El jutjat de guàrdia de la Seu d'Urgell ha acordat presó provisional sense fiança per a la dona que el dissabte passat va ser detinguda per la mort de la seva filla de sis anys a Coll de Nargó. La causa encara està pendent de qualificar-se entre un homicidi o un assassinat, segons ha informat aquest dimarts el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Un terratrèmol de magnitud 4,1 graus a l’escala de Richter ha sacsejat diverses comarques catalanes aquest dimarts al matí. Segons ha informat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el sisme ha tingut lloc a les 11.23 h al departament francès dels Alts Pirineus. Al nostre país s’ha notat especialment a la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà, així com a Andorra. Diversos testimonis afirmen que també s’ha notat en més comarques de les demarcacions de Lleida i fins i tot de Tarragona i de la Catalunya Central.

Soriguera és un poble de poc més de 400 habitants del Pallars Sobirà que amb 106 quilòmetres quadrats té un dels termes més extensos de Catalunya, la immensa majoria format per boscos i pastures. La propietat d’aquests grans terrenys és bàsicament pública, repartida entre la Generalitat, l’Ajuntament i el Parc Nacional de l’Alt Pirineu. Per aquests motius, el departament d’Acció Climàtica ha escollit la localitat per estrenar-hi un pla que vol enfortir tots els paisatges catalans contra l’inevitable canvi climàtic.

Dimarts a la tarda, un cop el president del COE, Alejandro Blanco, va dir que renunciava a optar als Jocs d’Hivern del 2030, a alguns càrrecs del Solsonès i l’Alt Urgell amb prou feines els va arribar la notícia. Aquella mateixa tarda explicaven que tots els seus esforços estaven destinats a sufocar els incendis que cremaven el seu territori. Fins i tot alguns feien de bombers voluntaris. En aquell moment, la fi dels Jocs no era una prioritat, però lamentaven que el foc era una evidència més de l’abandonament del Pirineu, de la deixadesa amb els boscos. Per a molts, els Jocs eren un bri d’esperança. Més d’un diu que el 1992 Barcelona va mirar per primer cop al mar. Ara, esperaven que el 2030 Barcelona mirés cap a la muntanya. S’hauran d’esperar al 2034?

El Parc Natural de l'Alt Pirineu ha donat suport al projecte del Museu de Camins amb dues subvencions de 20.129,51 euros. El Museu de Camins, impulsat per les associacions País de Terra Roia i Balmes Blancs, és un museu a l'aire lliure que integra la xarxa de camins del Pirineu mantinguts i recuperats a la Vall de Siarb, al Pallars Sobirà.

Paisatges Vius i el Parc Natural de l'Alt Pirineu han realitzat durant l'any 2020 diverses actuacions per a la conservació del gall fer en aquest territori. L'objectiu és reduir algunes de les amenaces existents a zones prioritàries pel gall fer al Parc Natural. Aquesta és una les espècies més emblemàtiques del Pirineu, però també de les més amenaçades. Tot i que al Parc Natural de l'Alt Pirineu hi resideix el gruix de la població pirinenca (aproximadament un 20% dels mascles), entre el 2005 i el 2015 es va detectar una davallada significativa d'efectius, passant de 150 mascles a 120. La conservació d'aquestes poblacions és clau com a punts de dispersió d'individus cap a poblacions properes, que estan patint reduccions molt més alarmants.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Parc Natural del Cadí-Moixeró han acordat iniciar el procés per adherir-se a la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS). La Carta Europea de Turisme Sostenible en espais naturals protegits és una iniciativa de la Federació EUROPARC, organització que reuneix Espais Naturals Protegits de 38 països europeus. EUROPARC és l'entitat gestora que concedeix l'adhesió a la CETS als espais protegits, en els quals verifica que hi ha un compromís per aplicar els principis del turisme sostenible.

El fins ara president de la Junta Rectora del Parc Natural de l'Alt Pirineu, Joan Ordi, ha comunicat als membres d'aquest organisme que deixa el càrrec, després de gairebé cinc anys desenvolupant-lo. Ordi va ser nomenat pel conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull i ratificat per la Junta el 20 de maig de 2016, i des del departament asseguren que "la seva activitat ha estat intensa i exemplar".

El Parc Natural de l'Alt Pirineu preveu implementar aquest estiu noves mesures de regulació de l'ús públic dels seus espais per evitar problemes de massificació, especialment en zones emblemàtiques com la capçalera de la Vall Ferrera -on hi ha la Pica d'Estats-, la vall de Bonabé, Boavi, la Vall de Tavascan, la Mollera d'Escalarre o Sant Joan de l'Erm, entre altres. Així s'ha acordat en la darrera Junta Rectora del Parc celebrada aquest dimecres.

