La por és una mala consellera, diuen. I, tanmateix, la nostra vida –néixer, créixer i morir– és un instant en el marc de l’Univers, que descol·loca quan se’n pren consciència. I indueix a generar fantasies i creences per donar sentit al flaix vital. Què fem aquí? On anem? No hi ha dues persones iguals, en tota relació hi ha un diferencial que es tradueix en relacions de poder que constitueixen la relació comunitària: el conflicte és estructural a les societats i la insatisfacció també. I la inseguretat i la incertesa estan sempre presents en un ser que per molt èmfasi que li posem no deixa de ser precari. La por pot ser útil com a advertència, però és destructiva com a arma sistemàtica del poder (sigui polític o econòmic) per atemorir la ciutadania i negar-li el reconeixement.

“Corazón tocado, determinación intacta” pot tenir un cert un aire de bolero, però és el lema amb què Pedro Sánchez s’ha presentat a rendir comptes davant el comitè federal del PSOE. Una sensible pèrdua de pes és l’expressió física de l’impacte de les turbulències en curs en el president. Però no ha volgut deixar cap detall que pugui suggerir que la claudicació està a l’ordre del dia, per més que, via Page, els nostàlgics del felipisme (avui en plena radicalització conservadora) li demanin que convoqui eleccions.

El concepte de nació i la seva associació amb un estat és un fenomen modern, dels últims tres segles. Tanmateix, Pere Lluís Font em va fer veure ja fa molt que hi havia una peculiar nació antiga, la nació sense terra, la nació jueva. Sempre m’ha fascinat una comunitat que ha mantingut durant segles els seus vincles malgrat el fatalisme de la dispersió. Un poble amb una singular imatge cosmopolita i creativa, que simbolitzava la capacitat de prosperar en l’adversitat i portava la inquietant aura diabòlica d’estar marcat per l’estigma del deïcidi. Sempre lluny de la terra promesa.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha decidit plantar aquest dijous al vespre la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, en un acte a Barcelona en què tots dos anaven a coincidir. Fonts properes al president han explicat a l'ARA que un canvi d'última hora relegava Mas en l'ordre de les intervencions en un acte de Foment del Treball. Inicialment estava previst que Mas tanqués els parlaments, però en trobar-se Mariano Rajoy de viatge -aquest dijous s'ha desplaçat a Panamà per assistir a la cimera iberoamericana- Santamaría és ara presidenta del govern espanyol en funcions i, per tant, els organitzadors li han concedit a ella l'últim torn d'intervenció. Mas, agreujat, ha decidit plantar-se i no acudir-hi.

p { margin-bottom: 0.21cm; } En declaracions a Rac1, el ministre Ramón Jáuregui ha valorat la repuntada de l'independentisme que es desprèn de declaracions de personatges públics com les recents de Jordi Pujol. “Em van sorprendre i decebre les seves declaracions, perquè sempre l'he tingut com un home que ha construït el seu projecte nacionalista sobre l'equilibri”. Jáuregui considera que “no hi ha raons per a cap ruptura. Ni cap lògica, potencial i futura, en aquesta radicalització del sentiment catalanista” ja que en els darrers anys s'ha configurat “un marc de relació profundament bilateral i d'autogovern”. “No crec que als catalans els manqui capacitat de decidir sobre el seu futur. La capacitat d'autogovern és això”, ha afegit.