El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) pronostica per primera vegada la victòria d'EH Bildu a poc més d'una setmana de les eleccions basques. En l'enquesta que l'organisme ha fet públic aquest dimecres, l'esquerra abertzale superaria en dos punts el PNB: EH Bildu aconseguiria entre un 34,2% i un 35,1% dels vots mentre que els jeltzales n'obtindrien entre un 32,6% i un 33,5%. Els socialistes serien la tercera força amb entre un 13,3% i un 14,1% dels vots. L'enquesta no fa una estimació d'escons aquesta vegada. En el baròmetre fet públic l'1 d'abril, el CIS donava la victòria en percentatge de vot i escons al PNB (30-31 diputats), tot i que per un ajustat marge per davant de Bildu (28-29 escons). Ara bé, si els socialistes no canvien de posició, Pello Otxandiano tindrà difícil convertir-se en el primer lehendakari de l'esquerra abertzale encara que guanyi les eleccions, perquè el PSE insisteix a reeditar l'actual pacte de govern amb el PNB.

El PNB ha guanyat totes les eleccions forals que s'han celebrat fins ara. De fet, ha estat la força més votada en tots els comicis, excepte a les espanyoles del 1993, 2008, 2015, 2016 i 2023 i a les europees del 1987. És a dir, ha guanyat 42 de les 48 eleccions que hi ha hagut en democràcia a Euskadi. Però la seva hegemonia es pot acabar als comicis al Parlament basc que l'actual lehendakari, Iñigo Urkullu, ha convocat aquest dijous i que tindran lloc el 21 d'abril. A les últimes eleccions, EH-Bildu es va acostar com mai al PNB (els van separar només un miler de vots a les últimes generals) i per primer cop en quatre dècades és factible que els jeltzales perdin el primer lloc. Les últimes enquestes així ho apunten. Però subestimar la fortalesa del PNB és un mal negoci. També estava contra les cordes el 2011 i el 2009 i va acabar guanyant amb contundència, tot i que en la segona va perdre el govern amb un inèdit pacte entre socialistes i populars fruit de la il·legalització de Batasuna: és l'únic període en què no ha governat el País Basc.

El 18 d’octubre de 1997 s’inaugurava el museu Guggenheim de Bilbao. A la porta, donava la benvinguda el simpàtic gos Puppy, escultura de materials efímers, però allà es va quedar, i l’any passat va celebrar el vint-i-cinquè aniversari, amb 1.287.147 visitants. El govern basc de coalició entre el PNB i el PSE, José Antonio Ardanza i Ramón Jáuregui, dos estadistes, havia empès inversions institucionals de 14.000 milions de les antigues pessetes, i amb 12.000 milions més per al palau Euskalduna culminaven l’operació de rentat de cara del Bilbao grisós de la siderúrgia i una reconversió industrial que havia convertit la llera de la ria en un camp de batalla.

Andoni Ortuzar va jugar a la distracció quan la setmana passada va assegurar que en el nou govern d’Iñigo Urkullu gairebé no hi hauria canvis. Sí que n’hi ha. Pel que fa a l’estructura departamental, només Hisenda es queda igual i el PSE guanya pes tant en termes pressupostaris com en persones. Fins a cinc consellers desapareixen i d’altres, com Josu Erkoreka, reforcen la seva posició. Erkoreka serà el nou vicepresident primer i conseller de Seguretat, de manera que es consolida com el segon del nou executiu, encara que ja no serà portaveu, funció que ara recau en el conseller de Cultura i Política Lingüística, Bingen Zupiria.

Durant la nit electoral a Sabin Etxea, una vegada ja es coneixia que PNB i PSE podrien governar amb majoria absoluta, Iñigo Urkullu va ser clar: “Des de ja comencem a treballar”. Dit i fet. Abans fins i tot que es proclamessin els resultats electorals definitius, els dos partits van anunciar per avui la convocatòria d’una reunió per “abordar la conformació d’un govern sòlid” de coalició. Els jeltzales volen que sigui una negociació exprés perquè el nou executiu basc pugui prendre possessió la primera setmana de setembre. Algunes fonts fins i tot parlen de l’última setmana d’agost.

