3Cat redobla l’aposta pels videojocs en català amb el llançament d’un títol per a totes les plataformes vigents: es tracta de Manairons, un joc d’acció i plataformes en tres dimensions que dona vida a aquests éssers fantàstics de la cultura popular. El projecte s’ha tirat endavant al costat de JanduSoft, un estudi barceloní amb un llarg recorregut que, a més de desenvolupar, també edita videojocs. Fundat el 2011 per José Antonio Andujar, l’estudi acumula desenes de títols publicats, alguns amb ressò internacional.

Anna Moliner (Badalona, 1984) fa anys que és un rostre conegut de les pantalles i l'escena teatral catalana. Com ella mateixa explica, fa temps que pica pedra i en aquestes darreres setmanes hem pogut veure dues de les seves facetes més interpretatives: la més dramàtica, amb l'estrena de la pel·lícula Balandrau, vent salvatge, i la més còmica, amb la sèrie Departament Amades, que s'està fent un forat en l'oferta de 3Cat. Moliner no para i ja està immersa en els assajos d'un projecte teatral.

La direcció de TV3 ha incoat un expedient disciplinari al periodista esportiu Xavier Valls per haver criticat en pantalla els canvis d'horaris que afecten Onze, la tertúlia esportiva que presenta al canal Esport3. La direcció de recursos humans l'informa que s'obre un període d'instrucció per esclarir els fets i alerta que "podrien contravenir el llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), ser constitutius de faltes disciplinàries i comportar sancions", segons diu la carta informativa de l'expedient, a la qual ha tingut accés l'ARA.

Rosa Romà ha travessat ja l'equador del seu mandat al capdavant de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En aquesta entrevista en profunditat, aborda la polèmica per les marques de 3Cat, les audiències del canal infantil, les de Catalunya Ràdio o la competència que li fa RTVE amb La 2 Cat.

Els treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) han votat aquest dijous una proposta del comitè d’empresa que demanava, entre altres coses, la restitució de les marques Catalunya Informació i 324, que han quedat anul·lades a l'impulsar-se la nova denominació transversal 3CatInfo. En concret, la pregunta que es traslladava a la plantilla era: “Estàs d’acord que TV3 i Catalunya Ràdio, i totes les seves marques, continuïn plenament actives i visibles tant en antena com a la plataforma, les aplicacions i les xarxes socials?” Els professionals de la CCMA han donat suport a la proposta de manera inequívoca, amb el 89,96% de vots a favor, el 5,40% de vots en contra i el 4,64% de vots en blanc. La participació ha estat del 63,27%, sobre un cos laboral que ronda els 2.500 treballadors.

Dissabte al vespre, el Col·lapse va entrevistar la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Rosa Romà. Minuts abans, Jordi González expressava la seva il·lusió de fer-ho perquè, per primera vegada, s’asseia una dona presidenta davant seu. No és gens habitual que TV3 entrevisti els càrrecs del seu propi ens més enllà de raons estrictament promocionals del mitjà, perquè té implicacions periodístiques que, com a mínim, són poc estètiques. I encara més quan hi ha polèmiques que afecten l’ens que representa i les preguntes no toquen os. La finalitat de l’entrevista era poc clara: no vam entendre si Romà hi anava per respondre a les crítiques pels canvis de marca, per promocionar La Marató o perquè se li fes un perfil humà. El poti-poti va contribuir que l’entrevista de Jordi González resultés encara més injustificada i servil. Si es feia per transparència i per potenciar l’autoritat de la presidenta, l’entrevista tractant-la de tu i amb l’actitud complaent del presentador va servir per a tot al contrari. Més aviat va semblar una neteja d’imatge. Que González comencés amb un “Tu, de petita, miraves la tele...?” ja era un indicatiu de com aniria la cosa.

La Sindicatura de Comptes va elaborar un informe en què assenyalava irregularitats en els sous percebuts per l’equip de direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) del període comprès entre el 2015 i el 2021. Tot i que, en un escrit remès a la jutgessa que investiga aquesta presumpta malversació l’organisme fiscalitzador va explicar que no ho va notificar a les autoritats competents perquè “no va detectar indicis de delicte ni de responsabilitat comptable”, el cas està viu judicialment perquè l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana (SCC) va presentar una demanda per la via penal, que ha estat acceptada.

