Hi ha gent que crea problemes i hi ha gent que els soluciona. La felicitat individual i la convivència social es construeixen dia a dia, gest a gest. Els problemes hi són, esclar. La vida és entropia, tendim al caos. Els solucionadors acostumen a ser discrets, feiners, amables. Els que es recreen en els problemes –problemistes?– poden ser molt vistosos i sorollosos, i amb aparença de justiciers. Fora immigrants! Fora polítics! El català es mor! I vinga a cridar.

No només són els preus desorbitats del mercat de l'habitatge lliure o la carestia de promocions públiques, les entitats socials també troben un mur difícil d'esquivar en les reticències dels propietaris a l'hora de llogar els pisos per destinar-los a col·lectius vulnerables. N'hi ha que expliquen que tot va bé fins que revelen que el pis es destinarà a acollir una dona maltractada amb els seus fills, un grup de persones amb discapacitat o amb patologia mental o una família amb pocs recursos econòmics.

La dècada dels setanta va ser una època de molts canvis a la societat catalana. En aquell context d’alliberament polític i social, una de les revolucions més silencioses va ser la d’aquelles famílies que tenien un infant amb alguna discapacitat psíquica. Subnormals, retardats, disminuïts, tarats, incapacitats, invàlids i minusvàlids. Eren temps en què no hi havia eufemismes per descriure una càrrega familiar, no sols física, sinó també emocional. Eren temps en què tots aquells amb alguna discapacitat psíquica estaven amagats a les cases, allunyats de les mirades i dels prejudicis d’una societat encara molt immadura.

El PSC, Comuns, Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP han signat aquest dimecres un acord amb el qual es comprometen a garantir el padró universal en compliment del que diu la llei. El Pacte pel Padró a Catalunya és una iniciativa impulsada per més d’un centenar d’entitats socials, des de Càritas, ECAS, LaFede fins a la Confavc i l’aFFaC, que exigeix l'empadronament de tots els residents sense preguntar la situació administrativa, si tenen contracte de lloguer o no o si viuen en un infrahabitatge. Per contra, se n’han desmarcat el PP, Vox, Aliança Catalunya i també Junts. Els juntaires han justificat el seu no assegurant que l’acord no resol “en profunditat qüestions fonamentals per a una gestió del padró que sigui coherent amb les eines i els recursos que té el país en aquests moments”. Es dona la circumstància que sí que s'ha afegit al Pacte MEScat, una formació nascuda d’una escissió del PSC i integrada a Junts com a corrent intern.

De l'associació mediambientalista Extinction Rebellion, creada el 2018, n'ha sorgit End Fossil, impulsada per un grup de joves en la vintena que, després de l'èxit d'una tancada, van decidir emancipar-se i formar la seva pròpia entitat. També Càritas, concretament Càritas Jove, ha muntat el que han anomenat grups motors per aconseguir captar voluntariat jove. Aquest és, ara mateix, el gran repte de l'associacionisme social de Catalunya: el rejoveniment, tenint en compte que la joventut es resisteix a ingressar a estructures que es regeixen per models que en molts casos consideren "rígids".

Finalment l’associació 9 Barris Acull, que acompanya i assessora persones migrades, tanca portes per la impossibilitat de retornar un deute de 22.000 euros amb l’Ajuntament de Barcelona que l’obliga a presentar concurs de creditors. L’entitat és la més gran de les que treballen als barris de Barcelona i ha començat ja a rebutjar nous usuaris per derivar-los a altres serveis de suport i tampoc no tornarà a organitzar el Festival de Sopes del Món. Després de 23 anys d'activitat, divendres vinent ja no obriran el despatx que tenen a l’Espai Via Favència.

Sorpresa i decepció davant la convocatòria d’eleccions anticipades després que els partits hagin estat incapaços d’arribar a un acord per als pressupostos de la Generalitat. Sorpresa i decepció perquè el llistat de projectes, iniciatives i normatives de l’àmbit social que decauen, o que quedaran paralitzades durant mesos, és enorme. Sabem que les decisions polítiques afecten el conjunt de la ciutadania, però anar a les urnes al maig és una pèssima notícia sobretot per a les persones en situació de vulnerabilitat i les entitats socials que les acompanyen i els donen suport, gairebé dos milions de persones a tot Catalunya. Una vegada més, la inestabilitat política impactarà directament en qui menys ho mereix, una part de la població que necessita respostes polítiques decidides i fermes per sortir de la pobresa, l’exclusió i la desigualtat i que està cansada d’esperar.