Les obres de millora de la Mollera d'Escalarre, al Parc Natural de l'Alt Pirineu, ja s'han completat amb la col·locació de la senyalització informativa. Els treballs de millora d'aquest indret singular s'executen des d'octubre de 2020, i han suposat una inversió global de 33.500 euros. El parc natural ha aportat 30.165 euros, mitjançant un ajut FEADER, i l'Ajuntament de la Guingueta d'Àneu ha assumit la resta.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu ha obert aquest dimecres el període d'inscripcions per a una nova edició del curs de Bon/a Coneixedor/a del Parc (antic curs de Guia-Intèrpret). L'objectiu del curs és formar personal especialitzat en el coneixement i la divulgació dels valors del Parc i s'adreça, principalment, a les persones que s'hi dediquen professionalment o s'hi volen dedicar. Es tracta de la quarta edició d'aquest curs, que l'any passat finalment es va haver de suspendre a causa de la situació de pandèmia.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu i l'Ajuntament de la Guingueta d'Àneu, al Pallars Sobirà, fa més d'una dècada que lluiten contra una planta aquàtica invasora a l'embassament de la Torrassa. Es tracta de l'Elodea (Elodea canadensis) originària d'Amèrica del Nord que des de la seva introducció no ha deixat de propagar-se per tots els marges de l'embassament. Aquesta planta ha desplaçat les altres plantes aquàtiques existents i ha posat en perill la salut de l'ecosistema aquàtic. Enguany ja ha començat una nova campanya de neteja i operaris amb rascles, forques i carretons eruga treballen per retirar aquesta planta. Es preveu que en retirin unes 20 tones.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu vol reivindicar el seu passat glacial i per fer-ho ha editat un pòster que reprodueix l'extensió de la glacera més important del sud dels Pirineus, la de la Noguera Pallaresa, que va arribar al seu màxim fa més de 40.000 anys, amb 63 quilòmetres de longitud i 600 metres de gruix. La glacera anava des del pla de Beret fins a gairebé Sort. Havia arribat a tenir un gruix màxim de 730 metres a Bonabé, 600 a Esterri d'Àneu i 365 a Llavorsí. El pòster permet descobrir altres curiositats, com ara la formació de l'estany de la cubeta d'Esterri d'Àneu. Aquell estany va arribar a ser el més gran del sud dels Pirineus, amb 6,5 km de longitud i 400 m de profunditat.

Més d'una quarantena de persones han fet aportacions dins la primera fase del procés participatiu organitzat pel Parc Natural de l'Alt Pirineu per dissenyar el pla d'accions per posar en valor i conservar la qualitat acústica i lumínica d'aquest espai natural. L'actuació s'emmarca dins del projecte que el parc natural impulsa des de fa dos anys per a obtenir el distintiu de Punt de referència i àrea d'influència de protecció lumínica i de Zona d'especial protecció de la qualitat acústica que atorga la Generalitat.

El primer any de col·laboració del Parc Natural de l'Alt Pirineu i la Reserva Nacional de caça de l'Alt Pallars amb el projecte Aequilibrium ja ha obtingut els primers fruits. La monitorització del primer niu d'àguila daurada (Aquila chrysaetos homeyeri) a l'Alt Pirineu, que es du a terme en col·laboració amb l'entitat Tagonius i l'Associació del Cabirol Espanyol, ha permès descobrir que aquesta espècie amenaçada té una especial predilecció per les cries de cabirol (Capreolus capreolus) a Catalunya en la seva dieta. Això posa de relleu la seva importància en la regulació de la població de cabirols al Pirineu. Es tracta de la parella estudiada que presenta una predació d'ungulats més alta a tot l'Estat espanyol. El projecte està impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu ha donat el tret de sortida a l'elaboració de la candidatura per obtenir el certificat Wild Rivers Site per al tram alt de la Noguera Pallaresa, entre el seu naixement al pla de Beret i l'embassament de Borén. Aquest tram es caracteritza per presentar un estat de conservació excepcional i no tenir cap regulació hidrològica ni focus de contaminació, entre altres.

El Govern ha aprovat modificar el decret que regula la composició, les funcions i el funcionament de les comissions territorials del patrimoni cultural i això permetrà crear la comissió de l'Alt Pirineu. Aquestes comissions estableixen la representació de la Generalitat en els organismes territorials que exerceixen les competències sobre el patrimoni cultural català atribuides a la Generalitat de Catalunya en matèria de protecció i conservació del patrimoni cultural i que es materialitzen a través del Departament de Cultura i els seus representants en aquestes.

El Departament d'Educació ja ha atorgat 864 ajuts de menjador a les cinc comarques de l'Alt Pirineu. Tal com ha informat el departament, una part de les ajudes corresponen al 100% del cost del menjador i unes altres en cobreixen el 70%. Al conjunt de Catalunya, el nombre d'ajudes menjador atorgades per ara ascendeix a 141.796, el que representa un increment de 8.049 respecte a les mateixes dates de l'any passat. Cal tenir en compte que encara queden 6.855 sol·licituds pendents de revisió.

L'Alt Pirineu ha tancat la primera setmana de cribratges massius amb un total de 6.296 tests, segons les dades ofertes pel Departament de Salut. El municipi on s'han fet més testos ha estat Tremp, amb 2.191. Gràcies a aquestes proves s'han pogut detectar 19 positius asimptomàtics. Des de l'Ajuntament de Tremp s'ha agraït a la població aquesta assistència massiva a les proves i s'ha destacat que "la participació de la ciutadania en els cribratges és clau per tallar la cadena de contagis". També han volgut agrair la tasca que ha fet el personal sanitari que ha fet possible el cribratge massiu.