Dijous passat, després del Telenotícies migdia i abans de la informació meteorològica, vam veure a TV3 una promoció del Col·lapse oferint un tastet del que veuríem dissabte a la nit. Ens van ensenyar les imatges de Jordi González assegut davant per davant del periodista Pedro J. Ramírez, en un entorn lúgubre i elegant, sota la llum d’uns fluorescents. El presentador explicava que li parlaria en català a Pedrojota perquè havia crescut escoltant aquest idioma. I aleshores li feia una pregunta: “Pedro, per a tu què representa Catalunya?”. La resposta, però, sembla que no l’arribarem a saber, perquè dissabte no vam veure aquesta entrevista per enlloc. Ni rastre. I això que la veu que tancava l’anunci ho deixava ben clar: “Pedro J. Ramírez, al Col·lapse, amb Jordi González. Dissabte a la nit a TV3 i a la plataforma 3Cat”. S’havia venut com el plat fort del programa i es feia servir d’esquer per captar l’audiència. A més, les imatges de la promoció demostraven que l’entrevista ja estava feta i gravada, per tant la desaparició no es podia atribuir a algun imprevist del convidat que li havia impedit fer acte de presència.

El consens polític dins la Corporació s’esquerda. Els mitjans públics de la Generalitat es regeixen per un consell de govern que escullen els diferents partits del Parlament –PSC, ERC i Junts, actualment– i un cop nomenats solen actuar aprovant en bloc la majoria d’actuacions. Però les últimes estrenes a TV3 i les acusacions de censura a un documental del Sense ficció han provocat que dos d’aquests consellers, els proposats per Junts, hagin trencat la norma no escrita de no pronunciar-se individualment fora de les deliberacions per explicitar de manera pública la seva preocupació pel rumb de TV3 i Catalunya Ràdio.

L’estrena de Vinagreta se suma a la llista de decisions de TV3 que provoquen perplexitat. La sèrie d’humor torna després de la revifada a les xarxes socials dels esquetxos de Vinagre, que la cadena va estrenar el 2008, després de l’èxit de l’obra de teatre amb el mateix nom. Clara Segura i Bruno Oro recuperen alguns dels personatges que van triomfar i en creen de nous per a aquesta nova etapa, que no representa cap evolució significativa.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) fa mesos que està immersa en la remodelació dels informatius de la casa i això inclou una convergència més gran entre la ràdio, la televisió i els mitjans digitals. Entre les mesures previstes, hi ha la unificació del canal 3/24 i Catalunya Informació en una sola marca nova, 3CatInfo, que també inclouria la presència a la web i seria el paraigua per a tota la informació en temps real. Els periodistes de l'ens públic, però, han fet un crit d'alerta pel que consideren "un despropòsit", ja que, segons indiquen, les previsions són que en algunes franges un mateix equip emeti per la finestra radiofònica i la televisiva, tot i que cadascuna necessiti un llenguatge diferent.

Aquest dilluns un dels objectius dels atacs d’Israel contra l’Iran van ser els estudis de la televisió pública del país, la RIB. Van rebre una pluja massiva de projectils que van matar diversos treballadors de la radiotelevisió estatal. L’atac es va fer evident també en pantalla. La presentadora Sahar Emami estava fent un discurs encès als espectadors. Aixecava el dit índex i el seu to desprenia els aires d’un telepredicador indignat que buscava interpel·lar l’audiència. De sobte, una explosió va aturar el missatge. Emami va fugir mentre el plató s’omplia de pols i fragments de runa.

Dissabte, Ricard Ustrell entrevistava el president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, al Col·lapse. Com va explicar el mateix banquer, només va a la televisió “en ocasions molt especials”. De fet, no recordava haver-hi anat mai. És fàcil intuir que la maror de fons de l’opa del BBVA ha propiciat aquesta necessitat excepcional, tot i que Oliu es va emparar en raons de coincidència geogràfica: “Soc de Sabadell. I quan em van dir que el Ricard m’ho podia demanar, que també és de Sabadell, vaig dir que amb aquest no m’hi puc negar”. A Oliu li va agradar recordar els vincles del passat entre la seva família i la d’Ustrell. Una manera delicada d’establir un pacte de cordialitat i sortir d’allà sense fer-se mal.

