La tramuntana, extremadament freda aquest dilluns de mitjans novembre, es cola amb fúria pels estrets i costeruts carrers de Cadaqués, avui deserts, amb les portes i finestres de les cases tancades i amb les persianes de bars i restaurants abaixades, totes amb un cartell on s’anuncia un llarg període de vacances. Quietud, tranquil·litat i, com a únic soroll, els embats de la tramuntana. Aquest és el Cadaqués que estima el pintor japonès Shigeyoshi Koyama, el Cadaqués que tant enyora durant l’estiu, quan la disbauxa i el brogit s’ensenyoreixen del poble dia i nit, i l’obliguen a exiliar-se al tranquil poblet de Vilanova de la Muga fins al setembre, quan els estiuejants marxen i Cadaqués recupera de nou la calma.

La identitat camaleònica de Gala Dalí és la gran protagonista de l'exposició a l'aire lliure Moltes cares de Gala Dalí, inaugurada avui a la Roca Village i que compta amb la mirada d'artistes contemporanis com la pintora Carla Fuentes i el fotògraf Jordi Bernadó. El resultat d'aquesta reconstrucció de la figura de Gala és una intervenció artística a gran escala que es podrà visitar fins a finals d'any als bulevards d'aquest espai dedicat a les compres. El projecte ha implicat la Fundació Gala-Salvador Dalí i La Roca Village, i reivindica tant l'impacte de Gala en la cultura i la moda actual com l'empoderament femení, l'artesania i el poder transformador de la moda.

Artur Ramon (Barcelona, 1967) és segurament una de les persones que els últims anys més han treballat per difondre l’art a Catalunya. Des de la seva galeria, hereva d’una tradició familiar centenària; des de la ràdio –ara amb Ricard Ustrell, abans amb Josep Cuní–, i també escrivint llibres com Art trobat o Les obres mestres de l’art català. Parlem de Picasso i de Miró, però també de com visitar un museu o de l’amant que té a Madrid i que va a veure sempre que pot. Aquest historiador de l’art, galerista i antiquari parla tal com vesteix: net i endreçat. Però no s’està de dir res.

Un dia remot, en ple franquisme, el nen Fèlix Fanés (Barcelona, 1948) va acompanyar a Madrid el seu pare, el periodista Manuel Ibánez Escofet, tot un referent per a la professió. L’objectiu: una reunió al ministeri d’Informació i Turisme de Fraga, on tenia cita amb el director general de premsa, un tal Manuel Jiménez Quílez. "Em va colpir la manera com el pare es rebaixava demanant –gairebé suplicant– més bon tracte envers Catalunya i la llengua catalana. Aquells precs varen ser escoltats amb notòria displicència –i això em va acabar de sulfurar– per aquell homenet insignificant, sense més mèrits que ser un franquista furibund (futur patró de la Fundación Francisco Franco)". Però per a aquella generació, "Catalunya estava per sobre de tot, inclòs l’orgull (i això que n’era molt, d’orgullós, el pare)". "Vaig sortir en silenci, amb el cap cot, com si el meu admirat progenitor hagués estat trepitjat, ultratjat". Aquell episodi ha fet que Felix Fanés mai s’hi hagi sentit còmode, a Madrid. Quantes més incomoditats, presents i futures, ha generat recentment la resposta de l’Estat a l’1-O?

Dalí va escriure que en un futur (el nostre present) hi hauria una màquina de somiar. Serien unes ulleres que ens podríem posar uns minuts cada dia per somiar desperts i ser, segons l'artista empordanès, una mica més feliços. Unes ulleres semblants se les podrà posar qui visiti Dalí cibernètic a partir del 20 de setembre al Centre d'Arts Digitals Ideal de Barcelona. La mostra constarà de diverses experiències immersives que permetran interpretar o veure tots els detalls del traç que l'artista va deixar en més de 200 obres. Hi haurà experiències que, segons l'Ideal, encara no s'han fet mai enlloc, com experimentar el metavers amb llibertat total de moviments i de manera col·lectiva. És com passejar-se per un espai que no existeix físicament però que a la vegada és molt real.

Quan Dalí encara era als Estats Units, als anys 40, ja devia donar voltes a com pintar la Divina Comèdia de Dante. "S'identifica profundament amb tota l'obra", afirma Juliette Murphy, experta en l'obra gràfica de l'artista empordanès. De manera que quan el 1949 Dalí rep l'encàrrec del govern italià per il·lustrar la gran obra del sumo poeta, en previsió dels 700 anys del seu naixement, confessa en una entrevista: "És una obra que m'atrau fins a l'obsessió perquè hi trobo els dos aspectes de la meva pròpia vida. El llibre m'apassiona i ja tinc construït el treball mentalment".

