Arribem al cinquantenari de la mort del dictador Francisco Franco amb dues memòries enfrontades. La memòria és un assumpte d’actualitat permanent. Som memòria. L’únic que realment ens conforma són els records: paradoxalment, és el menys volàtil del que tenim. Els béns materials i físics caduquen, la memòria roman. Si això és així amb les persones, encara ho és més col·lectivament.

La veu de Sir Paul Preston (Liverpool, Anglaterra, 1946), sona un pèl apagada, aquests dies. L’historiador també ha hagut d’entomar la seva ració d’ annus horribilis en què s’ha convertit el 2020, i explica atribolat alguna ensopegada física i domèstica que no l’ha deixat dormir tant com voldria. Fa uns mesos que va publicar Un poble traït (Base, en català, i Debate, en castellà), una història d’Espanya contemporània escrita des de la perspectiva de la corrupció i la incompetència de les classes dirigents en tots els règims, que han marcat la vida del país. Precisament, ara l’entrevistem per parlar de la corrupció associada als comportaments d’un home que coneix personalment i de qui ja fa anys que va escriure una biografia, el rei Joan Carles.

Quan apunta als orígens de la corrupció es remunta al Lazarillo de Tormes.

El futur de Catalunya del dret i del revés, el cop d'estat de Veneçuela i les presumptes contradiccions d'Espanya en donar suport al revoltat en contra de la suposada legalitat establerta de Maduro; la independència d'Escòcia si Theresa May enviés 15.000 policies a impedir un referèndum convocat per Nicola Sturgeon; el Barça i el Liverpool, ni que fos d'esquitllada, i com a últim recurs per apaivagar els ànims... I, esclar, l'imminent judici de l'1 d'Octubre. Barreja impossible i improbable en un debat que ha tingut lloc aquest dijous a la tarda a la London School of Economics (LSE), al centre de la capital britànica, amb una formació de gala, encara que adulterada a última hora respecte al programa inicial.

“A Espanya estava molt arrelada la idea que els problemes polítics es podien resoldre mitjançant la violència en comptes del debat”. Amb aquesta sentència, força clarivident, i una il·lustració que recrea Duelo a garrotazos, de Goya, comença la versió en còmic de La Guerra Civil Espanyola (Debate/Editorial Base) de Paul Preston que es podrà aconseguir amb l’ARA els dies 21, 22, 23 i 24 de desembre. L’il·lustrador malagueny José Pablo García ha sigut l’encarregat de traslladar al món de la vinyeta l’assaig de 400 pàgines de l’historiador de Liverpool. No ha sigut una feina fàcil perquè en una de les seves obres canòniques Preston hi aboca molts temes: la internacionalització del conflicte -Franco va trigar deu dies a guanyar-se el suport i l’ajuda de Mussolini i Hitler-, la resistència de Madrid, la rereguarda, les divisions i els diferents enfrontaments, els bombardejos a la població civil, la repressió, la por que suscitava entre la dreta l’alliberament de les dones, l’exili, els camps de concentració, la ceguesa europea davant l’amenaça feixista, la destrucció de la memòria...

Antoni Bassas entrevista l'historiador de Liverpool Paul Preston, que ha estat investit aquesta setmana doctor 'honoris causa' per la Universitat de Barcelona amb motiu de la seva trajectòria i la seva obra vinculada a la Guerra Civil.

Antoni Bassas entrevista l'historiador de Liverpool Paul Preston, que ha estat investit aquesta setmana doctor 'honoris causa' per la Universitat de Barcelona amb motiu de la seva trajectòria i la seva obra vinculada a la Guerra Civil.

L'historiador anglès Paul Preston explica a Antoni Bassas que votarà 'remain', a favor de quedar-se a la Unió Europea. Però assegura que fer votar en un referèndum milions de persones sobre si quedar-se o deixar la UE és massa complicat. Preston creu que els arguments que es fan servir a favor i en contra del 'Brexit' són mentides i creen populismes. L'historiador analitza la situació de la Unió Europea, defensa que hi falta democràcia i que hi ha un excés de burocràcia.

L'historiador anglès, Paul Preston, conversa amb Antoni Bassas sobre el 'Brexit'. Aquest diumenge podreu veure l'entrevista sencera a l'Ara.cat i llegir-la al diari.

La Fundació Lluís Carulla ha atorgat el seu XXXVII Premi d'Honor a l'historiador britànic Paul Preston per la seva defensa de la cultura i els drets de Catalunya, entre ells, el "dret a decidir" sobre el seu futur. Segons informa la fundació en un comunicat, el lliurament del guardó, dotat amb 50.000 euros, tindrà lloc el pròxim 21 de novembre en un acte al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.