En la pròxima dècada la xifra de persones de més de 60 i 65 anys a Catalunya gairebé es doblarà amb l'arribada a la vellesa dels fills de la generació del baby-boom. Aquesta situació complicarà encara més l'actual dèficit de places de residències geriàtriques, que en molts centres sumen llistes d'espera de més de dos anys i fins i tot hi ha demores en el cas dels centres privats. En un nou informe sobre l'impacte socioeconòmic de l'atenció a les persones dependents, que un altre any ha elaborat la Unió d'Entitats amb el suport de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), la patronal de les grans residències, posa xifres al repte de l'envelliment: fins al 2035 caldrà crear 80.000 noves places geriàtriques, que se sumarien a les 62.000 actuals, i contractar 26.000 professionals més per poder atendre amb garanties aquesta població de gent gran.

Enmig del procés del dol per la mort del seu fill Aitor, el departament de Drets Socials reclama a la família que torni la part cobrada de la prestació de la dependència que no li correspon. El petit, amb una pluridiscapacitat i un grau reconegut de dependència III (el més sever dels tres possibles), va morir el 2 de juliol del 2023, però el departament va abonar el mes complet i, amb la llei a la mà, s'ha generat un deute de 362,63 euros, la part proporcional de l'ajuda.

Més de 103.000 catalans han mort mentre engreixaven les llistes d'espera perquè se'ls reconegués el grau de dependència o rebre una prestació. Coincidint amb els 18 anys de l'aprovació de la llei de la dependència al Congrés dels Diputats, l'Observatori de la Dependència ha presentat un balanç agredolç d'aquesta iniciativa perquè "el seu potencial continua sense desenvolupar-se". En el conjunt espanyol, des de l'1 de gener del 2007 (quan va entrar en vigor) fins ara se n'han beneficiat 3,7 milions de persones –la majoria gent gran, però també adults i menors amb discapacitats superiors al 33%– i 900.000 persones més han mort en l'espera.

El projecte de llei de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAIS) torna a caminar i sembla que per fi arribarà a bon port. Es tracta d'una petició històrica de treballadors i persones amb dependència per evitar duplicitats i coordinar millor els serveis disponibles, una mena de finestreta única entre els centres d'atenció primària (CAP), les residències i la resta de serveis socials. El Govern ha aprovat el projecte de llei a la reunió del consell executiu d'aquest dimarts i la previsió és que el desplegament de l'Agència es faci efectiu abans d'acabar el 2025. L'últim intent d'impulsar aquesta coordinació, que fa 30 anys que s'intenta desplegar sense èxit, el va fer l'anterior Govern. El final abrupte de la legislatura, però, va fer decaure el projecte quan s'estava tramitant al Parlament.

L'anunci del ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, de la reforma de la llei de dependència ha mobilitzat les mares i filles cuidadores de persones grans dependents, un col·lectiu que se sent “invisibilitzat” fins i tot en una norma que tracta de millorar les mancances del sistema que es va posar en marxa fa dues dècades. “Som la mà d'obra més barata de qualsevol govern”, afirmen en un manifest signat per diferents associacions aplegades a la Plataforma Estatal de Cuidadores Principals en què es reclama que la futura llei les reconegui com a subjecte amb drets que van més enllà de la seva figura. “Una cuidadora, però són dues vides”, diuen.

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha admès que s'ha retardat en el pagament de l'augment per a la PEV, la prestació econòmica que ajuda les famílies a pagar una plaça de residència privada. A l'octubre, el departament va anunciar un increment que per als usuaris amb menys ingressos suposava passar de rebre 474 euros a 1.238 euros, és a dir gairebé el triple. En l'últim ple al Parlament, però, el conseller va comunicar que hi ha hagut "problemes tècnics" inesperats per poder fer les actualitzacions. Això significa que les persones beneficiàries no estan cobrant l'increment aprovat, entre un 17 i un 65% més, en funció del nivell de renda. 

A Catalunya hi ha 655 persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament que esperen tenir accés a un servei d'atenció diürna –centres ocupacionals, centres d'atenció especialitzada i serveis d'orientació a la inserció– o d'acolliment residencial –llars-residències i residències–. Són dades del grup Dincat (Discapacitat Intel·lectual Catalunya, que acull més de 300 entitats sense ànim de lucre) presentades aquest dissabte en un acte al Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), on s'ha denunciat les "greus dificultats" per què passa el col·lectiu de discapacitats intel·lectuals i les seves famílies com a conseqüència de les retallades i les modificacions en la llei de dependència.

p { margin-bottom: 0.21cm; } Ajustar-se el cinturó comportarà molts sacrificis, també en polítiques socials. El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, ha admès avui en la seva compareixença al Parlament, que serà “impossible” complir el calendari de la llei de la dependència. El conseller ha assegurat que el Govern no assumirà el pagament de prestacions als dependents moderats (unes 31.000 persones que a partir de l'1 de gener podien accedir per llei a ajudes econòmiques i serveis) fins que no hagi resolt l'atenció als grans dependents i dependents severs.