Com si fos una cursa contrarellotge, entitats socials es van imposar com a objectiu que les tres famílies desallotjades a Badalona d'una finca en ruïnes, formades per tres mares i quatre menors d'edat, no es quedessin al carrer després que dimarts l'Ajuntament va deixar de pagar la pensió de Santa Coloma de Gramenet on havien passat les festes de Nadal. Dimarts a les 11 del matí el grup va deixar l'hostal amb les poques pertinences que van poder treure de casa seva el dia que els van fer fora de la finca del carrer Calderón de la Barca, al barri de la Salut.

Falten els resguards de transferències bancàries i del datàfon a l'expedient de la subvenció, i a la Fundació Montblanc salten totes les alarmes. L'absència d'un justificant d'una despesa és una de les causes perquè l'administració pública de torn no faci el pagament corresponent a un projecte o un estudi ja fets. Finalment, per no perdre els 30.000 euros de la subvenció, responsables de l'entitat decideixen anar a buscar els rebuts al lloc on s'ha desenvolupat el projecte de cooperació: a Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo, a més de 5.000 quilòmetres de distància i 12 hores d'avió.

Els comptes del 2022 encara no s’han tancat, però les entitats del tercer sector ja tremolen. A la "dècada perduda" per les retallades i l’impacte de la pandèmia encara s'hi ha de sumar la variable de la inflació, que els ha acabat de desequilibrar pressupostos, dependents bàsicament del finançament públic. Els sobrecostos en la factura energètica estan escurant les caixes de les associacions sense ànim de lucre que atenen els col·lectius més vulnerables quan encara no s’havien recuperat de les batzegades anteriors. Encara s’estan recollint les dades de les 3.000 entitats, però Marta Obdulia, coordinadora del Grup de Treball de finançament de la Taula del Tercer Sector, la plataforma que aplega 35 federacions d’entitats, calcula que el 90% estan pagant els interessos de crèdits contrets per sobreviure.

La burocràcia és, o hauria de ser, una forma organitzada de relació amb l’administració. En si mateixa aquesta forma organitzativa el que pretén, en origen, és dotar de metodologia i racionalitzar els diferents processos administratius per guanyar eficàcia i agilitat, però actualment, a la llum dels fets, ha acabat sent un llast per a la ciutadania. Una carrera d’obstacles per a la majoria de la gent, especialment per a aquelles persones més vulnerables, però també per a les entitats del tercer sector social que donem cobertura a moltes de les necessitats.

Agendes bloquejades durant dies. Factures, carpetes, excels. Taules senceres plenes de papers. Aplicatius informàtics que es pengen. Desesperació. Trucades de telèfon constants als tècnics de l’administració, auditories i mil dubtes. Aquesta és l’escena que es repeteix a la majoria d’entitats socials quan s’obre una convocatòria de subvencions pública a la qual volen optar. “És un infern”, resumeix una directiva, que afegeix: “La burocràcia se’ns menja”. Aquest panorama es multiplica per les més de 3.000 entitats socials que hi ha a Catalunya i, alhora, per cada un dels projectes per als quals es presenta una subvenció. Però és que, a més, un cop feta tota la paperassa, sovint l’ajuda no arriba a temps. 

Les subvencions governamentals no arriben i les entitats socials comencen a desesperar-se. La situació és, en les seves paraules, "asfixiant", fins al punt que hi ha algunes entitats que no saben com pagaran la nòmina dels seus treballadors el pròxim mes de juny. La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que representa unes 3.000 entitats de tot Catalunya, ha denunciat aquest dijous que el pagament de les principals ajudes al sector s'està demorant tant que les entitats s'han vist obligades a avançar més de 33,6 milions d'euros –des de gener– per tirar endavant projectes d'atenció i suport i no deixar un milió i mig de persones vulnerables sense l'atenció promesa "en un moment de màxima gravetat social".

