Javier Marías era, a més a més d’un dels grans noms de la literatura universal contemporània, el meu escriptor. El que més i més intensament m’ha acompanyat al llarg de gairebé quaranta anys. De les seves novel·les m’agradava tot i molt: les digressions, les trames, les reflexions, els homenatges en forma de cites. Molt sovint de Shakespeare, com la que dona títol a una de les seves novel·les més conegudes (Corazón tan blanco), que, arran de la seva mort, he rellegit aquests dies tot revivint la profunda impressió i plaer que em va provocar la ja llunyana primera lectura.

L’obra literària de Javier Marías és tan important com la seva actitud davant la vida, la gent del país, els avatars de la política i els trànsits de la institució literària. És veritat que els seus articles setmanals en un diari espanyol de gran tirada posseïen un to més aviat agre, empipat, rondinaire i predicador; però s’entén que una persona lúcida –i tots els que escriuen i llegeixen ho són més que els que no fan cap de les dues coses– respongui malhumorada a l’enorme quantitat de bestieses que es veuen i se senten cada dia, pertot. Al cap i a la fi, la crítica de l’estupidesa ha estat una constant, a la literatura del continent, d’ençà que França en va donar les mostres més exquisides arran del II Imperi, en temps de Napoleó III: Flaubert en va dir de tan grosses contra la burgesia estòlida –que no para de créixer i multiplicar-se–, que Henry James va arribar a preguntar-se si era possible que a França hi hagués tants imbècils com els que el seu col·lega no parava de rebentar.

"Si eliminéssim alguns dels escriptors més importants en la història de la literatura no passaria res. Si els féssim desaparèixer tots sí que es notaria", assegurava Javier Marías a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona l'any 2017, coincidint amb la publicació de la novel·la Berta Isla (Alfaguara). La ironia, sumptuositat verbal i mordacitat de l'escriptor madrileny va hipnotitzar els assistents, que no podien imaginar que seria l'últim acte públic barceloní on el veurien. Cinc anys després, la veu singular, digressiva i recargolada de Marías s'ha apagat, dies abans de fer 71 anys, a conseqüència de complicacions d'una afecció pulmonar per culpa de la qual estava ingressat en un hospital de Madrid des de l'agost.

L'escriptor en llengua castellana Javier Marías, que temps enrere va fer molt bones novel·les, hauria de posar-se com a exemple del que un periodista –ho és tothom que escrigui en un diari, perquè no és un lloc per publicar-hi tesis doctorals– no ha de fer mai: estar contínuament de mal humor. Ja fa anys que Marías fa servir un to desagradós, reganyós i displicent als articles que publica en un periòdic “internacional” espanyol, molt llegit; però amb l’article que va dedicar la setmana passada a l’alcaldessa de Barcelona va superar tots els límits del que pot considerar-se decorós, i, especialment, eficaç.

El novel·lista Javier Marías per 'Berta Isla' i el poeta català Luis Bagué Quílez per 'Clima mediterráneo' han sigut guardonats avui amb els Premis de la Crítica que atorga anualment l'Associació Espanyola de Crítics Literaris (AECL) als millors llibres de narrativa i poesia. Els premiats en llengua catalana han sigut Maria Guasch i Zoraida Burgos. En llengua gallega els guardonats han sigut Emma Pereira i Lupe Gómez, i en euskera Aingeru Epaltza i Luis Garde.

El 2017 ha sigut el del premi Nobel per a Kazuo Ishiguro, el de les noves novel·les de Xavier Bosch, Pilar Rahola, Javier Cercas i David Trueba -totes elles entre les més venudes de Sant Jordi- i el del retorn de Jaume Cabré amb el recull de contes Quan arriba la penombra. També ha sigut l’any que s’han pogut llegir els llibres premiats amb el Sant Jordi ( El setè àngel, de David Cirici), el Mercè Rodoreda de contes (Vida familiar, de Jenn Díaz) i l’Anagrama ( La memòria de l’arbre, de Tina Vallès). Els estranys, de Raül Garrigasait, ha tingut també una repercussió notable, fet que li ha permès ser reconegut amb el premi Llibreter.

El manifest 'Retirar la declaració unilateral d'independència. Convocar eleccions', publicat avui a tres pàgines al diari 'El Periódico de Catalunya' està signat per més de 5.000 personalitats del món cultural català i espanyol. Demana, en primer lloc, "la retirada de tots els actes, lleis i declaracions que puguin conduir a una DUI, que la majoria de la població rebutja" perquè "només així podrà aconseguir-se una solució basada en un ampli consens, el diàleg i l'entesa".

