Catalunya és el gran centre de producció de marihuana d'Europa. Se'n produeix en masies abandonades de les Garrigues, als boscos del Pallars, en naus industrials abandonades de l'àrea metropolitana de Barcelona o en xalets aixecats a la perifèria de molts pobles de la Selva. "A Vidreres i a Maçanet hi ha urbanitzacions on una casa sí, una no, tenen plantacions de cànnabis a l'interior", expliquen els cossos policials. Tot i això, malgrat que Catalunya s'ha convertit en el gran graner del continent, ara la marihuana arriba també de fora. L'Agència Tributària ha comissat a l'aeroport del Prat i al Port de Barcelona 1.214 quilos de marihuana provinents de Tailàndia i el Canadà. Aquí, però, cal sumar-hi 467 quilos que van entrar pel port de Huelva i 642 kg més que la policia canadenca va aturar al port de Montreal i que es dirigien cap a Barcelona. Són més de dues tones de droga intervingudes en set operatius durant els últims sis mesos.

No és habitual trobar grans plantacions de marihuana a Barcelona. L'espai està limitat i els pisos solen ser petits. I ho demostra una dada: l'any 2024 es van intervenir 542.000 plantes de marihuana a tot Catalunya. Quin percentatge es va trobar a la capital catalana? Només l'1,98%. Tot i ser poc habitual, darrerament els Mossos d'Esquadra estan detectant alguns casos preocupants, no només pel fet d'instal·lar una plantació, sinó pels riscos que comporta per als veïns del bloc.

El crim organitzat al voltant de la marihuana s'expandeix a Catalunya i els recursos policials, per si sols, fan curt per abastar la magnitud d'aquest "greu problema de seguretat", ha advertit aquest divendres el director general dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. L'any 2024 a Catalunya hi va haver 115 incidents violents relacionats amb el tràfic d'aquest estupefaent –amb dos homicidis vinculats–, i en el 30% es van utilitzar armes de foc, les quals en paral·lel han anat augmentant la seva presència il·lícita als carrers. Policialment, l'any passat es va saldar amb més de 400 plantacions desmantellades, mig milió de plantes intervingudes i 2.000 detinguts arreu del país. Ara bé, només el 10% d'aquests arrestats van entrar a la presó provisional.

Normalment, en una investigació policial les drogues acaben portant a les armes. És a dir, primer se sol detectar una plantació de marihuana, o un desembarcament d'haixix, i després la policia acaba descobrint que els traficants van armats, no tant per atacar la policia, que és molt poc freqüent, sinó per defensar-se dels robatoris (coneguts com a narcoassalts o vuelcos) que pateixen per part d'altres grups criminals. Una investigació dels Mossos d'Esquadra ha canviat aquest ordre de factors i s'ha convertit en un dels primers operatius de la policia catalana contra el tràfic d'armes a Catalunya. Tal com admeten fonts del cos: les armes van acabar portant a les drogues.

Farlopa, neu, pols, dama blanca, perico, merca... Tot això són noms diferents per referir-se a la mateixa droga, la cocaïna. És la segona substància estupefaent més consumida a Europa després de la marihuana, i es calcula que 2,7 milions de joves –dues vegades la població de Barcelona– en van consumir durant l'any passat. En el seu últim informe, l'Agència Europea de Drogues (EUDA, en les seves sigles en anglès) alerta que cada cop hi ha més cocaïna disponible al continent i que això ha provocat un increment "significatiu" dels "costos sanitaris i socials" vinculats a aquesta droga.

Tot comença quan algú se'n va de la llengua. La informació és que en una casa de l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre, hi ha una tona d'haixix. "Ho has de deixar tot i anar-hi corrents", explica un comandament de la policia. Ja és de nit quan arriben a la urbanització, on regna el silenci. Els cotxes patrulla es reparteixen sigil·losament per la zona quan, de sobte, una furgoneta surt a tota velocitat. "Demano a dos agents que l'aturin", continua el responsable de l'operació. Però els traficants no van frenar i van envestir els agents. "Els narcos no tenen por", afegeix. Els policies van resultar ferits, però finalment els narcos van acabar detinguts. Portaven 800 quilograms d'haixix que protegien amb un subfusell i més de 100 cartutxos. A dins de la furgoneta, que havien robat als Països Baixos i havien dissimulat amb matrícules falses, hi havia inhibidors de freqüència, detectors de balises i visors nocturns. Feia poques hores que havien desembarcat la droga en una cala amagada del delta de l'Ebre i començaven la fase del transport per carretera. Catalunya només era una parada més en el llarg trajecte de l'haixix, i els traficants estaven preparats per, si calia, obrir foc contra tot aquell que s'hi oposés.