Quan el mític fotògraf alemany Helmut Newton va anar a veure Dalí perquè el volia fotografiar pel Vanity Fair, el 1986, l’artista el va fer esperar dos dies abans de donar-li hora. Quan el va rebre, li va deixar anar: “Estic a punt pel senyor Newton, que és aquí perquè sap que m’estic morint”. L’artista es va posar una bata de setí, la banda de marquès i es va deixar retratar amb uns ulls esbatanats mirant a càmera. Aquesta és una de les anècdotes que podrà explicar aquest dissabte l’agent i curadora del llegat del fotògraf, Tiggy Maconochie, que participarà en una de les activitats del cinquè festival InCadaqués. Des d’aquest cap de setmana i fins al 10 d’octubre, col·leccionistes, fotògrafs i amants de la fotografia tenen una cita amb les 23 exposicions de 35 autors internacionals que es podran veure en vint galeries d’art i espais icònics del municipi com, per exemple, el mar (hi ha tres mostres subaquàtiques).

Tres són els principals escenaris vitals de Salvador Dalí a l’Empordà. El primer -l’ordre tant li fa, perquè els tres són de visita imprescindible-, el Teatre-Museu Dalí, de Figueres. Construït sobre les restes de l'antic Teatre Municipal de Figueres, que havia quedat destruït en un incendi a la fi de la Guerra Civil, acull un nombre significatiu de les millors obres de Dalí. A més, el mateix edifici és una creació del genial artista. El segon, la Casa-Museu Salvador Dalí, de Portlligat, de fet l’única residència estable de Dalí, on va trobar l’aïllament que desitjava per pintar. I el tercer, el castell de Púbol, una fortificació del segle XI que Dalí va comprar i transformar de valent per a la seva Gala.

La socialité britànica Lady Diana Cooper va aparèixer disfressada de Cleopatra, amb un magnífic vestit confeccionat a mitges per Oliver Messel i Cecil Beaton. El dissenyador francès Jacques Fath i la seva dona Geneviève van impressionar amb la seva indumentària de Rei Sol i de Reina de la Nit. Daisy Fellowes, la rica hereva de l’empresa de màquines de cosir Singer i redactora en cap de l’edició francesa de Harper’s Bazaar, es va convertir en una Reina d’Àfrica gràcies al fabulós vestit groc amb estampat de lleopard de Christian Dior i un exòtic collar de Cartier. Aquests van ser alguns dels personatges convidats a una fastuosa festa de disfresses organitzada per l’extravagant decorador i col·leccionista Carlos de Beistegui al Palazzo Labia de Venècia el 3 de setembre del 1951. Encara ressonaven els ecos de la postguerra, però Europa volia recuperar la joie de vivre. I entre el miler de convidats que van acudir al Ball del Segle també va destacar un grup de set amics que van decidir retre homenatge als gegants venecians del Settecento.

La relació que va mantenir el dissenyador Christian Dior amb el pintor Salvador Dalí i la seva dona Gala ha inspirat una mostra que s'inaugurarà aquest dissabte al Castell de Púbol, un dels museus que integren el triangle dalinià, que aprofundeix en els àmbits de l'art i la moda. La frase de Dalí "Dior va ser una de les primeres persones de París que es van preocupar per la venda de les meves invendibles pintures surrealistes", explica Efe, ha sigut l'embrió d'aquest projecte expositiu.

El fotògraf francès Jacques Léonard, que es va instal·lar a Barcelona als anys 50, és conegut per haver fotografiat la quotidianitat de la comunitat gitana de les barraques de Montjuïc. Tot i així, la seva obra és molt més extensa. La càmera del francès va captar l'entorn polític, social i cultural de la Catalunya de les dècades de 1950, 1960, 1970 i 1980. Entre el 20 i el 29 de setembre, a Cadaqués s'hi exposaran 14 fotografies seves molt particulars: imatges i retrats de Salvador Dalí.

La Fundació Gala-Salvador Dalí ha comprat 13 fotografies dels anys trenta que pertanyien a l’àlbum personal de Gala i Dalí. Són imatges de l’artista empordanès i la seva musa amb l’escriptor René Crevel i el poeta Paul Éluard, el primer marit de Gala i amb qui va tenir la seva única filla, Célia. La fundació ha adquirit les instantànies en una subhasta organitzada per Juan Naranjo Galería de Arte & Documentos.

Salvador Dalí sentia una gran admiració per Sigmund Freud. Durant l’estada que va fer a la Residencia de Estudiantes, Dalí va poder llegir algunes de les obres de Freud traduïdes al castellà, i aquestes lectures van ser un dels factors que el van portar al surrealisme. Quan van marxar d’Espanya arran de l’esclat de la Guerra Civil, l’artista empordanès i Gala van començar un periple que els va portar a França i a Florència. També van fer una estada a Àustria el 1937, on Dalí va intentar visitar Freud tres cops. Va tenir més èxit el 19 de juliol de 1938 a Londres, després que l’escriptor Stefan Zweig fes d’intermediari de la trobada.

Falten poc més de dues setmanes perquè es compleixi el 30è aniversari de la mort de Salvador Dalí i el seu llegat no s'exhaureix: des de la retrospectiva que li va dedicar el Centre Georges Pompidou el 2013, les seves accions artístiques, considerades bufonades en el moment de ser realitzades, es veuen com a pioneres del 'happening' i la 'performance'. Precisament el periodista i estudiós dalinià Josep Playà n'ha recollit 30 en el seu nou llibre sobre l'artista empordanès, 'Dalí esencial. El gran provocador del siglo XX' (Libros de Vanguardia). "En el seu moment la premsa catalana i espanyola les van tractar amb menyspreu, i vistes amb la perspectiva actual són veritables 'happenings'", diu Playà.

