És freqüent fixar objectius de política econòmica com a percentatges mínims sobre el PIB de la despesa corresponent. Exemples: Trump reclama a Europa un 5% en defensa, la UE un 3% d’inversió en R+D, l'OCDE un 1% en despesa mediambiental, les lleis d’universitats espanyoles un 1% en universitats, una ILP un 6% per a educació. També hi ha objectius, menys lligats a polítiques concretes, que són d’exigència de màxims. Exemple: el Pacte d’Estabilitat de la UE fixa un màxim de dèficit fiscal del 3% del PIB.

El govern de l’Estat acaba d’aprovar mesures destinades a rebaixar els preus dels aliments perquè puguem seguir menjant el que necessitem, o almenys mantenint una qualitat mitjana en el nostre consum; perfecte, res a dir, és del tot necessari i l’únic dubte és si el cistell de la compra realment baixarà o si, com sembla en aquesta primera setmana, molts distribuïdors mantindran els preus anteriors i es ficaran a la butxaca el que pagàvem per l’IVA. Segurament no és fàcil controlar aquests moviments. Cal intentar-ho, perquè aquesta política és molt necessària i caldrà encara seguir per aquest camí. Amb un PIB anual per càpita de 25.500 euros l’any 2021, Espanya no es pot permetre tenir una població mal alimentada i mal allotjada, i, per tant, s’han d’aplaudir les polítiques que destinen diners públics a ajudar qui més ho necessita. 

El pressupost de la Generalitat per a l'any 2022 assolirà un màxim històric: arribarà als 38.139 milions d'euros gràcies a la injecció que suposen els fons europeus Next Generation. Es tracta d'un augment de 5.618 milions respecte als últims comptes, aprovats l'any 2020. És a dir, respecte al que s'havia pressupostat, ja que les xifres de despesa real de la Generalitat durant la pandèmia van acabar sent molt més altes gràcies als fons extraordinaris de l'Estat.

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha defensat aquest divendres que les inversions en programes d'armament suposen una "despesa social" perquè generen milers de llocs de treball per als pròxims anys, i afavoreixen la indústria i la tecnologia espanyola. Així, Robles ha justificat en una entrevista a Onda Cero la inversió de 7.331 milions d'euros que el consell de ministres ha aprovat aquest divendres.

El Partit Popular va manipular ahir un gràfic sobre despesa social en el debat a set de televisió espanyola entre els partits que concorren a les eleccions del 26-J. El dirigent popular Pablo Casado va exposar un diagrama de barres que mostrava l'evolució de la despesa social en els anys de govern de Mariano Rajoy.

El Govern vol aprofitar fins el darrer segon de la negociació per intentar que la CUP reconsideri la seva esmena a la totalitat als pressupostos del 2016 i en permeti la tramitació aquest dimecres. L'oferta que l'executiu va lliurar dijous de la setmana passada als anticapitalistes, que incloïa algunes incorporacions als comptes, no és el darrer moviment per acostar posicions, segons ha pogut saber l'ARA.

Hi ha una manera inequívoca de saber que s'està en campanya electoral. És un mètode senzill: només cal posar la ràdio, llegir els diaris i encendre la televisió i comptar les vegades que l'expressió "vot útil" surt de la boca dels candidats. Acostuma a passar especialment la segona setmana de campanya, quan queden pocs dies per les eleccions i cada cap de llista s'erigeix com l'única manera de garantir o bé la governabilitat, o bé les polítiques socials, o bé el simple fet que els altres no guanyin. Xavier Trias, candidat de CiU, ja ha començat aquesta setmana a apel·lar a la "concentració de vot". "N'hi ha d'altres que segur que el concentraran", va indicar l'alcalde ahir en un míting al centre cívic de Vil·la Florídia, a Sarrià-Sant Gervasi. Amb quins arguments reclama Trias el vot útil? Bàsicament socials, que és l'eix més en boca dels candidats en aquesta campanya barcelonina més oberta i fragmentada que mai.

Les diferències entre comunitats autònomes en despesa social per habitant (educació, sanitat i protecció social) arriben gairebé al 60%, tot i que les necessitats dels diferents territoris només expliquen un terç d'aquesta desigualtat.

"Els pressupostos més austers de la història". Així definia el govern català d'Artur Mas els pressupostos del 2011 i així mateix defineix el govern espanyol de Mariano Rajoy els del 2012. Amb l'objectiu de reduir un dèficit molt per sobre dels objectius fixats, els dos presidents es van preparar per aplicar severes retallades en els seus respectius primers comptes. Eren conscients de la impopularitat de les seves mesures i per això van esquivar els cicles electorals i l'objectiu de dèficit que se'ls exigien, però finalment van presentar uns pressupostos on tant uns com els altres retallaven amb duresa les partides dels seus departaments. Les conselleries catalanes veien com se'ls reduïa un 10% de mitjana la despesa màxima i els ministeris han patit una tisorada major, del 16,9%.