Les estadístiques es queden curtes i el problema de l'accés a l'habitatge no s'està dimensionant correctament. Aquest és el missatge que ha volgut traslladar aquest dimarts al matí Entitats Catalanes d'Acció Social, ECAS, que assegura que a Catalunya hi ha com a mínim 25.000 persones que viuen al carrer o bé en pisos d'emergència, en albergs per a persones sense llar o migrades, que surten d'institucions penitenciàries sense cap alternativa o bé que reben ajuda a llarg termini per la seva situació de sensellarisme. "Les xifres oficials estan totalment infraestimades; cal obrir la mirada sobre què és el sensellarisme", ha dit Ferran Busquets, vocal de pobresa d'ECAS i director de la Fundació Arrels.

Al costat dels dramàtics efectes sobre la salut –ja hem arribat als 15.000 morts– i la sanitat, la societat catalana està pagant una enorme factura econòmica i social pel coronavirus. Una factura que és també una fractura. Les entitats socials alertaven fa uns dies que el 90% acabaran aquest any amb pèrdues a causa del sobreesforç que han hagut de fer per atendre unes necessitats d'assistència que s'han disparat. Una de cada tres entitats ha hagut de demanar préstecs. "La situació econòmica de les entitats socials està al límit i posa en risc la seva viabilitat", adverteix la Taula del Tercer Sector. A més de les actuacions d'urgència que han hagut de fer, també pateixen el retard en el pagament de 256 milions per part de les diferents administracions: el principal morós és la Generalitat, a qui correspon el 63% d'aquests impagaments. Ens trobem, doncs, que la situació al carrer és crítica a causa de la caiguda en picat d'ingressos de moltes famílies, i que ni les administracions ni les entitats no tenen prou capacitat per fer front a la situació.

L'impacte de la crisi sanitària que fa mesos que s'intueix sobre les entitats socials ja té xifres. Segons les dades de l'Anuari Covid-19 que ha elaborat la patronal de les entitats, La Confederació, el 94% de les entitats no lucratives que presten serveis d'atenció a les persones tancaran el 2020 amb pèrdues. Només un 6% esperen tancar en números verds: "És un impacte molt important", assegura el president de la patronal d'entitats, Joan Segarra.

Crit d'alerta de les entitats d'atenció social davant l'emergència social derivada de la pandèmia del coronavirus. Un dia abans que el Parlament celebri un ple sobre la gestió de la crisi sanitària, i de la mà del Síndic de Greuges, les principals organitzacions del sector han reclamat a l'administració mesures i recursos urgents per combatre la vulnerabilitat creixent arran del covid-19. Amb més de 640.000 persones ateses en tres mesos, alerten que s'han duplicat les peticions d'ajuda relacionades amb l'habitatge i s'han triplicat les relacionades amb l'alimentació. "És la punta de l'iceberg. Això anirà molt a pitjor", ha alertat Francina Alsina, presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector.

La Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya denuncia un nou retard en els pagaments del Govern i considera "incomprensible" que això passi quan encara es pateixen els efectes de la pandèmia del covid-19. En un comunicat, les entitats asseguren que aquest retard afecta gent gran, persones amb problemes de salut mental, discapacitats i l'atenció precoç. La Confederació ha exigit el pagament immediat de les factures pendents, que sumen més de 75 milions d'euros amb data del mes de maig. Asseguren que, hores abans de la revetlla, el departament de Treball, Afers Socials i Famílies va comunicar que els abonaments de les quantitats corresponents al mes d'abril no es podrien fer tots efectius en el termini habitual. La conselleria, al seu torn, ha reaccionat a la denúncia defensant que no hi ha hagut cap impagament a les entitats que presten serveis al Sistema Català de Serveis Socials i que la Generalitat es va comprometre a abonar el 100% dels serveis encara que alguns s'haguessin suspès amb l'estat d'alarma.

No hi haurà augments. Catalunya tornarà a rebre aquest any 31,5 milions d’euros de l’assignació voluntària que fan els contribuents a entitats socials quan fan la declaració de la renda, la coneguda com a casella del 0,7%. Aquesta quantitat -fruit del repartiment que fa el govern espanyol-és la mateixa des de fa cinc anys per a Catalunya, tot i que la recaptació ha augmentat sostingudament els últims anys. Concretament, el govern espanyol va recaptar l’any passat 12 milions més que l’anterior, segons va explicar ahir la Generalitat. “Aquest augment, però, no es trasllada a Catalunya perquè el ministeri considera que ja està sobrefinançada”, apuntava ahir el departament de Treball, Afers Socials i Famílies en un comunicat.