Al Com si fos ahir estem tenint una epidèmia de personatges femenins que cauen de quatre potes als encants seductors d’uns mascles d’intencions poc honestes. Primer hi va haver la Sílvia, que va rendir-se al flirteig digital d’un individu que li volia comprar una làmpara a través d’internet. I resulta que es va acabar follant el que era el seu cunyat, un tiratrastos de categoria dels que arramben amb tot el que poden a través d’aplicacions de mòbil. També vam patir la trama esperpèntica de les cosines Gina i Lídia, que es van embolicar totes dues amb el mateix delinqüent. Un dels mal anomenats “estafadors de l’amor” que els volia prendre els calés. Les va enredar fins a uns nivells insòlits, i totes dues van cedir a sospitoses peticions de diners que elles entomaven amb una innocència inaudita. Aquestes últimes setmanes hem actualitzat marcadors amb la trama de l’Eugeni. Un conquistador a granel que es dedica a captivar les dones exhibint una oratòria aduladora tan exagerada que sembla impossible que les pesqui de tres en tres. La Gemma, la Cèlia i la Cristina ja han passat per l’habitació d’hotel que l’individu fa servir de conillera. Encara podríem posar, en aquesta categoria, la Patri, que només va necessitar trobar-se un parell de vegades amb un activista arrogant per deixar el seu nòvio. Resulta que amb el defensor de les causes nobles estableix una relació tòxica que la noia no sap identificar: ella ha afrontat amb submissió els menyspreus constants i uns atacs d’indignació injustificats que apunten a un clar maltractament psicològic. A l’Eva ja li va costar déu i ajuda desfer-se de l’home sense braç que s’aprofitava d’ella perquè li fes d’assistent personal. Ara només ens faltava la Marta, que, inexplicablement, ha acabat trucant al maltractador i abusador del seu fill d’acollida perquè ha tingut pana amb el cotxe. Al·lucinant. És a dir, que quan se sent més desprotegida, perduda en una carretera solitària, no té cap altra idea millor que demanar ajuda a l’home que acaba de sortir de la presó per violència masclista greu, al malparit que ha atonyinat i ha fet xantatge a l’adolescent que ella estima com un fill. I a l’hora de demanar-li espurna per a la bateria, més que un dilema existencial sembla que se senti seduïda per un agressor. Totes, excepte la Patri, ja són una mica veteranes i ja saben el pa que s’hi dona en les relacions amb els homes.

Els productors audiovisuals han volgut fer palès aquest divendres el seu malestar pel que consideren un tracte injust de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). En concret, en una compareixença al Parlament de Catalunya aquest divendres han reclamat seguir negociant el nou marc de col·laboració amb una empresa pública que té el mandat de ser motor del sector. Ferran Cera, president de PROA –la patronal que agrupa la majoria de les empreses audiovisuals– ha reconegut els avenços després de 15 mesos de negociacions, però alhora rebutja frontalment haver de cedir els drets d’emissió dels projectes que es filmen per a la CCMA per un període de 20 anys, quan consideren que les normatives europees marquen un màxim de 7 o 10 anys.

L’any 2023, quan Àngel Llàcer va estrenar The Producers, es va trobar immers en una polèmica pel fet que els seus musicals de gran format fossin en castellà per una qüestió de captació de públic i rendibilitat econòmica. L’actor es va defensar recordant totes les feines i produccions que feia en català. El seu nou programa a TV3 pot semblar una reivindicació de catalanitat dirigida a tots aquells que van gosar qüestionar la seva. Amb tot, els seus anteriors formats a la cadena, com El llop i La Puntual, sempre han valorat la cultura del país i han tingut en compte la funció pública del mitjà. Soc i seré manté aquest esperit. En aquest concurs, cent participants competeixen per demostrar quin d’ells és el que més coneix Catalunya. El joc promou l’esperit col·laboratiu per equips, però, a la vegada, no té pietat amb els errors a l’hora d’acomiadar participants: en dos programes ja se n’han carregat setanta-cinc. Per ara, en sobreviuen vint-i-cinc que, en les quatre pròximes setmanes, seguiran enfrontant-se a múltiples reptes en què han de demostrar els seus coneixements i habilitats en proves musicals, culinàries o de geografia, llengua o estratègia. Soc i seré dona visibilitat a les tradicions que tantes vegades s’han menyspreat als mitjans, fa divulgació cultural i històrica i ho adapta amb naturalitat a l’entreteniment.