Salvador Dalí va admirar Rafael al llarg de la seva vida, independentment de les seves etapes creatives. El 1921 es va fer un autoretrat amb el coll rafaelesc i, quan estudiava a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, anava al Prado a les tardes i el considerava un dels seus grans referents, juntament amb Velázquez i el Bosch. En les obres finals dels anys 70, Dalí va tornar a evocar el mestre d’Urbino. Com recorda la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, l’artista empordanès va deixar per escrit al llibre 50 secrets màgics per pintar, del 1948, el “somieig prolongat” de veure una obra seva penjada al costat d’una obra de Rafael. Encara que sigui pòstumament, el Museu del Prado ha fet realitat el somni de Dalí i, des de fa pocs dies, conviuen en una sala del Teatre Museu Dalí la Verge de la roca de Rafael i la daliniana L’ascensió de Santa Cecília, en una mostra que porta per títol precisament Dalí-Rafael, un somieig prolongat. La iniciativa forma part dels préstecs extraordinaris que el Museu del Prado ha fet a un museu de cadascuna de les comunitats autònomes, tret de Madrid, per celebrar el bicentenari de la institució.

La Segona Guerra Mundial va provocar uns estralls terrorífics, i els artistes també se’n van ressentir i es van preguntar quin art podien fer després de tot el que havien vist. Entre ells, Salvador Dalí, que va respondre a les circumstàncies d’aquell temps d’una manera molt sorprenent, gairebé paradoxal. Com es pot veure a partir d’avui al CaixaForum de Sevilla amb l’exposició Dalí atómico, centrada en la pintura Leda atòmica, Dalí va fusionar l’interès per la ciència que tenia des de ben jove, “l’estremiment sísmic” que li van produir les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, com va dir ell mateix, i el seu retorn al classicisme.

Salvador Dalí va ser a Dallas el febrer del 1952 per oferir una conferència a l’auditori de la Universitat Metodista del Sud (SMU, segons les sigles en anglès). Va explicar la seva visió del misticisme, que considerava la clau de la seva obra d’aleshores, i es devia posar el públic a la butxaca quan va dir que “els texans somien en Technicolor i els novaiorquesos en blanc i negre”. Ara la relació de l’artista empordanès amb la universitat torna a reviscolar, perquè el Museu Meadows, que en depèn, obre diumenge l’exposició més important de l’artista empordanès que s’ha fet a Texas: Dalí. La poètica del que és petit 1929-1936. Tot i així, hi ha una diferència cabdal: mentre que Dalí evocava els colors saturats de l’època daurada del cinema, els protagonistes de la mostra són menys visibles: els raigs X i els llums infrarojos amb què s’han estudiat onze dels vint-i-un Dalís petits exposats.

La catedràtica i comissària Estrella de Diego va començar a pensar en Gala el 1998, després de visitar per primera vegada el Castell de Púbol. Dues dècades i un assaig després - Querida Gala (Espasa)-, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) obre avui la gran exposició sobre ella que ha comissariat De Diego. Al marge de trencar amb tòpics com ara que Ielena Diàkonova va ser una dona dolenta, manipuladora i àvida de diners, Gala Salvador Dalí: una habitació pròpia a Púbol és un projecte profundament d’autor: Estrella de Diego presenta Gala com a artista, escriptora, dandi, performer i la meitat d’un projecte artístic a quatre mans amb Salvador Dalí. “Si el públic no comparteix la meva tesi espero que es prenguin l’exposició com un blockbuster i vinguin a veure els quadres de Dalí”, diu Estrella de Diego fent broma. Gala, subratlla la comissària, “devia ser molt més dolenta del que es deia, perquè era molt més complexa del que es creu”.

Per què el pare de Salvador Dalí el va desheretar? Per què el pintor va amenaçar amb denunciar la seva germana? Quina influència van tenir les relacions familiars en la seva obra? Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre Mariona Seguranyes, comissària de l’exposició que s’inaugura al Museu Empordà de Figueres, Els Dalí de Figueres. La família, l’Empordà i l’art, que es podrà veure fins al novembre. Seguranyes ha indagat en cartes i documentació per revelar la història d’una de les famílies més emblemàtiques de Figueres: els Dalí. A través 135 peces, entre cartes, documents originals, manuscrits, fotografies i olis sobre tela, l’exposició mostra la infantesa de Salvador Dalí, la relació que va mantenir amb el pare, la mort de la mare o la influència de grans artistes i intel·lectuals que es van creuar en la història de la família, com Federico García Lorca, Josep Pla i Luis Buñuel, i dedica un apartat especial a la seva germana, Anna Maria Dalí, que va ser la seva primera musa i confident i amb qui al final va acabar barallant-se pel repartiment dels seus primers quadres, després d’anys de discussions i retrets.