“Penso que la paraula tendresa encara no ha caigut en desús ni ha patit cap devaluació. La tendresa, com el desig, és un sentiment tangible i avaluable. La tendresa podria ser el rastre que perdura després de les flames del desig, un desig que s’ha anat apagant lentament, sense presses ni pressions, esllanguint-se suaument, convertint les ereccions en petons i carícies, baralles i reconciliacions, insomnis quan l’altre s’ha absentat uns dies i desassossec quan el veus patir i no pots evitar-li el dolor”. Aquesta definició de tendresa em repica des de fa dos dies dins del cap com una campana. Com la campana de la catedral i la del Pi que marquen les cinc de la tarda i adverteixen que és hora de pujar a veure l’autor de la definició. A la plaça Reial els dinars s’han acabat i ja preparen les terrasses per a l’exigent sessió de tarda, vespre i nit. Nazario és a casa seva, la casa des d’on fotografia els guiris i els saltimbanquis. La casa on viu des de fa quaranta anys, des que Ocaña el va posar sobre la seva pista. Està a punt de viatjar a Sevilla, perquè el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo li dedica una exposició retrospectiva. S’hi quedarà una setmana i està preocupat perquè no sap a qui deixar a càrrec les dotzenes de plantes que cuida cada dia des que l’Alejandro, el seu company, va morir fa set anys. Mantenir-les boniques és una manera, entre moltes altres, de mantenir viu el record d’aquell per a qui va escriure la definició de tendresa.

La compra per part de l’Archivo Lafuente de diversos arxius cabdals de l’underground barceloní ha fet tornar a saltar les alarmes: serà a Santander i no a Catalunya on els estudiosos podran conèixer de primera mà els processos de treball de Nazario; Miquel Farriol i el seu germà Josep, conegut com a Pepichek; Montesol, i Roger Subirachs, conegut com Roger, i Isa Feu. També com es van desenvolupar dues publicacions llegendàries, 'Star' i 'El Rrollo Enmascarado'. "Ens hem de prendre el còmic més seriosament, perquè forma part de la nostra cultura", afirma Antoni Guiral, considerat un referent en l’estudi i la divulgació dels còmics. "La indústria del còmic i la historieta bàsicament s’ha desenvolupat a Catalunya, i concretament a Barcelona. Tenim un patrimoni importantíssim que estaria molt bé que recuperessin les nostres institucions", afirma l’especialista en còmic. "Aquest patrimoni no només inclou els originals, sinó també les publicacions impreses –afegeix–. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya estan fent esforços, però no veig una política general".

"No puc aguantar més. Jo volia continuar, però no ho aconsegueixo. Penso en una jugada, però no la puc executar com vull. És l'hora de plegar, tot va ser massa bonic", ha manifestat Ronaldo a l'edició a internet del diari O Estado de Sao Paulo. Als 34 anys, el davanter del Corinthians farà una roda de premsa en què oficialitzarà la notícia que ja tothom coneix, a la seu del club de Sã[if gte mso 9]> Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4