El periodista referent en tecnologia de l’ARA Albert Cuesta ha rebut un dels màxims honors del sector, en ser reconegut per la seva trajectòria com a divulgador a la Nit de les Telecomunicacions que s’ha celebrat aquest dijous. Durant més de tres dècades, aquesta celebració s’ha convertit en el termòmetre del sector TIC al país i enguany adoptava el lema “De la idea a la indústria: avancem en lideratge tecnològic”. Cuesta ja havia rebut aquest premi l’any 2020 pels seus articles setmanals al diari i, des de fa dos anys, l’entitat organitzadora de la festa, Telecos.cat i el col·legi d’informàtics de Catalunya han obert el guardó també a persones individuals pel conjunt de la seva activitat. L'acte s'ha celebrat a L'Auditori de Barcelona.

1. La setmana passada vaig assistir a les jornades sobre l’estat de la llengua catalana a la Catalanofonia. Van ser dues intenses sessions d’anàlisi per fer la fotografia de la realitat lingüística als Països Catalans des de diferents punts de vista. A l’IEC s’hi van sentir tants coneixements com laments. Rigor i basarda van anar de bracet en moltes de les intervencions. Per això, quan va aparèixer Albert Cuesta per parlar de “l'oportunitat de la intel·ligència artificial” i va dir, d’entrada, que ell era optimista, a tots els assistents se’ns van posar les orelles dretes. En Cuesta és, a banda del periodista més ben informat del sector, una mosca collonera. Per dir-ho més finament, un tossut que ja va aconseguir, fa una pila d’anys, que tinguéssim Twitter en català i que, aquesta mateixa setmana, Seat i Cupra hagin anunciat que a partir de 2026 hi haurà dos cotxes –el Raval i el Born– que incorporaran el català als seus menús d’infoentreteniment. Un petit pas per a la llengua, però ben significatiu, després de nou anys de lluita d’en Cuesta, els primers sis dels quals lliurant la batalla en solitari. Tocar la pera a les empreses d’aquí o a les de Silicon Valley, amb criteri, argumentació i persistència, al final té premi. Quan la política no s’hi posa, per empastifar-ho tot, les plataformes globals i les grans empreses no tenen més remei que cedir a la lògica lingüística i social.

Talent Arena, un èxit

L'última jornada del MWC sempre té un caràcter diferent. Amb els alts directius ja fora, l'exposició rep un nou tipus de visitant. Aquest dijous, milers de persones han accedit amb el passi gratuït inclòs en la inscripció al Talent Arena, el congrés de programadors organitzat per la Fundació Mobile World Capital de dilluns a dimecres al recinte de Montjuïc. Combinant ponències mediàtiques, xerrades motivacionals i sessions tècniques, el Talent Arena completa el cercle virtuós del tecnocapitalisme: estimula vocacions que generen start-ups, que després buscaran inversors al 4YFN i potser acabaran adquirides per grans expositors del MWC. L'èxit d'aquest esdeveniment podria ser la llavor d'una sòlida comunitat local de desenvolupadors, ben diferent de la d'emprenedors. Sospito que en pocs anys la GSMA absorbirà el Talent Arena i l’integrarà dins del MWC, repetint l'estratègia aplicada amb el 4YFN.

]]>

Mòbils xinesos, també amb IA

Els Galaxy S24 de Samsung van ser els primers mòbils a incorporar intel·ligència artificial generativa, però ja no són els únics. Tant Honor com Xiaomi han presentat nous models emblemàtics amb capacitats d’IA. El Magic6 Pro, de la primera, en destaca l’experiència d’ús i la integració amb altres dispositius de la marca, mentre que el Xiaomi 14, de la segona, calca de Samsung les funcions de tractament d’imatges i de traducció en temps real (oblidant també el català) i aposta per la qualitat fotogràfica, en aliança amb la firma alemanya d’òptica Leica. La variant Xiaomi 14 Ultra fins i tot disposa d’una carcassa opcional que afegeix botons de disparador i una bateria suplementària, a l’estil del Nokia Lumia 1020, de 2016. Els nous telèfons arriben amb el sistema operatiu HyperOS, basat en Android com l’actual MIUI però més eficient i pensat per arribar també als cotxes elèctrics i a les llars connectades. Una estratègia semblant a la de Huawei amb HarmonyOS, tot i que aquesta va ser forçada quan Trump els va tancar l’aixeta de la tecnologia dels EUA, mentre que Xiaomi manté excel·lents relacions amb Google.