Va aterrar a Catalunya des de Sèrbia per treballar en obres. I li va sorgir una font d’ingressos molt més fructífera. Entrar en el negoci de la droga. I els diners van començar a entrar en abundància. Ell i els seus compatriotes vivien en pisos de luxe a la zona del Poblenou de Barcelona. Duien un alt nivell de vida que els feia oblidar els riscos que corrien. Fins que l’estiu del 2024, després de dos anys d’investigació, la Policia Nacional va desarticular la xarxa que es dedicava a la producció i exportació de marihuana, amb quatre grans plantacions repartides pel país.

El Japó comença a anar sense embuts quan es tracta de droga: el país endureix encara més la seva política de tolerància zero amb els estupefaents. Des del desembre passat consumir marihuana ja no és només un tabú social o una zona grisa legal: és un delicte penal. A finals de març, la policia de Tòquio va detenir per primera vegada dues persones –un home de 44 anys i una dona– acusades de consumir cànnabis després de donar positiu en una prova d’orina.

Fins ara, els clans de la marihuana a Catalunya havien optat per les plantacions exteriors, aprofitant els boscos extensos i frondosos que hi ha. Els últims anys, però, aquesta dinàmica ha anat canviant, sobretot pel fet que el país s'ha convertit en un dels principals productors d'aquesta droga. Aquests grups, la majoria provinents dels països de l'Est, van començar a exportar les plantacions interiors, molt presents en territoris com Holanda, les han anat ubicant en naus buides o cases abandonades, i la tecnologia que fan servir, des de la llum fins a la ventilació, s'ha anat sofisticant. I, ara, la modernització també està arribant en la forma d'ocupar aquestes naus i cases.

Perquè la marihuana creixi a l'interior calen focus, escalfadors, ventiladors i altres aparells que necessiten corrent elèctric per funcionar. I en necessiten molt. Un hivernacle de marihuana pot consumir igual que 80 pisos grans, d'uns 100 m². A Catalunya s'han desmantellat plantacions en vivendes que gastaven la mateixa llum que un hospital sencer. En total, segons les dades que ha fet públiques aquest dimarts Endesa, l'any passat les plantacions de cànnabis detectades al país van defraudar una quantitat d'electricitat equivalent al consum de Canovelles, una ciutat de 17.000 habitants. Són 162 gigabytes l'hora, un 26% de la llum defraudada a Catalunya.

El consum de cànnabis creix a mesura que més països en legalitzen la producció i la venda per a usos recreatius i mèdics. Normalment es fuma, però també es pot menjar dins d'una galeta o d'una llaminadura, i cada cop és més accessible en diferents formats. Tot i que els seus efectes negatius són coneguts, com que pot generar addicció, despertar trastorns de salut mental i fer augmentar el risc de malalties cardiovasculars, la percepció creixent és que el cànnabis és inofensiu. Per això, investigadors de la Universitat de Colorado han aprofundit en un estudi en l'impacte que té en la nostra funció social, cognitiva i emocional, i han determinat que té efectes perjudicials per a la memòria, segons publica aquest dimarts la revista JAMA Network Open.

Quan els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional van entrar fa un mes a la urbanització Can Nicolau de Dalt, a Castellbisbal, en un operatiu contra el tràfic de marihuana, hi van anar acompanyats d'un autocar de la policia catalana. Era una indirecta al clan familiar de la droga que anaven a desarticular: aquell dia hi hauria molts detinguts. I en van acabar sent 34. La policia també va activar el Grup Especial d'Intervenció (GEI), la unitat militaritzada dels Mossos, perquè aquell paratge s'havia convertit en una perillosa narcourbanització. Només s'hi podia accedir per dos camins que estaven vigilats les 24 hores del dia per membres del clan armats. Tenien càmeres i també tècniques de comunicació que es fan servir a les faveles brasileres. Per exemple, llançar pirotècnia si s'acostava algú.

Darrere de les botigues de roba, de productes de la casa i fins i tot de bars i restaurants s'hi amagaven bancs ocults sense caixers ni cues. S'hi guardaven centenars de milers d'euros en efectiu. Però només uns quants sabien que darrere d'aquesta xarxa d'empreses, sobretot a Badalona, i on atenien sempre persones d'origen xinès, hi havia una banca clandestina al servei del narcotràfic. I la majoria dels que ho sabien es dedicaven al tràfic de marihuana. El ritme era frenètic, i no només guardaven diners: feien transferències internacionals sense passar pels bancs convencionals i podien blanquejar un milió d'euros per setmana. Mentrestant, davant del taulell els clients que no sospitaven res: compraven ossets de peluix, una nova tauleta de nit o unes patates braves.

Els exemples es repeteixen. A l'agost els Mossos d'Esquadra van descobrir un cadàver en una zona boscosa del Baix Camp. Aquest cas, que va començar com un segrest i va acabar amb un assassinat, va portar la policia fins a uns narcotraficants vinculats al temut càrtel mexicà de Sinaloa. Van detenir 14 persones i no ho hem sabut fins a aquesta tardor. Unes setmanes després, algú executava a trets David Caballero en una terrassa de Montgat quan acabava de deixar el seu fill a l'escola. Havia sigut estibador del port de Barcelona, havia estat investigat per narcotràfic i els Mossos estan mirant els seus possibles vincles amb Colòmbia. I l'endemà mateix, un traficant marsellès fugia a Viladrau durant un operatiu de la Policia Nacional contra el tràfic d'haixix. Tres exemples en poques setmanes que demostren que els tentacles del narcotràfic internacional es mouen a Catalunya.

