Fa uns dies, a X –l'antic Twitter–, tres escriptors cinquantins (Antoni Martí Monterde, Francesc Serés i un servidor) ens vam posar a glossar, amb melancòlic entusiasme, la fascinació que ens havia causat en el seu moment la pel·lícula Europa, de Lars von Trier. Estrenada l'any 1991, la pel·lícula mostrava una Europa devastada per la Segona Guerra Mundial i la ignomínia nazi. Presentava el continent com un lloc fred, obscur i violent, un malson que es podia recórrer en tren seguint les indicacions de la veu hipnòtica de Max von Sydow. “Quan compti fins a deu, seràs a Europa”.

Lars von Trier ja no parla a l'audiència mirant-la de fit a fit a la tercera temporada de The Kingdom. Estrenades fa gairebé trenta anys, les dues primeres entregues d'aquesta minisèrie danesa són història viva de la televisió contemporània. Abans de convertir-se en el nen dolentot del cinema d'autor europeu amb el moviment Dogma 95, Von Trier va dirigir aquesta comèdia dramàtica de terror que n'avançava alguns postulats estètics, com el rodatge càmera en mà amb vídeo digital de baixa definició. Amb la lliçó ben apresa de Twin Peaks, el danès també sacsejava moltes inèrcies de la ficció televisiva per regalar-nos una obra excelsa en la seva combinació de relectura burleta de les sèries d'hospitals i terrorífica història de fantasmes. Al final de cada episodi, en Lars en persona s'acomiadava dels espectadors mudat amb un esmòquing que havia pertangut ni més ni menys que a Carl Theodor Dreyer, mentre ens convidava a seguir presenciant la lluita entre el bé i el mal que es dirimia entre els passadissos del regne. Von Trier va anunciar aquest estiu que patia Parkinson. Aquesta és una de les raons perquè, com ell mateix explica, hagi renunciat a aparèixer visible als crèdits d'aquesta tercera temporada. Tanmateix, segueix comentant la jugada rere el teló...

Un dels hospitals més sinistres de la televisió torna a obrir els seus quiròfans un quart de segle després. Entre el 1994 i el 1997, el polèmic director danès Lars von Trier va rodar nou episodis de la sèrie Kingdom (Riget, en el seu títol original). El projecte va quedar inconclús i la mort d’algun dels intèrprets encara convertia en més improbable la seva continuïtat. Fins que, 25 anys més tard, i després de rebre un diagnòstic de Parkinson, aquest etern enfant terrible del cinema va decidir tancar la història d’aquest centre mèdic amb Kingdom: Exodus, cinc episodis que tanquen ja definitivament les trames i, d’alguna manera, serveixen a Von Trier per fer un viatge circular i recuperar alguns temes i estils de les seves primeres obres. Com si tingués també la voluntat de recapitular en la seva aportació a la narrativa audiovisual.

Com l’hem trobat a faltar. Finalitzada la seva condemna com a persona non grata al Festival de Canes, Lars von Trier va tornar ahir al festival i amb ell van retornar també la controvèrsia, els debats encesos i la sensació d’estar vivint un dels esdeveniments que definiran el festival. I, aquest cop, el danès ni tan sols ha hagut d’obrir la boca. Tot el rebombori l’ha causat una pel·lícula, The house that Jack built, que dilluns a la nit va provocar desercions en massa durant la seva projecció de gala (fora de competició) i que mitjans nord-americans van qualificar immediatament com a “repugnant” i “tòxica” per les horribles escenes de violència brutal contra dones i nens. Irònicament, el rebuig dels tres o quatre periodistes que van accedir a la gala de nit -una contradicció més de les absurdes noves regles del festival amb la premsa- va disparar les expectatives d’una crítica que, en general, arribava amb moltes reserves a la cita amb Von Trier, sobretot després d’una entrevista recent en què el director apareixia envellit, sense energia i parlant obertament dels seus problemes amb l’alcohol.

Després d'anys de lluitar contra infortunis econòmics, malalties d'actors, problemes meteorològics i d'aixecar el projecte repetides vegades només per veure'l caure un altre cop, el Quixot de Terry Gilliam finalment veurà la llum. O això sembla arran de l'anunci del Festival de Canes que 'The man who killed Don Quixote' tancarà la pròxima edició del festival, que tindrà lloc del 8 al 19 de maig.

Lars von Trier ha tornat a beure, una condició que creu necessària per crear el seu art. Així ho afirma el director de cinema en una entrevista concedida al diari britànic The Guardian, on explica la seva situació de rehabilitació durant sis mesos: "Vaig anar a Alcohòlics Anònims cada dia durant mig any". I afegeix que va "lluitar" amb totes les seves forces per mantenir-se sobri. No obstant això, admet que quan comença a filmar una pel·lícula, "és una feina dura, i es tendeix a beure més".

I amb Lars Von Trier, el circ finalment va arribar a la Berlinale. Durant la presentació al Festival de Berlín de la versió íntegra i sense talls del darrer film del danès, 'Nymphomaniac', l'actor Shia LaBeof –un dels protagonistes– ha abandonat brúscament la roda de premsa després de pronunciar la frase: "Quan les gavines segueix una traïnya, es perquè creuen que llençaran sardines al mar". Eren les primeres paraules de l'actor a la roda de premsa, en resposta a una pregunta sobre les dificultats de rodar escenes de sexe explícit. Fins aquell moment, LaBeouf havia mastegat xiclet en silenci, amb cara de pomes agres i una gorra amb visera que li cobria els ulls. La frase, s'ha descobert més tard, és una cita d'Eric Cantona, que LaBeouf ha repetit escenificant el gest de beure aigua que el futbolista va fer quan la va pronunciar fa 18 anys en una roda de premsa.

El

La nova pel·lícula de Lars Von Trier arribarà als nostres cinemes el dia de Nadal. El proper 25 de desembre s'estrenarà 'Nymphomaniac', distribuïda per Golem Films, però només la primera part del film; la segona no arribarà a la cartellera fins el 24 de gener del 2014. Aquesta divisió en dues parts respon a la llarga durada del film, de més de 5 hores i mitja.

Nicole Kidman ha tornat a rodar amb Lars von Trier després de 'Dogville' ni més ni menys que a 'The Nymphomaniac'. Segons ha dit en una entrevista a la revista 'Positif', explica 'Fotogramas', l'actriu ha rodat "uns quants dies" amb els protagonistes de la cinta: Charlotte Gainsbourg, Willem Dafoe i Stellan Skarsgard.

MelancolíaLa piel que habitoMelancolía