Mercedes encapçalen el rànquing de marques més venudes.

Quan fa uns dies Andorra va reconèixer l'estat palestí, ho va fer de forma parcial i conjuntament amb diversos països, entre els quals França, en el marc de l'Assemblea de les Nacions Unides celebrada a Nova York. El cap de govern, Xavier Espot, va explicar a X que el reconeixement no seria "amb plens efectes diplomàtics" fins que Hamàs no alliberés els ostatges i entregués les armes. També fins que no es creés un govern palestí al marge del grup islamista. En la seva intervenció davant l'ONU, la ministra d'Afers Exteriors, Imma Tor, va subratllar que, d'aquesta manera, Andorra es mantenia "fidel" a "més de set segles de pau" i a la "neutralitat activa" del país davant els conflictes internacionals. Què vol dir això? Quina és la postura del país sobre Palestina? Ho intentem desgranar.

El Govern d'Andorra presentarà durant aquesta tardor un projecte de reforma de la legislació laboral que haurà de facilitar la creació de comitès d'empresa en el sector privat. Ho ha comunicat aquest dimarts el Govern andorrà a través d'una nota oficial després d'una reunió del Consell Econòmic i Social (CES).

"Andorra és un país que fa servir molt la paraula diversificar perquè abans teníem una fórmula màgica, i s'ha desmuntat. El sector comercial és robust, però la gent et diu que els preus ja no són el que eren. La neu és un atractiu fortíssim, però cada cop n'hi ha menys i les estacions treballen per estar obertes a l'estiu", m'explica el periodista gastronòmic Josep Lluís Trabal. Aquesta és l'explicació per la qual ja fa quatre anys que el govern andorrà ha fet de la gastronomia un eix fonamental per dedicar-hi esforços. I aquesta inversió ha començat a donar fruits molt ràpid.

¿I si poguessis banyar-te en un llac d’alta muntanya sense sortir de la ciutat? Caldea, el gran espai d'oci termal d'Andorra, t'ofereix la possibilitat de gaudir d'aquesta experiència única gràcies a la nova llacuna exterior que ha estrenat aquest 1 d'agost, un veritable llac d’alta muntanya al centre d'Andorra que redefineix el concepte de relaxació urbana. Viu Andorra més a prop que mai, ara també en cada remullada.

L'any passat, la justícia espanyola va posar traves a la investigació judicial andorrana de l'operació Catalunya amb un arxivament de la comissió rogatòria. Es va fer per qüestions formals perquè suposadament no s'haurien explicat adequadament els motius de les imputacions, però en una resolució avançada per El Món i a la qual ha tingut accés l'ARA es torna a activar la causa en què es pretén la imputació de l'expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres de l'Interior i d'Hisenda Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. La jutgessa Stéphanie Garcia ha tornat a emetre les comissions rogatòries a Espanya, a l'autoritat judicial competent, per poder citar els responsables polítics i judicials de la branca andorrana d'aquest suposat entramat contra l'independentisme.

Tot va començar amb Joaquim Purito Rodríguez. Ell va ser un dels primers ciclistes que va entendre ara farà uns 20 anys podia ser una bona idea que passar llargues temporades a Andorra. I no només pels beneficis fiscals. "Aquí surts de casa i et trobes de seguida un port de muntanya. En tens més de 20 ben senyalitzats i cuidats. Entrenes en altura, és ideal. Gent com el Purito, el Xavier Florencio o l'Ángel Vicioso van ser els primers professionals que van formar un nucli a Andorra, en una època en què la gent deia que el clima no ajudaria. Però van demostrar que Andorra era "una base ideal per entrenar", diu Carlos Verona (San Lorenzo del Escorial, 1992). El corredor madrileny de l'equip Lidl-Trek ja fa 10 anys que resideix a Andorra i s'ha convertit en el pal de paller de la primera edició de l’Andorra MoraBanc Clàssica, la primera cursa ciclista professional al Principat.

Atresorava resina, fusta, or, carbó, llana, pernils, vi, oli... No era terra ben bé de pas. Però, muntanya enllà, era una terra cobejada. De sempre. És encara avui un dels territoris catalans amb més densitat de monuments megalítics. Els romans també hi van fer cap. Per arribar-hi des de la costa, la ruta més utilitzada era el camí de la Sal, emprat durant segles pels traginers des de Cardona, l’enclavament de la muntanya blanca: direcció a Solsona, passant per Sant Llorenç de Morunys, saltant el coll de Port, creuant la vall de la Vansa i d’allí, vorejant la serra del Cadí, fins a l’actual Seu d’Urgell, en l’aiguabarreig del Segre i el Valira i des d’on s’enllaçava amb la strata Ceretana, la que per la plana de la Cerdanya duia a Iulia Libica, és a dir, Llívia, fundada en l’època de l’emperador August. Hi ha qui s’aventura a dir que Anníbal, amb els seus elefants, havia seguit el camí de la Sal el 218 aC. Potser sí.