]]>

Què hi fa un fabricant català de material elèctric exposant a l’ISE? La resposta la trobem en el nom del congrés: Integrated Systems (Sistemes integrats; la E és la d’Europa). Tot i la visibilitat dels elements audiovisuals, com les pantalles protagonistes de la crònica d’ahir, l’ISE és sobretot punt de trobada per als professionals de les instal·lacions, i aquestes van des de la luminotècnia i l’escenografia per a espectacles fins a la domòtica residencial i els edificis intel·ligents. Aquest és el terreny en què vol jugar Simon, que als endolls i interruptors connectats que ven des de l’any 2016, afegeix ara una plataforma al núvol –batejada com a Lola, en honor al fundador de l’empresa– que agrega les dades rebudes dels endolls i permet analitzar el consum de cada aparell de la llar o l’oficina, per saber a quina hora hem d'engegar el rentaplats, si hem de canviar-lo per un altre més eficient o si l’ocupant d’una determinada habitació d’hotel s’ha deixat oberta la finestra amb la calefacció engegada. Se suposa que l’estalvi potencial d’energia acaba compensant que la versió connectada de l’endoll costi el triple que la convencional passiva.

]]>

Probablement teniu als calaixos de casa més d’un telèfon mòbil que ja no feu servir, però us resistiu a portar-lo a la deixalleria perquè en el seu moment us va semblar bonic, innovador o senzillament us va acompanyar en una època que enyoreu. Creieu-me que sé de què parleu: jo en tinc una prestatgeria plena, la majoria amb els seus accessoris i embalatge originals. Però això no és res comparat amb els més de 5.000 aparells que el britànic Ben Wood, analista principal de la consultoria tecnològica CCS Insight, ha anat recollint en anys de contacte amb professionals i empreses del sector. Descartant els duplicats, a la seva col·lecció hi ha més de 2.700 models diferents, que té catalogats a l’exposició virtual Mobile Phone Museum (MPM).

]]>

Els gegants tecnològics ianquis han anunciat aquests dies tot un seguit d'assistents virtuals especialitzats que utilitzen eines d’intel·ligència artificial (IA) generativa i els complementen amb visors i ulleres de realitat ampliada, fusionant d’aquesta manera el món real amb el món sintètic en les plataformes multimèdia més populars. Se suposa que els consumidors i els professionals hem de tenir companys virtuals que ens ajudin en la vida quotidiana, proporcionant-nos a l’instant la informació que ens calgui, sigui textual, sonora o visual.

]]>

Dos milions captats en dues hores; 10 milions en set hores; 30 milions en només un dia; 70 milions en dos dies. Les altes de nous usuaris a Threads, el servei de microblogs que Meta Platforms va activar dijous en més de 100 països, progressen a un ritme insòlit. Si es manté així, aviat situarà la nova plataforma en posició destacada entre les xarxes socials basades en apunts breus de text, un segment que fins ara domina Twitter. El propietari d’aquesta última, Elon Musk, ho deu estar observant inquiet.

]]>

No es comenta gaire, però el negoci de la pornografia ha impulsat o accelerat moltes innovacions tecnològiques que els més veterans hem vist néixer i passar, com les videocassets i els canals de TV codificats, i d’altres que encara ens acompanyen: l’explosió de les pàgines web, els sistemes de pagament per internet, les videotrucades, el vídeo a la carta en streaming –YouTube és de l’any 2005, però 11 anys abans l’empresa holandesa Red Light District ja servia vídeos pornogràfics per internet.

]]>

Visc en una població del Vallès Oriental, però he de baixar sovint a Barcelona per feina i el meu mitjà preferit és el transport públic, en concret el tren de Rodalies. Tot i això, més enllà d’una prova pilot durant el Mobile World Congress del 2021, encara no he fet servir la T-Mobilitat, el sistema tarifari promogut per la Generalitat que assegura que integra tots els títols de transport de la província en un únic suport intel·ligent.

]]>

La pluja d’habitatges socials que el primer ministre espanyol, Pedro Sánchez, està anunciant com a gran argument preelectoral té un aspecte que m’intriga. Una part d’aquests futurs pisos es construiran en terrenys que actualment ocupen instal·lacions militars, i estic molt a favor de substituir els usos militars pels civils. Ara bé, Sánchez va explicar que l’organisme públic que gestiona l’operació comprarà les finques al ministeri de Defensa, amb diners que aquest destinarà a la seva modernització.

]]>

El mercat mundial de semiconductors ha fet un gir del tot inesperat en el darrer mig any. Si fins al novembre passat es preveia que la facturació global del sector creixeria un saludable 4% el 2022, la realitat és que en els darrers mesos de l’any va caure en picat i al final va acabar estancada, amb un magre 0,2%. El deteriorament accelerat de les vendes des de l’estiu, sobretot les de smartphones i ordinadors, ha agafat per sorpresa tothom, fins i tot els fabricants de xips que suposadament haurien de conèixer molt bé el mercat. 