La campanya electoral basca ha estat condicionada pel coronavirus, tant en els temes (el tema) de debat com en les formes. Condicionada des del principi pel distanciament físic, important no només pel metre i mig de separació entre els assistents als actes sinó, sobretot, per la llunyania que hi ha hagut entre els partits i els seus missatges i els electors i les seves preocupacions.

El PNB està construint una nova majoria amb el Partit Socialista d'Euskadi (PSE) –a la qual també es podria sumar Elkarrekin Podem– per tirar endavant el nou Estatut basc que substitueixi l'actual Estatut de Gernika, que al mes d'octubre va complir 40 anys. A falta de conèixer dilluns que ve com quedarà l'articulat sobre el qual estan treballant els experts designats pels grups parlamentaris, tot fa indicar que l'acord de bases subscrit per PNB i EH Bildu fa any i mig ha saltat pels aires.

Mariano Rajoy i Pedro Sánchez fan extensiu el pacte que va permetre aplicar l'article 155 a Catalunya al compromís de tornar-lo a aplicar si el nou govern de la Generalitat "desafia" un cop més la legalitat constitucional i estatutària. "Hi hauria un altre cop 155, però cal posar-ho en condicional perquè cal veure quin 155 s'ha d'aplicar", ha explicat el líder del PSOE després de la reunió que ha mantingut aquest dimarts amb Rajoy a la Moncloa.

El Parlament basc ha aprovat aquest dijous la constitució d'una ponència per abordar una reforma de l'Estatut d'Autonomia de Gernika des del "respecte" a l'ordenament jurídic i a la voluntat "democràticament expressada" per la ciutadania basca. La creació d'aquest grup de treball ha estat recolzada pel PNB, Elkarrekin Podem i el PSE-EE, mentre que EH Bildu s'ha abstingut i el PP ha votat en contra.

L'acord de govern al qual han arribat el PNB i el PSE inclou el debat sobre el dret a decidir en el marc de la reforma de l'autogovern que Euskadi es planteja per a aquesta legislatura. El document, al qual ha tingut accés Europa Press, preveu la creació d'una ponència per reformar l'Estatut de Gernika i no descarta "el reconeixement d'Euskadi com a nació" ni el dret dels bascos a decidir sobre el seu futur. La reforma de l'Estatut s'haurà de fer tot respectant l'ordenament jurídic. Uns i altres es reserven el dret a defensar en la ponència els seus propis plantejaments pel que fa l'autogovern.

Matí d'embolics i incerteses a Vitòria, la capital d'Euskadi, que finalment s'ha resolt amb la investidura de Gorka Urtaran, del PNB, com a nou alcalde de la ciutat. El PP perd així un dels seus principals feus. Poc abans de la votació, el responsable de Política Autonòmica i Municipal dels populars, Javier Arenas, havia reclamat als nacionalistes que s'ho pensessin dues vegades abans d'intentar apartar Javier Maroto de l'alcaldia perquè s'hi jugaven la "dignitat".

El líder dels socialistes bascos (PSE), Patxi López, ha carregat aquest dilluns contra les intencions sobiranistes catalanes en un esmorzar informatiu a Madrid en què ha dit que no sap "per què Catalunya vol fer una consulta, perquè ja ha decidit que vol un estat català independent".

El setè congrés del PSE-EE ha aprovat aquest diumenge les ponències política i d'organització amb més del 90% de suport, en les quals s'ha rebutjat incorporar una esmena que proposava donar suport a una consulta sobiranista a Euskadi si es presentava aquesta legislatura. De fet, l'esmena perquè el PSE-EE donés suport a la realització de referèndum, defensada al congrés regional que se celebra a Bilbao per l'alcalde d'Irun, José Antonio Santano, no ha prosperat en ser rebutjada àmpliament. També s'ha desestimat una altra proposta per abordar una "llei de claredat" que reguli la convocatòria d'un referèndum, com passa al Canadà. La pretensió de l'agrupació d'Irun era que el PSE no donés un cop de porta a un hipotètic exercici del dret a decidir per la consulta sobre la relació entre Euskadi i Espanya, com pretén fer el PNB el 2015.