L’Audiència de Girona ha condemnat a penes d'entre 9 i 10 anys de presó els tres mossos de Santa Coloma de Farners (la Selva) a qui va jutjar acusats de traficar amb marihuana comissada. Es tracta del "cas més gran de corrupció policial al cos dels Mossos d'Esquadra", en paraules del fiscal durant el judici. Els policies –un d'ells, un caporal– han quedat condemnats per delictes contra la salut pública, pertinença a grup criminal, furt continuat i falsedat en document oficial. La sentència, que es pot recórrer, també els inhabilita per treballar com a policies durant tot el temps que duri la condemna.

Gorra, granota de treball i a repartir. Aquesta va ser la disfressa que va escollir el Professor, de La Casa de Papel, la mundialment coneguda sèrie sobre robatoris, per fugir del magatzem on s'amagava amb tot el botí. Uns minuts abans havien sortit tots els membres de la banda, també disfressats: un de patinador, uns altres de matrimoni benestant amb un fill nounat, una altra de xoni que anava a fer la compra... i va funcionar a la perfecció. Segurament de manera inconscient, una banda de lladres assentada a Catalunya aplicava la mateixa tècnica: entraven a domicilis i empreses i marxaven, cadascú pel seu compte, disfressats. Gorra, granota de treball i a escapolir-se de la policia.

Caminant pel carrer Floridablanca, al barri de Sant Antoni, al rovell de l'ou de Barcelona, hi ha un punt on l'ambient està impregnat d'una forta pudor de marihuana. La flaire ve del portal número 78, però no cal apropar-s'hi per percebre-la: es pot ensumar des de l'encreuament amb el carrer Viladomat, a uns 50 metres del portal. "Cada cop que entrava a l'edifici em col·locava", comenta un veí. I tot i que la marihuana ja no hi és, només entrant a l'immoble, la bafarada de cànnabis es multiplica. En aquests discrets baixos, els Mossos d'Esquadra, conjuntament amb la Guàrdia Urbana i Endesa, hi van descobrir el que fonts policials s'atreveixen a descriure com una de les plantacions "més grans del 2024 a Barcelona ciutat".

A simple vista és només una bossa de llaminadures de colors vius i cridaners. La presentació de l'embolcall és inofensiva, gairebé infantil, i la percepció de risc del comprador és molt baixa. Ara bé, la composició d'aquests dolços els converteix en un perill per a la salut pública. Contenen THCP, una molècula de la planta del cànnabis que es va començar a detectar en alguns productes abans de la pandèmia i que aquest 2024 ja ha provocat almenys set hospitalitzacions per intoxicació a Catalunya. "És entre 10 i 15 vegades més potent que el THC, el principi actiu psicotròpic de la marihuana", adverteix en una conversa amb l'ARA Emilio Salgado, responsable de la Unitat de Toxicologia Clínica de l'Hospital Clínic de Barcelona, que ha atès la majoria d'aquests pacients.

Els Mossos d'Esquadra han desarticulat un grup dedicat al tràfic de drogues que tenia l'epicentre a Mataró però que controlava plantacions interiors de marihuana en cases luxoses d'arreu de Catalunya. Els agents van desplegar un dispositiu a primera hora del dijous passat a Tarragona, Mataró, Sant Iscle de Vallalta, Malgrat de Mar, Cervelló i Matadepera, que va comptar amb agents d'ordre públic, la unitat canina i la de drons. Es van detenir vuit persones, entre les quals hi ha els principals líders del grup, segons ha informat aquest dissabte el cos policial. A més, es van intervenir més de 3.000 plantes de marihuana i 30 quilos de cabdells. També es van decomissar tres vehicles que els detinguts utilitzaven per dur a terme la seva activitat delictiva.

Recta final al judici a l'Audiència de Girona d'un caporal i dos agents dels Mossos d'Esquadra de Santa Coloma de Farners (la Selva) acusats de sostreure marihuana decomissada en operacions policials i després vendre-la a través d'un matrimoni, també acusats a la causa i que no són policies. Aquest dijous ha estat el torn dels interrogatoris als acusats, que només han acceptat preguntes de les seves defenses per exculpar-se. S'han centrat sobretot en dos casos concrets i que estan documentats a la investigació que l'any 2019 va fer la Divisió d'Afers Interns: una caixa amb 3,5 quilos de cabdells i cinc bosses que es van endur de la comissaria. El caporal, a qui la Fiscalia acusa de liderar la trama, ha afirmat que les cinc bosses que es van emportar contenien marihuana podrida.