]]>

Va néixer l’any que IBM va combinar una màquina d’escriure amb una cinta magnètica que emmagatzemava allò que s’escrivia. N’hi van dir processador de textos. Era el 1960. Albert Cuesta viu a Cardedeu però està connectat, digitalment, amb el món. Té 12 adreces de correu electrònic, se li pot escriure per Signal, per Telegram o a través de SMS, però no vol saber res de WhatsApp. Si li telefones, respon des d’un Samsung que no és l’últim model. Es considera més tecnòleg que tecnòfil. És un estudiant de telecos fent de periodista. Tenim la sort de llegir-lo a l’ARA des del primer dia. Informa de les primícies, esbudella els nous ginys i opina sense embuts. Sempre, això sí, amb coneixement de causa. Les companyies tecnològiques el temen i el respecten. És la gràcia de no casar-se amb ningú. Gràcies a la seva brega i tossuderia, fa anys que tenim Twitter en català.

]]>

La resposta més simple a aquesta variant contemporània de la famosa exclamació de Josep Pla és que, d’una manera o altra, ho paguem nosaltres, els internautes particulars o empresarials que fem servir la xarxa. Ara bé, el finançament de les telecomunicacions admet molts matisos, i un d’ells és el del repartiment del cost entre els implicats. Les operadores fa dècades que rondinen perquè no veuen ni un cèntim de l’immens negoci que les empreses d’internet fan sobre les xarxes que ens porten el contingut a casa, la feina o el mòbil. I mentrestant els consumidors i les empreses els reclamem que ens millorin la capacitat i la velocitat, sense pagar més a la factura.

]]>

El mes que ve farà 32 anys que vaig comprar el meu primer ordinador Apple, un Macintosh LC. Si fa no fa, són els mateixos anys que porto seguint informativament l’empresa. En tot aquest temps, no ha deixat mai de meravellar-me la capacitat de la marca per atrapar els seus adeptes dins d’un camp de distorsió de la realitat, un camp que es va intensificar l’any 2007 amb l’arribada de l’iPhone.

]]>

De tant en tant, algú del nostre entorn digital ens comunica que suspèn o abandona la seva activitat a Twitter perquè no es veu capaç –o no li ve de gust– de suportar els atacs que rep a la xarxa social de l’ocellet. Fins ara es podia pensar que era un afer personal: el seu posicionament públic generava reaccions que no havia previst.

]]>

Tothom, excepte els negacionistes més recalcitrants, sabia que el nostre ús dels recursos energètics era insostenible, però no ho hem volgut reconèixer fins que ens ha tocat directament la butxaca. I ara correm-hi tots a buscar solucions per rebaixar el rebut mensual de la llum. D’aquí l’explosió de les instal·lacions fotovoltaiques, fins al punt que les empreses que s’hi dediquen tenen llista d’espera, en part perquè no tenen prou operaris qualificats. Després, els consumidors que ja hem fet el pas ens trobem que es tracta d’un mercat tan incipient que els oligopolis tradicionals continuen fent de les seves amb unes insultants polítiques de compra de l’excedent d’energia. Això hauria d’obrir la porta a comercialitzadores més àgils i respectuoses, amb solucions encara en desenvolupament com les bateries virtuals.

]]>

Tot i que la planta de muntatge que Tesla té a Xangai va ser la primera de l’empresa fora dels EUA i que allà es produeixen gairebé la meitat dels cotxes que la marca va vendre l’any passat al món, durant aquest mes i el que ve tots els automòbils Tesla tenen oficialment prohibit circular pel districte de Beidaihe. El motiu: cada estiu es reuneixen en aquest enclavament turístic costaner, a menys de 300 quilòmetres de Pequín, els màxims dirigents del Partit Comunista Xinès, i les autoritats volen evitar que les càmeres i altres sensors incorporats en els vehicles captin imatges indiscretes del que allà s’esdevingui i les transmetin a altres països.

]]>

Com a ciutadà gens interessat en les competicions anomenades esportives -que són en realitat negocis d’entreteniment-, em crida l’atenció la disposició de moltes entitats a vincular-se per la via del patrocini a règims dictatorials o empreses de moralitat dubtosa, com les d’apostes i les d’especulació en criptomonedes.

]]>

Les vendes de càmeres fotogràfiques comencen a recuperar-se després d’haver arribat al seu nivell més baix l’any passat arran de la pandèmia. Ara que fa bon temps i la gent pot tornar a viatjar –encara que sigui relativament a prop– i a estar amb les seves famílies ve de gust prendre imatges i guardar els records a l’ordinador. Els smartphones han ensorrat totalment el mercat de càmeres compactes, sobretot les de preu més baix, però les destinades als aficionats a la fotografia, siguin càmeres compactes avançades o d’objectius intercanviables, continuen tenint unes possibilitats que els smartphones no poden igualar.

]]>