En un dels primers capítols de Berta Isla, tretzena novel·la de Javier Marías, la protagonista que dona títol al llibre acaba anant a parar al pis d’un jove banderiller -“De toros?”, li pregunta, i el noi respon: “No, de rinoceronts... De què vols que sigui?”-, i després de curar-li la ferida que ella s’ha fet al genoll en té prou deixant les mans al damunt d’una de les seves cuixes, mentre li estudia el rostre, per seduir-la.

‘4 3 2 1’

Paul Auster

EDICIONS 62 / SEIX BARRAL

L’escriptor novaiorquès ha volgut fer coincidir el seu setantè aniversari amb el retorn a la ficció. 4 3 2 1 és la seva novel·la més extensa -l’edició catalana, traduïda per Albert Nolla, s’acosta a les 900 pàgines- i explica la vida d’Archie Ferguson, personatge que té la mateixa edat que Auster. En funció de les decisions que pren, els fets prenen caràcters totalment diferents: és per aquest motiu que el periple de Ferguson es divideix en quatre camins des de l’inici del llibre, que té com a escenaris Newark, Nova Jersey i Nova York i que evoca alguns dels fets històrics més rellevants de la segona meitat del segle XX als Estats Units, com ara la Guerra del Vietnam, el moviment pels drets civils i l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy.

]]>

Deunidó, les voltes que ha donat Mientras ellas duermen! Partint d’un conte de Javier Marías, s’ha acabat convertint en una pel·lícula produïda amb capital japonès, protagonitzada per Takeshi Beat i dirigida per Wayne Wang, hongkonguès amb nacionalitat estatunidenca. I, per sorprenent que resulti, el rerefons de les trenta pàgines signades per l’autor de Los enamoramientos suporta bé el llarg viatge des de la localitat menorquina de Fornells fins a la península d’Izu: al cap i a la fi, la història d’un home madur entestat a filmar meticulosament la seva parella, molt més jove que ell, encaixa en el context d’una societat com la nipona, que ha desenvolupat una llefiscosa permissivitat pel que fa a la cosificació de les noies menors d’edat.

]]>

El protagonista de Mientras ellas duermen, de Javier Marías, no vol banyar-se al mar amb lents de contacte. Un dia, però, descobreix que si es tapa els ulls amb un barret de palla pot observar el seu voltant com si les portés posades. El cineasta hongkonguès Wayne Wang ha convertit aquest detall, el de la mirada, en el motiu principal de While the women are sleeping, l’adaptació que ha fet del conte de Marías i que ahir es va presentar fora de concurs a la Berlinale.

]]>

L'escriptor Javier Marías ha afirmat aquest dijous que "l'erotisme no dóna gaire joc en literatura" i que suposa "un dels reptes més grans" i una "derrota segura" per a gairebé tots els escriptors. Marías ha participat a la presentació de la vuitena edició del festival literari de Bilbao Gutun Zuria.

]]>

L'escriptor, Javier Marías, s'ha referit a la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, com "aquesta mena de monja manaire i presumida elevada a la categoria de 'mare pàtria'" en la columna que va publicar el passat diumenge al diari 'El País' titulada "Si jo fos català". Marías ha afegit que Forcadell té "la immensa capacitat de dir ximpleries".

]]> La independència, "mesura extrema"

]]>

L'escriptor Javier Marías ha justificat aquest dijous en roda de premsa la seva renúncia al Premio Nacional de narrativa per la seva obra 'Los enamoramientos', i ho ha fet apel·lant a la necessitat de ser "conseqüent". "Des de fa molts anys no he acceptat cap invitació dels Instituts Cervantes ni del ministeri de Cultura i també he dit en moltes ocasions que en cas que em concedissin algun premi no el podria acceptar", ha afirmat, "i ara que es produeix el cas seria un aprofitat i inconseqüent si me'n desdigués i l'acceptés". Amb tot, ha demanat que no es prengui la seva postura com un "greuge" a ningú. "Tot escriptor agraeix que s'apreciï la seva obra" i "lamento no poder acceptar-lo". Marías ha explicat que la decisió de no acceptar invitacions del ministeri de Cultura ni dels Instituts Cervantes la va prendre el 1995, en un Saló del Llibre de París, quan hi va haver una polèmica per una llista de convidats i va pensar que "no volia veure's involucrat en aquell tipus de comentaris". Hi va assistir, però convidat pel ministeri de Cultura francès.

]]>

L'escriptor Javier Marías (Madrid, 1951) ha guanyat el Premio nacional de narrativa per la novel·la 'Los enamoramientos'. Dotat amb 20.000 euros, el premi distingeix la millor obra de narrativa publicada a Espanya el 2011 en castellà o qualsevol de les altres llengües cooficials.

]]>