Em vaig educar, successivament, en un col·legi de monges, en un de capellans i en un de l’Opus Dei. És a dir, em van educar en els principis de la religió catòlica. El resultat de tants anys d’educació catòlica va ser un ateisme desimbolt que es va revelar en mi quan encara compartia pupitre al col·legi de l’“obra de Déu”. I així segueixo més de 50 anys després.

"Res a la meva vida pot ser més difícil que la tristor que vaig sentir, i això em consola enmig del caos", diu a l'ARA Mark Bruce, un escocès nascut fa 34 anys que treballa com a professor de música en una escola de secundària de Glasgow. "Jo era una persona amb molt sobrepès. Vaig arribar fins als 105 quilos, era un infeliç amb un problema d'addicció", recorda. "El setembre del 2022 pensava que perdria la vida a causa de l'alcohol i la depressió. Però en aquell moment vaig prendre la decisió de lluitar per mi mateix".

La Mostra Gastronòmica d'Andorra i Pirineus, que se celebra a Ordino el 9 i 10 de novembre, arriba a la seva 32a edició. És un punt de trobada dels amants de la restauració i dels productes de qualitat de tots els Pirineus, que a més enguany compta amb una important participació catalana.

Enguany, per Sant Joan, volíem veure les famoses falles del Pallars i vam aprofitar per anar també a Andorra. Quin plaer passejar-nos per casa d’uns veïns estimats i respirar el seu aire de muntanya aromat de bonança! Venint d’una comarca, el Baix Camp, amb un PIB en regressió, sempre m’envaeix una enveja sana quan pujo al país dels Pirineus. Allí tot brilla i poden presumir de ser el país més segur d’Europa i de poder viure en català atès que tot va lligat. Les llengües no són només un instrument de comunicació. Són una estructura mental, actitud i visió del món. Tota la riquesa que ha tingut Catalunya de més respecte a altres zones geogràfiques ha estat pel català. Tota justícia social de més, modernitat de més, llibertat de més. Per això Andorra protegeix la seva llengua mentre nosaltres la perdem i, amb ella, tot allò que ens ha fet més pròspers i avançats durant segles.

Els tribunals espanyols no col·laboraran amb la justícia andorrana en la investigació a l'expresident Mariano Rajoy i altres membres del seu govern, tots ells imputats a Andorra en l'anomenada operació Catalunya. La resolució de l'Audiència de Madrid, que s'ha fet pública aquest dimarts, denega la sol·licitud d'ajuda assegurant que no detalla prou els fets ni tampoc els individualitza, fets pels quals accepta els recursos dels imputats i denega la comissió rogatòria que havia acceptat un jutjat de primera instància.

Uns amics andorrans em van regalar fa anys l'edició facsímil d'un llibre ben curiós però poc conegut: el Manual Digest de les Valls neutres d'Andorra, del 1748, escrit pel jurista d'Ordino Antoni Fiter i Rossell (1706-1748). És una recopilació històrica un pèl desordenada dels privilegis, franquícies, etc., del país i que acaba amb unes màximes o reflexions. Són molt interessants i, tangencialment, també solen fer referència a la veïna Catalunya. La número 28, que es troba a la plana 505 de l'esmentada edició facsímil, diu (la transcric en català modern): "Tolerar alguna cosa i fer-se'n el desentès a fi d'evitar algun gran dany o aconseguir algun profit". Al comentari posterior afegeix que això és "fer-se l'andorrà", com se sol dir a Catalunya "per expressar taciturnitat i prudència". M'has insultat, però com que soc molt més petit que tu faré veure que no t'he sentit. El Principat d'Andorra té 800 anys d'història independent de França i d'Espanya gràcies, en part, a aquesta actitud. Vaig pensar en el consell mentre veia els vuit capítols de Tor, de Carles Porta. El llogarret és a tocar d'Andorra i ha sobreviscut gràcies al contraban. Fixem-nos que la història tràgica de Tor sorgeix, justament, de no voler "fer-se l'andorrà" i optar per la via –diguem-ne– siciliana (dobbiamo vendicarci!) que és tot just el revers de la màxima citada.

Si un client es dirigeix en català a un cambrer o un botiguer, aquest haurà de mantenir el català o podrà ser sancionat. Si un youtuber se'n va a viure a Andorra, haurà d'aprendre català a partir del 2029. Són dues de les mesures que preveu la nova llei de la llengua pròpia i oficial d'Andorra, que el Govern ha estat negociant amb els grups polítics els darrers mesos. Segons han anunciat, el projecte de llei hauria de ser aprovat el 25 d'abril amb el suport dels grups parlamentaris Demòcrata (al Govern), Concòrdia, Socialdemòcrata i Ciutadans Compromesos.

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha posat punt final a la persecució que la societat controlada pel youtuber TheGrefg infligia per desnonar una dona andorrana de més de 80 anys. La conclusió de la sentència ha estat clara: no es pot trencar un contracte de lloguer "només per la voluntat" del propietari. D'aquesta manera es reitera el dret d'habitatge de l'anciana andorrana, i serà l'empresa del creador de contingut a YouTube qui s'haurà de fer càrrec de les despeses del judici.