Dimecres al migdia, al Tot es mou, va passar un fet inaudit i molt simptomàtic. Helena Garcia Melero estava entrevistant Jordi González, que està convalescent d’una greu malaltia. El presentador ha passat seixanta dies ingressat a l’UCI d’un hospital a causa d’una infecció per un bacteri. Ara que ja està recuperat i a casa, va mantenir una conversa cordial amb el programa a través d’una videotrucada. Al costat de Melero hi havia Pilar Eyre, que també és una bona amiga de González. Tots tres van fer petar la xerrada de manera divertida i van quedar en fer un dinar pròximament. A manera d’homenatge als seus convidats, Melero va recuperar unes imatges d’arxiu. Eren d’un antic programa de Jordi González a TV3 on Pilar Eyre hi feia una col·laboració. Tots dos molt més joves, asseguts en un sofà, mantenien una conversa. Vam veure com ell li feia una pregunta. I la sorpresa va arribar quan Eyre va contestar. Ho va fer en un català correctíssim. Al tornar a plató, Helena Garcia Melero es va posar dempeus ràpidament per exhibir el seu estat de xoc al descobrir que la seva col·laboradora, que sempre parla en castellà al seu programa, resulta que parlava en català fa trenta anys. Les aparicions que recordem de Pilar Eyre a TV3 sempre han sigut en castellà i d’aquí que aquell fragment televisiu fos tan impactant. La periodista del cor i habitual del Tot es mou es va justificar: “Es que antes TV3 era más estricta...” Melero ho va arreglar. “I ara també!” I li va insistir perquè parlés en català després de veure que ho feia tan bé. Jordi González, que encara estava en directe, va valorar l’esforç d’Eyre i va recordar altres col·laboradores que, en aquella època, “feien patir quan parlaven en català”. Una apreciació desafortunada, perquè sempre és d’agrair que es faci l’esforç. I alguna de les que va citar, a força de parlar-lo ha guanyat en fluïdesa i continua parlant en català.

Dissabte, al Telenotícies vespre, ens informaven d’algunes particularitats sobre el canvi d’hora d’aquella matinada. Aquesta vegada la notícia de cada any s’enfocava en com el nou horari afectava els àpats. El tema estava una mica forçat perquè, al capdavall, els consells nutricionals que donaven servien per a qualsevol època, però, vaja, ja se sap que en aquestes informacions que formen part de les rutines de cada any, que es repeteixen des de fa dècades, s’han de fer filigranes per aportar-hi una mica d’innovació. Com també és habitual en el Telenotícies cap de setmana, són informacions, a més, que es poden preparar amb antelació per reduir la càrrega laboral de l’equip més reduït dels dies festius. 

Dijous al migdia Dani Ramírez oferia la informació del temps en directe des del pantà de Darnius-Boadella. Tot i que la boira no deixava veure el pantà, la famosa agulla indicativa que ens ha acompanyat durant més d’un any ens anunciava que estava a una capacitat del 50%, concretament a 344 hectòmetres cúbics. A través d’un seguit de fotografies, Ramírez ens mostrava l’evolució del pantà durant els mesos de sequera i, de fet, la darrera imatge era del 2 de març, de feia només divuit dies. Aleshores estava a una capacitat del 18%. “Tres setmanes salvadores de la sequera”, ens deia el presentador, i a continuació ens posava en context. Ens recordava que des del desembre del 2023 havíem tingut en pantalla el famós comptador de les conques internes amb l’agulla que assenyalava l’estat dramàtic dels pantans. I resumia l’últim any: “Cap a la primera setmana del mes de març del 2024 estava a 100 hectòmetres cúbics, a un 14% de les reserves. I avui el tenim a 344 hectòmetres cúbics i les reserves estan a punt d’arribar al 50%”. I aleshores va arribar la sorpresa inesperada. Ramírez, assenyalant el comptador de les conques internes, va comunicar-nos: “A partir d’ara ja no el mostrarem més i, realment, doncs, l’acomiadem”. Ramírez va fer un gest amb la mà cap a l’angle inferior de la pantalla, com si l’escombrés, i l’agulla va desaparèixer de la imatge: “I que no torni aquest comptador que ens ha tingut pendents tants i tants mesos, anys pràcticament”.

Aquesta setmana els Telenotícies de TV3 han donat veu a unes persones que s’han passat anys en silenci: els professors de l’Institut El Palau acusats de delicte d’odi i atemptar contra la integritat moral dels seus alumnes l’endemà de l’1 d’octubre. Després que la justícia arxivés l’última causa que quedava pendent contra aquests docents, alguns d’ells han considerat que era el moment oportú per explicar el seu punt de vista i la seva història davant de les càmeres. De fet, la notícia mostrava a l’inici aquest procés d’una manera literal: com s’asseien davant dels objectius i afrontaven un moment que, a jutjar per l’emoció que intentaven contenir, no els resultava fàcil. Exposaven també les conseqüències i seqüeles de tot plegat en l'àmbit personal, però també pedagògic.